Sciència.cat DB

Benvinguts a Sciència.cat DB, la base de dades de la ciència i la tècnica en català a l'Edat Mitjana i el Renaixement.

Què és Sciència.cat DB | Catàleg d'obres | Sigles | Com citar
Id Sciència.cat DB 

Obres | Manuscrits | Impresos | Documents | Persones | Bibliografia | Vocabulari

Sciència.cat DB doc18 (22 / novembre / 2019)

Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó - Reial Patrimoni: Mestre Racional – vol. 265, f. 93v

Publicació de la fitxa: 2012-06-01
Darrera modificació: 2016-07-08
Bases de dades:Sciència.cat

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:bibliografia
Estat:completa

Tipologia

Tresoreria – Reial

Matèria

Apotecari – Còpies – Filosofia natural – Lleida – Llibres – Rei – Traduccions

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Barcelona - ACA - Reial Patrimoni: Mestre Racional
Signatura:vol. 265, f. 93v
Òlim:Libre segon del compte d'En Pere Bohïl (Tresoreria del rei)

Data i lloc

Datació:expressa
Data: juliol 1302
Lloc:Barcelona

Contingut

Regest

Regest:Pere Boïl, tresorer del rei, paga a l'apotecari de la reina, Guillem Jordà, les despeses d'un llibre de filosofia que aquest féu fer a Lleida per a Jaume II.
Persones relacionades
1. Guillem Jordà (fl. 1302 – 1330) - destinatari
2. Pere Boïl (m. 1323) - atorgant
3. Jaume II el Just (1267 – 1327) - beneficiari, posseïdor de llibres
4. Blanca de Nàpols (1283 – 1310) - esmentat

Text

Transcripció:«Ítem, done a maestre Guillem Jordà, apothecari de madona la reyna, que li eren deguts ab .I. albarà de scrivà de ració per rahon d'un libre de philosoffia lo qual féu fer en Leyda a obs del senyor rey. — Centum triginta octo sol., .IIII. dr. jacc. et viginti unum sol. barchn.»
Llibres
Guillem de Conches, Summa de filosofia
Observacions:Martí de Barcelona 1990-1991, proposa aquesta identificació, discutida per Badia i Pujol a Conchis 1997. Tanmateix, la presència de la traducció a l'inventari de Bernat Serra (Barcelona - AHPB - Protocols notarials – 14/1, ff. 72r-75v i 85v – Inventari; Notarial – 22 juny 1338) sí que fa pensar en un origen cortesà. Tot i que aquest document no permet assegurar res (ni tan sols que s'encarregués una traducció), Jaume II, Lleida i la implicació de Guillem Jordà constitueixen hipòtesis versemblants per a l'origen d'una traducció d'aquest perfil.

Bibliografia

Edicions:Rubió i Lluch (1908-1921), Documents per l'historia de la ..., vol. 2, pp. 393-394, § *2
González Hurtebise (1911), Libros de tesorería de la Casa ..., p. 63, núm. 247
Citacions:Martí de Barcelona (1990-1991), "La cultura catalana durant el ...", 91 (1990), p. 231, núm. 156
Conchis (1997), Dragmaticon Philosophiæ / Summa ..., p. 280