Sciència.cat DB

Benvinguts a Sciència.cat DB, la base de dades de la ciència i la tècnica en català a l'Edat Mitjana i el Renaixement.

Què és Sciència.cat DB | Catàleg d'obres | Sigles | Com citar
Id Sciència.cat DB 

Obres | Manuscrits | Impresos | Documents | Persones | Bibliografia | Vocabulari

Sciència.cat DB doc3 (21 / novembre / 2019)

Barcelona - Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona - Arxiu notarial – Inventaris, caixa I.11, s. núm.

Publicació de la fitxa: 2012-03-20
Darrera modificació: 2016-06-08
Bases de dades:Sciència.cat
Arnau

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:inspecció personal
Estat:completa

Tipologia

Inventari – Notarial

Matèria

Barber-cirurgià – Barcelona – Cirurgià – Cirurgia – Filosofia – Llibres – Medicina – Traduccions

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Barcelona - AHCB - Arxiu notarial
Signatura:Inventaris, caixa I.11, s. núm.

Data i lloc

Data:22 febrer 1464
Lloc:Barcelona

Contingut

Regest

Regest:Inventari dels béns de Joan Vicenç, barber-cirurgià, ciutadà de Barcelona.
Persones relacionades
1. Joan Vicenç (fl. 1428 – 1464) - posseïdor de llibres
2. Miquel Climent Vicenç (m. 1502) - beneficiari
3. Onofre Moradell (fl. 1445 – 1467) - posseïdor de llibres
4. Melcior Rotllan (fl. 1445 – ante 1464) - posseïdor de llibres
5. Joan Llaneres (fl. 1464) - posseïdor de llibres

Text

Llibres
1 [43]. Bernat de Gordon, Lliri de medicina, Traductor: Anònim
Text:"Ítem, un libre scrit en paper de forma de full de la mà major, scrit en corondells, ab posts de fust cubertes de cuyro negre, ab sinch boles fetes a manera de roses, ab quatre gaffets, los dos dels quals eran trancats, apellat Bernat Gordó. E comença en lo vermell: «Comença lo libre de medecina de mestra Bernat Gordó». E fenex: «e sens ella no és res fet, e Libell de graduació». Lo qual libre vertaderament és del discret En Noffre Moradell, cirurgià, ciutadà de Barcelona, e lo qual lo dit defunct pare meu tenia <a> penyora per deu florins [=6 ll. 10 ss.], los quals gran temps ha havia prestats al dit Moradell".
Observacions:Conté el text complet de l'obra, que no s'ha conservat més que fragmentàriament. L'èxplicit correspon al de l'obra: "et sine istis factum est nihil, et Libellus de graduatione, et cetera" (cfr. ed. de Venècia, Johannes et Gregorius de Gregoriis, 1496/1497, f. 227v).
2 [44]. Ibn Sīnā, Quart del Cànon, Traductor: Anònim
Text:"Ítem, un altre libre de la forma del dit, scrit en paper e sisternat de pregamins, a corondells, ab posts de fust e cubertes de cuyro negre, ab bolles e cantoneres de lautó, ab quatre gaffets, apellat Lo Quart de Vicenna. E comença en la primera carta, no comptant emperò la rúbrica del dit libre, ço és, en lo vermell: «Comença lo Libre quart, de les malalties particullars» et cetera. E fenex: «e posa sobre aquella aprés, e en la fi sua, emplaustre besilicon». Lo qual libre vertaderament era del discret En Melchior Rotlan, quondam, cirurgià, ciutadà de Barcelona, e lo qual lo dit defunct pare meu tenia <a> penyora per .XII. lliures <e> .XIII. sous que havia prestades al dit Melchior Rotlan".
Observacions:El ms. París - BnF - Manuscrits: Esp. - 563 conté el llibre IV del Canon, en una còpia inacabada (fens 1-4, tr. 1, cap. 1-7). L'exemplar de Joan Vicenç en contenia el text complet, que comença «Liber Canonus quartus incipit de egritudinibus particularibus quequm accidunt non appropriantur uni membro, continens septem fen...» (ed. Venècia 1489-1490, sign. AA1ra), que acaba (fen 7, tr. 4, cap. 17) «... et embroca super unguem aquam et oleum tepidum et pone super ipsam post, et in fine eius, emplastrum basilicon» (ed. Venècia 1489-1490, sign. II10vb).
3.1 [45]. Al-Rāzī, Llibre d'Almansor, Traductor: Anònim
Text:"Ítem, un altre libre apellat Almensor, scrit en paper, a corondells, de forma comuna, ab posts de fust e cubertes de cuyro vermell, ab un gaffet. E comença en lo vermell: «Ab la gràcia de Déu totpoderós» et cetera. E fenex: «e les mals dites ab humilitat sien represes. Deo gracias. Amen». Lo qual libre vertaderament és d'En Johan Laneres, barber, malorquí, e lo qual lo dit defunct pare meu tenia <a> penyora per certa quantitat que prestà al dit Laneres".
Observacions:Iglésias 1996 suggereix erròniament que és una traducció del Continens.
3.2 [45]. Anònim, Tractat de medicina no identificat (Junyent 243)
Observacions:El volum acaba amb una obra no identificada, segurament mèdica. És la mateixa obra que clou un volum amb la traducció catalana de Ḥunayn ibn Isḥāq, Llibre d'introduccions a l'Art de la Medicina de Galè (versió amb glosses), Adaptador: Constantí l'Africà; Traductor: Anònim posseït pel cirurgià de Vic Pere Ribes: Vic - ABEV - Arxiu de la Cúria Fumada – ACF-*** (inventaris *** ***-***) – Inventari; Notarial – 1457, ítem Junyent § 243.2. Vegeu ítem 3.1.
4 [46]. Boeci, Llibre de consolació, Traductor: Antoni Ginebreda
Text:"Ítem, un altre libre scrit en paper, a corondells, de forma comuna, ab posts de fust cubertes de cuyro vermell, ab dos gaffets, apellat Boeci, De consolació. E comença en lo negra: «A major e pus perfeta declaració» et cetera. E fenex: «al qual sie donada honor, laor, e glòria e benedicció per tostemps, in secula seculorum. Amen»".
5 [47]. Bru de Longobucco, Cirurgia, Traductor: Anònim
Text:"Ítem, un altre libre scrit en paper, a corondells, de forma comuna, ab posts de fust cubertes de cuyro vermell, ab bolles e dos gaffets, apellat Bru de Emgabonensis [sic]. E comença: «Pregat m'as ja ha gran temps» et cetera. E fenex: «Déus totpoderós t'espir en la sua gràcia e te aduga a la millor via. Amén»".
6.1 [48]. Ḥunayn ibn Isḥāq, Llibre d'introduccions a l'Art de la Medicina de Galè (versió amb glosses), Adaptador: Constantí l'Africà; Traductor: Anònim
Text:"Ítem, un altre libre scrit en paper, a corondells, de forma comuna, ab posts de fust cubertes de cuyro negra, ab quatre gaffets e bolles, apellat Johannisi, De medecina. E comença en lo negra: «Medecina se departex en dues maneres» et cetera. E fenex: «per contrari ha acustumat de exir»".
6.2 [48]. Anònim, Tractat de medicina no identificat (Iglesias 295/6.2)
Observacions:Clou el volum una altra obra, no identificada. Vegeu ítem 6.1.
7 [49]. Guillem de Saliceto, Cirurgia, Traductor: Anònim
Text:"Ítem, un altre libre scrit en paper, a corondells, de forma comuna, ab posts de fust ab cubertes de cuyro negra, ab dos gaffets e bolles, apellat De la cirurgia, segons mestre Guillem de Salicet. E comença en lo negra: «Lo prepòsit és, Bo, a tu edificar de la operació manual» et cetera. E fenex: «lo qual sia beneÿt, in secula seculorum»".
8 [50]. Lanfranc de Milà, Cirurgia, Traductor: Anònim
Text:"Ítem, un altre libre scrit en paper, a corondells, de forma comuna, ab posts de fust cubertes de cuyro negra, ab quatre gaffets e sinch bolles, apellat Alanfranch, De cirurgia. E comença: «Déus molt gloriós e deffenedor dells sperants» et cetera. E fanex: «aquell qui viu e mana e regna per tostemps, in seccula secculorum»".
9.1 [51]. Roger Baron, Pràctica de medicina i cirurgia, Traductor: Anònim
Text:"Ítem, un altre libre scrit en paper de forma major, scrit a corondells, ab posts de fust cubertes de cuyro vermell, ab quinza bolles petites en cascuna post, ab quatre gaffets, apellat La Pràticha de Roger de medecina e sirurgia. E comença en lo negra: «Segons voll Gostantí, dolor de cap moltes vegades» et cetera. E fenex: «al temps que li deu venir e no pot». E més avant hi ha en lo dit libre alguns tractes de erbas e sinònymes e alguns tractats del compte de la luna".
Observacions:L'íncipit correspon al de l'inici del text de l'obra: “Ut dicit Constantinus, dolor capitis...” (TK 1616). El precedeix un pròleg, que comença: “Sicut ab antiquis habemus auctoribus et eorundem ratio...” (TK 1479), com en el ms. llatí del s. XIII de la Biblioteca de la Catedral de Toledo (ms. 98-3, ff. 29-65v) descrit per Millàs i Vallicrosa (1942), Las traducciones orientales en ..., 143. Segons Jacquart (1979), Dictionnaire biographique des ..., p. 263, en un imprès francès (Lió, 1500) sobre Les vertus et proprietés des eaux artificielles s'atribueix a Roger Baron un Traité de la mélisse, que podria correspondre als “tractes de erbas” del volum de Joan Vicenç, si és que no era el Màcer o, simplement, algun receptari. Seguien uns sinònims medicinals i un llunari.
9.2 [51]. Anònim, Herbari (referències genèriques)
Observacions:Vegeu ítem 9.1. A Cifuentes 2000: 453 es proposa relacionar-lo amb un Traité de la mélisse que circulà en francès a nom de Roger Baron.
9.3 [51]. Anònim, Sinònims dels medicaments simples (referències genèriques)
Observacions:Vegeu ítem 9.1. A Cifuentes 2000: 453 es proposa relacionar-lo amb un Liber quid pro quo que circulà a nom de Roger Baron (TK 283 i 1260).
9.4 [51]. Anònim, Llunari (referències genèriques)
Observacions:Vegeu ítem 9.1.
10.1 [52]. Arnau de Vilanova, Regiment de sanitat, Traductor: Berenguer Sarriera
Text:"Ítem, un altre libre scrit en paper, a corondells, sisternat de pregamins, ab posts de fust cubertes de cuyro burell, ab bolles e dos gaffets, apellat Lo Regiment de sanitat segons mestre Arnau de Vilanova. E comença en lo negra: «La primera consideració o partida de conservar sanitat pertany a la alecció [sic] de l'àer» et cetera. E fenex: «aquell qui senyorega en tot lo món és dit una senyoria en Septentria»".
10.2 [52]. Aristòtil (pseudo), Secret dels secrets, Traductor: Anònim
Observacions:L'explicit correspon al del Secret dels secrets de la mateixa família llatina “amb subscripció” que la traducció portuguesa. Vegeu ítem 10.1.
11 [53]. Guillem de Saliceto, Cirurgia, Traductor: Anònim
Text:"Ítem, un altre libre no co<e>rnat, scrit en paper de la forma major, a corondells, apellat La Cirurgia de mestre Guillem de Salicet, lo qual és complit segons l'altre demunt designat".
12.1 [54]. Claudi Galè, Llibre d'enginy de santitat, Traductor: Anònim
Text:"Ítem, un altre libre scrit en paper, a corondells, de forma comuna, ab cubertes engratades [sic] cubertes de cuyro vernell [sic], ab dues bagues e dos botons, apellat Libre de engiyn de sanitat de Galièn. E comença en lo negra: «Però [sic per Neró] molt car, per tu e per molts altres pregat». E fenex: «en lo libre de simples medecines». En lo qual libre ha un altre tractat de Johannisi ja demunt designat".
Observacions:Conté el text complet de l'obra, que en la traducció llatina de Gerard de Cremona comença "Nero karissime a te et a multis multis vicibus rogatus..." i acaba "... in libro simplicium medicinarum scripta sunt" (veg. fitxa de la trad. llatina).
12.2 [54]. Ḥunayn ibn Isḥāq, Llibre d'introduccions a l'Art de la Medicina de Galè (versió amb glosses), Adaptador: Constantí l'Africà; Traductor: Anònim
Observacions:Vegeu ítem 12.1.

Observacions

Elaborat pel seu fill i hereu universal, Miquel Climent Vicenç, que el va acabar el 5 d'abril.
Biblioteca de 12 volums, alguns dels quals miscel·lanis, tots ells en català. Tres dels volums eren retinguts per Vicenç en penyora com a garantia de préstecs efectuats a altres cirurgians i barbers. Els llibres són “en lo scriptori” de la casa, on hi ha també “dos feristolls o posts de tenir libres, la una migensera e l'altre petita” (ff. 2r-3r).
Molts dels seus béns i llibres es poden reconèixer a l'inventari del seu fill. Vegeu Barcelona - AHCB - Arxiu notarial – Inventaris, caixa I.21, s. núm. – Inventari; Notarial – 16 febrer 1502.

Bibliografia

Edicions:Cifuentes i Comamala (2000), "La promoció intel·lectual i ...", pp. 464-479 (complet) [biblioteca a les pp. 466-468, núm. 43-54]
Iglesias Fonseca (1996), Llibres i lectors a la Barcelona ..., pp. 1284-1288, doc. 295 (biblioteca)
Citacions:Batlle i Gallart (1981), "Las bibliotecas de los ciudadanos ...", p. 28
Cifuentes i Comamala (2002), "Abu ‘Ali ibn Sina (Avicena) ...", pp. 102-103