Sciència.cat DB

Benvinguts a Sciència.cat DB, la base de dades de la ciència i la tècnica en català a l'Edat Mitjana i el Renaixement.

Què és Sciència.cat DB | Catàleg d'obres | Sigles | Com citar
Id Sciència.cat DB 

Obres | Manuscrits | Impresos | Documents | Persones | Bibliografia | Vocabulari

Sciència.cat DB ms1106 (25 / maig / 2020)

Madrid - Real Biblioteca (Biblioteca de Palacio) - Manuscritos - II/552

Publicació de la fitxa: 2010-01-25
Darrera modificació: 2013-10-08
Bases de dades:Eiximenis
Descripció
Procedència:altra procedència
Estat:bàsica

Descripció externa

Identificació

Estat:conservat
Ciutat:Madrid
Institució:Real Biblioteca (Biblioteca de Palacio)
Fons:Manuscritos
Signatura:II/552

Relligadura

Datació:s. XIX
Notes:Al principi un foli de guarda amb el recto recobert pel mateix paper de les contraguardes. Al final el foli de guarda és recobert pel verso, i al capdamunt, angle superior dret, porta enganxat un paper de reforç.
Llom
Matèria:Llom del mateix material, amb ferros daurats que emmarquen els nervis i motius geomètrics entre els nervis.
Títols:2) Teixell de pell vermella amb lletres daurades: «Eximenez / La vida de Eristo (sic)»; 6) etiqueta escrita en tinta: «II / 552». Altres seccions: ferros daurats.
Altres:Els plecs són cosits entre ells i directament a les tapes mitjançant quatre nervis interns de relligadura. Les sis seccions exteriors en són independents.
Coberta
Matèria:Pasta de paper valenciana amb aigues de color fosc.
Títols:Contraguarda I, angle superior esquerre, etiqueta escrita en tinta: «552».
Altres:332 x 245 x 55
Decoració de la coberta:Orla amb ferros daurats.
Altres elements:Talls jaspiats en verd. Capçalera i capçada dalt i baix.

Unitats de composició

Quantes unitats de composició:1
Notes:Manuscrit homogeni.

Unitat de composició A

Datació i origen

Datació:s. XV in. - estimada
Notes:Les anotacions abans transcrites poden indicar que el volum havia pertangut al convent franciscà de València. La taula, tanmateix incompleta, suposa que el ms. ultrapassava els 297 folis.

Qüestions materials

Matèria escriptòria
Material:Paper
Notes:Filigrana del bou, semblant a la de Briquet 2767, datada a Bordeus el 1410, amb una variant idèntica a Perpinyà el 1412, i amb variants similars a Le Puy el 1420, Montbrisson el 1428 i Lucca el 1432.
Foliació
Núm. total de folis:209
Núm. de guardes afegides:1 + 1
Notes:Foliació contínua moderna a l'angle superior dret del recto dels folis, en llapis i xifres aràbigues. Restes d'una altra numeració aràbiga més antiga, en tinta, sovint guillotinada. Aquesta foliació avança d'un número a la foliació en llapis, perquè comença ara en el número 2, senyal que entre els segles XVIIIXIX i el s. XX s'ha perdut el foli inicial del manuscrit.
Dimensions
Alçada x base:322 x 240
Composició material
Plecs
Número:18
Notes:El foli 3 és més gran que els altres. Els plecs 2) i 4) porten les filigranes de manera que llur distribució no pot ésser tinguda com a regular. El foli 192 fou trastocat al moment de l'enquadernació; s'ha de llegir després de l'actual foli 193.
Plec 1
Plec:Un bifoli.
Tipus:1-2
Plec 2
Tipus:3+2
Folis:3-8
Plec 3
Plec:Plec coix.
Tipus:2/1
Folis:9-11
Plec 4
Tipus:2+2
Folis:12-15
Plec 5
Tipus:8+2
Folis:16-31
Plec 6
Tipus:8+2
Folis:32-47
Plec 7
Tipus:8+2
Folis:48-63
Plec 8
Tipus:8+2
Folis:64-79
Plec 9
Tipus:8+2
Folis:80-95
Plec 10
Tipus:8+2
Folis:96-111
Plec 11
Tipus:8+2
Folis:112-127
Plec 12
Tipus:8+2
Folis:128-143
Plec 13
Tipus:8+2
Folis:144-159
Plec 14
Tipus:8+2
Folis:160-175
Plec 15
Tipus:8+2
Folis:176-191
Plec 16
Plec:Plec coix.
Tipus:7/0
Folis:192-198
Plec 17
Tipus:5+2
Folis:199-208
Plec 18
Plec:Un foli solter.
Folis:209
Reclams:sí. Al fol. 51v, al capdavall de la primera columna una mà posterior ha escrit: «O bone Jesu». Al marge esquerre de la mateixa columna, una altra mà ha escrit: [...]unio (yeyunio?).
Al foli 118r, marge dret de la 2ª columna, una nota de referència («Matt. et Luc. CC. X») i la traducció al castellà d'un fragment del text: «E ser ne rahó = I es la razon».
Al foli 123, sota la 2ª columna: «Adoncs» (al man).
Al foli 151, altra traducció de la mateixa mà que abans: «Aytal = Aital s[eme]jantes», guillotinada.
Fol. 198v, al capdavall, la mateixa mà del s. XVIII que fa les traduccions: «Faltan 117 capitulos del libro nono i todo el libro decimo, que trata de la Resurrección, de Vida i Asunción de Maria SSma. Ai copia en la bibliotheca de la Seo de Valencia».
Fol 199rb, sobre la 2ª columna, eadem man: «Nicolaus Antonius, tom 2º Bibl. Vetteris, p. 119. Harold».
Marge inferior eadem man: «En 1363 y 1367 este Moss. En Pere D'Artés era Justicia criminal de Valencia. Archivo de la Ciudad, Manual de consejos i Establecimientos 1389 en 15 de Mayo se le dieron 15. florines para un Abito por los buenos servicios que Xim. hizo á la ciudad [al man seq.] usque annum 1567, Val[entinum] Francis[canum] Coenobium Claustrale occupatum (Velasco t. 2. p. 18)».

Impaginació

Disposició del text:columnes
Quantes columnes:2
Notes:Impaginació: 27 + 80 + 18 + 82 + 30 × 33 + 265 + 30.
Caixa d'escriptura
Alçada x base:265 x 180 mm.
Número de ratlles:42/49
Ratllat:sí. Sistema de ratllat en tinta sèpia. 1111 2222. Primera línia escrita. Quatre línies de justificació verticals, dues línies de justificació horitzontals, línies d'escriptura de justificació a justificació i de justificació a justificació. UR variable.
Perforat:sí. Restes de perforacions rodones, situades prop dels talls, visibles només les que marquen línies verticals.
Correccions antigues
Correcció 1
Especificacions:Escriptura gòtica librària catalana, amb trets cursius i forta influència de la bastarda en astes ascendents i descendents, i també de la humanística, d'una sola mà.
Decoració i jerarquització
Inicials:Inicials de cada tractat en blau i vermell, amb filigrana interior i semiorla de colors vermell i blau: f. 3r (I), 11va (II, conservada la inicial, retallada l'orla), 49va (IV), 93rb (V), 104ra (VI), 111vb (VII), 146vb (VIII), 192ra (IX); manca, doncs, la del tratat III. Capitals alternades en blau i vermell amb trets afiligranats. Rúbriques i capçaleres en vermelló. Calderons blaus i vermells.

Història

Notes de possessors:«II - F - 4».
Estat de conservació:Estat de conservació bo, tot i que hi ha fulls seccionats: f. 3, marge superior; f. 11, marges superior i inferior; f. 5, marge superior; f. 178, marge inferior. Al centre del f. 199 hi ha un forat. Hi ha taques d'humitat als folis 23-26.
Procedència:València.

La nota del fol. 199rb suggereix que fins l'any 1567 el ms. era del convent franciscà de València. No deixa de causar perplexitat que aquest mateix any és el de naixement del possessor següent del ms., D. Diego Sarmiento de Acuña, comte de Gondomar (1567-1624). Si la nota no era simplement orientativa, el qui la va estampar, un possible bibliotecari de la Biblioteca Reial, va ometre de dir on fonamentava un coneixement tant precís. Situada a la Casa del Sol de Valladolid, la biblioteca de Sarmiento de Acuña fou adquirida per Carles III ca. 1785, i va ingressar a la Biblioteca Reial l'any 1806. Per la seva història, cf. Cinco cartas político-literarias de D. Diego Sarmiento de Acuña, primer conde de Gondomar, Embajador a la Corte de Inglaterra 1613-1622, Madrid, Imprenta de M. Rivadeneyra, MDCCCLXIX, p. xiii-xix. El nostre ms. és el que encapçala l'epígraf «Historias Sagradas etc», del Indice y inventario de los libros que ay en la libreria de Don Diego de Sarmien to de Acuña, Conde de Gondomar, en su casa en Valladolid, hecho a ultimo de Abril del año de 1623. Faltan de añadyr aquy los libros y papeles que estan en Madrid y en Gondomar, que todos se han de traer y juntar en esta librería, BNM, ms. Uu 47, fol. 163 ss. Sarmiento fou comprador i col·leccionista compulsiu de llibres, tal com descriu Juan Antolínez de Burgos, en la Historia de Valladolid, cap. 56: «Cuatro librerías de las en este capítulo contenidas, son tales que pueden competir con las mayores de España, y una de estas especial mente será mucho que la iguale á otras de estos reinos de las que no son de Comunidad; hablo de la de don Diego de Sarmiento de Acuña, conde de Gondomar; consta de quince mil cuerpos de libros de todas facultades y de todas lenguas; juntó en España cuanto esmerado pudo haber a las manos, y luego en Flandes, Francia e Inglaterra y Alemania donde fue embajador ordinario por el Rey Don Felipe III; en todas diferentes provincias recogió con industria y no poca costa, libros y papeles excelentísimos; unos de materias de estado, y mu chos de observaciones para todo género de contingencias, así en la paz como en la guerra; estan repartidos en cuatro piezas grandes, cada una con diez hileras en los estantes, tan cubiertas las paredes, con ser altas, que apenas se descubre blanco en ellas; una de las piezas de ellas es toda de libros manuscritos de rara e inestimable curiosidad, de doctrinas y experiencias políticas». Els manuscrits d'aquesta biblioteca són avui escampats entre la BNM, la Biblioteca del Palau Reial i la de l'Acadèmia de la Història.

Descripció interna

1. Francesc Eiximenis, Vida de Jesucrist – 1-209
Consistència:fragmentària
Taula de capítols:Fol. 199ra, inc. de la taula: «(rúbrica) En nom de Jhesus. Aci comença la taula o les rubriques del libre de la sagrada uida del nostre saluador e redemptor Ihesu Christ fet e ordenat per lo reuerent Mestre francesch eximeneç del orde dels frares menors E primerament posa alguns preambols directius al dit libre (fi de rúbrica) Capitol qui posa lo prolech qui endreça lo present libre a Mossen en Pere dartes...»
Fol. 209vb, exp. de la taula: «Capitol XXXIIII Qui es com la uerge gloriosa demana al seu fi ll que passas desta uida. E com estech digna cosa que pujas al cel (rúbrica) CCLXXXXVII (fi de rúbrica) (fi ne mutilus)».
Fol. 2vb, exp. de la taula: «... Lo seten ensenya com ell te la monarchia general e perpetual senyoria e regne e es gloria dels benahuyrats e Rey perpetual qui durara in secula seculorum».
Íncipit:Fol. 2vb inc. del I tractat: «(rúbrica) Aci comença lo primer tractat del present libre dela gloriosa e molt sancta uida del nostre precios saluador Ihesu Christ, lo qual ensenya per quina manera lo nostre redemptor es dit esser predestinat etternalment. E posa alscuns grans bens qui per la dita presdestinaçio son peruenguts a nosaltres (fi de rúbrica). Capitol primer qui ensenya que es predestinaçio. E com jehsu christ en quant deu no estech ne poch esser predestinat |3ra| Lo primer tractat donchs daquest libre si ha a tractat de la predestinaçio etternal del nostre saluador...».
Èxplicit:Fol. 198vb, exp.: «... que aci han a dar almoyna nodrex en ells e fa crexer la caritat per la qual los peccats son reemesos els fa... (fi ne mutilus)».
Text:Fol. 1ra, inc.: «(initio mutilus) ... Agosti hagues posades tan altes coses de la santa Trinitat e de la generacio del fi ll de Deu eternal».
Catàlegs:Massó i Torrents, Manuscritos catalanes, 17; M. Serrano y Sanz, Libros manuscritos o de mano [de la biblioteca del conde de Gondomar], dins «Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos», VIII (1903), 65-68, 222-228, 295-300, especialment 223; Massó i Torrents, Les obres, 168; Martí, Eiximenis, 474; BOOCT (1985) núm. 725; Klaus Reinhardt – Horacio Santiago-Otero, Biblioteca bíblica ibérica medieval, Madrid, CSIC 1986, 145; Catálogo de la Real Biblioteca. Tomo XI. Manuscritos. Vol. I, Madrid, Editorial Patrimonio Nacional 1994, 216; Carlos Alvar, Manuscritos románicos no castellanos, dins «Revista de Literatura Medieval», VI (1994), 197-199; BITECA (1995-2001) manid 1522 cnum 725.