Sciència.cat DB

Benvinguts a Sciència.cat DB, la base de dades de la ciència i la tècnica en català a l'Edat Mitjana i el Renaixement.

Què és Sciència.cat DB | Catàleg d'obres | Sigles | Com citar
Id Sciència.cat DB 

Obres | Manuscrits | Impresos | Documents | Persones | Bibliografia | Vocabulari

Sciència.cat DB ms1108 (19 / novembre / 2019)

Barcelona - Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi - s/n

Publicació de la fitxa: 2010-01-25
Darrera modificació: 2013-10-08
Bases de dades:Eiximenis
Descripció
Procedència:altra procedència
Estat:bàsica

Descripció externa

Identificació

Estat:conservat
Ciutat:Barcelona
Institució:Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi
Signatura:s/n

Relligadura

Datació:1401-1500. És l'original.
Llom
Matèria:Llom del mateix pergamí.
Altres:Els plecs no són cosits. Al llom, dividit en cinc seccions, se'n preveien dues, la segona i la quarta, per a fixar-hi el teixell de pell que havia de recollir els fils que fixaven el plecs al llom; ha subsistit el teixell de la secció quarta.
Coberta
Matèria:Pergamí.
Títols:Coberta I, cap al mig i a l'esquerra: «abola | abdi ua». Rastres d'una altra inscripció vertical que no hem poguda llegir amb raigs ultravioleta. A la coberta II hi ha una altra inscripció gairebé esvaïda que tampoc no hem pogut llegir amb els raigs dits. Girant la coberta II a l'inrevés, es llegeix, en lletres de mòdul gran i majúscules: «En aquest».
Altres:La superfície de coberta és de 220 x 145 x 40. Ambdues cobertes tenen solapa de protecció. La solapa de la coberta I, irregular, amida 23 mm. en la seva part més ampla; la de coberta II amida 113 mm. en la seva part més ampla. L'excés d'amplada s'explica
Altres elements:Tancadors: Un sol tancador de cordill, amb el fermall perdut. Llavis: El central és protegit per la solapa de la coberta II, que el tanca completament.

Unitats de composició

Quantes unitats de composició:1
Notes:Manuscrit miscel·lani.

Unitat de composició A

Datació i origen

Datació:1475 - 1482 - estimada
Notes:Aquest i dos manuscrits més van aparèixer emparedats l'any 1848, quan es demolia una casa del carrer del Call. En el seu testament Pau Solà i Trens els llegà a l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi. La causa de l'emparedament queda aclarida per la notícia que el 25 de gener del 1488, quan se celebrà el primer acte de fe a Barcelona, Bartomeu Rodrigues fou cremat en efigie. No cal dubtar que els manuscrits foren emparedats per ell mateix, i fins i tot es pot conjecturar la data amb precisió. Emparedar llibres era una manera d'amagar-los a gent trapassera i, sobretot, una manera de conservar-los. Bartomeu Rodrigues fugí de Barcelona abans que la Inquisició l'agafés. Devia pensar que hi podria tornar i per això emparedava els seus llibres, tractant de preservar-los per més endavant, però les coses es van donar revesses i els manuscrits quedaren amagats fins a mitjan segle XIX.

Qüestions materials

Matèria escriptòria
Material:Paper
Notes:Filigrana de l'anell, del tipus Valls i Subirà 1137, datada a Vic el 1447.
Foliació
Núm. total de folis:152
Notes:Foliació contínua, en llapis i en xifres aràbigues a l'angle superior dret del recto dels folis, del segle XX, feta per Jaume Riera i Sans.
Dimensions
Alçada x base:215 x 150
Composició material
Plecs
Número:8
Notes:En el plec 3) el primer foli és solter. En el plec 5) el foliador es va estrompassar la xifra «89».
Plec 1
Tipus:10+2
Folis:1-10
Plec 2
Tipus:10+2
Folis:21-40
Plec 3
Plec:Plec coix.
Tipus:9/7
Folis:41-56
Plec 4
Plec:Plec coix.
Tipus:10/7
Folis:57-73
Reclam:[amb tres talons finals.]
Plec 5
Tipus:9+2
Folis:74-92
Plec 6
Tipus:10+2
Folis:93-112
Plec 7
Tipus:10+2
Folis:113-132
Plec 8
Tipus:10+2
Folis:133-152

Impaginació

Disposició del text
Notes:Caixa d'escriptura només regular en els folis 1-42, amidant 118 mm. d'amplada i sense definir la llargada. En la resta del document, bo i mantenint-se el ratllat, la caixa és del tot irregular. Impaginació també variable.
Ratllat:sí. Sistema de ratllat a la mina de plom. 1111 2222. Quatre línies verticals separades per 73, 28 i 18 mmm. És un pautat per a llibre de comptes.
Perforat:sí. Forats triangulars, dos a cada costat, fets des del recto al verso amb punta o punxó pla, per a definir la caixa d'escriptura.
Escriptura
Escriptura 1
Tipologia:Humanística cursiva
Datació:1460 - 1500
Especificacions:Bartomeu Rodrigues.
Correccions antigues
Correcció 1
Folis afectats:Ara i adés hi ha algun mot ratllat.
Corrector:Anònim
Decoració i jerarquització
Inicials:En el foli 57r hi ha dibuixada una torre o borda. Manícules.
Marginalia:sí. Notes passim.

Història

Estat de conservació:Ateses les vicissituds, correcte.
Procedència:Barcelona.

Del seu autor i amo, Bartomeu Rodrigues (s. XV), el ms. passsa a Pau Solà i Trens (s. XIX), i d'aquest a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi.

Descripció interna

1. Francesc Eiximenis, Vida de Jesucrist – 1-152
Consistència:fragmentària
Text:Fol. 152v, diverses probationes pennae. Dalt de tot, una nota d'una mà diferent de la de Bartomeu Rodrigues: «Fas memo[ria…] a XXV d[… …] fan procura a Johan Seren quem recabas XV di[… …] quantitat quem deuen los ereus de bertino ent[…] juri[…] sa[gon]s consta per [… … …] dobres anys […] 1456. | Atorch a vos seller com a xv de mag | Jo Jiohan Rodrigues ddddddddd | Jo Pere Miquel dddddddddd».
Fol. 1r, inc.: «[En no]m de nostre Senyo[r] … […]ll de la […]la senta Maria […]al es [… ho]nrat en Berthomeu Rodri[gues…] quall […] fonch comensat en Valencia lo [pri]mer de julioll any 1468».
Fol. 42v, inc.: «Aço devall scrit es tret del Ffl or sanctorum en Calafell. En la ystoria de sanct Johan es contengut Erodes esser ydumeu los fi lls del qual erodes fforen vi e los iiii ague de vna juhia…».
Fol. 43r, inc.: «Com los phariseus digueren als saigs perque no hauien pres Jhesus E que «atenessen que negun princep ne phariseu ne hom de be nol seguia sino lo poble maleyt que no sabia la ley de nostre Senyor Deu» En lo XXIII cº del libre sete (sic) de Vita (ratllat: xsst) Christi».
Fol. 43v, inc.: «Segon volum de Vita Christi en lo Sete libre segons exposicio de Beda. Tot preycador deu pensar la altesa effi de son offi ci e que ha eximpli de donar laor al Senyor llexades totes rialles e curiositats e ystories paganes e poetiques preyque segons la doctrina del Saluador ... totes ffundades per actoritats de la Sacra Scriptura». «XXXXII anys apres que mori Jhesu christi ffonch destruyt lo temple per titus Vespesia».
Fol. 43v, inc.: «Los christians be ordenaren com comencen llurs sollempnitats al vespre del dia precedent aco es en lo VIIIIè libre de Vita Christi en lo cº LXII».
Fol. 43v, in.: «Lo Saluador segons exposicio de «Theophilus exponent sanct Matheu que per gran misteri lo Saluador volch morir en diuendres qui era dia entre los juheus de gran sollempnitat car era primer en l'orde dels VII dies pasquals es ver que depux ho han ordenat enffre si matexs que Pasqua lur no puxa caure en diuendres ells saben per que ho han fet car a nos no ffa cura en lo dit libre en lo capitol LXII».
Fol. 44r, inc.: «Lanyell Pasqual no era «dat en cena per refeccio mas en sagrament e memoria del eximent dels fi lls de Ysrael de la terra de Egipte Llibre VIIIIè capitol LXIIII».
Fol. 44r, inc.: «En lo libre VIIIIè de Vita Christi capitol LXXXXIIII diu lactor que ha ffet lo dit libre que ha legit que a hun sanct monge fonch reuellat que fonch acotat Jhesus de VIm CLX VI assots e asso per secret tractament de la legio dels diables que lo beneyt Senyor gita del cors de hun home els mes en hun ramat de porchs qui era daquell matex nombre».
Fol. 44r, inc.: «Diu mestre Ffrancesch Eximenis en lo capitol LXXXXV de dit noue libre que llegit ha que com condapnaren a mort Jesuchrist hi havia CLXXXª persones que tots cridaven que fos crucifi cat e que sil soltauen que ells e la llurs cases perrien e que mes valia que ell moris».
Fol. 42r, exp.: «Es li degut que comenca a seruir en trapani al primer dia de març».
Fol. 152v, exp.: «… Com Joade sacerdot manifesta per Rey Joachas […] fonch alsat per Rey en Juda e deposaren de Re[…] Ythalia la qual trapijada per [… …] mori».
Bibliografia:Jaume Riera i Sans, Contribució a l'estudi del conflicte religiós dels conversos jueus (Segle XV), dins «IX Congresso di Storia della Corona d'Aragona, Napoli, 11-15 aprile 1973, sul tema La Corona d'Aragona e il Mediterraneo: aspetti e problemi comuni da Alfonso il Magnanimo a Ferdinando il Cattolico (1416-1516)», vol. II, Napoli 1982, 409-425; Presència de Josefus a les lletres catalanes medievals, dins «Studia in honorem prof. M. de Riquer», vol. II, Barcelona, Quaderns Crema 1987, 179-220, especialment 206; Duran III, 466-468. Duran III, 466-468; J. Riera i Sans, Contribució a l'estudi del confl icte religiós dels conversos jueus (segle XV), dins «IX Congrés d'Història de la Corona d'Aragó», vol. II, Barcelona, 418-424; J. Ainaud de Lasarte, La Inquisició i els remences, dins «Medievalia», 8 (1988), 23-39.