Sciència.cat DB

Benvinguts a Sciència.cat DB, la base de dades de la ciència i la tècnica en català a l'Edat Mitjana i el Renaixement.

Què és Sciència.cat DB | Catàleg d'obres | Sigles | Com citar
Id Sciència.cat DB 

Obres | Manuscrits | Impresos | Documents | Persones | Bibliografia | Vocabulari

Sciència.cat DB ms1363 (23 / octubre / 2019)

Madrid - Biblioteca Nacional de España - Manuscritos - 10211

Publicació de la fitxa: 2014-04-12
Darrera modificació: 2014-10-29
Bases de dades:Sciència.cat
Descripció
Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:reproducció
Estat:bàsica

Descripció externa

Identificació

Estat:conservat
Ciutat:Madrid
Institució:Biblioteca Nacional de España
Fons:Manuscritos
Signatura:10211
Signatura alternativa:4-47 (int. cob. ant., llapis)
Ii-57 (int. cob. ant., llapis, de la BNE)
Plut. III, Lit. M, N.º 3 (recto del primer f. de guarda ant., tinta, d'Osuna)

Relligadura

Original:no
Datació:s. XVII
Notes:Amb dos folis de guarda davant i dos més darrere.
Llom
Matèria:Pergamí
Títols:«Agricultura en | Romanze. De Mano».
Altres:A la part superior: «Duque» | [En un teixell de paper:] «170». A la part inferior, en un teixell de paper: «Mss | 10211».
Coberta
Matèria:Cartró folrat de pergamí
Títols:«49», manuscrit, en caràcters de mida molt gran.
Altres elements:Restes de dos tancadors de pell, trencats.

Història

Segells:De la BNE, de diferents èpoques (ff. 1r, 7r, 11r, 16r, 27r, etc.).
Intervencions d'interès històric:El copista principal introdueix correccions als marges.
Al f. 246v, d'una mà de mitjan segle XV: «Domine, ne in furore tuo arguas me neque in ira tua corripias me. O, Dominus, Dominus meus et adiutor meus es tu. Libera me, Domine, de inimicis meis quia? tu, Domine, es refugium meum in secula seculorum, amen. Domine Deus salutis me» (Psalms).
Al marge superior del f. 246r, d'una mà del s. XVI: «Un sistern son dos libras y media». La mateixa mà afegí signes d'atenció i notes al marge de molts folis indicant el contingut o traduint terminologia al castellà; també numerà els llibres de l'obra al marge superior dels folis.
Al recto del primer f. de guarda ant., d'una mà potser del s. XVII: «+ | Libro de agriqultura», abans de la signatura d'Osuna, d'una altra mà.
Procedència:De la biblioteca dels ducs d'Osuna, adquirida per l'Estat espanyol el 1884 i incorporada a la BNE i a altres biblioteques. Des de Schiff 1905 se suposa que va pertànyer al marquès de Santillana, però no n'hi ha proves. Les traduccions catalanoaragoneses que conté s'han relacionat amb Juan Fernández de Heredia, igualment sense proves.
Persones relacionades:Juan Fernández de Heredia (c. 1310 – 1396)
Íñigo López de Mendoza (1398 – 1458)
Mariano Téllez-Girón y Beaufort Spontin (1814 – 1882)

Bibliografia

Descripcions:Rocamora (1882), Catálogo abreviado de los ..., pp. 43-44, núm. 170
Schiff (1905), La bibliothèque du Marquis de ..., pp. 152-159, núm. XXV
AA.DD. (1953-<2002>), Inventario general de manuscritos ..., vol. 15, p. 13, núm. 10211
AA.DD. (1955), Catálogo de la Exposición de ..., p. 9
AA.DD. (1958), Exposición de la Biblioteca de ..., p. 52, núm. 128
Hauf Valls (1964), El Ms. 10211 de la Biblioteca ...
Palladius (1990), Obra de agricultura, traducida y ..., pp. vii-xxviii (anàlisi dels continguts comparats amb els del ms. en català)
Sebastian Torres (2014), Ferrer Saiol, traductor de ..., pp. 73-77, amb reprod. en b/n dels ff. 1r (514), 5v (515) i 6r (516)
Catàleg online de la BNE
BETA (1989-<act.>), Bibliografía española de textos ..., manid 2288
CHTAC: Catálogo Hipertextual de Traducciones Anónimas al Castellano
Reproduccions diplomàtiques:HSMS, Digital Library of Old Spanish Texts: Navarro-Aragonese Texts, Libro de Palladio (transc. de Thomas M. Capuano)
Reproduccions fotogràfiques:Biblioteca Digital Hispánica

Unitats de composició

Quantes unitats de composició:1
Notes:Miscel·lània agrícola traduïda integralment a partir d'un antecedent perdut del ms. en català conservat a València - BMSM - 6437. El text 6 no apareix al ms. en català, però probablement sí que era en un estadi anterior de la miscel·lània en aquesta llengua.
En aquest ms. aragonès/castellà no es va arribar a efectuar l'ornamentació en color i això explica que hi manqui una part del text per comparació amb el ms. català.

Unitat de composició A

Datació i origen

Datació:s. XV-1 - estimada
Origen:Aragó?
Notes:Altres datacions: final s. XIV ("écriture de l'extrême fin du XIVe siècle", Schiff 1905); s. XIV (Catàleg de la BNE); c. 1385-1396 (HSMS, Digital Library of Old Spanish Texts); mitjan s. XV (Hauf 1964).

Qüestions materials

Matèria escriptòria
Material:Paper
Foliació
Núm. total de folis:246 ff.
Núm. de guardes afegides:2 + 2
Notes:Foliació antiga en romans (ff. I-CCXLIIII), d'una mà diferent de la del text, a l'angle inferior dret del recto dels folis, que repeteix el f. CXCI i no inclou l'últim foli. Substituïda per una foliació correlativa en aràbics, a llapis. En blanc els ff. 245v i (amb anotacions posteriors) 246rv.
Dimensions
Alçada x base:290 x 210 mm
Composició material
Reclams:sí. Horitzontals, centrats, a mig marge inferior, i amb una barra a costat i costat.

Impaginació

Disposició del text:r. tirada
Ratllat:sí. Només la caixa d'escriptura, amb mina de plom.
Escriptura
Escriptura 1
Lloc al ms:ff. 1r-231v i 233r-245r
Tipologia:Gòtica cursiva
Especificacions:Amb trets de la gòtica híbrida.
Escriptura 2
Lloc al ms:f. 232rv
Tipologia:Gòtica cursiva
Especificacions:Amb erres llargues.
Decoració i jerarquització
Inicials:Absents [buits]. Amb lletres guia al marge esquerre. Al f. 232rv, d'una altra mà, caplletres molt simples, en negre.
Rúbriques:Absents [buits]. Sense cap indicació.

Descripció interna

1. Rutili Pal·ladi, Obra de agricultura, Traductor: Anònim – ff. 1r-210r
Consistència:fragmentària
Consistència:Falten les rúbriques, les caplletres i altres elements que havia d'efectuar el rubricador (vegeu Decoració i jerarquització).
Inclou, traduït a l'aragonès/castellà, el pròleg original català de Ferrer Saiol, que acaba amb la data d'elaboració de la traducció catalana (f. 4r).
Taula de capítols:Al principi de cadascun dels llibres de l'obra.
Preliminars:[Rúbrica del pròleg:] Manca.
[Taula del llibre I:] «Aquí comiençan las rúbricas del primer libro de Palladio» (f. 4r).
Pròlegs:«[P]alladi Ruculi Emiliani fue noble hombre de la çibdat de Roma, e por la grant afecçión que él havia a la cosa pública, non solamente de la çibdat de Roma mas encara a todas las partidas del mundo, la qual cosa pública non es durable nin se puede sustener menos de labradores e personas que labren e conrreen [sic] la tierra... -- ... e aquesto por caridat de Dios e por dilecçión de la cosa pública. — Ffue acabado de romançar en el mes de jullio, anno a nativitate Domini .Mº.CCCº.LXXXVº, e fue començado en nombre [sic] del anyo .Mº.CCCº.LXXXº» (ff. 1r-4r).
Íncipit:<LIBRO I>. — <1.> <Manca la rúbrica>. — «[L]a primera parte de savieza es que hombre deva conssiderar la persona a la qual hombre ha a manar obra alguna o ensenyar aquella, car aquel que quiere informar o ensenyar hombre labrador non deve resemblar en su fablar al maestro en artes o en rectòrica, qui solamente han cura de ordenar [sic] sus palabras con bellos vocablos. Aquesto acostumbran de faser algunos hombres non mucho sabios que fablan con los labradores e personas grosseras ornadamente e sotil por tal que su palabra non pueda seyer entendida nin por los grosseros nin por los entendidos e subtiles ...» (ff. 5v-6r).
Èxplicit:«... podrás salar los puercos e sus saynes. En los lugares que no son mucho espesos e han grant copia de árboles salvages que fazen olivas e fructo, asy como otros semblantes árboles en el tiempo, en el tiempo de agora podrás parar lazos e redes a los tordos e a otras aves semblantes, e podraslo continuar fasta el mes de março» (f. 210r).
Edicions:Palladius (1990), Obra de agricultura, traducida y ..., pp. 1-233
Sebastian Torres (2014), Ferrer Saiol, traductor de ..., pp. 301-306 i 309-495 (pròleg i llib. I)
2. Anònim, Miscelánea de agricultura, Traductor: Anònim – ff. 210r-214r
Consistència:fragmentària
Consistència:Falten les rúbriques, les caplletres i altres elements que havia d'efectuar el rubricador (vegeu Decoració i jerarquització).
Íncipit:«[S]i quieres que el árbol que plantarás faga fructo en el anyo mesmo que le plantarás...» (f. 210r).
Èxplicit:«... e la fendedura que hombre faze en el árbol que enxiere deve guardar al sol ixiente e al sol poniente» (f. 214r).
Observacions:Tot i que en alguns estudis (Capuano 1998, etc.) s'hi ha distingit una Miscelánea agrícola sobre l'arboricultura, els pronòstics meteorològics i la sembra (ff. 210r-211v, expl. «... e que guardes que el signo sea en signo de tierra»), per una banda, i la Memoria de las labranzas (ff. 211v-214r, inc. «[L]a simiente de las coles verdes de invierno...»), per l'altra, en una anàlisi més recent (Capuano 2006: 237, a partir la comparació amb el ms. Annapolis - Col·l. Gwara - s/n, ff. 1r-12v) fa l'efecte que tot aquest material constitueix una mateixa miscel·lània d'instruccions agrícoles sobre la plantació i la sembra. El contingut, les expressions i les rúbriques que sí que té el ms. de València - BMSM - 6437, ff. 93v-95r, sembla que ho avalen.
Bibliografia:Capuano (1998), "Capitols singulars deles llauors ..."
Capuano (2006), "Una nueva versión catalana del ..."
3. Anònim, Capítulos singulares de las simientes que debes sembrar en cada mes del año – ff. 214r-218r
Consistència:fragmentària
Consistència:Falten les rúbriques, les caplletres i altres elements que havia d'efectuar el rubricador (vegeu Decoració i jerarquització).
Íncipit:«Garvanços sembrarás en la menguante de enero, e todo otro legumbre, salvando los mejores garvanços, se siembran en la luna menguante de febrero...» (f. 214r).
Èxplicit:«... e fazen a plantar luego como comiençan a grillar, e fázeles hombre <una cruz> con un cuchillo en la parte de los grillos» (f. 218r).
Edicions:Capuano (1998), "Capitols singulars deles llauors ...", pp. 27-30, alguns fragments per a completar el text català
4. Anònim, Receta de la buena composta (BNE 10211) – ff. 218r-224r
Consistència:fragmentària
Consistència:Falten les rúbriques, les caplletres i altres elements que havia d'efectuar el rubricador (vegeu Decoració i jerarquització).
Pròlegs:«[E]n toda buena composta e acabada se deven o se pueden meter de cada una de las cosas siguientes, es a saber, ponçems, peras, priscos e nabos, espinacas [sic], torongas, melones, codonyas, coles e muchas otras fructas tiernas, e solamente diremos aquí de aquellas que aquí avemos nombradas» (f. 218r).
Íncipit:«[P]rimeramente diremos de los ponçems, como se deven preparar» (f. 218r).
Èxplicit:«... Canela fina, gingibre, pebre común, galengal, de cada uno .IIII. onças; vino, .VIII. quarts; miel, segunt que el vino será dolç o verde» (f. 224r).
5. Jofre de Francònia, Tratado de plantar e injertar árboles y de conservar el vino, Traductor: Anònim – ff. 224r-245r
Consistència:fragmentària
Consistència:Falten les rúbriques, les caplletres i altres elements que havia d'efectuar el rubricador (vegeu Decoració i jerarquització).
Pròlegs:«[A]qui comiença el tractado de plantar o enxerir árboles o [sic] de conservar el vino segunt Albert —otros dizen segunt Enclides [sic]. E qué de qual actor sea, el dictado se demuestra por los capítulos que se siguen. El primero capítol es de la manera como se pueden enxerir los árboles, e aqueste capítulo, segunt .IX. maneras e vías de enxerir, puede ser departido en .IX. doctrinas de la dicha obra» (f. 224r).
Íncipit:«[L]a primera e la más acostumbrada e la más común es: tomarás el enxierto del árbol del qual quieres enxerir en tal espaçio que a lo menos aya un nudo, e deyuso del nudo espaçio de un dedo...» (f. 224r).
Èxplicit:«... Sea bien pretado e calcado el pomo de la nieve, e después environal todo de miel, e guárdalo de calentura e de resoluçión por grant tiempo e notable durará» (f. 245r).
6. Anònim, Nota sobre la polinización de la palmera datilera (BNE 10211) – ff. 244r-245r
Consistència:fragmentària
Consistència:Falten les rúbriques, les caplletres i altres elements que havia d'efectuar el rubricador (vegeu Decoració i jerarquització). Àpoda.
Íncipit:«[D]eues saber que quando la palma femella avrá abierta la su fillola, en tanto que saldrán los sus razimos de fuera quasi un palmo o palmo e medio, es a saber, que haya .V. o .VI. días que aya començado a abrir...» (f. 244r).
Èxplicit:«... e sean metidos de los brots del razimo de la fillola segunt la manera de los [marg. esq.: otros] brots del masclo complidos, salvo que conviene poner mayor quantidat segunt que más o menos avrá de [...]» (f. 245r).