Sciència.cat DB

Benvinguts a Sciència.cat DB, la base de dades de la ciència i la tècnica en català a l'Edat Mitjana i el Renaixement.

Què és Sciència.cat DB | Catàleg d'obres | Sigles | Com citar
Id Sciència.cat DB 

Obres | Manuscrits | Impresos | Documents | Persones | Bibliografia | Vocabulari

Sciència.cat DB ms150 (15 / novembre / 2019)

Barcelona - Col·lecció particular de Joan Pau Par - s/n

Publicació de la fitxa: 2015-01-09
Darrera modificació: 2015-01-12
Bases de dades:Sciència.cat
Descripció
Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:reproducció
Estat:completa

Descripció externa

Identificació

Estat:conservat
Ciutat:Barcelona
Institució:Col·lecció particular de Joan Pau Par
Signatura:s/n

Relligadura

Original:no
Datació:s. XIX
Notes:El facsímil publicat (Rocabertí 1951) reprodueix el f. I, que conté l'ex-libris indicat a continuació, però no amb imitació de paper antic com fa amb els restants folis del ms., cosa que fa pensar que aquest foli pertany a una relligadura recent, segurament d'Schwerdt o poc anterior.

Història

Segells:Ex-libris de C. F. G. R. Schwerdt ("Ex libris Schwerdth", f. Ir).
Estat de conservació:En bon estat. Taca d'humitat que ocupa bona part del marge dret, sense afectar el text. La lletra es calca lleugerament, però no trenca el paper.
Procedència:Manuscrit copiat a Itàlia, probablement a Nàpols (vegeu Datació i origen i Impaginació). Formà part de la cèlebre col·leció de Charles Schwerdt. Quan, a la seva mort, fou subhastada (Londres, Sotheby's, 1939-1946), passà a mans de Josep Porter i Rovira, que l'adquirí (1946 o 1947) i tot seguit (abans de 1951) el vengué a Joan Pau Par i Torrent. El 1993-1994 el posseïa el fill d'aquest darrer, Joan Pau Par i Ragull.
Persones relacionades:C. F. G. R. Schwerdt (1862 – 1939)
Josep Porter i Rovira (1901 – 1999)
Gunnar Tilander (1894 – 1973)
Joan Pau Par i Torrent (m. 1967)
Joan Pau Par i Ragull (19**)

Bibliografia

Descripcions:Schwerdt (1928-1937), Hawking, Hunting, Shooting ..., vol. 2, p. 353
AA.DD. (1939-1946), The Schwerdt collection ..., vol. [5] (The fifth portion. 1946 Mar. 11-12), p. ***
Rocabertí (1951), Llibre de cetreria compost per lo ..., pp. [i-v]
Porter i Rovira (1951), Viatge d'un bibliòfil a través ..., pp. 6-7
Trias de Bes (1993-1994), "El Llibre de cetreria del ...", p. 31
Trias de Bes (1994), "Espagne: la fauconnerie et sa ...", p. 180
Duran (2003), Repertori de manuscrits catalans ..., pp. 492-493
Querol San Abdon (2004), El Llibre de cetreria del ..., p. ***
Mas i Miralles - Garcia Sempere (2013), "Tractat per l'art de la caça ...", p. 98
BITECA (1989-<act.>), Bibliografia de textos antics ..., manid 2255
Bibliografia contextual:Lupis (1975), "La sezione venatoria della ..."
Reproduccions fotogràfiques:Rocabertí (1951), Llibre de cetreria compost per lo ..., facs. del text (exclou el f. 26v, en blanc, i la relligadura), a partir del qual es fa aquesta descripció
Arxiu de Sciència.cat (facsímil)

Unitats de composició

Quantes unitats de composició:1
Notes:A la presentació de Rocabertí 1951, Porter relata essencialment un conflicte amb Gunnar Tilander, el qual, després que el ms. fos adjudicat a Porter per Sotheby's (1946 o 1947) gràcies a haver-ne fet la reserva per telegrama, intentà pressionar-lo perquè li cedís, afirmant que posseïa un altre ms. en català de contingut similar. Al mateix lloc, afirma que finalment intercanviaren fotografies dels dos mss. A Porter 1951 (conferència del 3-III-1948) afirma que adquirí el ms. feia uns quants mesos, trobant-se a Londres, i que tot seguit va fer un viatge a Suècia i va aprofitar per visitar, a Lund, la biblioteca de Tilander (que al principi es negà a rebre'l) i li va prometre que, al tornar a Barcelona, li enviaria unes fotocòpies del ms. Par “perquè almenys tingués el text del cobejat manuscrit”. Aquest relat dels fets conté contradiccions i silencis evidents sobre l'intercanvi real que van efectuar i sobre la mateixa existència del ms. Tilander. Ni els hereus de Porter (comunicació de Miquel Porter Moix), ni la Biblioteca de Catalunya (dipositària del llegat Porter), ni la Biblioteca Nacional de Suècia (comunicació dels conservadors del llegat Tilander) ens han sabut donar raó ni d'aquestes reproduccions ni del suposat segon manuscrit, que hem de concloure que no existeix i que tot plegat va ser un estratagema entre bibliòfils.

Unitat de composició A

Datació i origen

Datació:s. XV ex. - XVI in. - estimada
Origen:Itàlia (Nàpols?)
Copista:Anònim [italià (napolità?)]
Notes:El text 1, d'autor empordanès, es pot datar c. 1465-1473. El text 2 té una scripta datable a partir del pas del s. XIV al XV i sembla d'autor occidental (valencià?). El ms. és una còpia posterior, amb característiques codicològiques que semblen situar-la a l'àmbit napolità (vegeu Impaginació) i un text ple d'italianismes, abreviatures mal desenvolupades, paraules mal transcrites i altres sense copiar (buits) que indiquen que el copista no estava familiaritzat amb el català.
Datació segons J. Porter a Rocabertí 1951. Altres datacions: s. XVI (Schwerdt 1928-1937); s. XVI-2 (Trias de Bes 1993-1994: 31); s. XV ex. - s. XVI-1 (Mas - Garcia 2013: 98).

Qüestions materials

Matèria escriptòria
Material:Paper
Foliació
Núm. total de folis:28 (I + 26 + I) ff.
Núm. de guardes afegides:1 + 1
Notes:Sense foliació, ni antiga ni moderna. Assignem numeració correlativa (ff. 1-26) als folis originals reproduïts al facsímil i n'excloem el foli que, a l'inici, conté l'ex-libris d'Schwerdt (f. I), que deu ser un foli de guarda d'una relligadura recent, la qual, per lògica, n'ha de tenir un altre al final. En blanc els ff. Irv (però ex-libris al recto) i 26v.
Dimensions
Alçada x base:187 x 130 mm

Impaginació

Disposició del text:r. tirada
Notes:Paràgrafs separats per ratlles en blanc que s'inicien amb una caplletra simple situada sobre el marge esquerre de manera que fa l'efecte de presentar el text amb sagnat francès. Aquesta disposició del text és similar a la d'alguns manuscrits de tractats de falconeria napolitans coetanis (cfr. Lupis 1975) i també a la del ms. Neuilly-sur-Seine - Aguttes - Chasse 2003, núm. 80.
Caixa d'escriptura
Alçada x base:145 x 90 mm
Escriptura
Escriptura 1
Lloc al ms:tot el ms.
Tipologia:Humanística cursiva
Localització:Itàlia (Nàpols?)
Datació:s. XV ex. - XVI in.
Especificacions:Cal·ligràfica, molt regular i acurada.
Correccions antigues
Correcció 1
Folis afectats:ff. 5v, 19v, 22rv i 26r.
Corrector:Anònim
Especificacions:Paraules i frases ratllades pel mateix copista a l'adonar-se d'errors comesos.
Decoració i jerarquització
Inicials:Simples. Al començament de cada paràgraf, amb la mateixa tinta que el text i situades sobre el marge esquerre.
Rúbriques:Rúbriques; Absents [buits]. Només les inicials de cada obra, amb lletra de la mateixa mida i amb la mateixa tinta que el text. Les altres sembla que manquen (buits entre paràgrafs).

Descripció interna

1. Jofre (VII) de Rocabertí, Llibre de cetreria – ff. 1r-12r
Preliminars:[Rúbrica:] «Libre de cetreria compost per lo bescompte de Roquallbertim [sic] per lo reverendíssimo senyor, lo senyor ca<r>denal de València».
Pròlegs:«En nom de Déu et de la sua beneyta mare, la Verge Marya, comens lo present tractat, fet per mi, bescompte de Roquallbertim, a prechs de don Pedro Dessa. La present ordinatió <és> per l'art de la casa e de tota natura o agres <de falcons>, ni qual qualitat tenen, ni com los deu hom tractar ni donar a mengar, ni quals són pus avantagats ni més valentes, quada falcó, segons sa natura requer e qualitat».
Íncipit:«Primo, comensaré en los falquons pelegrins, com aquels que són <més> merexedors, et de la gentill qualitat e condició que tenen en totas cosas. — Primierament, ans que ell se pesca...»
Èxplicit:«... Per falqó o estor que té pantaix. — Pren granotas e fer-les uetes [sic per netes], e apré<s> sequa-les e fes-ne pólvora, e dóna<'n> al falcó o astor a mengar .VIII. o nove [sic] dies e guarrà sens duptes».
2. Anònim, Tractat per a l'art de la caça – ff. 12v-26r
Preliminars:[Rúbrica:] «En nom [corr. de nome] de Déu sia e de la sua beneita mare, la Verge Maria, aquest present tractat comensa, lo qual féu lo rey Artús, de bona memòria, per l'art de la casa, lo qual deu tenir tot om de honor».
Íncipit:«Per què lo cap és principal membre de tot lo cors, quant aquest ha molt mal tot lo cors ne sent. Per tal o dic: perquè·s fa una malaltia en lo cap del falquó la qual se diu aigua congelada, de què aques<t> capítol parla...»
Èxplicit:«... E si donau la ditta bosa, prenga-la de matí. E quant haurà purgat bé, dau-li de bon colom».