Sciència.cat DB

Benvinguts a Sciència.cat DB, la base de dades de la ciència i la tècnica en català a l'Edat Mitjana i el Renaixement.

Què és Sciència.cat DB | Catàleg d'obres | Sigles | Com citar
Id Sciència.cat DB 

Obres | Manuscrits | Impresos | Documents | Persones | Bibliografia | Vocabulari

Sciència.cat DB ms195 (15 / novembre / 2019)

Oxford - Col·lecció particular de Joan Gili - s/n [menescalia]

Publicació de la fitxa: 2016-10-05
Darrera modificació: 2018-04-17
Bases de dades:Sciència.cat
Descripció
Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:reproducció
Estat:completa

Descripció externa

Identificació

Estat:conservat
Ciutat:Oxford
Institució:Col·lecció particular de Joan Gili
Signatura:s/n [menescalia]

Relligadura

Original:no
Datació:s. XX
Notes:Mudèjar, amb ferros secs i puntes i rodonetes d'or (cobertes i llom).
Signada «A. Palomino» (Antolín Palomino).
Llom
Matèria:Xagrí vermell fosc
Títols:«De lo | Cavall» (en or, a la part superior).
Coberta
Matèria:Xagrí vermell fosc

Història

Intervencions d'interès històric:Anotacions afegides al f. [68]r (ignorem en què consisteixen).
Estat de conservació:En molt bon estat. Lleugeres taques d'humitat i de brutícia als marges dels folis i evidències de corrosió de la tinta, però no està afectat pels insectes o els rosegadors.
Procedència:Del llibreter, editor i bibliòfil català establert a Oxford Joan Gili, de la col·lecció particular del qual ja formava part l'any 1985. A l'editar els texts 2 i 3 (Gili 1985 i Gili 1988), no va indicar com havia arribat a les seves mans (arxiu privat a la Senate House Library de la Universitat de Londres, no consultat).
Persones relacionades:Joan Gili i Serra (1907 – 1998)
Antolín Palomino (1909 – 1995)

Bibliografia

Descripcions:Gili (1985), Lo cavall: tractat de manescalia ..., pp. ix-xiv
Gili (1988), Libre dels cavayls que compós ..., p. xii
Günther (2016), Spotlight on Medieval Medicine, pp. [13]-[17] (catàleg oct. 2016)
BITECA (1989-<act.>), Bibliografia de textos antics ..., manid 2353
Reproduccions fotogràfiques:Günther (2016), Spotlight on Medieval Medicine, pp. [13]-[17] (ff. Ar, Cv, Dr, 1r i bv, en color)
Dr. Jörn Günther, Rare Books AG (Basilea)
Arxiu de Sciència.cat (reprod. digital en color dels ff. Ar-Br, Cv-Dr, Ev-Fr, Gv-1r, 6v-7r, 35v-36r, 59v-60r i av-dr, i relligadura)

Unitats de composició

Quantes unitats de composició:1
Notes:El contingut d'aquest registre és fruit de la confrontació de les indicacions de Gili 1985 i Gili 1988 amb la reproducció parcial que en tenim i la descripció del llibreter Jörn Günther (2016).
Índex del contingut dels texts 2-4 a l'inici del volum (ff. Arª-Cvª).

Unitat de composició A

Datació i origen

Datació:c. 1450 - estimada
Origen:Catalunya oriental
Copista:Anònim
Notes:L'any 1450 és la data radix de les rodes de l'aurinombre i del concurrent lunar (f. Cvb), la primera de les quals diu ser vàlida per 19 anys i la segona per 30 (text 1). La taula zodiacal (f. Dr) fa iniciar l'any al març (estil de l'Encarnació, vigent a la Corona d'Aragó fins 1350), mentre que les 19 taules del curs de la lluna (ff. Dv-Fv)) ho fan al gener. Sense distingir com caldria l'àrea d'origen de les traduccions de la de la còpia, Gili (1985: xii) va adscriure la llengua del text 1 a "l'àrea del català oriental", mentre que per al text 2 va observar (Gili 1988: xii) que "té trets propis del català occidental, però també n'hi ha d'altres que podrien suggerir un origen oriental". Ens fa l'efecte que si bé la còpia podria ser oriental (casos esporàdics de vacil·lació a/e àtones, caiguda de r final i de la i del dígraf ix, u per ho, un per on), les traduccions semblen ser occidentals (valencianes?) i també ho devia ser l'original de la miscel·lània en conjunt.

Qüestions materials

Matèria escriptòria
Material:Paper
Pergamí
Notes:Els primers set folis (A-G) i els últims quatre (a-d), sense numeració, són de pergamí; els altres són de paper. Filigrana: muntanya de tres cims, el central més elevat i amb una creu al damunt, semblant a Briquet 11725 (Florència, 1423) i a PFES 777-778 (Barcelona, 1421-1429).
Foliació
Núm. total de folis:81 (VII + 67 + 3 + IV) ff.
Núm. de guardes afegides:2 + 3
Notes:Set folis al principi (A-G) i vuit més al final ([67]-[70] i a-d) sense numeració. Al cos del volum només porten numeració, en romans i en vermell a l'extrem superior dret, els primers 66 folis (ff. I-LXVI). Són en blanc l'últim dels set folis preliminars (f. G), gran part dels tres folis de paper del final sense numerar (ff. [68]v i [69]-[70]) i el primer i l'últim dels darrers quatre folis de pergamí (ff. a i d). La relligadura actual (s. XX) té dos folis de guarda en paper al principi i tres al final, en blanc.
Dimensions
Format:in-fol.
Alçada x base:286 x 215 mm
Composició material
Plecs
Número:8
Tipus:4+4[-1], 6+6, 6+6, 6+6, 6+6, 6+6, 5+5, 2+2
Signatures:sí. En resten algunes a l'extrem inferior dret dels folis.
Reclams:sí.

Impaginació

Disposició del text:columnes
Quantes columnes:2
Notes:Texts 2-3 (i segurament 4) i els índexs inicials del seu contingut. El text 1 combina la doble columna i la línia tirada. La taula dels frens del text 5 els presenta en 5 columnes.
Caixa d'escriptura
Alçada x base:230 x 175 mm
Intercolumni:15 mm
Número de ratlles:34
Ratllat:sí. Amb mina de plom, només el perfil exterior de la caixa del text, les columnes i la distribució de les taules del text 1 i dels dibuixos del text 5.
Escriptura
Escriptura 1
Tipologia:Gòtica cursiva
Especificacions:Tot el text bàsic del ms. Regular i acurada, obra segurament d'un professional.
Escriptura 2
Tipologia:Gòtica textual
Especificacions:Rúbriques dels índexs i dels texts 1-3 (i segurament 4), colofons dels texts 2 i 3, taula zodiacal del text 1, primeres línies del text 2 i primera paraula de cada capítol dels texts 2 i 3 (i segurament 4), de la mateixa mà autora del text cursiu.
Decoració i jerarquització
Inicials:Afiligranades; Embotides; Simples. La caplletra inicial del text 2 és de dimensions més grans que la resta (6 línies de pauta), embotida, en vermell i blau i filigrana de contrast en vermell i negre. La caplletra següent, al mateix foli, és molt menor (2 línies de pauta), afiligranada, en vermell i filigrana molt senzilla en negre (és possible que siguin així les de l'inici de les seccions principals). La resta, de la mateixa mida, a l'índex i als texts 2-3 (i segurament 4), són caplletres simples en vermell.
Dibuixos:Dibuixos. D'instrumental, al cos de l'obra (text 3), en vermell, i de frens al text 5, en blau. Rodes, taules i altres traços en vermell al text 1. Requadre que emmarca els frens del text 5, en blau.
Rúbriques:Rúbriques. En vermell i en lletra textual (índex, texts 1-3 i segurament 4). Només hi ha calderons a les rúbriques de les taules del curs de la lluna del text 1, en vermell.
Majúscules:sí. Tocs de safrà i, molt excepcionalment, de vermell (índex, texts 1-3 i segurament 4).
Marginalia:no. A la reproducció parcial que n'hem pogut consultar no n'hi ha.

Descripció interna

1. Anònim, Calendari solar per als anys 1450-1480 (Gili) – ff. Cvb-Fv
Íncipit:«Per aquesta tabla e roda trobareu lo compte de l'auronombre que servex per .XVIIII. anys segon la Santa Mare Església, e per trobar lo compte de les .XVIIII. taules que seguexen...»
Èxplicit:«... Mes és a saber que la luna està en cada signe dos dies e mig, e axí passa per los .XII. signes en .XXX. dies menys ores de nova fins que·s gira axí com mostra la taula per meses e signes».
Observacions:Conté una roda per al càlcul de l'aurinombre (f. Cvb), una altra roda per al càlcul del concurrent lunar o epacta per a 30 anys (f. Cvb), una taula zodiacal per a l'astrologia mèdica (f. Dr) i una sèrie de 19 taules anuals que indiquen el curs de la lluna (ff. Dv-Fv), tot per a usos calendaris i veterinaris.
Edicions:Gili (1985), Lo cavall: tractat de manescalia ..., pp. XVII-XXIII, amb facs. en b/n de les rodes de l'aurinombre i del concurrent, la taula zodiacal i les 19 taules del curs de la lluna
2. Giordano Ruffo de Calàbria, Cirurgia dels cavalls, Traductor: Anònim – ff. 1ra-36rb
Taula de capítols:Als folis preliminars Ara-Brb.
Preliminars:[Invocació:] «Ihesus» (f. 1ra).
Pròlegs:«Per ço com <en> les coses majors e millors major cura e deligència cové que sia donada, per ço cové primerament pensar qual és profit a les bèsties...» (f. 1rab).
Íncipit:«Com deu éser engendrat lo cavall. — Cavall deu éser engendrat de egua, curosament e deligent stablit e pensat, que no sya molt cavalcat, en manera que a delit lo cavall que axí és pensat s'acost a la yegua per ço com lo guarà o lo cavall a major delit sobre la egua tant més sement gita e major germini lexa...» (f. 1rb).
Èxplicit:«... De sangoneres. — Sangoneres se fan en la bocha del cavayll o bèstia alguna. Aquell sia costret axí que tingue la bocha badada ab hun badall, e aquell sia perfumat ab perfum de simols; sempre cau la sangonera de les narills. — Finito libro sit laus Christo. Amen» (f. 36rb).
Edicions:Gili (1985), Lo cavall: tractat de manescalia ..., sense identificar l'obra, amb un facs. en b/n del f. 1r abans de la portada
3. Anònim, Llibre dels cavalls, Traductor: Anònim – ff. 36rb-65vb
Taula de capítols:Als folis preliminars Brb-Cva.
Preliminars:[Rúbrica:] «Lo primer libre dels cavayls que compós Ypocràs» (f. 36rb).
Pròlegs:«Per ço que los reys e los prínceps e los altres senyors han a deffendre e a conquerir les terres, hon Ypocràs dich que nenguna cosa no·ls pot ésser tan bona ni tan proffitosa cosa com los cavaylls...» (ff. 36rb-36vb).
Íncipit:«De natural boquamoll. — Fins ací demostra de les fayzons que los cavaylls han e deuen éser ben enfrenats, e com deuen éser ajudats a les enfermetats. Si lo cavayll serà bochamoll, deu-li hom raure la bocha si és cornelado, e si no és, traure les dents...» (f. 36vb).
Èxplicit:«... De cavayll envormat. — Per cavayll envormat fes-li beuratge, e pren alfolbes, onzes .III.; fava, fresa, limós, ana; et .IIII. de bataffalua; alcarayva, alegijat, exennç, ana onza; cinc gínjols; .I. regalícia; ítem, sement de roses marines e mantega de vaques, onza miga; azumbre de bon vi, onzes .III. E sia tot picat e bollit ab aquell vi, e sia-li donat per .IIII. matins cada matí, axí com ací diu, e mondiffica'l molt. — Finito libro, sit laus et gloria Christo. Amen» (f. 65vb).
Observacions:L'expressió «primer» a la rúbrica inicial fa referència al primer dels quatre llibres que integren l'obra, que comença, sense rúbrica pròpia, després del pròleg.
Edicions:Gili (1988), Libre dels cavayls que compós ..., amb facs. en b/n dels dibuixos d'instruments a la p. 115 (fig. 1-39)
4. Anònim, Receptes de menescalia (Gili) – ff. 65vb-67va
Taula de capítols:Al foli preliminar Cva.
Íncipit:«Recepta de vorm...»
Rúbriques:[Lliçó de l'índex inicial:] (1) «Recepta de vorm»; (2) «Recepta per bayxar los collons»; (3) «Recepta de fals quarter»; (4) «Recepta de vorm per a mula qui lance per lo nas: remey»; (5) «De llúpia»; (6) «De hungüent per a ablanir nirvis»; (7) «De hungüent per a sanar tota plagua»; (8) «De hungüent per a tota cascadura»; (9) «De hungüent groch»; (10) «De ungüent per a mal de llob»; (11) «De ungüent vert»; (12) «De ungüent per a tot linatge de ronya»; (13) «Pólvora per a exugar plaga»; i (14) «Per a aclarir la vista».
Observacions:Joan Gili no les va editar, ni tampoc esmentar, en cap dels dos volums publicats (1985 i 1988). Només n'hem pogut veure la llista a l'índex inicial (f. Cva), que apareix, encapçalada per la rúbrica «Receptes», tot seguit del colofó del text 3, i de la qual en deduïm la foliació. No coneixem, per tant, les característiques de la seva còpia i ornamentació, que, a l'aparèixer a la mateixa taula, segurament són idèntiques a les dels texts 2 i 3.
5. Anònim, Dibuixos de frens de cavalls (Gili) – ff. br-cv
Íncipit:(1) «A cavall que gita los peus e bayxa lo cap en terra...»
Èxplicit:[...] (80) «A cavall que ha bono [sic] bocha».
Observacions:Sèrie de 80 dibuixos en blau (20 per pàgina), amb les corresponents rúbriques (cinc per línia, quatre línies per pàgina), cada pàgina inscrita en un requadre també en blau fora del qual queden les rúbriques de la primera línia. Gili 1985 considerà que eren un apèndix del text 2 per tenir un breu apartat, cap al final, sobre «en qual manera alguns dels vicis dels cavayll[s] deuen ésser esmenats, si són treballosos». El fet que aquest apartat no faci referència als tipus de frens i que entre un i altre text hi hagi els texts 3 i 4, que tampoc no fan referència al tema, no avala aquesta hipòtesi.
Edicions:Gili (1985), Lo cavall: tractat de manescalia ..., pp. 108-115, amb un facs. en b/n (fig. I-IV) que reprodueix els folis en un ordre incorrecte.