Sciència.cat DB

Benvinguts a Sciència.cat DB, la base de dades de la ciència i la tècnica en català a l'Edat Mitjana i el Renaixement.

Què és Sciència.cat DB | Catàleg d'obres | Sigles | Com citar
Id Sciència.cat DB 

Obres | Manuscrits | Impresos | Documents | Persones | Bibliografia | Vocabulari

CAT - ESP - ENG

Sciència.cat DB ms2707 (27 / febrer / 2021)

Cambridge (MA, EUA) - Houghton Library (Harvard University Library) - Manuscripts - Typ 479

Publicació de la fitxa: 2020-06-16
Darrera modificació: 2020-06-23
Bases de dades:Sciència.cat
Descripció
Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:reproducció
Estat:parcial

Descripció externa

Identificació

Estat:conservat
Ciutat:Cambridge (MA, EUA)
Institució:Houghton Library (Harvard University Library)
Fons:Manuscripts
Signatura:Typ 479
Signatura alternativa:N. 67 (foli de guarda inicial)

Relligadura

Original:
Datació:s. XV
Estat:Restaurada (el llom no sembla original).
Encapsat.
Llom
Matèria:Pell bruna
Coberta
Matèria:Pell verda sobre cartró
Títols:"Yisob de Faules | en tosquano" (cursiva del s. XV, en una etiqueta adherida a la part de dalt de la coberta anterior).
Altres elements:Cinc claus a cada coberta, no tots conservats.
Tancadors amb base de llautó (cob. post.) i tires de pell, trencats.

Història

Notes de possessors:Exlibris imprès de Philip Hofer en una etiqueta adherida a l'interior de la coberta inicial. Allà mateix, en una altra etiqueta del mateix tipus, nota de procedència de la biblioteca: "Harvard College Library. Purchased from the Fund for Printing and Graphic Arts. Given by Philip Hofer, Class of '21". Al recto del foli de guarda inicial, en llapis, nota de compra a la llibreria Hoepli (Milà) l'abril de 1959.
Estat de conservació:Unes poques galeries d'insectes i taques d'humitat i brutícia.
Restaurat.
Procedència:1. Un anònim mallorquí convers de jueu instal·lat a Itàlia (potser a Florència), s. XV. -- 2. Col·lecció particular de Philip Hofer (adquirit a la Libreria Antiquaria Hoepli, de Milà, 1959). -- 3. Houghton Library (adquisició, 1959).
Persones relacionades:Philip Hofer (1898 – 1984)

Bibliografia

Descripcions:AA.DD. (1954), Livres anciens et modernes ..., làm. XIII i XIV
Jackson (1960), The Houghton Library Report of ..., p. 1
Faye - Bond (1962), Supplement to the Census of ..., pp. 280-281
Wieck (1983), Late Medieval and Renaissance ..., pp. 135 i 159, fig. 85
Catàleg online de la biblioteca
Reproduccions fotogràfiques:Digital Medieval Manuscripts at Houghton Library

Unitats de composició

Quantes unitats de composició:1
Notes:Contingut general:
1. ff. 1r-16v. Sèneca, De IV virtutibus (italià). «Uno libro il quale chompuose Senacha [i.e. Sèneca] per detto di molti saui filosofi sopra le quatro virtu chardinali».
2. ff. 7r-61r. Isop, Fabulae (italià). «Il libro d'Isopo».
3. ff. 61v-70r. Dionisi Cató, Disticha de moribus ad filium (italià). «Il libro degli ammestramenti i quali ci dice Chato».
4. ff. 70v-78r. Ps.-Bernat de Claravall, Epistola a Rinaldo (italià). «La chartula che mando santo Bernardo a Rinaldo dove amestra che dispregiamo il mondo per atquistare la grolia [sic] di [Dio]».
5. ff. 78r-80v. Ps.-Bernat de Claravall, Epistola de cura et modo rei familiaris utilius gubernandae (italià). «La pistola la quale santo Bernardo mando a uno chavaliere dove nammaestra di chonservare gli onori e beni temporali con piacere e grazia dell'altissimo Idio».
6. ff. 81r-88v. Albertà de Brescia, Liber de doctrina dicendi et tacendi (italià). «Il libro che fecie il sauio Albertano nel quale namaestra sopra il parlare».
7. ff. 89r-97v. Vita sancti Eustachii (italià). «Nel tempo che Troiano [i.e. Trajà] Imperadore di Roma istaua in Roma e adoraua gli [i]doli...».
*. (ff. 98r-109r en blanc).
8. f. 109v. Antonio Pucci (atr.). Poema sobre el préstec de llibres, en italià (mà s. XV).
*. (f. 110r en blanc).
9. ff. 110v-112r. Receptes d'alquímia ('Per obra de lluna', 'Per obra de sol', 'Per congelar mercuri', 'Per acolorar', etc.) en català aljamiades en hebreu (mà s. XV).
10. f. 112v. Receptes i eixarms de medicina i utilitàries (mà s. XV).
Sant Eustaqui era invocat contra les dissensions familiars.
Els textos en català, en grafia hebrea i llatina, del final han estat identificats per Ilil Baum (Hebrew University of Jerusalem/Sciència.cat), que els té en curs d'estudi i edició (Wieck 1983 només hi reporta "later inscriptions in Italian and Hebrew").
La localització dels textos itàlics és una proposta provisional de Claudia Lemme (Università di Chieti/Sciència.cat).

Unitat de composició A

Datació i origen

Datació:c. 1380 - estimada
Origen:Itàlia
Copista:Anònim
Notes:Amb addicions en italià toscà i en català (en escriptura llatina i, el darrer, també aljamia hebrea) del s. XV. Datació i localització segons Wieck 1983.

Qüestions materials

Matèria escriptòria
Material:Paper
Foliació
Núm. total de folis:112 ff.
Núm. de guardes originals:1 + 1
Notes:Només hi ha foliació antiga al text 2 (Isop), no sempre visible. És feta en aràbics, d'una mà itàlica d'època moderna, en tinta, i situada a l'extrem inferior del verso i, després, del recto dels folis, centrada. Substituïda per una numeració correlativa en llapis, de la biblioteca. Els ff. 98r-109r i 110r són en blanc. Un foli de guarda a l'inici i un altre al final, de la (restauració de la) relligadura.
Dimensions
Format:in-fol.
Alçada x base:270 x 190 mm
Composició material
Reclams:no.

Impaginació

Disposició del text:r. tirada
Ratllat:sí. La caixa externa, amb mina de plom.
Escriptura
Escriptura 1
Lloc al ms:ff. 1r-97v
Tipologia:Gòtica cursiva
Localització:Itàlia
Datació:c. 1380
Especificacions:Escriu en italià (toscà de Florència posterior al s. XIII). Prou formal als texts 1-6 (que porten l'ornamentació); menys, al text 7.
Escriptura 2
Lloc al ms:ff. 110v-112r
Tipologia:Hebrea
Localització:Itàlia
Datació:s. XV
Especificacions:Escriu en català aljamiat en hebreu (cursiva hebraica). Sembla ser la mateixa mà que escriu en alfabet llatí als ff. 109v i 112v.
Escriptura 3
Lloc al ms:ff. 109v i 112v
Tipologia:Gòtica cursiva
Localització:Itàlia
Datació:s. XV
Especificacions:Amb forta atracció per la humanística. Escriu en italià toscà (f. 109v) i en català (oriental, f. 112v). L'italià té catalanismes gràfics. El català és genuí, amb un element aparentment mallorquí ("aigo"), però escrit d'esquena a l'etimologia. Sembla ser la mateixa mà que escriu en alfabet hebreu (però en català) als ff. 110v-112r. Potser també és autora de les il·lustracions del text 2.
Decoració i jerarquització
Inicials:Afiligranades; Absents [buits]. Les caplletres inicials dels texts 1-6 són en blau, amb decoració en blanc i filigrana compacta en vermell, de 7/8 unitats de pauta. Les de les parts secundàries, en vermell i en blau, alternades, amb filigrana de contrast, de 3/4 unitats de pauta. Buits per a les caplletres al text 7, amb lletra d'espera.
Dibuixos:Dibuixos. Les Faules d'Isop (text 2) estan il·lustrades amb 64 dibuixos al marge inferior de molts folis fets amb ploma i en la mateixa tinta bruna que el text, afegits en el s. XV potser per la mateixa mà autora de les addicions en italià i en català.
Rúbriques:Rúbriques. Rúbriques en vermell.
Marginalia:sí. Crides d'atenció (manícules i «Nota»), poques, potser introduïdes per la mà autora de les addicions del s. XV.

Descripció interna

8. Antonio Pucci, Poema sobre el préstec de llibres – f. 109v
9. Anònim, Receptes d'alquímia (Houghton) – ff. 110v-112r
10. Anònim, Receptes i eixarms de medicina i casolanes (Houghton) – f. 112v
Consistència:fragmentària
Consistència:Manca el "vers" o oració a l'eixarm (núm. 2).
Íncipit:«Per conservar marts o altra paliseria. — Prin ruda e du[n]sell, e bull-ho...»
Èxplicit:«... encuntinent li ffa ronpre la matèria. Provat».