Sciència.cat DB

Benvinguts a Sciència.cat DB, la base de dades de la ciència i la tècnica en català a l'Edat Mitjana i el Renaixement.

Què és Sciència.cat DB | Catàleg d'obres | Sigles | Com citar
Id Sciència.cat DB

Obres | Manuscrits | Impresos | Documents | Persones | Bibliografia | Vocabulari

Sciència.cat DB ms282 (16 / setembre / 2019)

Neuilly-sur-Seine (París) - Claude Aguttes - Chasse 2003, núm. 80

Publicació de la fitxa: 2013-06-09
Darrera modificació: 2015-01-09
Bases de dades:Sciència.cat
Descripció
Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:catàlegs
Estat:parcial

Descripció externa

Identificació

Estat:il·localitzat
Ciutat:Neuilly-sur-Seine (París)
Institució:Claude Aguttes
Signatura:Chasse 2003, núm. 80
Signatura alternativa:2675 (Salvà)
708 (Heredia)
124 (Jeanson)

Relligadura

Original:no
Datació:s. XIX
Notes:Filet i orla dentada daurats tot al voltant.
Llom
Matèria:Pell verda
Títols:Nervis daurats.
Coberta
Matèria:Pell verda
Decoració de la coberta:Superlibris daurat de la biblioteca de Salvà al centre.

Història

Segells:Ex-libris de Ricardo Heredia, Henri Gallice i Marcel Jeanson.
Estat de conservació:Taques d'humitat en alguns folis. Petit estrip en el marge dels primers folis que no afecta el text.
Procedència:Manuscrit copiat a Itàlia, probablement a Nàpols (vegeu Datació i origen i Impaginació). A partir de la segona meitat del s. XIX formà part de les biblioteques de Pere Salvà (1872, núm. 2675), Ricardo Heredia (30-V-1891, núm. 708), Henri Gallice i Marcel Jeanson (16-I-2003, ms. 124). En la subhasta d'aquesta última (Claude Aguttes, expert Emmanuel de Broglie, 16-I-2003) fou adquirit per un bibliòfil anònim, aparentment de l'emirat de Qatar.
Persones relacionades:Pere Salvà i Mallén (1811 – 1870)
Ricardo Heredia y Livermoore (1831 – 1896)
Henri Gallice (1853 – 1930)
Marcel Jeanson (1885 – 1942)

Bibliografia

Descripcions:Salvà i Mallén (1872), Catálogo de la biblioteca de ..., núm. 2675 (vol. 2, pp. 391-392 )
Zarco del Valle - Menéndez y Pelayo (1891-1894), Catalogue de la Bibliothèque de ..., núm. 708 (vol. 1, p. 198 )
Broglie (2002), Livres de Chase, d'Histoire ..., núm. 80, pp. 36-37
Bibliografia contextual:Lupis (1975), "La sezione venatoria della ..."
Reproduccions fotogràfiques:Broglie (2002), Livres de Chase, d'Histoire ..., núm. 80, p. 37 , facs. del f. 1r en color
Arxiu de Sciència.cat (reprod. parcial [f. 2r] en color)

Unitats de composició

Quantes unitats de composició:1
Notes:Descripció a partir dels catàlegs publicats i de la reproducció del f. 2r publicada a Broglie 2002.

Unitat de composició A

Datació i origen

Datació:s. XV m. - estimada
Origen:Nàpols?
Copista:Anònim [italià]
Notes:Altres datacions: s. XIV ex. - s. XV in. (Salvà); s. XV in. (Zarco - Menéndez = Heredia); s. XV (Broglie).
Errors de còpia causats pel fet de no reconèixer la llengua.

Qüestions materials

Matèria escriptòria
Material:Paper
Foliació
Núm. total de folis:64 (I + 62 + I) ff.
Núm. de guardes afegides:1 + 1
Notes:Còdex de 64 ff. en total (Broglie), sense foliació antiga però numerats modernament amb llapis (làmina Broglie). El primer foli escrit, segons la reproducció a l'abast, està numerat al marge inferior dret com a f. 2. De les descripcions de Salvà (quantitat de folis de cada part) i de Broglie (total de folis) es dedueix que, o bé també estan numerats els folis de guarda de la relligadura actual (un al principi i un altre al final), o bé al principi, abans del text, hi ha dos folis antics en blanc que Salvà oblidà d'esmentar. Pel detallisme de la descripció de Salvà, sembla més probable la primera opció. Igualment, el fet que Salvà no indiqués números de foli suggereix que la foliació actual fou introduïda per una mà posterior a la seva. De la descripció de Salvà no es pot deduir amb seguretat en quina cara dels folis comencen i acaben els textos, però sí que permet assignar una numeració temptativa als folis. En blanc els ff. 7-8 (Salvà) i 57-63 (Salvà i Broglie).
Dimensions
Alçada x base:215 x 152 mm

Impaginació

Disposició del text:r. tirada
Notes:Paràgrafs separats per ratlles en blanc que s'inicien amb una caplletra simple situada sobre el marge esquerre de manera que fa l'efecte de presentar el text amb sagnat francès. Aquesta disposició del text és similar a la d'alguns manuscrits de tractats de falconeria napolitans coetanis (cfr. Lupis 1975) i també a la del ms. Barcelona - Col·l. Par - s/n.
Escriptura
Escriptura 1
Lloc al ms:text 1
Tipologia:Humanística cursiva
Localització:Nàpols?
Datació:s. XV m.
Especificacions:Regular i acurada.
Escriptura 2
Lloc al ms:text 2
Tipologia:Humanística cursiva
Localització:Nàpols?
Datació:s. XV-2
Especificacions:Més descurada.
Decoració i jerarquització
Inicials:Simples. Amb la mateixa tinta que el text, situades sobre el marge esquerre (text 1).
Rúbriques:Rúbrica inicial amb lletra de mida més gran. La reproducció i les descripcions disponibles no permeten saber si el ms. té més rúbriques.

Descripció interna

1. Antoni de Vilaragut, Tractat de l'art de la caça – ff. 2r-47v
Pròlegs:«En nom de Déu e de la benaventurada Verge Maria, vull començar lo present tracte [sic] yo, Don Anton de Vilaragut, de ma poca sapiença. E per quant alguns cavallers voldran seguir l'art de la cassa, perquè és cosa de cavaller voler-la pratiguar [sic] y apendre, vull que [sic per fer?] aquest present tractar [sic], esplanant e notificant les condicions e agres e calitats que quasquna natura de falcons <à e> per a què són bons, e més dich les malalties dels falcons com vénen e de quina manera vénen e de què proseexen, e per a què són bons. Primerament, dich que qualsevulla que vulla éser casador à de tenir les cosses següents e dejús scrites e seguir aquelles, perquè qui no seguirà la regla següent no pot ésser cassador, sinó apedasador. Segonament, dich que lo cassador à de tenir, per a ésser cassador e apellat cassador, molta inclinació e molta voluntat als ocells y molta diligència... » (text del f. 2r).
Observacions:L'autor es presenta a si mateix i anuncia el tractat en una rúbrica inicial (f. 2r) que forma part de l'obra. El pròleg i els capítols preliminars ocupen els quatre primers folis escrits (ff. 2-5). Expressen la motivació de l'autor a l'hora d'escriure l'obra, les condicions que han de complir els bons caçadors, les qualitats que han de tenir els falcons per a poder-se'n servir en la cacera i les propietats de diverses espècies de falcons. Després del pròleg i els capítols preliminars hi ha la taula, que ocupa només un foli (f. 6) i que restà incompleta (només cap. 1-17, numerats en romans). Després de dos folis en blanc, comença el cos central de l'obra, que ocupa 39 folis (ff. 9-47). Aquesta part, dividida en 69 capítols numerats en romans, tracta sobre les malalties dels falcons i els seus remeis (Salvà).
2. Anònim, Llibre de falconeria (Vilaragut) – ff. 48r-56v
Observacions:Receptes per a les malalties dels falcons afegides per una altra mà contemporània o no gaire posterior a la que copià el text 1, però més informal. Ocupen nou folis que inicialment havien quedat en blanc (ff. 48-56) (Salvà). Segurament en català, encara que cap dels que han descrit el manuscrit ho especifica.