Sciència.cat DB

Benvinguts a Sciència.cat DB, la base de dades de la ciència i la tècnica en català a l'Edat Mitjana i el Renaixement.

Què és Sciència.cat DB | Catàleg d'obres | Sigles | Com citar
Id Sciència.cat DB

Obres | Manuscrits | Impresos | Documents | Persones | Bibliografia | Vocabulari

Sciència.cat DB ms309 (22 / setembre / 2019)

Barcelona - Biblioteca de Catalunya - Manuscrits - 310

Publicació de la fitxa: 2012-06-25
Darrera modificació: 2016-05-26
Bases de dades:Sciència.cat
Translat
Descripció
Autor:Lluís Cifuentes, Eloi Bellés
Procedència:inspecció personal
Estat:parcial

Descripció externa

Identificació

Estat:conservat
Ciutat:Barcelona
Institució:Biblioteca de Catalunya
Fons:Manuscrits
Signatura:310
Signatura alternativa:En alguns estudis recents sobre la unitat codicològica D es proporciona la signatura "310/5", però la unitat bibliogràfica porta únicament el número 310.
Sigles usuals en la tradició:R (Alòs-Moner 1924, referit a la unitat D)
D (Panunzio 1963-1964, referit a la unitat D)

Relligadura

Original:no
Datació:s. XXI
Notes:Actualment, les unitats codicològiques que constitueixen aquest manuscrit factici han estat relligades per la BC en volums individuals identificats amb xifres romanes (I-VI, havent separat la unitat B en dues), i tots ells desats junts en una capsa. Anteriorment, el factici tenia una relligadura coetània de la seva constitució, de principis del s. XX, potser obra de Salvador Babra, que no es conserva a la capsa.
Coberta
Matèria:Cartró folrat de pergamí
Altres elements:Un tancador de pell.

Història

Estat de conservació:Vegeu Relligadura. La unitat D és un manuscrit fragmentari, en el qual manquen uns quants folis (vegeu Foliació). Del f. 103 (òlim XXXXVIII) només se'n conserva la meitat inferior (actualment reconstituït amb paper blanc). Marges malmesos. Restaurat.
Procedència:Ingressà a la BC l'abril de 1914 per compra al llibreter de Barcelona Salvador Babra, amb el tercer lot que se li adquirí (45 unitats, els actuals mss. 295-339). Babra potser l'havia adquirit a Vic.
Persones relacionades:Joan de Casacoberta (fl. s. XIV ex. - XV in.)
Salvador Babra (1874 – 1930)

Bibliografia

Descripcions:AA.DD. (1914-1927 [=1932]), "[Manuscrits ingressats a la ...", 1 (1914), ***
Alòs-Moner i de Dou (1924), Els bestiaris a Catalunya, pp. 41-42
AA.DD. (1959), Guía de la Biblioteca Central de ..., p. 65
Bohigas i Balaguer (1968), Cincuenta años de la antigua ..., p. ***
Panunzio (1963-1964), Bestiaris, vol. 1, pp. 24-26
Escudero Mendo (1993), Manuscritos de la Biblioteca de ..., p. 19, § 9
Martín Pascual (2012), "Nuevas aportaciones sobre la ...", pp. 162-165
BITECA (1989-<act.>), Bibliografia de textos antics ..., manid 1950
Reproduccions fotogràfiques:Martín Pascual (2012), "Nuevas aportaciones sobre la ...", p. 172 (f. 122v, òlim LXXIv, amb el peu erroni)

Unitats de composició

Quantes unitats de composició:5
Notes:Manuscrit factici format per fragments de diversos còdexs (A: ff. 1-47; B: ff. 50-70; C: ff. 73-95; D: ff. 98-122; i E: ff. 125-151) relligats ensems a principis del s. XX.

Tots els fragments són en paper. Mesures generals: 180 × 120 mm. Foliació actual correlativa, a llapis (ff. 1-151), que substitueix les foliacions antigues de cada fragment. Els ff. 66v, 67rv i 68v són en banc. La foliació actual inclou també els folis en blanc de paper més fi posats entre els diversos fragments en relligar el factici (ff. 48-49, 71-72, 96-97 i 123-124).

Texts en llatí i, molt minoritàriament, en català, copiats per diverses mans dels ss. XIV i XV. A part dels textos que interessen aquí, conté també: [A] una Sumula formacionis verbale compilada per Remigi Aragonès i altres fragments gramaticals, en lletra de la primera meitat del s. XV (1, ff. 1r-47v); [B] una còpia dels capítols de la confraria constituida entre els religiosos i els seculars de Ripoll l'any 1338 (2, ff. 50r-59r); una còpia dels capítols de la confraria de monjos i preveres de Ripoll de 1347 (3, ff. 59v-61v); una còpia de la confirmació de la confraria de religiosos i seculars per part de l'abat de Ripoll l'any 1341 (4, ff. 60v-61r); una còpia d'una acta notarial de 1348 obligant els clergues a oficiar sense compensació econòmica els enterraments dels confrares (5, f. 61rv); una còpia d'una sentència de 1331 dictada per Joan, patriarca d'Alexandria, àrbitre en el litigi entre els clergues i els habitants de Santpedor per raons fiscals, seguida d'unes al·legacions al respecte (6, ff. 61v-64v); unes crides públiques de Jaume d'En Vivers, abat de Ripoll durant els anys 1351-1362, sobre matèria fiscal (7, ff. 64v-65r); uns capítols sobre els poders del sots-veguer de Ripoll, seguits de la còpia de la fórmula d'homenatge dels habitants de Ripoll a l'abat (8, ff. 65r-66r); una memòria de les rendes dels beneficis majors de Cervera (1456), Andris (1457) i Santa Oliva (1436), de l'abadia de Ripoll (9, ff. 68r-70v); [C] un Tractatus magistri Laurentii de variis modis componendi epistolam (10, ff. 73r-95r); i [E] unes Constitutiones provinciales Tarrachone donades per Joan d'Aragó, patriarca d'Alexandria i administrador de l'arquebisbat, l'any 1330 (12, ff. 125r-151v).

El fragment A té alguns dibuixos (una casa o fortalesa amb personatges d'aspecte arabo-musulmà, ff. 11v; un bust d'home, 17r; un bust de cavall, 28v; un home, 31r; una cara, 31v; un rei amb un animal de quatre potes, potser un gos, 41v; etc.) i un ex-libris coetani de la còpia al f. 41v: «Istius libre [sic] est Johannes de Domo Cuberta, benediccio Deus patris».

En descrivim només la unitat codicològica D, que és un fragment de còdex, exactament el tros precedent del ms. Vic - ABEV - Manuscrits - 229 (Martín 2010: 164-165).

En el marge inferior del f. 26r, a la unitat A, hi ha una prova d'escriptura, escrita en sentit invers, de la mateixa mà autora de la unitat D: «Àgila sí és un bel aucel qual». Això provaria que les unitats A i D, almenys, ja estaven juntes al copiar-se el bestiari de D, potser per part del Joan de Casacoberta que apareix al f. 41r.

Unitat de composició D

Folis implicats:98 - 122

Datació i origen

Datació:s. XIV ex. - estimada
Origen:Monestir de Ripoll?
Copista:Anònim
Notes:Datació segons Alòs-Moner 1924: 41 i les filigranes. Altres datacions: finals del s. XIV o inicis del XV, Catalunya oriental, més concretament "els dos primers textos [de la unitat B] ens fan pensar en la possible procedència ripollesa d'aquest manuscrit" (Panunzio 1953-1964: I, 24, referint-se a tot el manuscrit factici; BITECA); primer terç del s. XV (Martín 2012: 163).

Qüestions materials

Matèria escriptòria
Material:Paper
Notes:Filigrana en forma d'arc amb sageta semblant a les de Briquet 788, 791, 797, 799, documentades tant al nord com al sud d'Itàlia a finals del s. XIV. Menys similar a altres de la primeria del s. XV.
Foliació
Núm. total de folis:29 (ii + 25 + ii)
Núm. de guardes afegides:2 + 2
Notes:Foliació antiga en romans al marge superior dret dels folis, amb mancances (ff. XXXVIII, XXXXI, XXXXIIII-XXXXV, XXXXVII-LVIII, LX-LXI, LXV-LXXI). El f. LXv té un reclam que no es correspon amb el principi del f. LXIr, fet que indicaria que hi havia una repetició en la numeració en un foli que s'ha perdut (f. LX bis) o bé que aquesta foliació antiga es va introduir quan ja mancaven folis al manuscrit. El ms. ABEV 229 inicia la foliació antiga al núm. LXXI. Foliació actual correlativa en aràbics, a llapis, al marge superior dret dels folis, que correspon a la part que ocupava el fragment al manuscrit factici (ff. 98-122), potser introduïda per Salvador Babra. Els folis que manquen han estat substituïts per folis moderns, en blanc, que porten la foliació corresponent en romans.
Dimensions
Format:in-8
Alçada x base:220 x 145 mm
Foli de referència:f. 98
Composició material
Plecs
Número:3
Tipus:8[-8]+8[-5], 8[-1]+8[-1], 8[-4]+8[-4]
Notes:Molt difícils de distingir. La reconstrucció és hipotètica, a partir dels dos reclams conservats, i assumint que hi havia un f. LX bis entre els actuals ff. 114 i 115. El darrer plec, continuat al ms. ABEV 229, sembla que tenia una foliació molt defectuosa i potser era de 12 folis (té un reclam al f. LXXIbis, al ms. de l'ABEV).
Reclams:sí. Horitzontals, interiors i emmarcats, als ff. 100v (òlim XXXXIIII) i 114v (òlim LX), aquest darrer sense continuïtat al f. 115 (òlim LXI).

Impaginació

Disposició del text:r. tirada
Caixa d'escriptura
Alçada x base:145 x 95 mm
Número de ratlles:12/13
Foli de referència:f. 98
Ratllat:sí. Amb mina de plom, poc visible en la majoria dels folis.
Escriptura
Escriptura 1
Lloc al ms:Tota la unitat D
Tipologia:Gòtica híbrida
Localització:Catalana
Especificacions:Amb trets de la bastarda. Prolongacions d'algunes lletres a la primera i a la darrera línia de les pàgines. Va perdent la formalitat cap al final del fragment.
Decoració i jerarquització
Inicials:Simples; Absents [buits]. En vermell i en blau, a l'inici de cada capítol. Cap al final del fragment manquen.
Dibuixos:Dibuixos; Absents [buits]. Grans dibuixos, alguns d'acolorits, de factura simple, però correcta, als ff. 106r (una oreneta portant una herba màgica al niu), 108r (un eriçó entre vinyes), 109v (una calcatrix o cocodril menjant-se un cavaller armat), 112r (lluita entre dues víbries), 118v (cacera amb falcons) i 120v (un voltor a l'aguait d'una host) (Bellés 2010). En els folis que manquen és molt probable que n'hi hagués més; com a mínim hi devia haver una pantera entre els actuals folis 99-100 (òlim XXXXIIIv), un paó a la meitat superior de l'actual f. 103v (òlim XXXXVIIIv), una «virgília gran» entre els actuals ff. 113-114 (òlim LVIIIv), un pelicà entre els actuals ff. 114-115 (òlim LX bis?), i un castor i un pigot entre els actuals ff. 115-116 (òlim LXIII-LXIIII). En els ff. 121 i 122 es va deixar un espai en blanc per a dibuixar una àguila, que no va arribar a traçar-se.
Rúbriques:Rúbriques. En vermell. Cap al final del fragment manquen.
Marginalia:sí. Dibuixos més petits i senzills als marges (cares, peixos, etc.), sovint decorant les prolongacions d'algunes lletres. Manícules.

Descripció interna

1. Anònim, Llibre de natures de bèsties i d'ocells i de llur significació, Traductor: Anònim – D – ff. 98r-122v
Consistència:fragmentària
Consistència:Text acèfal i àpode, i amb llacunes determinades per la pèrdua dels folis XXXVIIII-XXXX, XXXXII-XXXXIII, XXXXVI, LVIIII i LXII-LXIIII.
Íncipit:«[...]tra manere, sí és de tots aquells qui són luxoriosos e ardens de la carnal amor axí con dix sent Johan Avengelista en lo Pochalipsi: "Fugits que çel e terra crema e aquells qui ho esponen dién que per lo çel entenen los amichs de Déu qui cremen de la amor carnal...»
Èxplicit:«... adonchs de tots aquests aytals pot dir nostro senyor Déus: aquests són vertaderament mos fills, axí com la àguila qui ranovella batajant-se tres vaguades en l'aygua atressí s'esdavé da tots aquells qui·s batajen al sent babtisme; cor ells hi són somorgollats .III. vaguades: són ranovallats en la fe da Jhesu Christ e en la sua hoba[diència ...]»
Rúbriques:[Restitucions entre claudàtors; omissions entre parèntesis angulars:] [...] [De la natura de les quatre criatures]; «De la natura del trigris» (àpode); «De la natura de l'unicorn» (àpode); [De la natura de la pantera] (acèfal); [De la natura de les grues] (acèfal); [De la natura del pagó] (acèfal); «De la natura de la oranella»; «De la natura de l'ariçó»; «De la natura del calcatrix»; <De la natura de les vibres>; <De la natura de la virgília>; <De la natura del pelicà>; <De la natura del castor>; <De la natura del pigot> (acèfal); <De la natura de la cigonya>; <De la natura dels falcons>; <De la natura del voltor>; i <De la natura de l'àguila> (àpode).
Observacions:Text molt pròxim al del ms. A de Panunzio 1963-1964 (BRUB 75).
Reproduccions:Bellés (2004), Els bestiaris medievals: llibres ... en reprodueix les il·lustracions
Martín Pascual (2012), "Nuevas aportaciones sobre la ...", p. 172 (f. 122v, òlim LXXIv, amb el peu erroni)
Edicions:Martín Pascual (2012), "Nuevas aportaciones sobre la ...", p. 164, parcial (capítol àpode de l'àguila, f. 122rv, òlim LXXIrv, per error LXXrv), etc.