Sciència.cat DB

Benvinguts a Sciència.cat DB, la base de dades de la ciència i la tècnica en català a l'Edat Mitjana i el Renaixement.

Què és Sciència.cat DB | Catàleg d'obres | Sigles | Com citar
Id Sciència.cat DB 

Obres | Manuscrits | Impresos | Documents | Persones | Bibliografia | Vocabulari

Sciència.cat DB ms450 (14 / desembre / 2019)

París - Bibliothèque nationale de France - Manuscrits: Esp. - 289

Publicació de la fitxa: 2017-09-06
Darrera modificació: 2019-11-21
Bases de dades:Sciència.cat
Arnau
Descripció
Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:inspecció personal
Estat:completa

Descripció externa

Identificació

Estat:conservat
Ciutat:París
Institució:Bibliothèque nationale de France
Fons:Manuscrits: Esp.
Signatura:289
Signatura alternativa:Suppl. fr. 410 (f. 2r)

Relligadura

Original:no
Datació:s. XIX
Estat:Llom desprès.
Llom
Matèria:Pell vermella
Títols:«SECRETS | DE CHYMIE | EN ESPAG.» (teixell).
Altres:Armes reials de França gravades en daurat
Coberta
Matèria:Pell bruna amb aigües
Altres:Daurats geomètrics i florals

Història

Segells:De la «Bibliothèque royale» (s. XVIII?), actualment BnF (ff. 2r i 205v).
Notes de possessors:«Jalme Mas, de la vila de Bagà», a la rúbrica inicial del f. 3r i («Jalme Mas») al colofó del f. 194r.
«Joan Jusep Vela», d'una mà de finals del s. XVI (f. 3r).
Intervencions d'interès històric:«Volume de 205 Feuillets. Le Feuillet 81 est blanc. 5 Décembre 1876», de la mateixa mà, de la BnF, que folià el volum (recto del foli de guarda anterior afegit amb la relligadura).
Nombroses glosses i addicions marginals, de caràcter tècnic, subratllats, claus, manícules i altres signes d'ús, de la mà de Jaume Mas. Joan Josep Vela també en va afegir alguna, molt poques (ff. 170r, 181v i 182r).
Operacions aritmètiques al f. 1r, de la mà de Jaume Mas.
Estat de conservació:En discret estat general, excepte la relligadura, malmesa del llom. Taques de brutícia i algun petit furat provocat per insectes. Els primers i els últims folis tenen els marges una mica deteriorats.
Procedència:1. Jaume Mas (s. XVI-1); 2. Joan Josep Vela (s. XVI-2); 3. [...]; 4. Biblioteca reial de França (s. XVIII?), posteriorment BnF, on és objecte de la catalogació actual l'any 1876.
Persones relacionades:Jaume Mas (fl. s. XVI-1)
Joan Josep Vela (fl. s. XVI últim quart)

Bibliografia

Descripcions:Morel-Fatio (1892), Catalogue des manuscrits ..., p. 36, núm. 106
Luanco (1889-1897), La alquimia en España: escritos ..., vol. 2, pp. 54-62
Font i Sagué (1908), Historia de les ciencies naturals ..., pp. 136-137
Bohigas i Balaguer (1985), Sobre manuscrits i biblioteques, p. 108
Cifuentes i Comamala (2004-2005), "Les obres alquímiques ...", pp. 147-149
Cifuentes i Comamala (2007), "Textes scientífiques en catalan ...", p. 109
Buosi Moncunill (2020), "El Testament pseudolul·lià de ..."
Catàleg online de la BnF
BITECA (1989-<act.>), Bibliografia de textos antics ..., manid 1959
MCEM (2011-<act.>), Manuscrits Catalans de l'Edat ..., 1292
Llull DB
Reproduccions fotogràfiques:Gallica (b/n)
Arxiu de Sciència.cat (reprod. digital en b/n a partir de microfilm; fotografies en color d'algunes pàgines)

Unitats de composició

Quantes unitats de composició:1
Notes:Miscel·lània alquímica autògrafa de Jaume Mas (s. XVI-1) a la qual Joan Josep Vela (s. XVI-ex.) va afegir més material. Per contra del que s'ha publicat, Jaume Mas no va traduir les obres presents al ms. sinó que, com Vela, només les va copiar, molt probablement d'un antígraf que tenia el mateix contingut. El verb 'traslladar' que utilitza les dues vegades que s'identifica tant significava 'copiar' com 'traduir', i aquí les evidències són nombroses que s'ha d'interpretar en el primer sentit. La presència de scripta librària catalana primitiva (feit, treit per tret, moltes -n caduques, etc.), almenys al Testament, indica que la traducció d'aquesta obra es va fer molt abans que la còpia, en el primer terç del segle XIV. Mas té el costum de repetir les consonants quan divideix una paraula entre dues línies. Actualitza la llengua i hi incorpora trets del català nord-occidental («isca», f. 181v; «sirà» i «onsa» a tot el ms.).

Aquest manuscrit és objecte d'una tesi doctoral en curs a càrrec de Stefania Buosi Moncunill (Universitat de Barcelona, dirigida per Lluís Cifuentes).

Unitat de composició A

Datació i origen

Datació:s. XVI - estimada
Copista:Jaume Mas (fl. s. XVI-1)
Joan Josep Vela (fl. s. XVI últim quart)
Notes:Els texts 2-17 (Jaume Mas) són de la primera meitat del s. XVI, segurament no gaire avançada. Els texts 18-19 (Joan Josep Vela) són de finals del s. XVI.

Qüestions materials

Matèria escriptòria
Material:Paper
Notes:Segons BITECA, el primer foli de guarda antic (f. 1) i tot l'últim plec (ff. 198-205, texts 18-19) sembla d'un paper diferent i hauria estat afegit al ms. [per Joan Josep Vela]. L'existència d'una anotació de la mà de Jaume Mas al f. 202r, que inicialment havia quedat en blanc, envoltada pel text copiat per Vela, sembla que ho desmenteix.
Foliació
Núm. total de folis:207 (I + 205 + I) ff.
Núm. de guardes originals:2 + 0
Núm. de guardes afegides:2 + 2
Notes:Foliació antiga (mà de Jaume Mas) en xifres aràbigues, en negre, a l'angle superior dret del recto dels folis, que té salts, exclou els dos folis de guarda antics inicials i totes les obres posteriors al text 6, substituïda per una altra, de la BnF (1876), també en aràbics però en vermell, al mateix lloc, que inclou aquests folis (ff. 1-205). Els ff. 1v, 81rv, 91v, 93v, 94v, 98v i 157v són en blanc.
Dimensions
Format:in-4
Alçada x base:198 x 138 mm
Composició material
Signatures:no.
Reclams:no.

Impaginació

Disposició del text:r. tirada
Caixa d'escriptura
Alçada x base:168 x 111 mm (irregular)
Número de ratlles:37 línies (irregular)
Foli de referència:f. 4r
Ratllat:sí. A punta de carbó, diferent a l'últim plec, que conté els afegits posteriors.
Pautat especial per a l'escriptura de cada vers al text 4.
Perforat:no.
Escriptura
Escriptura 1
Lloc al ms:ff. 2r-197v i 202r (texts 2-17)
Tipologia:Humanística cursiva
Datació:s. XVI primer quart
Especificacions:De Jaume Mas. Corrent, amb diversos índexs de formalitat. Tendeix a aprofitar tota l'amplada de la pàgina. Texts 2-17 i anotacions marginals, inclosa una als folis finals, inicialment en blanc. Algunes rúbriques del joc de figures del text 3 que semblen d'una altra mà, també podrien ser seves.
Escriptura 2
Lloc al ms:f. 1r (text 1)
Tipologia:Humanística cursiva
Datació:s. XVI primer quart
Especificacions:Més arrodonida que la de Jaume Mas, però més pròxima en el temps a ell que no a Joan Josep Vela. Copià una recepta mèdica.
Escriptura 3
Lloc al ms:ff. 44r-50r i 62v-73v (text 3)
Tipologia:Humanística cursiva
Datació:s. XVI primer quart
Especificacions:Més cursiva. Afegeix rúbriques en llatí a alguns capítols del text 3.
Escriptura 4
Lloc al ms:ff. 198r-205v (texts 18-19)
Tipologia:XVI
Datació:s. XVI ex.
Especificacions:De Joan Josep Vela. Corrent, amb diversos índexs de formalitat, però en general molt cursiva. Tendeix a aprofitar tota l'amplada de la pàgina. Texts 18-19, i l'ex-libris i les notes marginals als llocs indicats abans a Història.
Decoració i jerarquització
Inicials:Simples. En negre.
Dibuixos:Dibuixos. Dibuixos d'instruments i forns alquímics i figures de tradició lul·liana, tot en negre.
Rúbriques:Calderons; Rúbriques. Majoritàriament en negre. Als texts 14-17 rúbriques i calderons en vermell, i algunes frases subratllades en aquest color.
Marginalia:sí. Instrumental alquímic i crides d'atenció (manícules i altres signes).

Descripció interna

1. Anònim, Recepta per a tenir una vida llarga (BnF 289) – f. 1r
Íncipit:«7 vel 9m grana juniperi bibita...»
Èxplicit:«... valetudinem et elongacionem vite».
Observacions:Copiada per la mà 2.
2. Jaume Mas, Notes sobre el Testament pseudolul·lià – f. 2rv
Íncipit:«Nota què diu Remon Lui que quant tu vulles crear la pedra, que no preng[u]es dels primés elements ni dels derés, car los primés són molt ximples [sic] e los derés són masa grosos...» (f. 2r).
Èxplicit:«... así és lo secret que val més que dinés de traure natura fora qui és ver mercuri ple de propietat. A .16. Pràtica» (f. 2v).
3. Pseudo-Ramon Llull, Testament (versió II, Jaume Mas), Traductor: Anònim – ff. 3r-157r
Consistència:fragmentària
Consistència:Vegeu fitxa de l'obra.
Preliminars:[Rúbrica:] «En nom de Déu i de la Verge Maria, jo, Jalme Mas, de la vila de Bagà, comenso a tralladar lo llibre que·s diu lo Testament de mestre Ramon Llull, qui tracta de obres molt altes i escures per los no sabent la pràtica de les obres [marg. esq.: majors dels filòsofs], en lo qual se tractan com se tenen a fer las pedras filosofals i llur montiplicasions, i primerament comensa la primera part, que és dita Teòriqua» (f. 3r).
Íncipit:«.1. Et primerament, lo primer llibre, teoriqual. — En nom de la selestial sapiènsia, entenem a tot fill de doctrina clarificar lo don donat a nós per prosés nesesari sens lo qual la conoixensa plenera de la cosa una compositiva...» (f. 3r).
Èxplicit:«... al comensament de la nostra Pràtica, et en aquell disol so que t'és disoluble de las pedras densades et dels matals lic[u]ables; et si primer lo cors à treit la sustànsia del pudent mestrual, muntiplicat [...]» (f. 157r).
Epíleg:[Colofó:] «Feit avem nostre Testament, per la volentat de .A. [sic per Déu], en la islla d'Anglatera, en l'asglésia de Santa Caterina aprés Llondres, vert [sic per vers] la partida del castell davant la Tàmisa, regnant el rei Enduart de Viddestoch, per la gràsia de Déu, en las mans del qual metem en guarda, per volentat de .A., lo present Testament, a l'ani aprés la Incarnasion mil tres-sents .XXXII., ab tots los seus volums que anomenats són estats al present Testament, ab la Cantineleta qui·s seg[u]eix de present» (f. 148v).
[Epíleg:] «Del llibre de on he tralladat lo present bolum é trobat manco d'equí enlà, que no i és estat. No·m sé si i falta molt. Crec que no i falta gaire. Ab tant, jo fas gràsias a Déu que m'à fet gràsia que l'aige pugut tralladar i·l suplic que me vulla endresar en traure'n fruit. Amen» (f. 157r).
Observacions:Capítols numerats en aràbics per la mateixa mà que va copiar el text. Conté figures, al text i entre la Teòrica i la Pràctica, on també hi ha alfabets (ff. 82r-98r).
4. Pseudo-Ramon Llull, Cantilena (versió II, Jaume Mas), Traductor: Anònim – ff. 149r-151v
Consistència:fragmentària
Consistència:Manquen els versos XIV.4, XV.2, XVI.1 i XVII.4.
Íncipit:«<I>. Amor nos fa asò rimar: | ab corupsion poràs trobar, | car sens ella no pots lunhar | generasion de son éser...» (f. 149r).
Èxplicit:«... <XX>. et ve-te'n al comensament, | qui forma'l primer regiment, | així com nós volem breument | ballat filosoficalment» (f. 151v).
Observacions:Les estrofes I-XI, XIII i XIV s'acompanyen de comentari en prosa en català.
5. Pseudo-Ramon Llull, Aforismes sobre l'alquímia, Traductor: Anònim – f. 151v
Consistència:fragmentària
Preliminars:[Rúbrica:] «Insipiunt Amphorismi».
Íncipit:«L'or dels filòsofs és una pedra tant tart, dels savis atllegoria, à instituït a éser devorat a gros germe, aver d'engenrar trisió, trenquada la putrefacsió, mana germenar...»
Èxplicit:«... No·s maravell l'ome tals cosas éser ditas ab escuredat, que jo vull que aq[u]estes coses estig[u]en secretas y selades per so que no sian tingudes en vill».
6. Joan de Rocatalhada, Llibre secret en filosofia, Traductor: Anònim – ff. 158r-172v
Consistència:fragmentària
Consistència:Àpoda. Manca a partir del cap. 3 del llibre II.
Preliminars:[Títol:] «Llibre de Joan de Rupasissa» (f. 158r).
[Rúbrica inicial:] «En nom de nostre senior Déu Jesuchrist, comensa lo Llibre secret en filosofia revel·lat per los àngells de nostre senior Déu als òmens avangelicals demostra[n]t que la quinta essènsia pot éser treta de totes [coses] transmutables e les grans operasions que·s fan de las [sic] dita quinta esènsia, demostrant més fer coses miraculoses que naturals, segons lo magisteri avant en lo llibre mostrarem» (f. 158r).
Pròlegs:«Diu Salamó en lo setè capítol de Saviesa: Déu m'à dada sciènsia de totes coses per so que sàpia la disposision de tot lo món e la virtut dels ellements, comensament, fi e mijà de temps... — ... aquest llibre é ordenat e aquest a la comenda de Jesuchrist lleix sens alltres paraules anant a la revellasió dels secrets, segons los títols dejús escrits» (ff. 158r-159r).
Íncipit:<Llibre I. Capítol 1>. «Lo primer secret és que, per la virtut de Déu a natura donada, ab umanal indústria pot l'om fugir a tots anuig[s] de antiguitat los quals enpatxen l'om evangellical de obres santes e meritòries...» (f. 159r).
Èxplicit:<Llibre II. Capítol 2>. «... E diré en veritat que aquest és lo sobiran magisteri que sia en tota transmutasió de natura e en asò ninguns dels metges de nostro temps no és [sic per an] ugut pervenir. En ús de aquest magisteri, però, és menester que tu estigues aparellat en totes coses [...]» (f. 172v).
7. Anònim, Recull miscel·lani sobre aigües i procediments alquímics, Traductor: Anònim – ff. 173r-179r
Consistència:fragmentària
Íncipit:«Considerades moltes coses de les influèns[i]as de les planetes i les calitats que cada una té, avem ara a dir de la virtut de la aiga de vida, e així és anomenada aiga de vida decocsió e distil·lasió del vi de què n'ix e n'és separada...» (f. 173r).
Èxplicit:«... e sàpies que millor sirà que la metes en .4. o .5. carabasas o cosos d'elanbic per fer-o pus prest tots a la una, car so que faràs en un mes faràs en .X. dies. Aprés torne metre aquesta aigoa sobre les sues feses et, bé tapat et bé llutat, torna-o a distil·lar et cetera. E loa a Déu» (f. 179r).
Epíleg:«Lo autor és un metge» (f. 179r).
8. Anònim, Imatge de vida, Traductor: Anònim – f. 179rv
Consistència:fragmentària
Preliminars:[Rúbrica:] «Lo tractat anomenat Ymage de vida, tret dels Secrets dels filòzofs, so és [ms. .i.] a saber, de la Flor d'alquímia primera» (f. 179r).
Íncipit:«Aquest llibre és escrit en pràtica e teòriqua. Teòriqua amostra a conèixer la siènsia e pràtica ensenia [sic] a obrir l'enteniment e veure per ulls e obrar per mans so que teòquiqua manifesta...» (f. 179r).
Èxplicit:«... conté en ell tottes les .4. natures ensemps, car en altra manera no·s poria lligar lo vin sperit ab lo altre. Per so, fill, tu deus saber sertament que totta e perfeta mixtió de les coses mixtibles és unió ab alterasió, e per so no pot éser feta aquesta mixtió e unió sens alterasió que [sic] soltillitat e reducsió dels cosos en forma d'esperit» (f. 179v).
Observacions:El fragment final es va copiar al marge esquerre perquè al foli següent ja hi havia copiat el text que hi ha a continuació.
9. Anònim, Pedra filosofal per sol i lluna, Traductor: Anònim – ff. 180r-181r
Consistència:fragmentària
Preliminars:[Rúbrica:] «Lapis filozoforum per sol et llune» [sic] (f. 180r).
Íncipit:«A fer la pedra major, pren .6. onses de mercuri ben purgat e .Iª. onsa de sol fi pasat per siment .3. vegades, e sia llimat ben menut... » (f. 180r).
Èxplicit:«... de aquesta pedra blanqqua tu llansaràs un pes sobre deu mília de mercuri mundat ben calt e tornarà tot lluna fina millor que de minera. — Finis» (f. 181r).
Observacions:Amb tres dibuixos d'instruments, al text i al marge esquerre (f. 180v).
10. Anònim, Dits de filòsofs sobre alquímia I (BnF Esp. 289), Traductor: Anònim – f. 181r
Íncipit:«Nota que [en] lo prinsipi dels elements que la tera fon primer aigoa y finalment se converteix en pedra, y és feta de calitat de pedra, y el aire fon primer aigoa...»
Èxplicit:« ... Més baix diu que lo cos tornant suptil abolat ab lo sperit y per so diu lo Philòsof: cos de cos, sperit de esperit, lo qual sperit té cos e ànima y jamés se aparten»
11. Macer (pseudo), Tractat d'alquímia, Traductor: Anònim – ff. 181v-182r
Consistència:fragmentària
Preliminars:[Rúbrica:] «La obra e tractat de Maser» (f. 181v).
Íncipit:«Si vols prestament tornar lo sol o la lluna en aigoa, pren .Iª. onsa de qual te vols e amalgama ab .3. onses de mercuri viu així com sabs e aprés pren .6. onses de mercuri soblimat...» (f. 181v).
Èxplicit:« ... e dins .30. jorns sirà tornat en aigoa, la qual aigoa met en lo pellicà e vaije en lo forn de filozofia e eixirà medesina per a blanch ho per a vermell segons que sirà compost» (f. 182r).
12. Anònim, Recepta per congelar el mercuri, Traductor: Anònim – f. 182r
Preliminars:[Rúbrica:] «Unna recepta per a congelar lo mercuri».
Íncipit:«Pren lo baladre, muta sa virtut, pica'l bé y posa'n la .Xª. part de sal preparada...»
Èxplicit:« ... per tres voltes, molent, pastant e destil·lant. Aprés, llansa'n sobre lo mercuri com tu saps»
13. Anònim, Dits de filòsofs sobre alquímia II (BnF Esp. 289), Traductor: Anònim – f. 182r
Íncipit:«Nota què diu Rostano, philòsof: converteix les naturas y auràs ta mensió. Y convertir les natures no és alre sinó fer del cos sperit y del sperit cos y del gros subtil...»
Èxplicit:« ... amagada en lo sperit y per congelasions se fa cos speritual, lo qual és així com la tera blanca que te aven [sic per avem] dit»
14. Anònim, Dictats dels filòsofs, Traductor: Anònim – ff. 182v-192r
Consistència:fragmentària
Preliminars:[Rúbrica:] «Así tractarà dels dictats dels filòzofs segons Rostano Constansi diu e altres philòzofs» (f. 182v).
Íncipit:«La causa material de l'ou perfet e philozòfico és l'aigoa, perquè ab aquella y per aquella tota obra se acabe e no sense ella. Per què diu Aristòtil en lo .4. de les Mateaures...» (f. 182v).
Èxplicit:«... Nota de la asensió de la tera de la pedra philosofal, quant se erben ab l'aigoa per a enblanquir la tera per a què·s fase sofre blanc y per a rubificar per a què·s fase sofre roig philosofal, la qual dita asensió se deu fer aprés de la separasió dels elements» (f. 192r).
15. Anònim, Secrets dels secrets (alquímia), Traductor: Anònim – f. 192rv
Consistència:fragmentària
Preliminars:[Rúbrica:] «Ara tractarà dels Secrets de los secrets» (f. 192r).
Íncipit:«Nota que quant lo cos inmunde, segons ja he dit, auràs fet, aprés met en aquell del serment coagulat, so és [ms. .i.], de la aigoa de la pedra de foc que se diu quinta esènsia... » (f. 192v).
Èxplicit:«... vint dies ab ses nits, y creme aquí sens créixer ni desminuir lo foc. Y totes les cozes ja complides, llavareu-li lo foc quada dia un llum fins a tant que lo terç dia resto sens ningun» (f. 192v).
Observacions:Rúbrica al recto del foli i text al verso.
16. Enric Alemany, Llibre d'alquímia, Traductor: Anònim – ff. 192v-194r
Consistència:fragmentària
Preliminars:[Rúbrica:] «Llibre de Enric Alamany» (f. 192v).
Íncipit:«Nilius, philòsof, diu: aveu de saber que no aveu menester molts noms, sinó ab un nom tant solament, so és [ms. .i.], una aiga, una acsió, so és [ms. .i.], coure. Basén, philòsof, i Geber an dit: una sola acsió... » (f. 192v).
Èxplicit:«... Enquara diu dit Enriq Alema[n]i que no·t vol encomanar alre sinó que coges la aigua nostra y lo metall nostre fins a que muire poc a poc fins a tant que la color se mude y pervingue a la sua negror» (f. 194r).
Epíleg:«Acabat[s] són los dictats de Enric Alemani, philòsof, enquara que jo, Jalme Mas, en mon tralladar é lleixat molts proànbols, los quals pots lleigir serquant lo seu llibre» (f. 194r).
17. Albert el Gran (pseudo), Llibre de les virtuts d'Albert, Traductor: Anònim – ff. 194v-197v
Consistència:fragmentària
Preliminars:[Rúbrica:] «Comensan alguns dictats del Llibre de les virtuts de Alberto Magno» (f. 194v).
Íncipit:«Primo, dién lo secret y per què als yndignes en ninguna mannera se pot revetllar sinó dispensant la gràsia divinal. La natura és eixemplar. Ymita la via tant quant pot, així que és nesesari que lo artiste mire la natura ...» (f. 194v).
Èxplicit:«... car lo nostre sofre primerament és nodrit de foc flac y aigua, com és nat, y aprés ab foc lleuger y aigua. Aprés és nodrit ab foc fort y or fins a tant que pug[u]e comportar tot foch, y lesores és perfet quant a la operasió» (f. 197v).
Epíleg:«Si lligs al Llibre de les virtuts de Albert, trobaràs molt més llargament cozes marevelloses» (f. 197v).
18. Pseudo-Arnau de Vilanova, Llibre del gran magisteri de les preparacions i regiment de la pedra filosofal, Traductor: Anònim – ff. 198r-203v
Preliminars:[Rúbrica:] «Assý comença lo Llibre del gran magistery de les preparations e regiment de la pedre philosophal» (f. 198r).
Pròlegs:«Divisir-t'é, donchs, lo present llibre en .VIII. capítols. En lo primer, te mostraré la sublimatió e·ncorporatió del [símbol:] mercuri ab lo sofre invisible dels philòsophs. En lo segon capítol, la abstractió... — ... En lo vuitè, lo forn dels philòsophs. E asò mitjensant la ajuda de Déu. Seguex-se, doncas, la primera part en què·s demostre la substàntia del [sic]» (f. 198r).
Íncipit:«Lo primer capítol: De la pedra. — Es hu[n]a qui sab hom de vil preu en qualsevol part que la trobarà, e és aigua viscosa, ço és, l'arjent viu comú axí com hix de la terra... » (f. 198r).
Èxplicit:«... en les quals no i ha cosa supèrflua ni desminuïda sinó allò que és de nessesitat, segons se conté perfetament, e transformant en sol o en ll[una] vera segons lo elixir serà preparat. — Explicit» (f. 203v).
Epíleg:«Aquesta hobra és de mestre Arnau de Vilanova, que la treguí de un llibre que avia molt antich que ere de la llibraria de l'arcabisbe de Tarragona don Antoni Agustí» (f. 203v).
Observacions:Copiat per Joan Josep Vela (finals del s. XVI). La nota sobre l'origen del text és al marge inferior esquerre del f. 203v i a la part inferior d'aquest foli, entre l'acabament del text i la nota, hi ha tres dibuixos de forns alquímics amb les corresponents llegendes, tot de la mateixa mà.
19. Anònim, Receptes i notes d'alquímia (BnF Esp. 289) – ff. 204r-205v
Íncipit:«Recepta de fer amalgama. — [Mercuri] conjelat ab lo vas de...» (f. 204r).
Èxplicit:«... La Declaratió d'ellas de fra Àngel, minorita. Comisendo activa vel pasiva» (f. 205v).
Rúbriques:(1) «Recepta de fer amalgama»; (2) Recordatori sobre el De quinta essentia del Ps.-Ramon Llull; (3) «Provatió admirable y alta»; (4) «Alt secret cores. al de baix»; (5) «Nota lo que diu un grave doctor»; (6) «Art cabalística que aja tractat bé de atributs de Déu y de visió de àngels y que sia de autor que·s trop ja en Barcelona?».
Observacions:Copiades per Joan Josep Vela (finals del s. XVI).