Sciència.cat DB

Benvinguts a Sciència.cat DB, la base de dades de la ciència i la tècnica en català a l'Edat Mitjana i el Renaixement.

Què és Sciència.cat DB | Catàleg d'obres | Sigles | Com citar
Id Sciència.cat DB

Obres | Manuscrits | Impresos | Documents | Persones | Bibliografia | Vocabulari

Sciència.cat DB ms564 (15 / setembre / 2019)

Chantilly - Bibliothèque du Musée Condé - 142

Publicació de la fitxa: 2006-08-10
Darrera modificació: 2013-10-06
Bases de dades:Eiximenis
Descripció
Autor:S
Estat:parcial

Descripció externa

Identificació

Estat:conservat
Ciutat:Chantilly
Institució:Bibliothèque du Musée Condé
Signatura:142
Signatura alternativa:534
Sigles usuals en la tradició:A

Relligadura

Original:no
Datació:s. XVIII
Estat:Està molt ben conservada.
Notes:I + II. Foli de guarda inicial de pergamí Iv, dalt de tot, angle superior esquerre, en llapis, signatura topogràfica del manuscrit: «XIXD/14». Al costat, altra signatura en llapis, «Xi/534». Una mica més cap al centre, en tinta i escriptura de finals del s. XV o principis del XVI: «IIe chapp.» Foli de guarda final Ir, a dalt, en tinta: «Ce liure a feuilles IIc LXVI». Foli de guarda final [de pergamí] IIr, a dalt i en tinta: «se liure est a monsieur le marechal du boys menart | [signatura autògrafa] Joachim».
Llom
Matèria:Llom de la mateixa pell.
Títols:1) i 2)-7) ferros daurats amb motiu floral central; 2)-3) títol en majúscules daurades: «Des vertus et vice | des femmes par | Fr. Eximenes | en italien | escrit en | 1427».
Altres:Els plecs són directament cosits a les tapes mitjançant sis dobles nervis interns que en formen altres tants d'externs.
Coberta
Matèria:Pasta de paper recoberta de pell de vedell pintada de color marró marbrat, moderna i luxosa.
Títols:Contratapa I, cap a dalt, centrada, etiqueta verda enganxada: L'escut d'armes dels Bourbon-Condé i, a sota, la inscripció «Musée Condé».
Altres:403 x 285 x 70
Decoració de la coberta:A les dues tapes, armes de Bourbon-Condé en ferros daurats: escut amb corona ducal, amb les tres flors de lis. L'escut és flanquejat per un àngel a cada banda. Dos filets daurats recorren els quatre cantons de les dues tapes.
Altres elements:Cobertes (folres) de paper d'aigues que cobreix també el recto del foli de guarda inicial i el verso del foli de guarda final. Talls amb decoració d'aigües de colors. Capçalera i capçada dalt i baix. Llavis amb tres filets daurats, gairebé esborrats els dels llavis inferiors. Punt de lectura: Una cinta verda.

Història

Segells:Al final del volum, a sota del colofó i d'una inscripció que està tatxada, hi ha un segell rodó, en tinta blava, que té la forma d'una C invertida atravessada per un cercle i una C en posició normal que també és atravessada pel cercle. A sobre hi ha una corona.
Notes de possessors:"Ce livre a feuilles ijc lxvj"(cara verso del primer full de guarda), escrit segurament per la mateixa mà que al final del volum, a sota del colofó, apunta: "Ce liure des dones est au duc Nemours conde de Lamarche. Jacques. Pour Castres".Es té constància que cap al 1463 posseïa aquesta còpia Jaume d'Armanyac, duc de Nemours, lloctinent del rei de França al Rosselló, i la destinà a la biblioteca del seu castell de Castres. Jaume d'Armanyac nasqué el 1437 i el 1477 va ser decapitat a París pel rei Lluís XI.
"Se liure est amossieur lo marechal du boys menard joachim"(pergamí interior de la coberta). Després d'haver posseït el llibre Jaume d'Armanyac, passà a mans de Joaquim de Roualt, senyor de Boys-Ménard, conegut també com a Menescal de Gamaches. El posseí un any, ja que llavors va morir. A la seva mort posseí el volum el sire de Beaujeu, a Moulins, el qual s'escapà de la confiscació de béns del conestable de Bourbon el 1523. Llavors el tingué en "Gran Condé" quan li concediren el ducat de Bourbon, i finalment, al segle XIX, va pertànyer a Enric d'Orleans, duc d'Aumale, anterior possessor abans que el manuscrit passés al fons actual.
Estat de conservació:Molt bo, gairebé no presenta danys, excepte alguna taca d'humitat i alguns corcs.
Procedència:Segons una informació extreta de BITECA, el manuscrit també el va posseir Ricardo Heredia i Livermore, comte de Benahavis, ja que figurava en un document de la venta dels seus llibres.
També el posseí Josep Miró, canonge de Vic, el 1858 (?).
Persones relacionades:Jaume d'Armanyac (1463-1477)
Joaquim de Roualt
Sire de Beuajeu (1523)
Gran Condé
Enric d'Orleans (segle XIX)
Ricardo Heredia i Livermore
Josep Miró (1858?)

Unitats de composició

Quantes unitats de composició:1
Notes:Manuscrit homogeni.

Unitat de composició A

Folis implicats:1 - 266

Datació i origen

Colofó:"ffinitto libro sit laus gloria christo", més avall:
"ffuit completius duodeciam decembris anno domini Millesimo quadrigentesimo vicesimo septimo"
Datació:12 desembre 1427 - expressa
Copista:Anònim
Notes:El primer propietari conegut del ms. és Jacques d'Armagnac, duc de Nemours, comte de la Marche, tal com delata la nota de propietat del fol. 266vb, inscripció ratllada, que hem transcrit més amunt. Si ja no el tenia abans, Jacques d'Armagnac va poder adquirir [o posseir d'altra manera] el manuscrit al Rosselló, quan l'any 1462 hi fou tramés per Lluís XI, amb motiu de l'esclat de la guerra civil catalana i de la sublevació de la Generalitat contra el rei Joan II. Conspirà una i altra vegada contra Lluís XI, el qual li havia donat per esposa una cosina seva, Isabel. Finalment fou decapitat a París el 1477. El propietari següent, Joachim Rouault de Gamaches, mariscal de França, senyor de Bois-Ménart, mort el 1478, havia estat a les ordres del duc de Nemours. Jacques d'Armagnac, duc de Nemours, va tenir un fill, Jacques, sebollit a l'església de la Passió de Perpinyà; un exemplar del seu testament és a l'ADPO, 1 B 320.

Qüestions materials

Matèria escriptòria
Material:Paper
Notes:Filigrana de les muntanyes encerclades i somades de creu, semblant a Briquet 11863, datada a Venècia el 1403 i a Udine el 1404.
Foliació
Núm. total de folis:266
Núm. de guardes afegides:1 + 2
Notes:Foliació contínua, en tinta sèpia i xifres aràbigues, al marge superior dret del recto dels folis, tocant al segon corondell: el foli 163 és numerat 162 per error.
Dimensions
Alçada x base:396 x 277
Composició material
Plecs
Número:14
Notes:El foli 10 és en blanc.
Plec 1
Tipus:5+2
Folis:1-10
Plec 2
Tipus:10+2
Folis:11-30
Reclam:Vltra ço qui dit es
Plec 3
Tipus:10+2
Folis:31-50
Reclam:lo terçs be esser
Plec 4
Tipus:10+2
Folis:51-70
Reclam:Axi com legim
Plec 5
Tipus:10+2
Folis:71-90
Reclam:mils poguessen
Plec 6
Tipus:10+2
Folis:91-110
Reclam:obseruar per persones
Plec 7
Tipus:10+2
Folis:111-130
Reclam:clarament esser
Plec 8
Tipus:10+2
Folis:131-150
Reclam:de religio
Plec 9
Tipus:10+2
Folis:151-170
Reclam:lur prou
Plec 10
Tipus:10+2
Folis:171-190
Composició:hauia homens
Plec 11
Tipus:10+2
Folis:191-210
Reclam:punides e pus
Plec 12
Tipus:10+2
Folis:211-230
Reclam:li offerissen lofici
Plec 13
Tipus:10+2
Folis:231-250
Reclam:per aquells qui
Plec 14
Tipus:8+2
Folis:251-266
Signatures:sí. Signatures de quadern alfanumèriques; se'n veuen rastres als folis 1-2 (a I-II), 13-60 (d III-X), 71-80 (eI-X), 91-100 (fI-X), 113 (gIII), 131 (hI), 140 (h[X]), 151-160 (iI-X), 171-180 (kI-X), 191-197 (lI[VII]), 212-216 (mII-VI), 232-240 (nII-X), 251-252 (oI-II), 259-260 (o??).
Reclams:sí. Apareixen centrats en el marge inferior i tenen una petita decoració al voltant, en tinta vermella. Reclams horitzontals centrats, alguns decorats amb encerclaments en tinta vermella.

Impaginació

Disposició del text:columnes
Quantes columnes:2
Notes:Impaginació: 25 + 82 + 34 + 81 + 48 × 40 + 265 + 90.
Caixa d'escriptura
Alçada x base:265 x 197
Número de ratlles:34-44 línies no traçades.
Ratllat:sí. Consta de quatre línies verticals i dues d'horitzonatls, fetes a llapis de plom. Sistema de ratllat a la mina de plom. 1111 2222. Quatre línies de justificació verticals, dues línies de justificació horitzontals, línies d'escriptura de justificació a justificació i de justificació a justificació. UR variable.
Perforat:sí. Forats per a les línies de justificació a la part alta del marge superior (alguns escapçats per la cisalla) i al marge dret, a l'altura de la primera línia del corondell. Són circulars els del marge superior, gairebé triangular el del marge dret.
Escriptura
Escriptura 1
Especificacions:Escriptura gòtica cursiva amb influències de la bastarda (astes descendents) i de la humanística, típica de manuscrits eiximenisians.
Correccions antigues
Correcció 1
Folis afectats:Fol. 1rb, 12vb, 15va, 18ra, 21ra, 30vb, 41va, 45rb, 56va, 64ra, 73rb, 93vb, 95rb, 103ra, 109ra, 111ra-vb, 115rb, 136ra-b, 143ra, 150rb, 164rb, 179rb, 211rb, 214ra, 237ra, 247ra.
Corrector:Anònim
Decoració i jerarquització
Inicials:Grans inicials blaves i vermelles amb filigrana i antenes, ornades amb semiorles al començament de la taula, f. 1ra, i de l'obra, f. 11ra. L'orla és executada com la filigrana: arabescos en tinta malva. Inicials de capítols blaves i vermelles alternades, amb filigranes que no arriben a omplir l'interior de les lletres, i antenes, alternant el color vermell i el malva; de 14 unitats de pauta als folis 1 i 11, i de 7 unitats al foli 68v. Rúbriques. Calderons blaus i vermells. A l'interior dels paràgrafs, majúscules amb tocs de vermell. Lletres caudades. Citacions en llatí subratllades en vermell, alguna vegada en tinta sèpia.
Marginalia:sí. Notes marginals, signes de nota o manícula als folis 11va-b, 12rb, 13ra, 14rb, 15rb, 18vb, 19rb, 20rb-21ra, 23va-25ra, 26rb, 27ra, 28rb-29ra, 31va, 32va-33va, 36rb, 37va, 45rb-va, 46rb, 50vb, 52va, 53va-54va, 55va-b, 58ra, 59rb, 60ra-b, 62vb-63rb, 65rb, 68ra-69va, 74ra-76ra, 78ra-va, 80ra, 82va, 87va, 88ra (en català), 93vb, 95ra-va, 96va-97vb, 99rb, 101vb-102rb (en català), 104rb (en català), 106ra-va, 108rb, 109rb, 110vb, 121vb, 123rab, 124va, 127rb, 128va-129va, 130va,131va, 132va, 134va, 135va-138rb, 139ra-140rb, 142va, 143vb-144rb, 145va-147vb, 149va, 151va, 153rb-vb, 156rb-vb, 157va, 16orb-vb, 161va, 165vb-166rb, 168rb-va, 175va, 176va177vb, 181vb-183rb, 184va, 185va, 186vb, 188va, 191va, 194rb, 195rb198vb, 200ra-201vb, 208ra-209rb, 213va-217va, 219ra-220rb, 221va (en català), 225rb, 227rb, 229ra, 232ra, 237ra-238ra, 239rb, 243va, 250vb, 259ra-260rb.

Història

Segells:Timbres de la Biblioteca Nacional i de la Biblioteca Reial als folis 1r, 149v.
Notes de possessors:Cf. I. 3. a).
Intervencions d'interès històric:Entre els folis 144 i 145 surt un fragment de 217 × 65, escrit en llatí, en lletra de finals del XVI, que sembla ésser un fragment de minuta o de manual de notari. En un cantó del document es tracta d'una pensió de XV (?) escuts sobre el benefici escolar de «Sancti Pauli ad Frigus mimatensis diocesis».
Estat de conservació:Bo. Només cal assenyalar estrips als fol. 1 i 4, una taca al fol. 11, estrips i adobs amb tires de paper enganxades als fol. 11 i 23. Llevat d'aquestes petites tares, el manuscrit és en molt bon estat.
Procedència:Catalunya, probablement rossellonès, com denoten els nombrosos rossellonismes de la llengua.

Jacques d'Armagnac, duc de Nemours; Joachim Rouault, senyor de Bois-Ménard de Gamaches, mariscal de França; ducs de Borbó, que el tenien a la biblioteca de Moulins, amb altres llibres de Jacques d'Armagnac. Quan el conestable de Borbó caigué en desgràcia el 1523, els seus llibres foren confiscats i trasladats a la biblioteca reial, fora d'alguns, com és ara el nostre manuscrit, que restà oblidat a Moulins. Quan el gran Condé es va fer càrrec del ducat de Borbó permutant-lo amb el d'Albret, va fer traslladar els libres que havien restat a Moulins cap al seu hotel Condé, l'any 1661. Hi ha un segon inventari dels mss. de l'hotel Condé, fet el 1673, conservat a la BNF i publicat per Le Roux de Lincy.

Descripció interna

1. Francesc Eiximenis, Llibre de les dones – 1 – 1r- 9v
Taula de capítols:Fol. 1rb, inc. de la taula: «Capitol primer que ihesu Christ per gloria e eximple nostre ha fetes pugar infantes e dones en la perfeccio evangelical…».
Fol. 9va, exp. de la taula: «... Capitol CCC XC VI qui fa gracies a deu del acabament daquest libre ab escusacio a la dita senyora comptessa a qui es offert principalment | Deo gracias amen».
Fol. 9vb-10vb, buits.
Fol. 11ra, inc. de l'obra: «(rúbrica) Capitol primer que Jhesu Christ per glo ria sua e eximpli nostre ha fetes pugar infantes e dones en la perfeccio evangelical (fi de rúbrica). Ihesu crist eternal deu e incomutable principi de tota creatura perfet redemptor de tota humana natura per glorifi car la altea de la sua virtut e potencia no solament ha fets pujar alscuns homes en la evangelical perfeccio e vida ans encara a aquell matex grau e a tota specia de virtut ha volgudes exalçar alscunes infantes e donzelles delicades e generoses infels primerament e paguanes mostrant a les sdeuenidores que daqui anant que negu ni neguna nos pot scusar de viure justament e perfeta...».
Fol. 266va, exp. de l'obra: «Accabat aquest libre per ajuda de la clemencia del nostro saluador fas a ell sol gracies qui per sa merce lom ha fet fi nar. Per que senyora comptessa senyora molt cara ereuerent placia us que assi ligent sych ha res qui bo sia e a uos profi tos que de tot façats gracies a nostre senyor deu qui cant li plau per lengua de besties fa parlar ueritat a les gents eus placia
que quants defalimens açi veurets que tots |vb| sien inputats a la mia ignorancia e inpericia qui molta es e per tal cant leugerament cascuns en esta vida erram e deffallim e en moltes coses segons que diu la postol Per tal tot aço que açi es vuyll que tostemps sia sotmes a tota correccio de la sancta mare esgleya e dels piadosos seruidors de ihesu crist | Finito libro sit laus gloria christo |
(rúbrica) Fuit completus duodecima decembris anno Domini Millesimo Quadringentesimo vicesimo septimo (fi de rúbrica)».
Segueix nota de possessió, autògrafa, signada i tota ratllada en tinta: «Ce liure des donnes est au duc de nemours conte de | la marche [al man:] Jaques | [prima man:] Pour Castres».
Preliminars:Fol. 1ra, inc. de la dedicatòria: «A la molt alta e molt honorable senyora mia la senyora dona sancya xemeneç darenos comtessa de prades lo seu humil seruidor en Jhesu christ senyor dels senyors frare ffrancesch eximeneç del orde dels frares menors honor tostemps e deguda reuerencia en
aquell meteys sobre alt e reuerent redemptor qui dona per el creada e feta per sa gran dileccio elegi per mara. Molt alta senyora sab la uostra altea que ha plagut a la uostra deuocio de diuerses uegades moure a mi que yo uolgues ordonar algun deuot tractat per a la uostra salut e per endreçament de uostra uida...».
Fol. 1rb, exp.: «… De les quals segons les dites cinch diferencies trobarets daual cinch tractats ordonats a gloria de deu principalment a lur profi t los titols dels qvals tractats e de lurs capitols son ordonats sots la forma qui daual se segueys açi metex tantost».
Pròlegs:"A la molt alta e molt honorable seyora mja / la senyora dona sancxa xemeneç / darenos comtessa de prades ... (f.1r-1v.)
Íncipit:"Ihesu crist / eternal deu e jncomuta / ble princi / pi de tota creatura per / fet redemp / tor detota humana na / tura ...(f.11r.)
Catàlegs:BITECA
Edicions:a) Barcelona, Joan Rosenbach per a Joan Bernat, 8-5-1495 (Hain 16235, Goff X-7, Haebler 706, Kurz 132, Vindel I 1900, Aguiló 435, Palau 85208);36 BITECA (1997-2004) manid 1471. b) Els cc. 24, 54, 56 i 97 foren editats per A. Morel-Fatio en Rapport sur une mission philologique à Valence, dins «Bibliothèque de l'École des Chartes», 46 (1885), 130-137. c) Ivars, o. c., XXV (1926), publica un fragment del c. 56. d) Francesc Eiximenis. Contes i faules, o. c., p. 156-157, transcriu un fragment
del c. 29. e) Jill R. Webster, La societat catalana al segle XIV, o. c., transcriu fragments
dels cc. 13, 54, 210 i 249. f) Francesc Eximenis. Lo libre de les dones, edició crítica a cura de Franck
Naccarato, sota la direcció de Joan Coromines, revisada per Curt Wittlin i Antoni Comas. Introducció i apèndixs de Curt Wittlin, glossari a cura d'August Bover i Font, Barcelona, Curial Ed. Catalanes 1981, 2 vols., XXXVII-282 i 283-620 p. [edició del ms. de Chantilly, del 1427, escrit a Perpinyà probablement sobre l'original d'Eiximenis].37 g) Xavier Renedo – Sergi Gascón, Francesc Eiximenis. Prosa, o. c., transcriuen els cc. 5, 6, 16-17, 24, 54, 56, 84, 86-88 i 92. h) Xavier Renedo i David Guixeras, Francesc Eiximenis. Llibres, mestres i sermons, o. c., publica els cc. 6, 100, 16-19, 23, 56, 43. i) Gabriela Zanoletti, Francesc Eiximenis. Racconti e favole. Dal Crestià, dal Regiment de la cosa pública, dal Llibre de les dones. Traduzione, introduzione e note a cura di... (Collana Nuova Atlantide), Gènova, Edizioni Culturali Internazionali 1988, 178 p. j) Josep Perarnau i Espelt, Un nou bifoli del Llibre de les Dones de Francesc Eiximenis (ACA, Canc., Pergamins. Fragments, n. 420), dins «ATCA», 22 (2003), 269-307, edita els capítols 215-217 [aquest fragmentari] i 239 [fragmentari]- 242 [també fragmentari].
Bibliografia:Chantilly. Le Cabinet des livres. Manuscrits, t. I, París, Plon 1900, 133-138; Massó i Torrents, Les obres, 101; Martí, Eiximenis, 470; Catalogue général des Manuscrits des Bibliothèques publiques de
France. Paris. Bibliothèques de l'Institut. Musée Condé à Chantilly. Bibliothèque Thiers. Musée Jacquemart-André à Paris et à Chaalis, Paris, Plon 1928, 32; E. Junyent, Repertorio de noticias sobre manuscritos catalanes entresacadas de algunos inventarios de la Curia Fumada de Vich, dins «AST», 16 (1943), 57-86, n. 138- 141; Ch. Samaran – R. Marichal, Catalogue des Manuscrits en écriture latine portant indications de date, de lieu ou de copiste. Tome I. Musée Condé et Bibliothèques parisiennes, Paris, CNRS 1959, 15; planxa 88; Isaías Rodríguez, Autores espirituales
españoles en la edad media, dins RHCEE. 1. Siglos III-XVI, Salamanca 1967, 263-264; Gabriel Llompart, El llibre català a la casa mallorquina (1359-1550), dins «AST», 48 (1975), 193-240; 49-50 (1976-1977), 57-114; David J. Viera, Manuscritos eiximenianos no catalogados per J. Massó Torrents, dins «Estudios Franciscanos», LXXX (1979), 157-165; Josep Perarnau i Espelt, Documents i precisions entorn d'Eiximenis, dins «ATCA», 1 (1982), 194-196, nota 14, i 208-209; David J. Viera, L'humor en les obres de Francesc Eiximenis, dins «BRABLLB», XXXIX (1983-1984), 157-154; Christian de Mérindol, Jacques d'Armagnac bibliophile et commanditaire. Essais sur l'esprit religieux et la part méridionale de sa bibliothèque, dins «Cahiers de Fanjeaux», 31 (1996 = Livres et bibliothèques XIIIe-XVe siècles), 387-415; Curt J. Wittlin, Los problemas del «Cercapou» y el «Llibre de les Dones» de Fray Francesc Eiximenis, dins «BSCC», 46 (1970), 61-95; David J. Viera, El Libre de les Dones de Francesc Eiximenis y el Corbacho del Arcipreste de Talavera, ¿influència directa,
indirecta o fuentes comunes?, dins «Estudios Franciscanos», 81 (1980), 1-31; Les idees pedagògiques de Ramon Llull i de Francesc Eiximenis: estudi comparatiu, dins «Estudios Lulianos», XXV (1981-1983), 227-242 —les idees pedagògiques d'Eiximenis haurien estat exposades en els tractats inicials del Llibre de les dones—; Curt J. Wittlin, De «Lo Llibre de les Dones» a la «Scala Dei», dins «Actes del Tercer Col·loqui d'Estudis Catalans a Nord-Amèrica», PAM 1983, 139-152; Manuel J. Peláez, La mujer en la obra de Francesc Eiximenis. Un ejemplo de literatura antifeminista en la Baja Edad Media, dins «Collectanea Franciscana», 53 (1983), 41-49; Teresa-Maria Vinyoles i Vidal, El pressupost familiar d'una mestressa de casa barcelonina per l'any 1401, dins La societat barcelonina a la Baixa Edat Mitjana («Acta Mediaevalia». Annexos d'Història Medieval. Annex I), Barcelona 1983, 101-112; David J. Viera, Els miracles de Maria en l'obra catalana de Francesc Eiximenis, dins «Actes del Quart Colloqui d'estudis catalans a Nord-Amèrica (Washington, D.C., 1984). Estudis en honor d'Antoni Badia i Margarit», a cura de Nathaniel B. Smith – Josep
M. Solà-Solé – Mercè Vidal Tibbits – Josep Massot i Muntaner, Montserrat, PAM 1985, 121-130; El concepte de «caritas» en el cinquè tractat del Llibre de les dones, dins «RCT», XII (1986), 87-103; en col·laboració amb Jordi Piqué i Angordans, La dona en Francesc Eiximenis (Biblioteca de Cultura
Catalana 66), Barcelona, Curial 1987, 186 p.; David J. Viera, Francesc Eiximenis, Courtly Love and the De Amore, dins «Romance Quarterly», 34 (1987), 311-316; Joan Fuster, Joan Lluís Vives i València, 1528, dins Id., Llibres i problemes del Renaixement (Biblioteca Manuel Sanchis Guarner 18), València, Institut de Filologia Valenciana – PAM 1989, 30-35; Rafael Alemany, Aspectes religiosos i ètico-morals de la vida femenina del segle XIV, a través de Lo llibre de les dones de Francesc Eiximenis, dins «A Sol Post. Estudis de Llengua i Literatura – Universitas», 1 (1990), 11-29; Albert Hauf, D'Eiximenis a sor Isabel de Villena, Barcelona-València, Institut de Filologia Valenciana – PAM 1990, 62, nota 6; Manuel Peláez [Albendea], J. L. Hague Roma, Josep M. Peral i de Socias, La femme dans l'oeuvre de l'évèque d'Elne, Francesc Eiximenis, dins «Actes du Congrès de la Fédération Historique du Languedoc méditerranéen et du Roussillon. Narbonne 15-16 octobre 1994», Montpellier 1995, 117-128; Manuel J. Pelàez [Albendea], Banquets et festins dans la pensée
sociale de Francesc Eiximenis, dins «Sénéfi ance», 38 (1996 = Banquets et manières de table au Moyen Age, Aix en Provence, Centre Universitaire d'Études et de Recherches Médiévales 1996), 125-139; Xavier Renedo, Joan Coromines, editor de textos catalans i occitans, dins Joan Solà et al., L'obra de Joan Coromines. Cicle d'estudi i homenatge, Sabadell, Fundació Caixa de Sabadell 1999, 151; Josep-Ignasi Saranyana, Sobre el imaginario femenino bajomedieval. Ramon Llull vs. Francesc Eiximenis, dins «Hombre y Naturaleza en el Pensamiento Medieval. Congreso Internacional de Filosofía Medieval. 7º Latinoamericano», Buenos Aires 1999, 341-370; BITECA (2003) manid 2020 cnum 1783; Carmen Clausell Nácher, La tradició textual del Llibre de les Dones de Francesc Eiximenis, OFM, dins «Actes del Trezè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Universitat de Girona 8-13 de setembre de 2003», vol. III, Barcelona, PAM 2007, 201-212; Montserrat Piera, No és al món malícia sobre malícia de fembra: vicis corruptes i malalties al Llibre de les Dones de Francesc Eiximenis, dins «Actes del Trezè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Universitat de Girona 8-13 de setembre de 2003», vol. III, Barcelona, PAM 2007, 311-322; Eva Izquierdo Molinas, Un testimoni sobre la vida de Sanxa Ximenis d'Arenós i sobre l'origen del Llibre de les dones, dins «Caplletra», 48 (Primavera 2010), 135-161.