Sciència.cat DB

Benvinguts a Sciència.cat DB, la base de dades de la ciència i la tècnica en català a l'Edat Mitjana i el Renaixement.

Què és Sciència.cat DB | Catàleg d'obres | Sigles | Com citar
Id Sciència.cat DB 

Obres | Manuscrits | Impresos | Documents | Persones | Bibliografia | Vocabulari

Sciència.cat DB ms62 (23 / octubre / 2019)

París - Bibliothèque nationale de France - Manuscrits: Esp. - 57

Publicació de la fitxa: 2011-02-26
Darrera modificació: 2018-08-16
Bases de dades:Sciència.cat
Eiximenis
Descripció
Autor:Lluís Cifuentes, Sadurní Martí, Jaume de Puig
Procedència:inspecció personal
Estat:completa

Descripció externa

Identificació

Estat:conservat
Ciutat:París
Institució:Bibliothèque nationale de France
Fons:Manuscrits: Esp.
Signatura:57
Signatura alternativa:Ancien fonds 7806

Relligadura

Original:no
Datació:1860 - 1900
Notes:III+II, paper del s. XIX, amb una filigrana de la flor de lis que no hem sabut trobar repertoriada. Foli de guarda inicial Ir, en tinta: «Volum de 325 Feuillets | Les Feuillets 316-321. 323 sont blancs | 27 Décembre 1875».
Llom
Matèria:Llom de la mateixa pell.
Títols:1) i 3)-6) ferros daurats amb corona reial. La secció 1) és trencada en la seva part superior, havent desaparegut la capçalera i restant la capçada enlaire, lligada als plecs amb un fil. Sota la secció 6), etiqueta de paper enganxada, amb la cota actual del ms.: «Esp. | 57».
Altres:Plecs cosits entre ells i directament a les tapes mitjançant cinc nervis interns que en formen altres tants d'exteriors.
Coberta
Matèria:Pasta de paper recoberta de pell vermella.
Títols:Contratapa I, cap a dalt i centrada, etiqueta de paper rectangular amb la cota actual del ms.: «Esp. | 57» i gomet vermell. A l'angle superior dret, etiqueta de paper blanc, estripada en la seva part superior, buida.
Altres:315 x 225 x 85
Decoració de la coberta:A les dues cobertes, centrades, armes del rei de França en ferros daurats. Cantons resseguits per tres filets d'or. Els cantons de les dues contratapes tenen ferros daurats a la part de pell de coberta que s'hi entrega.
Altres elements:Cobertes (folres) del mateix paper que els folis de guarda. Talls: Restes de pintura en el superior. Capçalera i capçada a baix, a dalt només capçada. Llavis amb ferros daurats.

Bibliografia

Descripcions:Morel-Fatio (1892), Catalogue des manuscrits ..., núm. 19
Massó i Torrents (1911), "Les obres de fra Francesch ...", p. 105, núm. 103
Concheff (1985), Bibliography of Old Catalan Texts, p. 64, núm. 673 (ed. del colofó)
Bohigas i Balaguer (1985), Sobre manuscrits i biblioteques, p. 92
Gimeno Blay (2002), "Produir llibres manuscrits ...", pp. 146-147, núm. 19 (ed. del colofó)
Gimeno Blay (2007), "Entre el autor y el lector ...", p. 339, núm. 19 (ed. del colofó)
Puig i Oliver - Perarnau i Espelt - Avenoza - Soriano - Clausell Nácher - Gispert-Saüch - Guixeras - Izquierdo Molinas - Martí - Renedo - Rojas Fernández (2012), Catàleg dels manuscrits de les ..., pp. 228-240
Catàleg online de la BnF
Reproduccions fotogràfiques:Gallica (b/n)
Arxiu de Sciència.cat (reprod. digtal en b/n a partir de microfilm)

Unitats de composició

Quantes unitats de composició:1
Notes:Manuscrit homogeni.

Unitat de composició A

Datació i origen

Colofó:«A raquesta de l'honrat En Pons Desledó, mercader e ciutadà de Mallorques, fon scrit lo present libre, appellat De las donas, per mans d'En Barthomeu Sorell, scrivent de la dita ciutat, lo jorn del beneït Sant Tomàs de Nadal en l'any .M.CCCC.XXX. vuyt, les ànimas de aquests hajen repòs ab Déu. Amén» (f. 313r).
Datació:21 desembre 1438 i anys posteriors - expressa
Origen:Mallorca
Copista:Bartomeu Sorell (fl. 1438)
Comitent:Ponç Deslledó (fl. 1438)

Qüestions materials

Matèria escriptòria
Material:Paper
Notes:a) Folis 1-125 [plecs 1)-10)], del carro de dues rodes amb els radis en forma d'aspa, semblant a Briquet 3542, datada a Gènova el 1414, a Perpinyà el 1398 (?), a Chambéry els anys 1414-1417, a Gex el 1415, a Bourg els anys 1415-1417, a Brusel·les el 1416, a Le Puy els anys 1422-1427, a Fabriano 3l 1431, a Damme el 1437, a Siena els anys 1457-1460.
b) Folis 126-175 [plecs 11)-13)] i 228-322 [plecs 17)-22)] del cap de bou del tipus Briquet 14954, datada a Lessay els anys 1430-1435, a Gènova el 1432 i a Brunswick el 1438.
Foliació
Núm. total de folis:329
Núm. de guardes afegides:3 + 2
Notes:Numeració moderna i contínua de tot el volum de 1 a 189 i de 130 (=190) a 261 (=320), per retrocés incomprensible del numerador. Després, doncs, del 189, una mà del s. XIX ha reprès la numeració correcta des del 190 (amb el bis indicat) al 325.
Dimensions
Alçada x base:295 x 215
Composició material
Plecs
Número:22
Notes:Per la rigidesa del volum és impossible veure els fils interiors del cosit dels plecs 8), 9), 10), 12), 13), 14), 15), 16), 17), 18) i 19). Al plec 14 hi ha el foli 190 bis. Al plec 4) hi ha el foli 44 bis. Al plec 5) hi ha el foli 54 bis. Al plec 7) hi ha diversos reclams de foli: f. 82v «si persaueres»; f. 86 bis verso «per squiuar»; f. 90v «mals». Al plec 8) hi ha diversos reclams interns: f. 93v «corrompuda»; f. 95v «virtut»; f. 97v «com pochs»; f. 103v «sacrificis»; f. 104v «portar»; f. 106v «comu perlar» Al plec 9) hi ha diversos reclams interns: f. 110v «en sos peccats»; f. 114v «longua»; f. 118v «tirant»; f. 119v «peccar»; f. 121v «maiors» Al plec 11) té un reclam intern: f. 126v «de gracia».
Plec 1
Plec:Plec coix.
Tipus:6/5
Folis:1-11
Plec 2
Plec:Plec coix.
Tipus:3/1
Folis:12-15
Reclam:dien los sants
Plec 3
Tipus:8+2
Folis:16-31
Reclam:ta faça gracia
Plec 4
Tipus:8+2
Folis:32-46
Reclam:de asso
Plec 5
Tipus:8+2
Folis:47-61
Reclam:compost
Plec 6
Tipus:8+2
Folis:62-77
Reclam:hauer pahor
Plec 7
Tipus:8+2
Folis:78-92
Reclam:no li placia
Plec 8
Tipus:8+2
Folis:93-108
Reclam:tornar
Plec 9
Tipus:8+2
Folis:109-123
Reclam:peccat
Plec 10
Plec:Un bifoli.
Folis:124-125
Reclam:manament
Plec 11
Tipus:8+2
Folis:126-141
Reclam:en qualque
Plec 12
Tipus:9+2
Folis:142-159
Reclam:e leyaltat
Plec 13
Tipus:8+2
Folis:160-175
Reclam:-onades e mes
Plec 14
Tipus:8+2
Folis:176-192
Reclam:obadiencias
Plec 15
Tipus:9+2
Folis:193-210
Reclam:Capitol
Plec 16
Tipus:8+2
Folis:211-226
Reclam:sens dreta
Plec 17
Tipus:9+2
Folis:227-244
Reclam:desonestes
Plec 18
Tipus:8+2
Folis:245-260
Reclam:deu esser
Plec 19
Tipus:8+2
Folis:261-276
Reclam:contemplar
Plec 20
Tipus:9+2
Folis:277-294
Reclam:lengua
Plec 21
Tipus:10+2
Folis:295-314
Plec 22
Tipus:8+2
Folis:315-325
Reclam:[amb taló entre folis 323 i 324.]
Reclams:sí. Reclams horitzontals centrats.

Impaginació

Disposició del text:r. tirada
Notes:I
1. Folis 1-10. Fol. 1r, inc. de la taula: «(initio mutilus) Capitol CXXIII con amar massa e desordonadament sos parents empatxa molt la dreta e pura amor que deuem hauer a deu...»
Fol. 11v, exp. de la taula: «... Capitol CCCXCVI qui fa gracies a deu del acabament de aquest libre scusacio a la dita senyora contessa a qui es offert».
Fol. 12r buit.
Falta el primer foli de la taula, la qual cosa explica que el plec sigui coix.
Folis 12v-313r. Fol. 12v, inc.: «(rúbrica) Saguex sa la quinta part de aquest libre en ques tracta de dones Religioses (fi de rúbrica). [A]cabades son les quatra parts principals de aquest libre present e ara per la gracia de deu tractarem de la quinta part qui es de donas monges e Religioses. E per tal quant stament de Religiosa es molt pus alt enuert deu que nagun altra de aquesta present vida per so de ell tractarem a gloria de deu e per lur proffit vuyt Materias principals les qual sa contenen en les Rubriques saguents...».
Ib., exp. de la taula de tractats: «... Vuytenament de contemplacio e sentiments celestials».
Fol. 13r, inc. de la cinquena part: «(rúbrica) Capitol CI qui comensa a tractar de les virtuts teologals E primerament posa quals son los articles de la fe catholica (fi de rúbrica). [C]omensant donchs al primer punt de aquesta quinta part hauem a dir de les virtuts theologals. E aci nota primerament que sagons que posa mossenyer sant Augusti les virtuts theologals e diuinals son tres ço es ffe sperança e caritat...».
Fol. 313r, exp.: «[A]cabat aquest libre per ajude de la clemencia del nostro saluador fas e ell sols gracies que per sa merce lom ha fet finar per que senyora Comtessa molt alta e reuerent placieus que si assi legint hic ha res qui bo sia que de tot fassats gracies a nostro senyor deu qui quant li plau per lengua de besties fa perlar veritat a les gents heus placia que tots quants defalliments aci veurets que tots sien inputats a la mia ignorancia e impotencia qui molta es. Eper tal con leugerament cascuns en sta vida erram e deffalim en moltes coses segons que diu lapostol per tal tot so qui es assi vull que tots temps sia sotsmes a correccio de sancta mare sgleya e dels piadosos seruidors de nostro senyor deu Jhesu christ Amen».
Segueix exp. del copista: «A raquesta del honrat en Pons Des Ledo mercader e ciutada de Mallorques fon scrit lo present libre appellat de las donas per mans de Barthomeu Sorell scriuent de la dita Ciutat lo jorn del beneit sant Tomas de Nadal en lany M CCCC XXX vuyt. Les animas de aquests haien repos ab deu Amen».
2. Identificació de l'autor i obra: Francesc Eiximenis, Llibre de les dones, cc. 101-396.
4. Catàlegs i bibliografia: Ochoa, 205-207; Massó i Torrents, Les obres, 103; Martí, Eiximenis, 470; Morel-Fatio, 5ab, nº 19. 4; Omont (190813), Anciens inventaires et catalogues de la Bibliothèque Nationale, vol. 4, p. 56; Bohigas, 92; Ch. Samaran et al. (1981), Catalogue des Manuscrits en écriture latine portant indications de date, de lieu ou de copiste. Tome IV, première partie, Bibliothèque Nationale, Fonds Latin (Supplément), Nouvelles Acquisitions Latines, Petits fonds divers, vol. IV-I, París 1981, 269; vol. IV-II, planxa LXII; BITECA (1998-2004) manid 1244 cnum 673; BOOCT (1984) cnum 673.
6. Caixa d'escriptura: 140 × 187, a columna tirada, de 30 línies. Impaginació: 30 + 140 + 50 × 40 + 187 + 65.
7. Tipus de ratllat: Dues línies de justificació horitzontals, dues línies de justificació verticals, escriptura de justificació a justificació. UR = 6,2.
8. Tipus de lletra i mans: Cursiva del XV, amb influències de la bastarda. Dues mans: a) f. 1-125; b) f. 126-313r.
9. Copista: Bartomeu Sorell, per encàrrec de Ponç des Lledó, mercader i ciutadà mallorquí, que segurament acabà el llibre començat per la primera mà o l'escriví en moments i en estils diferents.

II
a) 1. Fol. 313v inc.: «(rúbrica) De Tenasmon (fi de rúbrica) | Tenasmon es vna malautia quis fa en aquell budell appellat langeon o budell cular e es molt aguda malautia la sua diffinicio es quel malaut es semblant que vulla molt exir e no ix res e poch....».
Ib., exp.: « e sia sobre lo loch emplaustrada molt forment sana».
2. Identificació de l'autor i obra: Anònim, Recepta per guarir tenasmon (I).
4. Catàlegs i bibliografia: BITECA (2004) cnum 8027.
b) 1. Ib., inc. «(rúbrica) En axo matex (fi de rúbrica). [inc. text] R. ensens mascle ia onza».
Ib., expl.: « e tenjts lo sacret cor naguna cosa no val tant».
2. Identificació de l'autor i obra: Anònim, Recepta per guarir tenasmon (II).
4. Catàlegs i bibliografia: BITECA (2004) cnum 8028.
c) 1. Ib., inc.: «(rúbrica) En axo matex (fi de rúbrica). Soffomigacio feta de angelot».
Ib., exp.: « sana tenasmon prouat es».
2. Identificació de l'autor i obra: Anònim, Recepta per guarir tenasmon (III).
4. Catàlegs i bibliografia: BITECA (2004) cnum 8029.
d) 1. Ib., inc. «(rúbrica) En axo matex. (inc. text) Policaria emplastrada».
Ib., exp.: « e la jnflança del ses».
2. Identificació de l'autor i obra: Anònim, Recepta per guarir tenasmon (IV).
4. Catàlegs i bibliografia: BITECA (2004) cnum 8030.
e) 1. Ib., inc.: «(rúbrica) En axo matex. (fi de rúbrica) Asso es sert speriment sobre tots sia fumentat lo langueon»
Ib., exp.: « mas encara al aximent de la mare ajuda. Rubertus».
2. Identificació de l'autor i obra: Rubertus, Recepta per guarir tenasmon (V).
4. Catàlegs i bibliografia: BITECA (2004) cnum 8031.
f) 1. Fol. 314r, inc.: «(rúbrica) Per matar cuchs (fi de rúbrica). Sament da pi mata tots los vermens molt forment».
2. Identificació de l'autor i obra: Anònim, Recepta per matar cucs (I).
4. Catàlegs: BITECA (2004) cnum 8032.
g) 1. Ib., «(rúbrica) Per disolre les humors grosses (fi de rúbrica) Sement de sinapi confita».
Ib., exp.: «del pulmo e les vias del ale».
2. Identificació de l'autor i obra: Anònim, Recepta per disoldre les humors grosses.
4. Catàlegs i bibliografia: BITECA (2004) cnum 8033.
h) 1.Ib.,. inc.: «(rúbrica) Per ablanir les canals dels pits (fi de rúbrica) La guoma de cirer...».
Ib., exp.: « ablanex forment les asprees dels canals dels pits».
2. Identificació de l'autor i obra: Anònim, Recepta per ablanir les canals dels pits.
4. Catàlegs i bibliografia: BITECA (2004) cnum 8034.
i) 1. Ib., inc.: «(rúbrica). Contra lo decorriment de la relma vella (fi de rúbrica) Contra lo decorrjment dela relma vella».
Ib., exp.:. « qui deualla del cap dessecar s a».
2. Identificació de l'autor i obra: Anònim, Recepta contra el corriment de la relma vella.
4. Catàlegs i bibliografia: BITECA (2004) cnum 8035.
j) 1. Ib., inc. «(rúbrica) Contra mal dasma (fi de rúbrica). Assa fetida donada al vespre...».
Ib., exp.: «... e obre lo pulmo e los asmatichs sana».
2. Identificació de l'autor i obra: Anònim, Recepta contra mal dasma.
4. Catàlegs i bibliografia: BITECA (2004) cnum 8036.
k) 1. Ib., inc.: «(rúbrica) A dissolra humors (fi de rúbrica). Guoma de pressaguer dada a beure...».
Fol. 314v., exp.: «... e les grosses humors qui son al pulmo porgua».
2. Identificació de l'autor i obra: Anònim, Recepta a disoldra humors.
4. Catàlegs i bibliografia: BITECA (2004) cnum 8037.
l) 1. Fol. 314v, inc.: «(rúbrica) Contra dolor de budells (fi de rúbrica). Ffemta de ouella calent sia be picada».
Ib., exp.: «... sia posat demunt e gorra sens falla».
2. Identificació de l'autor i obra: Anònim, Recepta contra dolor de budells (I).
4. Catàlegs i bibliografia: BITECA (2004) cnum 8038.
m) 1. Ib., inc.: «(rúbrica) En axo matex (fi de rúbrica) Ruda bullida en oli...».
Ib., exp.: «... crastiri fet cura prest».
2. Identificació de l'autor i obra: Anònim, Recepta contra dolor de budells (II).
4. Catàlegs i bibliografia: BITECA (2004) cnum 8039.
n) 1.. Ib., inc.: «(rúbrica) En axo matex (fi de rúbrica). R. agarich onza ia...».
Ib., exp.: «... e buyda les humors crues».
2. Identificació de l'autor i obra: Anònim, Recepta contra dolor de budells (III).
4. Catàlegs i bibliografia: BITECA (2004) cnum 8040.
o) 1. Ib., inc.: «(rúbrica) Per matar cuchs (fi de rúbrica) Plantatge picat e emplastrad...».
Ib., exp.: «del cors per la sua virtut Arnau».
2. Identificació de l'autor i obra: Arnau, Recepta per matar cucs (II).
4. Catàlegs i bibliografia: BITECA (2004) cnum 8041.
p) 1. Ib., inc.: «(rúbrica) En axo matex (fi de rúbrica). Si vntat lo melich ab oli...».
Ib., exp.: «... mata los cuchs».
2. Identificació de l'autor i obra: Anònim, Recepta per matar cucs (III).
4. Catàlegs i bibliografia: BITECA (2004) cnum 8042.
q) 1. Ib., inc.: «(rúbrica) En axo matex (fi de rúbrica). Aygua en la qual sia cuyta menta...» Ib., exp.: «... gita cuchs del ventre».
2. Identificació de l'autor i obra: Anònim, Recepta per matar cucs (IV).
4. Catàlegs i bibliografia: BITECA (2004) cnum 8043.
r) 1. Fol. 315r, inc.: «(rúbrica) Per mal de morenes (fi de rúbrica). Poluora de soffra gitade sobre brases...».
Ib., exp.: «... e asso es ser ami».
2. Identificació de l'autor i obra: Anònim, Recepta per al mal de morenes.
4. Catàlegs i bibliografia: BITECA (2004) cnum 8044.
s) 1. Ib., inc.: «(rúbrica) Per fer vrinar (fi de rúbrica). Paritaria picada...».
Ib., exp.: «... mereuellosament fa vrinar».
2. Identificació de l'autor i obra: Anònim, Recepta per fer urinar.
4. Catàlegs: BITECA (2004) cnum 8045.
t) 1. Ib., inc.: «Sanchde boch a iij anys...».
Ib., exp.: «... tantost foragita la pedra».
2. Identificació de l'autor i obra: Anònim, Recepta per gitar la pedra.
4. Catàlegs i bibliografia: BITECA (2004) cnum 8046.
u) 1. Ib., inc.: «(rúbrica) Per curar pons (fi de rúbrica). Aquest oli es mereuellos aps pons e aleuar la dolor...».
Ib., exp.: «... sia mes dins lo sec E aço fets per iij Jorns».
2. Identificació de l'autor i obra: Anònim, Recepta per curar pons (oli).
4. Catàlegs i bibliografia: BITECA (2004) cnum 8047.
v) 1. Ib., inc.: «(rúbrica) De la propietat de senet (fi de rúbrica). Senet ha moltes virtuts e es calt e sech en lo primer grau...».
Fol. 315v, exp.: «.... e tot sols de iii onzes fins en v».
2. Identificació de l'autor i obra: Anònim, Propietats del senet.
4. Catàlegs i bibliografia: BITECA (2004) cnum 8048.
w) 1. Fol. 135v, inc.: «(rúbrica) Per foscura duylls (fi de rúbrica). Ffels de animals tots son calts...».
Ib., exp.: «... o del guabre e apres aquells del bou».
2. Identificació d'autor i obra: Anònim, Recepta per a foscura d'ulls.
4. Catàlegs i bibliografia: BITECA (2004) cnum 8049.
x) 1. Ib., inc.: «(rúbrica) A vlceres de bocha (fi de rúbrica). Seuer es calt en lo segon grau...».
Ib., exp.: «... e en les geniues».
2. Identificació de l'autor i obra: Anònim, Recepta per a úlceres de boca.
4. Catàlegs i bibliografia: BITECA (2004) cnum 8050.
y) 1. Ib., inc.: «(rúbrica) De la propietat de la lengua boujna (fi de rúbrica). Lengua bouina es calda e humida...».
Ib., exp.: «... es vna deles cordials medicines».
2. Identificació de l'autor i obra: Anònim, Propietats de la llengua bovina.
4. Catàlegs i bibliografia: BITECA (2004) cnum 8051.
z) Fol. 316r. inc.: «(rúbrica) De la propietat del mastech (fi de rúbrica). Mas-tech es calt e sech...».
Ib., exp.: «... de malencolja e de asma».
2. Identificació de l'autor i obra: Anònim, Propietats del màstec.
4. Catàlegs i bibliografia: BITECA (2004) cnum 8052.
aa) 1. Ib., inc.: «(rúbrica) De la propietat del Ceuer (fi de rúbrica). Seuer es calt e sech con es bagut...».
Ib., exp.: «... e no lexa corrompra la vianda en ell per adustio».
2. Identificació de l'autor i obra: Anònim, Propietats del sèver.
4. Catàlegs i bibliografia: BITECA (2004) cnum 8053.
bb) Ib., inc. «(rúbrica) De la propietat del lignum aloes (fi de rúbrica). Lignum aloes es calt e sech...».
Ib., exp.: «... e remou la putrefaccio con hi es».
2. Identificació de l'autor i obra: Anònim, Propietats del lignum àloe.
4. Catàlegs i bibliografia: BITECA (2004) cnum 8054.
cc) 1. Fol. 316r, inc.: «(rúbrica) Galangau quina es la sua propietat (fi de rúbrica). Galangau es calt e sech...».
Fol. 316v, exp.: «... en lo ventrell e les fa fondre».
2. Identificació de l'autor i obra: Anònim, Propietats del galangal.
4. Catàlegs i bibliografia: BITECA (2004) cnum 8055.
dd) 1. Fol. 316v, inc.: «(rúbrica) Dela propietat de les violes (fi de rúbrica). Violes son fredes en lo prjmer grau...».
Ib., exp.: «... e son profitoses alur enflament».
2. Identificació de l'autor i obra: Anònim, Propietats de les violes.
4. Catàlegs i bibliografia: BITECA (2004) cnum 8056. [
ee) 1. Fol. 316v, inc.: «(rúbrica) Per los pits (fi de rúbrica). Ysop es calt e sech...».
Ib., exp.: «... e es degut que hom sa fiu en aço».
2. Identificació de l'autor i obra: Anònim, Recepta per als pits. Altre títol de l'obra: Propietats de l'isop.
4. Catàlegs i bibliografia: BITECA (2004) cnum 8057.
ff) 1. Ib., inc.: «(rúbrica) Per strenyer lo [espai en blanc, paraula raspada] (fi de rúbrica). Cassia ligna es calt...».
Ib., exp.: «... es profitos adolor de vulua e obre les suas opilacions quj hi son».
2. Identificació de l'autor i obra: Anònim, Recepta per al dolor de la vulva i altres malalties de la dona. Altre títol de l'obra: Propietats de la cassa ligna.
4. Catàlegs i bibliografia: BITECA (2004) cnum 8058.
gg) 1. Fol. 316v, inc.: «(rúbrica) De la propietat de la regualecia (fi de rúbrica). Dregalicia es calda...».
Fol. 317r, exp.: «... tota aquesta vmectacio es profitosa de tos e vmecta e mundifica los pits».
2. Identificació de l'autor i obra: Anònim, Propietats de la regalèssia.
4. Catàlegs i bibliografia: BITECA (2004) cnum 8059.
hh) 1. Fol. 317r, inc.: «(rúbrica) De les medicines que son bones de Jaure ab fembra e que multipliquen lesperme (fi de rúbrica). Les medicines per acrexer l esperme son aquestas axi con gingebre...».
Ib., exp.: «... e de molts e lurs semblants».
2. Identificació de l'autor i obra: Anònim, Medecines que són bones per jaure amb fembra e que multipliquen l'esperma.
4. Catàlegs i bibliografia: BITECA (2004) cnum 8060.
ii) Ib., inc.: «(rúbrica) De les medicines qui tollen de Jaure amb fembre son aquestes (fi de rúbrica). Les medicines quj tollen de Jaure ab fembre son axi con pebre Ruda...».
Ib., exp.: «... abficossos Mores».
2. Identificació de l'autor i obra: Anònim, Medicines que tollen de jaure ab fembra.
4. Catàlegs i bibliografia: BITECA (2004) cnum 8061.
jj) 1. Fol. 317r, inc.: «(rúbrica) Per strenyer lo [paraula raspada] (fi de rúbrica). Si vols que la fembra qui no es poncella sia aytan streta con si era puncella prin dela ceba marina...».
Ib., fol. 317v, exp.: «... e sera aytan streta con si era poncella».
2. Identificació de l'autor i obra: Anònim, Recepta per estrènyer la natura (I).
4. Catàlegs i bibliografia: BITECA (2004) cnum 8062.
kk) 1. Fol 317v, inc.: «(rúbrica) Per axo matex (fi de rúbrica). A fembra quis vol strenyer la natura...».
Ib., exp.: «... e strenyera sens mal afer alhom».
2. Identificació de l'autor i obra: Anònim, Recepta per estrènyer la natura (II).
4. Catàlegs i bibliografia: BITECA (2004) cnum 8063.
ll) 1. Ib., inc.: «(rúbrica) Amal dexir (fi de rúbrica). Per hom o fembra qui haia mal dexir prin ia sponge noua...».
Ib., exp.: «... a meniar viiiio matins prouat es».
2. Identificació de l'autor i obra: Anònim, Recepta a mal d'eixir.
4. Catàlegs i bibliografia: BITECA (2004) cnum 8064.
mm) 1. Ib., inc.: «(rúbrica) Per fer auorrjr lo vi (fi de rúbrica). Prin ensens e Ruda aytant de vn com daltre...».
Ib., exp.: «... e biu na hun poch tots matins en deju viiiio matins e auorrjr l a».
2. Identificació de l'autor i obra: Anònim, Recepta per avorrir lo vi.
4. Catàlegs i bibliografia: BITECA (2004) cnum 8065.
nn) 1. Fol. 317v, inc.: «(rúbrica) Per dona quis vulla enprenyar (fi de rúbrica). Prouat es stat per dona quj hauja stat xx anys que no hauja hauts jnfants...».
Fol. 318r4, exp.: «... e meniats ne tots matins e tots vespres e apres quen haiats meniat non baguats».
2. Identificació de l'autor i obra: Anònim, Recepta per a dona que es vol emprenyar (I).
4. Catàlegs i bibliografia: BITECA (2004) cnum 8066.
oo) 1. Fol. 318r, inc.: «(rúbrica) Per dona qui no ha let (fi de rúbrica). Prenets orengua e hun poch de pebre...».
Ib., exp.: «... e haura let assats».
2. Identificació de l'autor i obra: Anònim, Recepta per a dona que no té llet.
4. Catàlegs i bibliografia: BITECA (2004) cnum 8067.
pp) 1. Ib., inc.: «(rúbrica) Per fer pixar la fleuma (fi de rúbrica). Prenets deles borratges les fulles e la flor...».
Ib., exp.: «... fer vos ha puxar la fleuma».
2. Identificació de l'autor i obra: Anònim, Recepta per fer pixar la fleuma.
4. Catàlegs i bibliografia: BITECA (2004) cnum 8068.
qq) 1. Ib., inc.: «(rúbrica) Per dona quis vulla emprenyar (fi de rúbrica). Prin lo cayll de la lebre e desfel be ab vi...».
Ib., exp.: «... e jagua ab son marjt prouat es».
2. Identificació de l'autor i obra: Anònim, Recepta per a dona que es vol emprenyar (II).
4. Catàlegs i bibliografia: BITECA (2004) cnum 8069.
rr) 1. Ib, inc.: «[rúbrica] Letouari de vida (fi de rúbrica). | Lo present letouari val a mal de ventre o al fetge o en la melsa o en lo ventrell e axi matex contra tot veri primo leuor dortigues genciana morella gran de lorer scorça de pomer tant de hun com daltre, e ab mel com sia poluoritzat encorporar o e sia fet lo letouari quen meny con sa colguara».
2. Identificació de l'autor i obra: Anònim, Lletovari de vida.
Part d'aquestes receptes formen un tractat petit sobre les plantes útils en medicina.
4. Catàlegs: Morel-Fatio, 5ab, nº 19; BITECA (2004) manid 1244 cnum 8027-8070.
5. Caixa d'escriptura: 132 × 180, a columna tirada, de 26-29 línies. Impaginació: 30+132+47 × 45+180+60.
6. Tipus de ratllat: Dues línies de justificació horitzontals, dues línies de justificació verticals, escriptura de justificació a justificació. UR variable.
7. Tipus de lletra i mans: Com l'altra, d'una mateixa mà.

III
Folis 318v-321v buits.
1a. Foli 322r, a dalt de tot: «Jhs xps | Mossen molt magnifich poch ha que us he ascrit pregant vos me hajau la mia pencatio de XXVI de juny pesat e aquella rebuda vullau donar an franci barthomeu e cobrar dell letra con haura rebuda la dita quantitat a fi que aci lem do nalegre qui me ha offert e si fins aci no lauien donada a dit franci barthomeu los poden donar al senyer nantoni rull mercader de aci portador de la present que jon sere content per que sie a vostre pler a quils voleu donar e si de mi res manaueu so co prestent (?) prest e feu ma gracia o fasau tant prest com pugau. | De barquas a XXVI die de agosth. | Me coman a vos | tot vostre Johan de Migem».
2a. Identificació de l'autor i obra: Esborrany de lletra de Joan de Migem.
3. Catàlegs: BITECA (2004), manid 1244.
Folis 322v-323v buits.
1b. Fol. 324r, dalt de tot: «Mossen molt magnifich e major frare: vostra letra he rabuda del primer de quest mes e vist lo que mascriuiu del procurador reyal que ades es banch (sic) ades es negra io u crech be pero vos sou tal e ten saui que li saguireu la volta per axirne a vostra optat segons per afecta se mostra yo so sert que fra mayan per la sua part hi fa lo degut la on vos e el sou no san deu esperar si no tot be que sou bastans per axirna a major peloch (pelach?) e axi masper per no anuguos de molt escriura majorment».
2b. Identificació de l'autor i obra: Esborrany de lletra.
Fol. 324v, probationes pennae.
Fol. 325r, la mateixa mà repeteix la lletra anterior, amb una variant: «hi ha fet lo degut on vos e el [sou] no cen pot saguir si no tot be» [i s'estronca aquí].
Fol. 325v, dalt de tot: «Jhs xps | A X de juy any LX set mati mon fill a prender de ascriure a XXX sous llo mes | doni mill XV sous den trade», en lletra del s. XVI.
Dessota, la mateixa mà que escrivia els dos folis anteriors transcriu aquesta nota tres vegades i omple la pàgina amb altres probationes pennae.
Una probatio en diagonal: «Miquel hineni» [?].
Ratllat:sí. Sistema de ratllat a la mina de plom. 1111 2222.
Perforat:sí. Forats rodons, practicats amb punxó per a la construcció del ratllat, dos al marge superior de la caixa, dos a l'inferior i dos al dret.
Decoració i jerarquització
Inicials:Inicials de capítol vermelles de foli 102r a foli 167r. Les altres, davant i darrere, previstes i no realitzades, amb la lletra de guia al seu lloc. Rúbriques, calderons vermells. A l'interior de paràgraf, majúscules amb tocs de vermell. Al foli 313v, en comptes d'inicials hi ha calderons vermells. Rúbriques. Algunes citacions en llatí subratllades en vermell.
Marginalia:sí. Escassos signes de nota.

Història

Segells:Segells de la BNF al f. 318v.
Notes de possessors:Al foli 1r, marge superior, cota antiga de l'Ancien Fonds: «7806».
Estat de conservació:Algunes taques, forats de corc i oxidació que ja comença d'enfosquir i debilitar els folis.
Procedència:Mallorca.

Prové de l'intercanvi organitzat per Colbert entre la biblioteca reial i el Col·legi de les Quatre nacions, al qual Mazarin havia llegat la seva biblioteca (a. 1668).

Descripció interna

1. Francesc Eiximenis, Llibre de les dones – 1-313r
Taula de capítols:[...] «Capítol .CXXIII. Con amar massa e desordanadament sos parents empatxa molt la dreta e pura amor que devem haver a Déu...» (ff. 1r-11v)
Fol. 1r, inc. de la taula: «(initio mutilus) Capitol CXXIII con amar massa e desordonadament sos parents empatxa molt la dreta e pura amor que deuem hauer a deu...»
Fol. 11v, exp. de la taula: «... Capitol CCCXCVI qui fa gracies a deu del acabament de aquest libre scusacio a la dita senyora contessa a qui es offert».
Fol. 12r buit.
Fol. 12r buit.
Falta el primer foli de la taula, la qual cosa explica que el plec sigui coix.
Pròlegs:«Saguex-sa la quinta part de aquest libre en què·s tracta de dones religioses. [A]cabades són les quatra parts principals de aquest libre present e ara, per la gràcia de Déu, tractarem de la quinta part, qui és de donas monges e religioses...» (f. 12v)
Íncipit:«Capítol .CI. qui comensa a tractar deles virtuts teologuals, e primerament posa quals són los articles de la fe cathòlica. — [C]omensam, donchs, al primer punt de aquesta quinta part havem a dir de les virtuts theologals, e açí nota primerament que, sagons que posa mossèn sant Augustí, les virtuts theologals e divinals són tres...»
Èxplicit:«... vull que totstemps sia sotsmès a correcció de sancta mare Sgleya e dels piadosos servidors de nostro senyor Déu Jhesuchrist. Amén».
Text:Fol. 12v, inc.: «(rúbrica) Saguex sa la quinta part de aquest libre en ques tracta de dones Religioses (fi de rúbrica). [A]cabades son les quatra parts principals de aquest libre present e ara per la gracia de deu tractarem de la quinta part qui es de donas monges e Religioses. E per tal quant stament de Religiosa es molt pus alt enuert deu que nagun altra de aquesta present vida per so de ell tractarem a gloria de deu e per lur proffi t vuyt Materias principals les qual sa contenen en les Rubriques saguents...».
Ib., exp. de la taula de tractats: «... Vuytenament de contemplacio e sentiments celestials».
Fol. 13r, inc. de la cinquena part: «(rúbrica) Capitol CI qui comensa a tractar de les virtuts teologals E primerament posa quals son los articles de la fe catholica (fi de rúbrica). [C]omensant donchs al primer punt de aquesta quinta part hauem a dir de les virtuts theologals. E aci nota primerament que sagons que posa mossenyer sant Augusti les virtuts theologals e diuinals son tres ço es ffe sperança e caritat...».
Fol. 313r, exp.: «[A]cabat aquest libre per ajude de la clemencia del nostro saluador fas e ell sols gracies que per sa merce lom ha fet fi nar per que senyora Comtessa molt alta e reuerent placieus que si assi legint hic ha res qui bo sia que de tot fassats gracies a nostro senyor deu qui quant li plau per lengua de besties fa perlar veritat a les gents heus placia que tots quants defalliments
aci veurets que tots sien inputats a la mia ignorancia e impotencia qui molta es. Eper tal con leugerament cascuns en sta vida erram e deffalim en moltes coses segons que diu lapostol per tal tot so qui es assi vull que tots temps sia sotsmes a correccio de sancta mare sgleya e dels piadosos seruidors de nostro senyor deu Jhesu christ Amen».
Segueix exp. del copista: «A raquesta del honrat en Pons Des Ledo mercader e ciutada de Mallorques fon scrit lo present libre appellat de las donas per mans de Barthomeu Sorell scriuent de la dita Ciutat lo jorn del beneit sant Tomas de Nadal en lany M CCCC XXX vuyt. Les animas de aquests haien repos ab deu Amen».
Fol. 313v inc.: «(rúbrica) De Tenasmon (fi de rúbrica) | Tenasmon es vna malautia quis fa en aquell budell appellat langeon o budell cular e es molt aguda malautia la sua diffi nicio es quel malaut es semblant que vulla molt exir e no ix res e poch....».
Ib., exp.: «… e sia sobre lo loch emplaustrada molt forment sana».
Ib., inc. «(rúbrica) En axo matex (fi de rúbrica). [inc. text] R. ensens mascle ia onza…».
Ib., expl.: «… e tenjts lo sacret cor naguna cosa no val tant».
Ib., inc.: «(rúbrica) En axo matex (fi de rúbrica). Soffomigacio feta de angelot…».
Ib., exp.: «… sana tenasmon prouat es».
Ib., inc. «(rúbrica) En axo matex. (inc. text) Policaria emplastrada…».
Ib., exp.: «… e la jnfl ança del ses».
Ib., inc.: «(rúbrica) En axo matex. (fi de rúbrica) Asso es sert speriment sobre tots sia fumentat lo langueon…»
Ib., exp.: «… mas encara al aximent de la mare ajuda. Rubertus».
Fol. 314r, inc.: «(rúbrica) Per matar cuchs (fi de rúbrica). Sament da pi mata tots los vermens molt forment…».
Ib., «(rúbrica) Per disolre les humors grosses (fi de rúbrica) Sement de sinapi confi ta…».
Ib., exp.: «del pulmo e les vias del ale».
Ib.,. inc.: «(rúbrica) Per ablanir les canals dels pits (fi de rúbrica) La guoma de cirer...».
Ib., exp.: «… ablanex forment les asprees dels canals dels pits».
Ib., inc.: «(rúbrica). Contra lo decorriment de la relma vella (fi de rúbrica) Contra lo decorrjment dela relma vella…».
Ib., exp.:. «… qui deualla del cap dessecar s a».
Ib., inc. «(rúbrica) Contra mal dasma (fi de rúbrica). Assa fetida donada al vespre...».
Ib., exp.: «... e obre lo pulmo e los asmatichs sana».
Ib., inc.: «(rúbrica) A dissolra humors (fi de rúbrica). Guoma de pressaguer dada a beure...».
Fol. 314v., exp.: «... e les grosses humors qui son al pulmo porgua».
Fol. 314v, inc.: «(rúbrica) Contra dolor de budells (fi de rúbrica). Ffemta de ouella calent sia be picada».
Ib., exp.: «... sia posat demunt e gorra sens falla».
Ib., inc.: «(rúbrica) En axo matex (fi de rúbrica) Ruda bullida en oli...».
Ib., exp.: «... crastiri fet cura prest».
Ib., inc.: «(rúbrica) En axo matex (fi de rúbrica). R. agarich onza ia...».
Ib., exp.: «... e buyda les humors crues».
Ib., inc.: «(rúbrica) Per matar cuchs (fi de rúbrica) Plantatge picat e emplastrad...».
Ib., exp.: «del cors per la sua virtut Arnau».
Ib., inc.: «(rúbrica) En axo matex (fi de rúbrica). Si vntat lo melich ab oli...».
Ib., exp.: «... mata los cuchs».
Ib., inc.: «(rúbrica) En axo matex (fi de rúbrica). Aygua en la qual sia cuyta menta...»
Ib., exp.: «... gita cuchs del ventre».
Fol. 315r, inc.: «(rúbrica) Per mal de morenes (fi de rúbrica). Poluora de soffra gitade sobre brases...».
Ib., exp.: «... e asso es ser ami».
Ib., inc.: «(rúbrica) Per fer vrinar (fi de rúbrica). Paritaria picada...».
Ib., exp.: «... mereuellosament fa vrinar».
Ib., inc.: «Sanchde boch a iij anys...».
Ib., exp.: «... tantost foragita la pedra».
Ib., inc.: «(rúbrica) Per curar pons (fi de rúbrica). Aquest oli es mereuellos aps pons e aleuar la dolor...».
Ib., exp.: «... sia mes dins lo sec E aço fets per iij Jorns».
Ib., inc.: «(rúbrica) De la propietat de senet (fi de rúbrica). Senet ha moltes virtuts e es calt e sech en lo primer grau...».
Fol. 315v, exp.: «.... e tot sols de iii onzes fi ns en v».
Fol. 135v, inc.: «(rúbrica) Per foscura duylls (fi de rúbrica). Ffels de animals tots son calts...».
Ib., exp.: «... o del guabre e apres aquells del bou».
Ib., inc.: «(rúbrica) A vlceres de bocha (fi de rúbrica). Seuer es calt en lo segon grau...».
Ib., exp.: «... e en les geniues».
Ib., inc.: «(rúbrica) De la propietat de la lengua boujna (fi de rúbrica). Lengua bouina es calda e humida...».
Ib., exp.: «... es vna deles cordials medicines».
Fol. 316r. inc.: «(rúbrica) De la propietat del mastech (fi de rúbrica). Mastech es calt e sech...».
Ib., exp.: «... de malencolja e de asma».
Ib., inc.: «(rúbrica) De la propietat del Ceuer (fi de rúbrica). Seuer es calt e sech con es bagut...».
Ib., exp.: «... e no lexa corrompra la vianda en ell per adustio».
Ib., inc. «(rúbrica) De la propietat del lignum aloes (fi de rúbrica). Lignum aloes es calt e sech...».
Ib., exp.: «... e remou la putrefaccio con hi es».
Fol. 316r, inc.: «(rúbrica) Galangau quina es la sua propietat (fi de rúbrica). Galangau es calt e sech...».
Fol. 316v, exp.: «... en lo ventrell e les fa fondre».
Fol. 316v, inc.: «(rúbrica) Dela propietat de les violes (fi de rúbrica). Violes son fredes en lo prjmer grau...».
Ib., exp.: «... e son profi toses alur enflament».
Fol. 316v, inc.: «(rúbrica) Per los pits (fi de rúbrica). Ysop es calt e sech...».
Ib., exp.: «... e es degut que hom sa fi u en aço».
Ib., inc.: «(rúbrica) Per strenyer lo [espai en blanc, paraula raspada] (fi de rúbrica). Cassia ligna es calt...».
Ib., exp.: «... es profi tos adolor de vulua e obre les suas opilacions quj hi son».
Fol. 316v, inc.: «(rúbrica) De la propietat de la regualecia (fi de rúbrica). Dregalicia es calda...».
Fol. 317r, exp.: «... tota aquesta vmectacio es profi tosa de tos e vmecta e mundifi ca los pits».
Fol. 317r, inc.: «(rúbrica) De les medicines que son bones de Jaure ab fembra e que multipliquen lesperme (fi de rúbrica). Les medicines per acrexer l esperme son aquestas axi con gingebre...».
Ib., exp.: «... e de molts e lurs semblants».
Ib., inc.: «(rúbrica) De les medicines qui tollen de Jaure amb fembre son aquestes (fi de rúbrica). Les medicines quj tollen de Jaure ab fembre son axi con pebre Ruda...».
Ib., exp.: «... abfi cossos Mores».
Fol. 317r, inc.: «(rúbrica) Per strenyer lo [paraula raspada] (fi de rúbrica). Si vols que la fembra qui no es poncella sia aytan streta con si era puncella prin dela ceba marina...».
Ib., fol. 317v, exp.: «... e sera aytan streta con si era poncella».
Fol 317v, inc.: «(rúbrica) Per axo matex (fi de rúbrica). A fembra quis vol strenyer la natura...».
Ib., exp.: «... e strenyera sens mal afer alhom».
Ib., inc.: «(rúbrica) Amal dexir (fi de rúbrica). Per hom o fembra qui haia mal dexir prin ia sponge noua...».
Ib., exp.: «... a meniar viiiio matins prouat es».
Ib., inc.: «(rúbrica) Per fer auorrjr lo vi (fi de rúbrica). Prin ensens e Ruda aytant de vn com daltre...».
Ib., exp.: «... e biu na hun poch tots matins en deju viiiio matins e auorrjr l a».
Fol. 317v, inc.: «(rúbrica) Per dona quis vulla enprenyar (fi de rúbrica). Prouat es stat per dona quj hauja stat xx anys que no hauja hauts jnfants...».
Fol. 318r4, exp.: «... e meniats ne tots matins e tots vespres e apres quen haiats meniat non baguats».
Fol. 318r, inc.: «(rúbrica) Per dona qui no ha let (fi de rúbrica). Prenets orengua e hun poch de pebre...».
Ib., exp.: «... e haura let assats».
Ib., inc.: «(rúbrica) Per fer pixar la fl euma (fi de rúbrica). Prenets deles borratges les fulles e la fl or...».
Ib., exp.: «... fer vos ha puxar la fleuma».
Ib., inc.: «(rúbrica) Per dona quis vulla emprenyar (fi de rúbrica). Prin lo cayll de la lebre e desfel be ab vi...».
Ib., exp.: «... e jagua ab son marjt prouat es».
Ib, inc.: «[rúbrica] Letouari de vida (fi de rúbrica). | Lo present letouari val a mal de ventre o al fetge o en la melsa o en lo ventrell e axi matex contra tot veri primo leuor dortigues genciana morella gran de lorer scorça de pomer tant de hun com daltre, e ab mel com sia poluoritzat encorporar o e sia fet lo letouari quen meny con sa colguara». Part d'aquestes receptes formen un tractat petit sobre les plantes útils en medicina.
Folis 318v-321v buits.
Foli 322r, a dalt de tot: «Jhs xps | Mossen molt magnifi ch poch ha que us he ascrit pregant vos me hajau la mia pencatio de XXVI de juny pesat e aquella rebuda vullau donar an franci barthomeu e cobrar dell letra con haura rebuda la dita quantitat a fi que aci lem do nalegre qui me ha offert e si fi ns aci no lauien donada a dit franci barthomeu los poden donar al senyer nantoni rull mercader de aci portador de la present que jon sere content per que sie a vostre pler a quils voleu donar e si de mi res manaueu so co prestent (?) prest e feu ma gracia o fasau tant prest com pugau. | De barquas a XXVI die de agosth. | Me coman a vos | tot vostre Johan de Migem».
Folis 322v-323v buits.
Fol. 324r, dalt de tot: «Mossen molt magnifi ch e major frare: vostra letra he rabuda del primer de quest mes e vist lo que mascriuiu del procurador reyal que ades es banch (sic) ades es negra io u crech be pero vos sou tal e ten saui que li saguireu la volta per axirne a vostra optat segons per afecta se mostra yo so sert que fra mayan per la sua part hi fa lo degut la on vos e el sou no san deu esperar si no tot be que sou bastans per axirna a major peloch (pelach?) e axi masper per no anuguos de molt escriura majorment».
Fol. 324v, probationes pennae.
Fol. 325r, la mateixa mà repeteix la lletra anterior, amb una variant: «hi ha fet lo degut on vos e el [sou] no cen pot saguir si no tot be» [i s'estronca aquí].
Fol. 325v, dalt de tot: «Jhs xps | A X de juy any LX set mati mon fi ll a prender de ascriure a XXX sous llo mes | doni mill XV sous den trade», en lletra del s. XVI. Dessota, la mateixa mà que escrivia els dos folis anteriors transcriu aquesta nota tres vegades i omple la pàgina amb altres probationes pennae. Una probatio en diagonal: «Miquel hineni» [?].
Observacions:Únicament la cinquena i última part del segon llibre, «De dones religioses». La taula dels capítols és incompleta per la pèrdua del primer foli.
Catàlegs:BITECA (2004) cnum 8032. BITECA (2004) cnum 8045. BITECA (2004), manid 1244.
Bibliografia:Ochoa, 205-207; Massó i Torrents, Les obres, 103; Martí, Eiximenis, 470; Morel-Fatio, 5ab, nº 19. 4; Omont (1908-13), Anciens inventaires et catalogues de la Bibliothèque Nationale, vol. 4, p. 56;
Bohigas, 92; Ch. Samaran et al. (1981), Catalogue des Manuscrits en écriture latine portant indications de date, de lieu ou de copiste. Tome IV, première partie, Bibliothèque Nationale, Fonds Latin (Supplément), Nouvelles Acquisitions Latines, Petits fonds divers, vol. IV-I, París 1981, 269; vol. IV-II, planxa LXII; BITECA (1998-2004) manid 1244 cnum 673; BOOCT (1984) cnum 673.
BITECA (2004) cnum 8027. BITECA (2004) cnum 8028. BITECA (2004) cnum 8029. BITECA (2004) cnum 8030. BITECA (2004) cnum 8031. BITECA (2004) cnum 8033. BITECA (2004) cnum 8034. BITECA (2004) cnum 8035. BITECA (2004) cnum 8036. BITECA (2004) cnum 8037. BITECA (2004) cnum 8038. BITECA (2004) cnum 8039. BITECA (2004) cnum 8040. BITECA (2004) cnum 8041.
BITECA (2004) cnum 8042. BITECA (2004) cnum 8043. BITECA (2004) cnum 8044. BITECA (2004) cnum 8046. BITECA (2004) cnum 8047. BITECA (2004) cnum 8048. BITECA (2004) cnum 8049.
BITECA (2004) cnum 8050. BITECA (2004) cnum 8051. BITECA (2004) cnum 8052. BITECA (2004) cnum 8053. BITECA (2004) cnum 8054. BITECA (2004) cnum 8055. BITECA (2004) cnum 8056.
BITECA (2004) cnum 8057. BITECA (2004) cnum 8058. BITECA (2004) cnum 8059. BITECA (2004) cnum 8060. BITECA (2004) cnum 8061. BITECA (2004) cnum 8062. BITECA (2004) cnum 8063.
BITECA (2004) cnum 8064. BITECA (2004) cnum 8065. BITECA (2004) cnum 8066. BITECA (2004) cnum 8067. BITECA (2004) cnum 8068. BITECA (2004) cnum 8069.
2. Ponç Deslledó, Receptari de Ponç Deslledó – 313v-318r
Rúbriques:(1) «De tenasmon»; (2) «En axò matex»; (3) «En axò matex»; (4) «En axò matex»; (5) «En axò matex»; (6) «Per matar cuchs»; (7) «Per dissolre les humors grosses»; (8) «Per ablanir les canals dels pits»; (9) «Contra lo decorriment de la relma vella»; (10) «Contra mal d'asma»; (11) «A dissolra humors»; (12) «Contra dolor de budells»; (13) «En axò matex»; (14) «En axò matex»; (15) «Per matar cuchs»; (16) «En axò matex»; (17) «En axò matex»; (18) «Per mal de morenes»; (19) «Per fer urinar»; (20) «Per curar pons»; (21) «De la propietat del senet»; (22) «Per foscura d'uylls»; (23) «A úlceres de bocha»; (24) «De la propietat de la lengua bovina»; (25) «De la propietat del màstech»; (26) «De la propietat del cever»; (27) «De la propietat del lignum àloes»; (28) «Galangau, quina és la sua propietat»; (29) «De la propietat de les violes»; (30) «Per los pits»; (31) «Per strènyer-lo»; (32) «De la propietat de la regualècia»; (33) «De les medicines que són bones de jaure ab fembra e que multipliquen l'esperme»; (34) «De les medicines qui tollen de jaure ab fembra»; (35) «Per strènyer-lo»; (36) «Per axò matex»; (37) «A mal d'exir»; (38) «Per fer avorrir lo vi»; (39) «Per dona qui·s vulla enprenyar»; (40) «Per dona qui no ha let»; (41) «Per fer pixar la fleuma»; (42) «Per dona qui·s vulla emprenyar»; i (43) «Letovari de vida».
Observacions:Receptari amb quaranta-tres ítems copiat per la mateixa mà que la resta del manuscrit, amb diversos remeis contra els problemes gastrointestinals, les morenes, la concepció i l'infantament, les virtuts de diverses herbes, potser extretes de Odó de Meung, Macer (pseudo), De viribus seu de virtutibus herbarum [Màcer], etc. L'adscripció al mercader mallorquí Ponç Deslledó es dedueix del colofó datat del text 1.