Sciència.cat DB

Benvinguts a Sciència.cat DB, la base de dades de la ciència i la tècnica en català a l'Edat Mitjana i el Renaixement.

Què és Sciència.cat DB | Catàleg d'obres | Sigles | Com citar
Id Sciència.cat DB

Obres | Manuscrits | Impresos | Documents | Persones | Bibliografia | Vocabulari

Sciència.cat DB ms701 (16 / setembre / 2019)

París - Bibliothèque nationale de France - Manuscrits: Esp. - 13

Publicació de la fitxa: 2009-06-13
Darrera modificació: 2016-02-22
Bases de dades:Translat
Eiximenis
Descripció
Estat:bàsica

Descripció externa

Identificació

Estat:conservat
Ciutat:París
Institució:Bibliothèque nationale de France
Fons:Manuscrits: Esp.
Signatura:13

Relligadura

Datació:s. XIX
Notes:III + IV, de paper del s. XIX, amb verjures i sense filigrana.
Llom
Matèria:Llom de la mateixa pell, ras.
Títols:1) i 3)-6) Anagrama de la BR amb corona; 2) teixell de pell vermella, amb el títol del ms. en lletres majúscules: »Chroniques | en catalan». Al capdavall, sobre la secció 6), etiqueta de paper enganxada amb la cota actual del ms.: «esp. 13» [i gomet vermell al costat].
Altres:Els plecs són directament cosits a les tapes mitjançant cinc nervis interns. Les sis seccions del llom, amb els corresponents nervis externs, semblen independents.
Coberta
Matèria:Pasta de paper, recoberta de pell marró, amb moltes raspadures a les dues tapes.
Títols:Cap al centre de la contratapa I, etiqueta de paper enganxada, amb la cota actual: «esp. | 13».
Altres:386 x 282 x 40
Decoració de la coberta:Filets d'or que en les dues tapes formen un rectangle en perspectiva. Dins el rectangle i recorrent els quatre cantons, gofradura en sec de motiu vegetal.
Altres elements:Cobertes (folres) de paper d'aigües de colors rosa i vermell. Capçalera i capçada dalt i baix. Llavis amb ferros daurats.

Bibliografia

Descripcions:Manid 1431

Unitats de composició

Quantes unitats de composició:1
Notes:Ms. miscel·lani.

Unitat de composició A

Datació i origen

Datació:s. XV m. - estimada
Notes:Datació: anterior a 1431.

Qüestions materials

Matèria escriptòria
Material:Paper
Notes:a) Folis 1-61 i 100, de les dues claus, del tipus Briquet 3837, datada als Països Baixos el 1375, amb variants similars a Itàlia, sud de França i París fins al 1400, tardanament a Colònia el 1434 i a Perpinyà el 1437.
b) Folis 65-96 i 102-105, de les muntanyes encerclades sobrepujades de creu, del tipus Briquet 11859, documentada a Gènova el 1399, amb variants idèntiques a La Haia i a Espanya del 1400, a Montpeller i a Fano del 1402.
c) Foli 111, filigrana del carro, del tipus Valls i Subirà II, 37, documentada a Barcelona el 1416, i Briquet 3544, documentada a Lucca a partir del 1434, amb variants similars a Damme dels anys 1452-1456, a Lille dels anys 1456-1474, a Roma dels anys 1459-1460, a Lucca dels anys 1463-1479 i a Ulm del 1473.
Foliació
Núm. total de folis:111
Núm. de guardes afegides:3 + 8
Notes:[4 folis sense numerar]

Foliació contínua, en tinta i xifres aràbigues, del segle XIX, a l'angle superior dret del recto dels folis. En l'actual foli 43, sembla que hi ha restes d'una numeració antigua en xifres romanes: la cua d'una xeix. Als folis 86-87 i 95 apareixen unes restes d'escriptura que interpretem com la base de tres «X». Grosso modo, l'actual numeració no difereix molt de la primitiva, que seria en xifres romanes. Efectivament, en el que resta de la taula del volum, folis 110111, els dos capítols que trobem ara al foli 38rv («Com Thideus vench deuant lo Rey Ethiocles e dix sa missageria»; «De la resposta que Ethiocles feu a Thideus embaxador dels grechs») venen assenyalats al foli XL. Aquest decalatge és degut a la pèrdua dels folis que la presència dels plecs coixos revela.
Dimensions
Alçada x base:370 x 277
Composició material
Plecs
Número:8
Notes:El volum ha estat molt restaurat. La major part dels fulls són reforçats amb tires de paper en la part del plegat.
El plec 1) presenta el foli 9 en blanc, amb pèrdua del text entre el foli 8v i el 10r. El foli 9 és modern i substitueix l'antic, perdut.
El plec final sembla correspondre a dos bifolis, al centre dels quals ha estat inserit l'actual foli 109, modern i de les mateixes característiques que el foli 9.
Dalt de tot del foli 1r, marge dret, en tinta, signatura que tenia el ms. quan formava part de la biblioteca del cardenal Mazarin: «9992».
Plec 1
Tipus:7+2
Folis:1-14
Reclam:Molt richament
Plec 2
Tipus:8+2
Folis:15-30
Reclam:axi com yo fas
Plec 3
Tipus:8+2
Folis:31-46
Reclam:Mantinent enuia
Plec 4
Tipus:8+2
Folis:47-62
Reclam:menester E si la
Plec 5
Tipus:8+2
Folis:63-78
Reclam:lo dit en xanxo
Plec 6
Tipus:8+2
Folis:79-94
Reclam:E dix axi
Plec 7
Tipus:6+2
Folis:95-106
Plec 8
Plec:Plec coix.
Tipus:3/2
Folis:107-111
Reclams:sí. Reclams horitzontals centrats i adornats a banda i a banda amb gargotets de tinta.

Impaginació

Disposició del text
Notes:A: Folis 1-99
1. Caixa d'escriptura: 183 × 254, a columna tirada, de 27-34 línies. Impaginació: 30 + 183 + 62 × 33 + 254 + 84.
2. Tipus de ratllat: Dues línies de justificació verticals, dues línies de justificació horitzontals, línies d'escriptura de justificació a justificació. UR variable.
3. Tipus de lletra i mans: Gòtica cursiva amb influències de la bastarda i de la humanística, del s. XV, de la mateixa mà.
B: Folis 100-107
1. Caixa d'escriptura: 152 × 275, a columna tirada, de 37-38 línies. Impaginació: 70 + 152 + 50 × 28 + 275 + 70.
2. Tipus de ratllat: Com l'anterior.
3. Tipus de lletra i mans: Escriptura bastarda amb influències de la humanística, del s. XV.
C: Foli 108rv
1. Caixa d'escriptura: 152 × 267, a columna tirada, de 38 línies no traçades. Impaginació: 60 + 152 + 55 × 45 + 267 + 57.
2. Tipus de ratllat: Com l'anterior. UR = 7.
3. Tipus de lletra: Escriptura bastarda amb influències de la humanística del segle XV, de la mateixa mà que l'anterior.
D: Foli 110-foli de g. final IV.
1. Caixa d'escriptura: 144 × 310, a columna tirada, de 20-35 línies. Impaginació: 42 + 144 + 85 × 24 + 310 + 50.
2. Tipus de ratllat: Com l'anterior. UR variable
3. Tipus de lletra: Escriptura gòtica bastarda, amb influències de la humanística, del s. XV, d'una mà diferent de l'anterior.
Ratllat:sí. Sistema de ratllat en tinta sèpia. 1111 2222.
Perforat:sí. Forats als quatre angles de la caixa d'escriptura, circulars, fets amb punxó i incisió directa.
Escriptura
Escriptura 1
Tipologia:Gòtica cursiva
Datació:s. XV
Especificacions:Amb influències de la bastarda i de la humanística.
Escriptura 2
Datació:s. XV
Especificacions:Escriptura bastarda amb influències de la humanística.
Escriptura 3
Datació:s. XV
Especificacions:Escriptura bastarda amb influències de la humanística.
Escriptura 4
Especificacions:Escriptura gòtica bastarda, amb influències de la humanística, del s. XV, d'una mà diferent de l'anterior.
Correccions antigues
Correcció 1
Folis afectats:Fol. 6v, 8v, 14v, 21v, 23v, 24r, 31rv, 32r, 33r, 36r, 37rv, 38r, 39v, 40r, 42rv, 44v, 45rv, 48v, 49v, 51r, 53r, 63r, 64r.
Corrector:Anònim
Decoració i jerarquització
Inicials:Folis 1-99. Inicials de capítol blaves i vermelles alternades, amb filigrana simple i antenes vermelles i malves alternades. Rúbriques. Calderons blaus i vermells. Algunes lletres caudades.
Folis 100-111. Sense color, les inicials de paràgraf són altes i decorades. Al marge superior, lletres caudades. Al fol. 34r, marge inferior, dos dibuixos a llapis: Cara humana i flor.
Marginalia:sí. Fol. 1r-2r, 8r, 11r, 16v, 19v («... anys 1560 en que ara som»), 21v («A la muy reuerenda (?) persona del señor mossen andreu verdador en en el carce de P(B?)upliga mans [maud?]), 23v, 24r, 25v, 31v, 55v, 61r, 64v.

Història

Notes de possessors:«Ancien fonds 9992».
Estat de conservació:Correcte.
Procedència:Catalunya.

Durant la segona meitat del segle XVI encara era a Catalunya. Prové de la Biblioteca del cardenal Mazarin (1641-1661).

Descripció interna

1. Francesc Eiximenis, Dotzè del Crestià – 1-107
Consistència:fragmentària
Taula de capítols:Ib., inc. de l'obra: «(rúbrica) Dela generacio daquells qui primerament poblaren spanya ço foren los fills de jafet (fi de rúbrica). Devem saber primerament que anans del diluui lumanal liyatge... ».
Foli 110r, inc. de la taula: «(initio mutilus) Com Thedeus vench deuant lo Rey Ethiocles e li dix sa Missatgeria E de la resposta que Ethiocles feu a Thedeus enbaxador dels Grechs en Cartes XL...»
Foli 111v, exp. de la taula: «... Com Brut stant en lo Templa de diana per fer li sacrifi çi se adormi. E com durment li fou viyares que la dita deessa diana li digues hon deuia anar e poblar la sua gent e ço que li esdeuench e com corineu ab brut prangueren terra ab les Naus en lo ducat de guofari e li mataren lo missatger per qui hagueren guerra en cartes XCº (fi ne mutilus)».
Preliminars:Fol. 68v, inc. del preàmbul: «Açi comensen les Rubriques de aquest libre de la croniqua de spanya. Com trobaretz la generacio daquells qui primerament poblaren spanya e com ffo conquesta per grechs e per los romans E com fo edifi cada Terraguona e com los guots reeberen la fe de Jhesuchrist E com los guots conqueriren spanya...».
Fol. 68v, exp. del preàmbul: «... fo aiustat ab lo reyalme darago axi com trobarets auant en lo dit libre».
Fol. 69r, inc. del segon preàmbul: «En nom de nostre Senyor e de nostra dona sancta maria aquest libre qui parla de la croniqua despanya ...».
Ib., exp. del segon preàmbul: «... E com Carles magnes la desliura en pertida dels serrayns».
Pròlegs:Fol. 69r, inc. del pròleg: «(rúbrica) Del prolech del libre (fi de rúbrica). Com entre les altres partides e prouincies del mon spanya sia loada specialment de gran noblesa de riqueses e daltres bens e aço fa testimoni vn philosof lucha qui aquella loha per sos uersos dient...».
Ib., exp. del pròleg: «... e rey de frança apres dels quals los cristians la possehiren tro ha ara».
Rúbriques:Ib., inc. de les rúbriques: «De la generacio daquells qui primerament poblaren spanya...».
Ib., exp. de les rúbriques: «... Com lo comptat de Barcelona fo hunit ab lo Reyalme daraguo».
Text:Fol. 1r, inc.: «(initio mutilus) ... tostemps en aquella regio vos hi atrobarets arbres de molt bones maneres fruyts portants los quals hi ach feyts nostre senyor deu. Primerament auia hun lach en mig loch don laygua es molt dolssa e sana El [...]sortex per IIII rius fora de paradis E si crexen tant despuys quells sdeuenen IIIIº grans fl ums...».
Fol. 68v, exp.: «... E per aço se tragueren arrere aquells de athenes».
Fol. 80v, inc.: «Aquest rey faraho en lo temps del qual josep fo uenut En Egipte...».
Fol. 82r, exp.: «... mas de aquestes yo no dire ara pus ans uos dire quals foren los reys de assira e dels altres reyalmes e de sots quals reys los reyalmes foren fi ns al temps de proxeas qui tench lombardia car en aquel lexi yo ma historia per recomptar la ystoria de Thebes e de troya mas en axi mo Couench a fer e en axi ho requer lo comte per mils uenir als Emperadors de Roma».
Fol 80r, exp. de l'autor: «... Aquest hac per muller dona Maria de muntpaller de la qual ach vn fi ll qui ach nom Jachme qui fo Rey apres dell. Aquest rey en Jachme fo molt struch contra moros axi quels tolch les illes de mallorques e lo regne de Valencia e aquell de Murcia e fo fet llarch e franch. Deo gracias».
Exp. del copista: «Auan son specifi cats tots los Reys e comtes en ciiii cartes ço es tots los reys darago e tots los comtes de Barchinona e la conjuncio del realma darago ab lo comtat de Barchinona e tots los reys e comtes de Barchinona que son stats».
Fol. 76v, inc.: «(rúbrica) Com Carles magnes emperador de roma e Rey de ffrança intra en spanya contre los sarrayns (fi de rúbrica). Enpero miganssant la gracia de deu...».
Fol. 77r, exp.: «... ab lo regne daraguo dela qual cosa parlarem per auant deus uolent».
Foli 80v, inc.: «Carmentis notulas inuenit femina nostras...».
Ib., exp.: «... Caldeas Abraham qui primis (sic) dicitur auctor».
Ib., inc.: «Nota que vna fenbra apellada carmentis atroba les nostres lletres...».
Ib., exp.: «... Abraam qui es dit lo primer actor atroba la letra caldea».
Fol. 82r, inc.: «Posse fecundis in sermone de gubernacione diuina Que entre les altres coses en que deus ensenya la sua alta gubernacio...».
Fl. 83r, exp.: «... puxa refrenar ses males cobeiansses».
Fol. 83r, inc.: «[S]egons es feta mencio atras en Cartes LXVIIIIº De la creacio del Mon fi ns a la Natiuitat de Jhesu Christ ha pessats Vm C LXXV anys E de la dita natiuitat de Jhesu Christ fi ns avuy que lo present leuament fou fet ha pessats M CCC XXXI anys. Per que ha de la creaçio del Mon fi ns
a vuy VIm DC LX VI anys. e aytant ni fa lescriptura. E de la dita creaçio del Mon fi ns que la ciutat de Barchinona se comensa de ediffi car hauia pessats IIm DCCCX anys. Axi que hauria vuy per dit Compte que la dita Ciutat de Barchinona es ediffi cada IIIm DCCC LVI Anys».
Fol. 83v, inc.: «Bretanya illa pus Excellent de totes les altres illes Es posada entre frança e ibernia En la mar occidental...»
Fol. 97v, exp.: «... aquest dunuallo fou pare de belin e de brenni».
Fol. 97v, inc.: «Adonchs abans dela incarnacio de Nostre Senyor he Caio Jylio Cesar primer dels romans se nana en Bretanya...».
Fol. 99v, exp.: «... E vn cardenal apellat Matheu hi dona vn any CXL dies a tots ben faytos e uisitans la dita sgleya lo damunt dit Cardenal qui passant per barchinona ohi dir les merauelles al dit bisbe en la sgleya damunt dita ell celebra missa de consegracio e comforma e mana la demunt dita festa dela dedicacio esser feta axi com lo bisbe auia manat | Ffi nito libro sit laus gloria christo Amen».
Fol 100r, inc.: «Los Reys darago e comtes de Barchinona. Patronilla Reyna darago muller den Rº Berenguer Comte de Barchinona...»
Fol. 107v, exp.: «... Lo Rey alfonso fou fi ll del dit Rey en ferrando e la Reyna sa muller hac nom Maria la qual es germane del rey de Castella».
Foli 108rv, inc.: «En lo temps que los moros tenien lo principat de Catalunya o la mes part de aquella e la maior despanya entra en aquesta terra vn gran capita venint de fransa lo qual hauia nom Otger Cathalo ab lo qual vengueren en sa Compenyia VIIIIº barons los quals feyen Compenya de IIIs
en IIIs e son aquests quis seguexen Muntcades, Pinos e mataplanes Cerueres Seruellons e alamanys, Anglasoles, Ribelles e Arills...»
Foli 108v, exp.: «... Del dit comte de Barchinona apellat Borrell es feta mencio atras en lo nombre de tots los Comptes qui son stats de Barchinona».
Foli 109rv buit.
Edicions:P. Bohigas, o. c., 198-199 i 124-125, publica les rúbriques principals dels folis 16v-67v. Cingolani, ib., 175-191. P. Bohigas, o. c., 200 i 125. Francesc Eiximenis O. F. M. Dotzè llibre del Crestià. Primera part, volum primer, ed. de Xavier Renedo et al., Girona, Universitat de Girona-Diputació de Girona 2005, 45-51; BITECA (1998-2004) cnum 1162, manid 1431. Pere Bohigas i Balaguer, El repertori de manuscrits catalans de la Institució Patxot. Missió de París. Biblioteca Nacional (1926-1927), dins «EUC», XVI (1931), 216-242, reproduït en Pere Bohigas, Sobre manuscrits i biblioteques,
Barcelona, Curial Edicions Catalanes – PAM 1985, 178-203. Pere Bohigas, o. c., 242-246 i 203-207.
Pere Bofill, Genealogia dels reys d'Aragó e de Nauarra e comtes de Barchinona. Ms. del segle XV, Vic, Biblioteca de «La Veu del Montserrat». Volum I, 1901, IV + 21 p., incorporat dins «La Veu del Montserrat», 24 (1901), al fi nal del volum. Miquel Coll i Alentorn, dins «Estudis Romànics», I (1947- 1948), 7-8; Obres IV, 12-13.
Bibliografia:Morel-Fatio, Catalogue, 131; J. Massó i Torrents, Historiografi a de Catalunya en català durant l'època nacional, dins «Revue Hispanique», 15 (1906), 498-501; M. Coll i Alentorn, El «Llibre de les Nobleses dels reys», dins «EUC», XIII (1928), 523-524; reproduït en M. Coll i Alentorn, Obres I. Historiografi a, Barcelona, Curial Edicions Catalanes – PAM 1991, 345-346. Per a la Crònica de Dénain, cf. P. Meyer, Les premières compilations françaises d'histoire ancienne, dins «Romania», 14 (1885), 1-81; Notice du manuscrit 17177 de la Bibliothèque Nationale (Histoire universelle; Brut
en prose; poésies et chroniques diverses), dins «Bulletin de la Société des Anciens Textes Français», 21 (1895), 80-118; HLF, xxxiii, 289. Per al ms. 352 de la BC, cf. Marçal Olivar, Una versió catalana de Waucher de Dénain, dins «BBC», 6 (1920-1922), 365-366; Pere Bohigas i Balaguer, El repertori de manuscrits catalans de la Institució Patxot. Missió de París. Biblioteca Nacional (1926-1927), dins «EUC», XV (1930), 197-207; reproduït en Pere Bohigas, Sobre manuscrits i biblioteques, Barcelona, Curial Edicions Catalanes – PAM 1985, 123-132 i 207; Gemma Navarro Marquina, Dues traduccions catalanes de la Histoire ancienne jusqu'à César. Edició i estudi de la llegenda tebana, tesi de llicenciatura presentada al Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona el 1993; Faula, història i exemplaritat: dues compilacions catalanes de la Histoire ancienne jusqu'à César, dins «Actes del VII Congrés de l'Associació Hispànica de Literatura Medieval (Castelló de la Plana, 22-26 de setembre de 1997)», Santiago Fortuño Llorens – Tomàs Martínez Romero (eds.), vol. III, Castelló de la Plana, Universitat Jaume I 1999, 79-90. Jaume Massó i Torrents, Historiografi a de Catalunya en català durant l'època nacional, dins ib.; Benito Sánchez Alonso, Las versiones en romance de las Crónicas del Toledano, dins «Homenaje a Menéndez Pidal», I, Madrid 1925, 341-354; José Gómez Pérez, Manuscritos del Toledano, dins «RABM», LXIII (1957), 170; LXVII, 129; M. C. Díaz y Díaz, Index scriptorum latinorum Medii Aevi Hispanorum, Madrid, CSIC 1959, n. 1241; Miquel Coll i Alentorn, Un passionari hispànic en una crònica medieval catalana, dins «II Congrés Litúrgic de Montserrat», vol. III, Montserrat, PAM 1966-1967, 197-204, especialment 197-198; reproduït en M. Coll i Alentorn, Obres I. Historiografi a, Barcelona, Curial Edicions Catalanes PAM 1991, 118-126; Lola Badia, Sobre una versió vulgar de l'epítom català de la «Historia gotica», dins «Estudis de llengua i literatura catalanes XXXI [= Miscel·lània Germà Colón, 4]», PAM 1995, 23-36, especialment 26-27; P. Quer i Aiguadé, L'adaptació catalana de la «Historia de rebus Hispaniae» de Rodrigo Jiménez de Rada: textos i transmissió (segles XIII-XV), tesi doctoral dirigida per L. Badia, Universitat Autònoma de Bellaterra 2000; Diego Catalán, «Rodericus» romanzado en los reinos de Aragón, Castilla y Navarra, Madrid 2005, [634]. M. Coll i Alentorn, La Crònica de Sant Pere de les Puel·les, dins «I Col·loqui d'Història del Monaquisme Català», vol. II, Santes Creus 1969, 35-50 [reeditat dins Id., Historiografi a («Obres de Miquel Coll i Alentorn I»), Curial Edicions Catalanes – PAM 1991, 99-111]; Stefano M. Cingolani, Historiografi a catalana al temps de Pere II i Alfons II (1276-1291).
Edició i estudi de textos inèdits: 5. La Crònica de Sant Pere de les Puel·les i els Gesta Comitum Barchinonensium IV, dins «BRABLLB», 50 (2005-2006), 143-195. Pere Bohigas, o. c., 201-202 i 126-127. Entwistle, Geoffrey of Monmouth and Spanish Literature, dins «Modern Language Review», XVII (1922), 381-391; The Arturian Legend in the literatures of Spanish Peninsula, 37-47; Pere Bohigas, o. c., 202 i 127; BOOCT (1984) i BITECA (1998-2004), cnum 1551. «Bulletin de la Société des Anciens Textes» (1895), 88-89; Faral, Les origines du cycle arthurien. Les plus anciens textes, II, 72; Pere Bohigas, o. c., 202-203 i 127; BITECA (1998-2004) cnum 1663. Jaume Massó i Torrents, dins «RBC», II (1902), 245; Pere Bohigas, o. c., 206 i 131; M. Coll i Alentorn, Les genealogies en la nostra historiografi a, dins M. Coll i Alentorn. Obres I. Historiografia, ed. c., 302; BOOCT (1984) i BITECA (1998-2004) cnum 649. Jaume Massó i Torrents, dins «Revue Hispanique», XV (1906), 592; Pere Bohigas, o. c., 206 i 131-132; Jaume Massó i Torrents (†) i Jordi Rubió i Balaguer, Catàleg dels manuscrits de la Biblioteca de Catalunya. Vol. I, Mss. 1-154, Barcelona, Biblioteca de Catalunya 1989, 7-8; M. Coll i Alentorn, La llegenda d'Otger Cataló i els nou barons, dins «Estudis Romànics», I (1947-1948), 1-47; reproduït en Obres IV. Legendari, 7-50; BITECA (1997-1004), cnum 1164.
2. Rodrigo Jiménez de Rada, Crònica d'Espanya, Traductor: Anònim – 68v-80
3. Beda el Venerable, Annals de la Gran Bretanya des de Juli Cèsar fins l'any 731, Traductor: Anònim – 97v-99v
4. Gauchier de Denain, Histoire ancienne versió 2, Traductor: Anònim – 1-68v 80v-82v
Íncipit:...En tostemps [en] aquella regio vos hi atrobarets arbres de molt bones maneres fru[its] portants… (f. 1r) (Font: Bohigas i Balaguer (1985), Sobre manuscrits i biblioteques, p. 123)

[Fragment ff. 80v-82r:] Aquest rey faraho en lo temps del qual josep fo uenut… (Font: Bohigas i Balaguer (1985), Sobre manuscrits i biblioteques, p. 126)
Èxplicit:…per vna auentura quj los avench de llur duch quj leostenes era apellat, lo qual fo ocis en vn assalt per vna sageta que aquells de la vila lj lanssaren, e per aço se tragueren arrere aquells d'athenes. (f. 68v) (Font: Bohigas i Balaguer (1985), Sobre manuscrits i biblioteques, p. 125)

[Fragment ff. 80v-82r:] …car en aquell lexj yo ma historia per recomptar la ystorja de Thebes e de troya; mas en axj m'o couench a fer e en axj ho requer lo comte per mjls uejr als Emperadors de Roma. (Font: Bohigas i Balaguer (1985), Sobre manuscrits i biblioteques, p. 126)
5. Geoffrey de Monmouth, Història dels reis de Bretanya des de Brut fins a Dunvallo, Traductor: Anònim – 83v-97v
Consistència:fragmentària
Íncipit:Bretanya, illa pus excellent de totes les altres illes, es posada entre França e Ibernia en la mar Occidental, e conte lonch .dccc. milles, e·n ample .ccc., terra habundada de tot quant ve en hus d'homens ... (Font: Bohigas i Balaguer (1985), Sobre manuscrits i biblioteques).
Èxplicit:... Costa lo temple de Concordia, lo qual ell avia edificat a confirmació de les leys que ell havia fetes e de oracio perpetual. Aquest Dunvallo fou pare de Berlin e de Brenni. (Font: Bohigas i Balaguer (1985), Sobre manuscrits i biblioteques).
6. Anònim, Llegenda d'Otger Cataló i els Nou Barons (versió genealògica) – f. 108rv