Sciència.cat DB

Benvinguts a Sciència.cat DB, la base de dades de la ciència i la tècnica en català a l'Edat Mitjana i el Renaixement.

Què és Sciència.cat DB | Catàleg d'obres | Sigles | Com citar
Id Sciència.cat DB 

Obres | Manuscrits | Impresos | Documents | Persones | Bibliografia | Vocabulari

Sciència.cat DB ms74 (12 / novembre / 2019)

Barcelona - Biblioteca de Catalunya - Manuscrits - 4528

Publicació de la fitxa: 2014-06-24
Darrera modificació: 2015-08-12
Bases de dades:Sciència.cat
Descripció
Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:inspecció personal
Estat:completa

Descripció externa

Identificació

Estat:conservat
Ciutat:Barcelona
Institució:Biblioteca de Catalunya
Fons:Manuscrits
Signatura:4528

Relligadura

Notes:Sense relligadura. En una camisa de paper que porta una nota impresa amb indicacions sobre la donació a la BC («This 15th-century manuscript | Tractat de | pedres precioses | was bequeathed to the | Biblioteca de Catalunya by | Joan Lluís Gili | from his private library | [gravat d'un dofí] | The text, edited by Joan Gili, | was published under the title | Lapidari | by The Dolphin Book Co. | Oxford, 1977») i aquesta dins d'un estoig de pell marró amb el títol daurat al llom, protegit per una capsa de pell folrada de paper d'aigües.
Llom
Títols:«TRACTAT | DE | PEDRES | MS. | S. XV», escrit amb lletres daurades al llom de l'estoig.

Història

Segells:De la «Biblioteca Malvezzi-Medici» (al marge inf. del f. 1r).
De la BC (ff. 1r i 74r).
Intervencions d'interès històric:En els ff. 1r-2v (òlim Ir-IIv) hi ha un recull de notes que justifiquen la legitimitat de les propietats ocultes de les pedres a partir de la Bíblia i dels Pares de l'Església, escrites en llatí aparentment per la mateixa mà autora del cos del ms., però amb menys formalitat (per a Gili 1977 i BITECA és una altra mà del s. XV). A l'encapçalament del f. 1r, d'una mà posterior, escrit a ploma: «Caps. LXXIV.1.». En el f. 3rv (òlim IIIrv) hi ha unes notes en llatí i en italià, escrites per dues mans diferents del ss. XVI o XVII. La llatina (f. 3r) sembla una oració. La italiana (f. 3v) és un eixarm per a evitar confessar malgrat l'aplicació de turment. Els ff. 6r i 7r (òlim VIr i VIIr) contenen receptes de medicina en italià escrites per la mateixa mà que abans escriu en llatí. Hi ha altres anotacions molt breus, que poden ser d'aquestes mateixes mans, als ff. 30v (unes lletres sense significat, potser una prova d'escriptura o una indicació en criptografia, al costat del capítol sobre el magnet o imant) i al f. 41r (illegible per haver-se corregut la tinta, potser al voler-la esborrar, al capítol sobre l'ònicle). Correccions del copista als ff. 44r («los citrins an coloro de sefrà», al cap. sobre el jacint) i 65r («se troban», al cap. sobre la llengua de bou).
En el f. 9v (òlim 2v), abans de la rúbrica del segon capítol («De la conaxenssa e virtut del terç Diamant»), hi ha una nota escrita amb lletra de finals del s. XVIII o principis del XIX, potser de la mà de Giuseppe Maria Malvezzi de' Medici: «Queste spiegazioni sono descrizioni delle pietre cominciando dal Diamante, e ne da ancora le virtù delle medecime credute perè a quei tempi in Lingua Limosina che in qualche modo si acrosta alla lingua Provenzale dei primi Poeti».
Estat de conservació:Plecs sense relligar. Taques d'humitat que no afecten el text. Els ff. 53, 54 i 75 estan despresos.
Procedència:Biblioteca Malvezzi de' Medici, reunida a Bolonya per aquesta destacada família de la noblesa local, sobretot per Giuseppe Maria i per Aldobrandino. Aquest darrer la cedí en part a diferents institucions des de 1931 i el que en restava fou venut al mercat antiquari a la seva mort (1963-1964). Fou adquirit per Joan Gili (que, tanmateix, a Gili 1977 no informa de com l'obtingué) i se'l reservà en la seva col·lecció particular. Ingressà a la BC el juny de 2002, en compliment d'una disposició testamentària d'aquest darrer.
Un membre anterior d'aquesta nissaga fou Virgilio Malvezzi (1595 – 1654), escriptor i cronista protegit per Gaspar de Guzmán y Pimentel (1587 – 1645), comte-duc d'Olivares (1636-1645). A l'inventari de la biblioteca d'Olivares (Madrid - RAH - Manuscritos – 9-5729 – Inventari; Privat – 1627), fet l'any 1627, hi havia un lapidari en català (24.18), però copiat en un ms. en foli.
Persones relacionades:Giuseppe Maria Malvezzi de' Medici (1741 – 1832)
Aldobrandino Malvezzi de' Medici (1881 – 1961)
Joan Gili i Serra (1907 – 1998)

Bibliografia

Descripcions:Gili (1977), Lapidari: tractat de pedres ..., pp. xxii-xxiii
Cifuentes i Comamala (2006), La ciència en català a l'Edat ..., p. 279
BITECA (1989-<act.>), Bibliografia de textos antics ..., manid 2140

Unitats de composició

Quantes unitats de composició:1

Unitat de composició A

Datació i origen

Datació:s. XV tercer quart - estimada
Origen:Catalunya nord-oriental
Copista:Anònim
Notes:A partir de les filigranes del paper. Gili 1977: xxi en proposa aquest origen partir de l'anàlisi de la llengua, però també podria haver estat copiat a Sicília (veg. filigranes).
Altres datacions: c. 1460-1475 (BITECA); s. XV-1 (Gili 1977: xxii; Cifuentes 2006 [2002]: 279).

Qüestions materials

Matèria escriptòria
Material:Paper
Notes:Filigranes: lletra T (Briquet 9102: Catània 1459 i Perpinyà 1463); mà amb guant i creu (Piccard XVII II 414: Friburg de Brisgòvia 1467); etc.
Foliació
Núm. total de folis:75 ff.
Notes:Sense foliació antiga. Foliació correlativa en aràbics, amb llapis, de la BC (ff. 1-75), que substitueix una foliació recent anterior, també feta amb llapis (VII + 67 + I*), amb nombrosos errors, eliminada.
Els ff. 4-5 (òlim IV-V) i 75 (òlim I*) són en blanc. Manca l'últim foli del darrer plec, que possiblement també era en blanc.
Dimensions
Alçada x base:148 x 72 mm
Composició material
Plecs
Número:7
Tipus:3+3, 5+5, 6+6, 6+6, 6+6, 6+6, 6+6[-1]
Reclams:sí. Horitzontals, centrats.

Impaginació

Disposició del text:r. tirada
Caixa d'escriptura
Alçada x base:92 x 50 mm
Ratllat:sí. A punta seca.
Escriptura
Escriptura 1
Lloc al ms:ff. 8r-74r
Tipologia:Gòtica híbrida
Localització:catalana
Datació:s. XV tercer quart
Especificacions:Molt regular i arrodonida, amb trets de la humanística, obra d'un copista professional, que potser també va escriure les notes dels ff. 1r-2v, amb traç més informal.
Decoració i jerarquització
Inicials:Simples. En vermell.
Dibuixos:Absents [buits]. Al principi de cada capítol, abans de la rúbrica, sovint en la pàgina oposada al text.
Rúbriques:Calderons; Rúbriques. En vermell. El primer capítol no té rúbrica.

Descripció interna

1. Anònim, Lapidari Gili – ff. 8r-74r (òlim 1r-67r)
Consistència:fragmentària
Consistència:Manquen les il·lustracions que havia de dur, que no es van arribar a fer.
Preliminars:«Ihesus» (f. 8r, marge superior).
Íncipit:«<I>. Primerament comenssa lo tractat de la pedre qui és apellada diamant, del qual són tres maneras. — La prima és atrobada en Siopia. La seguona en Alandros. La terça en la illa no abitabla. Lo preciós diamant e tots los altres an comenssament de cristall. E tots retrahen a color de ferra ho a color d'aygua de mar...» (f. 8r).
Èxplicit:«... <XXXVI>. De la conaxenssa e virtut de la pedre calsedònia. — Calsedònia és una pedre qui s'atroba al ventre de la horonella. E aquesta pedre no és molt bella mes vers les altres pedres de bondat, car qui aquesta pedre portarà guorrà de mal de ydropia» (f. 74r).
Rúbriques:(1) [De la pedre qui és apellada diamant]; (2) «De la conaxenssa e virtut del terç diamant»; (3) «De la conaxenssa e virtut del rubís»; (4) «De la conaxenssa e virtut del balays»; (5) «De la conaxenssa vertadera dels balaxos e com són de tres naturas»; (6) «De la conaxenssa e virtut del safir»; (7) «De la conaxenssa e virtut del crestall»; (8) «De la conaxenssa e virtut del berill»; (9) «De la conaxenssa e virtut de àcates»; (10) «De la conaxenssa e virtut de girgonça»; (11) «De la conaxenssa e virtut del meracda»; (12) «De la conaxenssa e virtut del jaspis»; (13) «De la conaxenssa e virtut de magnete»; (14) «De la conaxenssa e virtut de l'estopaçi»; (15) «De la conaxenssa e virtut de amatista»; (16) «De la conaxenssa e virtut de crisolitus»; (17) «De la conaxenssa e virtut de calsedònia»; (18) «De la conaxenssa e virtut de l'hònicla»; (19) «De la conaxenssa e virtut de electòrius»; (20) «De la conaxenssa e virtut dels jaccins»; (21) «De la conaxenssa e qualitat dels jaccins»; (22) «De la conaxenssa e virtut del coral»; (23) «De la conaxenssa e virtut de la pedre sardius»; (24) «De la conaxenssa e virtut de la pedre cornellina»; (25) «De la conaxenssa e virtut del carboncla»; (26) «De la conaxenssa e virtut de la pedre cerànius»; (27) «De la conaxenssa e virtut de la pedre eliotròpia»; (28) «De la conaxenssa e virtut de la turquesa»; (29) «De la conaxenssa e virtut de la pedre aquilinus»; (30) «De la conaxenssa e virtut de la pedre sebayda»; (31) «De la conaxenssa e virtut de la pedre amatites»; (32) «De la conaxenssa e virtut de la pedre lengua de bou»; (33) «De la conaxenssa e virtut de la pedre marquesita»; (34) «De la conaxenssa e virtut dels saphís»; (35) «De la conessansa e virtut de la pedre alabastrum»; i (36) «De la conaxenssa e virtut de la pedre calsedònia».
Edicions:Gili (1977), Lapidari: tractat de pedres ..., pp. 1-30