Sciència.cat DB

Benvinguts a Sciència.cat DB, la base de dades de la ciència i la tècnica en català a l'Edat Mitjana i el Renaixement.

Què és Sciència.cat DB | Catàleg d'obres | Sigles | Com citar
Id Sciència.cat DB

Obres | Manuscrits | Impresos | Documents | Persones | Bibliografia | Vocabulari

Sciència.cat DB ms843 (16 / setembre / 2019)

Barcelona - Biblioteca de Catalunya - Manuscrits - 451

Publicació de la fitxa: 2009-08-29
Darrera modificació: 2013-10-08
Bases de dades:Translat
Eiximenis
Descripció
Estat:bàsica

Descripció externa

Identificació

Estat:conservat
Ciutat:Barcelona
Institució:Biblioteca de Catalunya
Fons:Manuscrits
Signatura:451

Relligadura

Datació:És l'original. 1401-1500, més tard restaurada.
Notes:I + I, amb filigrana de corona somada d'estrella de sis puntes, d'un tipus que no trobem repertoriat.
Llom
Matèria:Llom de la mateixa pell, molt pelada.
Títols:Buides.
Altres:Els plecs són cosits entre ells i directament a les tapes mitjançant tres nervis interns que en treuen tres d'externs, formant quatre seccions.
Coberta
Matèria:Post recoberta de mitja pell, subjectada sobre la fusta mitjançant tres claus petits de metall. La tapa I només conserva el clau inferior.
Títols:Contratapa Iv, a l'angle superior esquerre, escrit en llapis: «F». Contratapa II, sota la meitat de la pàgina, a l'angle dret, timbre de la BC. A l'angle inferior dret, etiqueta blanca de paper enganxada: «Diputación Provincial | de Barcelona | Biblioteca Central | Regº (a mà) Ms. 451 | Signª (a mà) 4-I».
Altres:225 x 157 x 35
Altres elements:Tancadors de pell i gafets de ferro. Als gafets hi ha gravades unes flors. Cobertes (folres) del mateix paper que els folis de guarda. Talls amb restes de pintura. Capçalera i capçada a dalt i a baix. Llavis coberts amb la mitja pell.

Bibliografia

Descripcions:Manid 1141

Unitats de composició

Quantes unitats de composició:1
Notes:Manuscrit miscel·lani.

Unitat de composició A

Datació i origen

Datació:1460 - 1500 - estimada
Notes:Fou comprat a Crespià la segona dècada del segle XX. Les notes i probationes defineixen molt bé l'àmbit territorial on s'ha mogut el ms. o els seus successius possessors: Besalú, Argelaguer, Tortellà, Montagut, Crespià.

Qüestions materials

Matèria escriptòria
Material:Paper
Notes:Filigrana dels dos martells encreuats, amb una retirada forta a Piccard 122028, documentada a Augsburg el 1475, però no igual en les dimensions; semblant, no igual, als tipus Briquet 11638, datada a Perpinyà el 1463, amb variants a altres indrets de França i Suïssa, com és ara Lautrec l'any 1468, Draguinan els anys 1470-1472, Provence els anys 1473-1486, Sion els anys 1474-1488, Perpinyà altra vegada els anys 1476-1478, Soleure els anys 14761489, Narbona l'any 1480, Luzern els anys 1488-1497, Montréal-en-Bougey el 1494, Strasburg el 1483 i Lió entre 1463 i 1495; semblant també, no igual, al tipus d'Oriol Valls i Subirà II, 203, documentada a Barcelona el 1494.
Foliació
Núm. total de folis:103
Núm. de guardes afegides:1 + 1
Notes:Foliació del segle XX, contínua, en llapis i xifres aràbigues, a l'angle superior dret del recto dels folis.
Dimensions
Alçada x base:210 x 145
Composició material
Plecs
Número:7
Notes:El plec 1) era un antic quadern de 9 fulls (= 18 folis), dels quals s'han perdut el primer foli de la primera part de plec i els dos primers folis de la segona part del plec, com es pot comprovar gràcies a la distribució de les filigranes. A més d'ésser coix, el plec presenta l'anomalia que els seus fulls estan mal collocats. L'anomalia és antiga, car una mà del segle XVI entrat va notar els errors que hi havia en la disposició dels folis i la pertorbació de la lectura que se'n derivava. Per això, per obra i gràcia d'aquesta mà del segle XVI, els folis 6, 7, 8, 9 i 10 porten respectivament a l'angle superior esquerre les lletres c, a, g, e, i. Al marge inferior dret del foli 5v, hi ha la indicació «auant a», significant que la lectura ha de saltar al foli 7r; al foli 6v, la indicació «auant e» significa que la lectura ha de passar al foli 9r; al foli 7v, la indicació «arrera c», significa que la lectura ha de recular al foli 6r; al foli 8v, la indicació «auant i», significa que la lectura continua al foli 10r; al foli 9v, la indicació «arrera g», significa que la lectura ha de prosseguir al foli 8r. És a dir, l'ordre de la lectura és: fol. 5-7-6-9-8-10. Entre els actuals folis 9 i 8 se situa la pèrdua dels dos primers folis de la segona meitat del plec. El cosit que hi ha entre els folis 7 i 8 no pot ésser el centre real del plec.
Plec 1
Plec:Plec coix.
Tipus:8/7
Folis:1-15
Reclam:que el podia
Plec 2
Tipus:8+2
Folis:16-31
Reclam:alls dits
Plec 3
Tipus:8+2
Folis:32-47
Reclam:arrancant se
Plec 4
Tipus:8+2
Folis:48-63
Reclam:e jo e lo sant
Plec 5
Tipus:8+2
Folis:64-79
Reclam:ans quel
Plec 6
Tipus:8+2
Folis:80-95
Plec 7
Plec:Plec coix.
Tipus:6/2
Folis:96-103
Signatures:sí. No se'n veu rastre.
Reclams:sí. Reclams horitzontals, situats cap a la dreta, fent caixa amb el marge extern, decorats amb un traç del mateix color de la tinta de l'escriptura, de vegades amb un traç de color vermell (fol. 47v) o de color verd (fol. 79v).

Impaginació

Disposició del text:r. tirada
Notes:Impaginació del foli 33r: 20 + 92 + 33 × 22 + 145 + 43.
Caixa d'escriptura
Alçada x base:145 x 92
Número de ratlles:26-29
Ratllat:sí. Sistema de ratllat en tinta sèpia molt esvaïda i a punta seca, sobretot cap al final del volum: 1111 2222. Dues línies de justificació verticals, dues línies de justificació horitzontals, escriptura de justificació a justificació. UR variable.
Perforat:sí. Forats rodons, de punxó, incisos des del recto, molt a prop del tall, per a la contrucció de la caixa d'escriptura. Es veuen a dalt de tot del marge superior, al capdamunt de les línies de justificació verticals.
Escriptura
Escriptura 1
Datació:s. XV
Especificacions:Escriptura semigòtica cursiva catalana, amb trets de bastarda, d'una sola mà.
Correccions antigues
Correcció 1
Folis afectats:Fol. 2v, 4v, 12v, 14r, 15r, 25v, 29v, 30r, 33v, 38v, 39r, 44v, 45r, 48v, , 49v, 56v, 57rv, 59v, 60v, 64v, 71v, 74r, 78v, 88v, 93v, 94r, 96r, 97v .
Corrector:Anònim
Decoració i jerarquització
Inicials:Inicials vermelles i verdes, més abundoses les primeres, alguna vegada posades dins un requadre amb tocs de groc (fol. 31v). Calderons verds i vermells. Rúbriques, algunes vegades executades en verd. A l'interior dels paràgrafs, majúscules amb tocs de vermell i de verd. Lletres caudades al marge inferior.
Marginalia:sí. Notes als folis 1r, 3r, 4v, 5r, 64v, 88r. És característica d'aquest ms. la gran quantitat de gargots, carotes, probationes pennae i intervencions escrites de tota mena, generalment del segle XVI i alguna potser del XVII, que hom troba escampades arreu de la part escrita del ms. i sobretot al final: Fol. 6r, «Mara mia molt amada»; fol. 6v, «Que onofre»; fol. 7r, «onofre iuhando del d..»; fol 13v, «comunament Molt merce que vostra merce sia mereuelat atque nomine iesus denaisar et comen consideremus iudicarme | literali Pera uerba litere Preteririt...»; fol.14, «rafel guell repesioti»; fol. 15r, «A mane domine iesus cristo Alias de (?)» | «Al molt ma | diu lo senyor en la sua doctrina que sensa les sues per que los seu»; fol. 17r, «Al molt magnific senyor Man Manament»; fol. 22v, «coca g conca concagat me so maso»; fol. 23r, «Joanis mates Iosiani bues mamsueti | geneneralis bartolameue lo de cusi | Primoro fremonor alias comas merdicolus com los bartome | mascula sunto tibi femini mascus genus genere sun tot ibi quasue memento des | demino fremarca de e de barcelona en om | conccagat be ay mal forat | de frem fram frim from frum frix tot aco uol dir fret»; fol. 24r, «concagat meso maso | conca gat me son | nouerint uniuersi quot eque menaua»; «Micel Prat mes me deu dos dines andreu casadeual dos dines | franses martis cis | Mateu laudes 105 e Promeu | ma mara no samarse»; fol. 29r, «molt magnific senyor don jaume gomerat de met que no haue mohemu»; fol. 31v, «acordat | Y nomes sino per lo que lauia enviat | pel donador de la present avis per lo»; fol. 32r, «Al molt magnifich senyor ne Pera | lo per que auia e | per auisar a (?)»; fol. 35v, «mº sales en basalu isis»; fol. 36r, «onofre»; fol. 36v, «estaua lo rey e lo biba dela ya noy auia nanguno spina | A A f femina mascus genus»; fol. 38r, «quoniam lumbi | Veners»; fol. 52v, «oNofre»; fol. 54r, «onofre Joando braser en basalu»; fol. 63r, «Al molt mag senhor mosen Jaume»; fol. 84r, «Domine labia mea aperies et os meum | D mana de Y Y»; fol. 90r, «Senyor m. Jaume Pere Sales per Vitor manerere Joses Promeu marcader (?)».
En els folis finals no escrits la proliferació és escandalosa. Transcrivim només el material que pot servir per a precisar possessions i ubicacions del manuscrit. Fol. 98r, «Com cada dia vna uolta seyor que en barba representa la storia de sant joan galoci de crespia domaer de crespia respon al reuerent para iaume seles inforcada agafada lagulla ab mans Al molt magnific Cones de uiella»; [segueix una recepta, fol. 98v:] «memorie de lenguent de lesmans. Primerement pren holi rosat... e vn pochde sere». «Item me deu lo senyer empere longa[... ...]der | Item me deu lo seyer en pere Duran de tortala XV sous per 20 de (?) drap que li e fet. | Item me deu lo senyer empera duran per rao duna pesa de cordelats | antoni comelas de montagut confes auer (a uos?) senyer enpera | (Alia manu) + Ihesus maria Etiam si ambulavero in medio vmbre mortis non timebo mala quoniam tu mecum es +».
Fol. 99r, nota de possessió, «Item iste liber pertinet a me michel llongania parrochie de argelaguerio». Repetida al foli 100r: «Item iste liber pertinet michi michel longania filius petro longania de argelaguerio Amen deo gratias». Als folis 100r-101r dibuixos i altres probationes.
[Folis 101v-102r, llista de noms de possibles creditors: «mº onofre margarit no ser maimoso» | [nota jocosa ] «tota dona jovaneta quis fasa la barba al cony si no fot».
Segueix una relació de noms i cognoms: «demia marces | Antic clara | Pere seles +| Refel serador | Peres marces | Ganot garau +| Pere joan uallori +| Falisia basaleres +| Joanot marti +| Janot mir +| Pere juan mari rafes +| Macolau | narcis planas ++| narcis martolel | and[r]eu cadeual ++| mateu laudes | Pere falic | micel moner | juan moner baster | manti sis sis | iuannet anox (?) | monserrat terades | Antic clara | [Nota intercalada: Con gran poder de Secilia el armada real salia rigela don iuan de austria Principe de gran valia hermano es del rey Phelipe que por (fi d'intercalació)] | micel moner | pere iuan arizafeta? | Janot garau | narcis martorel | sarador | Joanot mir | narsis ualori | pere iuan mari rafels | Janot mari».
Fol. 102v: «Qui de ladras fa cabal may non resta renom | axi veu moltes veguadas besa beu que per amor | Comunament so uingut a compta ab mº Jaume neg[..], Botiguer com los negocis meu que»
Fol. 103r: [reprèn la llista de noms ] «Pere moner | nofre moner | Pere iuan fos | Joanot mir | martorel | falisia basaleres | Josef romeu | pere baster | ualori | micel Prat | [nota jocosa] Bona dona fot ancara mes nacara conc boga sy td | gode tere | mosen iaume | mosen iaume | que io no menia nunaco(?)»
Fol. 103v: «Al molt magnifich | Al molt magnifich». [a l'inrevés] «ciutat de Vic honrada fama te pera tot temps per fer tan gran armada en nombre de sinc sens | la ciutat De uic honraDa fama te per a tot tem fer tant gran armada en nom bre de sinc | Dones de uilauea nou cal nodrir cans Pus que en Barba forcada agafada ab mans | Dones de uila vella nous cal nodrir cans pus que en barba forcada agafada la guilla ab man[s]».

Història

Segells:Timbre de la BC al foli 1r, 97v, 100v, 103v.
Estat de conservació:Mediocre. La humitat que ha patit el còdex ha fatigat el paper en el tall central, sobretot en la primera meitat del ms. Els folis finals tenen estrips i són mig despresos del volum. Una taca de tinta al foli 66v embruta el text, però no n'impedeix la lectura. Hi ha disseminades altres taques menors de brutícia i senyals d'humitat. Altrament la relligadura és correcta, el paper és fort i l'escriptura es manté bé, sense oxidació.
Procedència:Entre Besalú i el pla de Martís (Crespià).

Segons les notes de possessió, a les acaballes del segle XVI o a principis del XVII, el ms. era de Miquel Llonganya, d'Argelaguer. També pot haver estat d'Onofre Joandó, bracer de Besalú. Conjecturem que la compra de l'IEC, feta a principis del segle XX, ha conservat el nom de la localitat on fou feta la transacció, bo i callant púdicament el nom del possible rector de la parròquia o altre propietari que va vendre el manuscrit.

Descripció interna

1. Bonaventura [sant] (pseudo), Joan de Caulibus, Passió de nostre redemptor Jesús, la qual cascun fael cristià deu devotament e piadosa contemplar, Traductor: Anònim – 4v-31r
2. Francesc Eiximenis, Vida de Jesucrist – 1-97v
Consistència:fragmentària
Text:Fol. 1r, inc.: «(initio mutilus) ... la vostra honor es mia ela mia es vostra e ja mara mia vna de les coses qui a mi dolen es quan me va lo cor en aquella jornade la persona diuina per la gent no conaguda sera tan menys presade e si aquells mesquins ma conaxien quanta honor ma farien...».
Fol. 4v, exp.: «... nos vaeren la vn laltra fi ns al diuendras sant quant amanaren jhesu xt ab le creu al coll crucifi car a mont caluari entra dos ladres, e la gloriosa nol conech tal lo agueren aparelat los jueus com per auant hoyrets».
Fol. 4v, inc.: «(rúbrica) Rubrica. Aquesta es la passio de nostre redemptor ihesus la qual cascun ffaell xtia deu deuotament e piadosa contemplar (fi de rúbrica). Primerament en quina manera fou vanut e comprat lo saluador de tot lo mon ihesus. Segonament com lo sagrament de la sancta missa en la cena fou ordonat. Tercerament com fou pres e ligat. Quartament com fou a mort sentenciat. Cinquenament com fou en la creu penjat. Sisenament com fou en lo sepulcra posat. Prosaguint lo primer punt comensant lo dimecres sant com lo baneyt senyor jhesus ab los seus daxebles en lo die ja anomenat se dinas a casa de santa martra vn era la gloriosa mare de deu e la baneyta magdalena la qual ministraua a ells...».
Fol. 31r, exp: «... E lauos sent johan acostas a la verge Maria elauala del cors posant aquel al sepulcre ab molt gran deuocio e reuerencia e puys posarenli desobra vna gran pedre».
Fol. 31r, inc.: «(rúbrica) Aquesta es la ystoria de la sancta corona de jhesu christ la qual fou posade lo diuendres sant sobre lo seu glorios cap (fi de rúbrica) [fol. 31v] Qvant jhesu christ fon pres en poder de pilat fou gran auolot de jueus a la porta cridant e dient que tal homa no deuia pus viure mas morir...».
Fol. 38r, exp.: «... e per aquesta manera la santa corona es vinguda en la casa de fransa de que lo bisbe e lo comta faeren al rey moltes gracies com ab tanta benignitat li auia plagut comtar los affers de la santa corona de nostra senyor Ihesu christ.».
Fol. 38r, inc.: «(rúbrica en tinta verda) Aquesta es la ystoria dell sant ladra appellat dimas lo quall entra en paradis lo jorn que mori e fon germa de let de ihesu christ (fi de rúbrica) Qvant la gloriosa
verge Maria e son glorios fi l ihesu christ e sent josep per reuelacio del angel fugiren en agipta per arodes lo qual mata los ignocens...».
Fol. 46v, exp.: «... Dons pusque del cors de sent dimas no es memoria que sia en aquest mon es be de creura que ab los altras sants ressucita en la resurreccio de ihesu christ en cors e en anima e es en la gloria de paradis e aqui pregua per nos e dons preguem lo que per aquella misericordia que ell troba ab nostra senyor deu ihesu christ que nons vula oblidar amen».
Fol. 46v, inc.: «(rúbrica) Aci comensa la ystoria dells sants ignoscens los qualls moriren martirs per ihesu christ e com ne en quina manera foren conseruats fi ns al die de vuy e seran fi ns a la fi dell
mont (fi de rúbrica). [Fol. 47r] Apres la natiuitat de ihesu christ vingueren los tres reys de orient en iherusalem per la qual vinguda lo rey arodes ac molt gran paor quant hoy dir que aquels tres reys stranys demanauen vn es nat lo rey dels jueus».
Fol. 54v, exp.: «... Empero diu se que quant lus recordaua que ihesu christ de sa boca lo lus comanas e que en aquell na farien seruey vigares lus era que per aquel seruir aconseguirien peradis. Loat sia lo glorios senyor deu ihesuchrist e la sua gloriosa mara madona santa maria e tota la santa cort celestiall de peradis amen».
Fol. 54v, inc.: «(rúbrica) Com ne per que dix sent iohan lo primer agnus dei e vn lo dix ne a qui ho dix e com nos deuem per son dit millorar (fi de rúbrica). Primerament quant ihesuchrist e la gloriosa verge Maria e lo prom josep vanien de la fuyta de Egipte e vanint foren en les pertides vnt mossen sent johan faya penitencia e per obra della santa trinitat e per consolacio de aquells quiu vaeren e de aquells qui ho hoyren...».
Fol. 66v, exp.: «...e prech uos tots quants ligireu la dita contemplacio o contenplets que pregueu deu omnipotent que per la sua gran misericordia age pietat de mi quill he escrit e de vosaltres quill ligirets e dels escoltants, que lo senyor glorios jhesu christ sia loat honrat e benayt e amat amen».
Fol. 66v, inc.: «Aquesta contemplacio deius scrita feu la molt sagrada e humil verge Maria quant tench lo sagrat cors dell seu glorios fi l en la falda mort axi mal e cruelment turmentat la qual contemplacio en aquels sagrats e virginals membras axi naffrats e plagats deya les peraules saguents e tot primerament en aquel sagrat e glorios cap qui per los maluats fou despinas coronat e diu axi. | All cap | O cap sagrat principi e regidor de tota creatura...».
Fol. 67v, exp.: «... E per raho de aço tu ciutat de jherusalem qui eres apelada santa dequi auant seras dita ciutat omayera, condemnada, criminosa e reprouada per deu, car en tu es mort lo saluador de israel e de tot lo mon. Per la qual cosa seras fi ns als fonaments destroyda e destroyda e portada a no res».
Fol. 67v, inc.: «Diu mossen sent gregori que lo diabla fa tres temptacions a la anima...».
Fol. 69r. exp.: «... E veus assi com deu hom encertir la gent en lur vida que lauores sapien respondra al diabla».
Fol. 69r, inc.: «Papa iohan apres xxii qui fou alet en lany de M cccxiiii ha atorgat et atorgua a cascu aytantas veguades com diran aquesta oracio perdo dels pecats mortals tres M dies e dels peccats venials M anys. Anima de ihesu christ sanctifi ca a mi...».
Fol. 69v, exp.: «... de nostra mia mort apela a mi e pose a mi prop de tu per tal que ab los teus angels jo lou a tu per tostemps amen. | Dada en auinyo lo diious sant en lany senyor M CCCXXX». Fol. 69v, inc.: «Asso es la assumcio della verge Madona sancta Maria. Asso es la assumcio dela verge madona santa maria. Com nostra senyor ihesu christ la sen monta al cel en cors e en anima sobre tots los angells asso hons comta la diuina scribtura que en aquell temps que nostra dona santa Maria estaua en iherusalem e pregaua...».
Fol. 73r, exp.: «... E aço fon en lo mes de aguost elos apostolls tornarensen cascun en son loch per preycar la peraula de ihesu christ e per conuertir les gents no creents. Vn preguem la verge gloriosa madona santa maria quens aport a bona ffi Amen».
Fol. 73v, inc.: «Barons scoltats vn patit | e dir vos tot per scrit | Grans senyalls qui deuen vanir | Anans quel mon degua ffi nir | Vindran signes molt grans | E molt esquius e molt estramps | E molt forests etramolosos | dun les gents auran grans paos | Perque dich a tota gent | Que creseguan
deu omnipotent | Cel qui feu terra e mar...».
Fol. 88v, exp.: «... En infern ab los anamichs | Car aquells auets molt be seruits | Tostemps aurets mals e dolors | E anguxas e plants e plors | Ab los diables en abis | Qui sofferran torments sens fi s | Car hanc feran pecar mes gents | Aran soffarran greus turments».
Fol. 88v, inc.: «Aviats (seq barons expunct) la apistola barons | de deu lo para glorios | Laquall trames en iherusalem | Per los gran torts que nos auem | E fou en taula de pedra marbra scrita | e sagellada e be clausida | E fou en laltar desplaguada | De sent pera de Roma e recontada | Langell la aporta del cell | Sagellada ab noble sagell | Per mostrar moltes maysos...».
Fol. 95v, exp.: «... Auiats que dien los sants de deu | Que mal colets lo dia seu | Anant per carreras e per plassas | Mouents contrats e faent baladas | Car ladons se fan esguardaments | Ulladas e malls pensaments | E cauen tentost en pecat | Car desigen fer viltat | E no cuyden null mar ffar | e per so no sen volen estar | Mes lus valria que sen anassen».
Fol. 96r, inc.: «Sagueix se la questio de la anima ab lo cors e primerarament (sic) diu la anima O cors mesquin e pecador | Vulles pensar en lo teu cor | De vn es axit ne es estat | Ne deu dequet ha creyat | Car si volls ben cogitar | E souin esmaginar | En so que has a vanir...».
Fol. 97v., exp.: «... O Senyor de gran potencia | Qui per la tua gran clamencia | Nos as de no res creyats | E ab la tua sanc comprats | Gordans de perdicio | E de cruell (seq tentacio expunct) | E vos verge gloriosa | Qui sou mara de deu preciosa | En que auem gran confi ansa | Car sou nostra speransa | Perqueus preguam humilment | e us suplicam deuotament | Que pregueu
souint per nos».
Edicions:Pedro Armengol Valenzuela, Obras de san Pedro Pascual, mártir..., vol. I, Roma 1905, 21-35.
a) Vita Christi del seràfi c Dr. Sant Joan Bonaventura, Barcelona, Joan Rosenbach 1522; b) Albert Hauf, Contemplació de la passió de nostre senyor Jesucrist, Barcelona, Edicions el Mall 1982 (Biblioteca Escriny 6), 94 p., segons el text del ms. de l'Escorial. Pedro Armengol Valenzuela, Obras de sant Pedro Pascual, mártir..., vol. I, Roma 1905, 36-45. Pedro Armengol Valenzuela, Obras de san Pedro Pascual, mártir..., vol. I, Roma 1905, 45-56. Pedro Armengol Valenzuela, Obras de san Pedro Pascual, mártir..., vol. I, Roma 1905, 56-66. Pedro Armengol Valenzuela, Obras de san Pedro Pascual, mártir..., vol. I, Roma 1905, 66-84. Edicions innúmeres en missals, breviaris, estampes, etc. de l'original llatí. J. Massó i Torrents, o. c., 362-362, n'edita 49 versos. cf. R. Aramon, ib., 287-298.
R. Aramon i Serra, o. c., 49-52.
Bibliografia:BOOCT (1984) cnum 1213; BITECA (1991) manid 1141 cnum 1615, 1213, 1211. Dom Anselm Mª. Albareda, La imprempta de Montserrat (segles XVè-XVIè), dins «Analecta Sacra Montserratensia», II (1918), 149-155; L. Oliger, Le «Meditationes vitae Christi» del pseudo Bonaventura, dins «Studi Francescani», VII (1921), 143-183; VIII (1922), 3-17; Martí de Barcelona, De codicografi a franciscano-catalana, dins «Estudis Franciscans», 42 (1930), 72-74; Jaume Massó i Torrents, Repertori, 42-43; BOOCT (1984) cnum 1211. Derek W. Lomax, The «Istoria del sanct ladre»
atribued to st Pere Pasqual, dins «EUC», XXIII (1979), 389-394; BITECA (1991) manid 1141 cnum 3161. BITECA (1990) manid 1141 cnum 1861. BITECA (1990) manid cnum 3164. BITECA (1990) manid 1141 cnum 3165. BOOCT (1984) cnum 1187. Jaume Massó i Torrents, Repertori, 361-364;
Josep Izquierdo, Emperò piadosament se creu per los feels: la tradició occitano-catalana medieval de l'apòcrif Evangelium Nicodemi, dins L. Badia i A. Soler eds., Intel·lectuals i escriptors a la Baixa Edat Mitjana, Barcelona, Curial – PAM 1994 (Textos i Estudis de cultura catalana 36), 17-48; BOOCT (1984) 1277. V. Lieutaud, Estudi literari d'un manuscrit català, dins «Gay saber», II (1879), 17-20, 49-53, 51-63, 152-156; III (1880), 147- 167; F. Stegmüller, Repertorium Biblicum Medii Aevi, vol. I, Madrid 1976, 121 i vol. VIII, 98, n. 148,20; Ramon Aramon i Serra, Dos textos versifi cats en català de la lletra tramesa del cel, dins «EUC», XIV (1929), 279-298; Daniel de Molins de Rei, Notes sobre la lletra caigua del cel. Les versions catalanes en prosa, dins «Estudis Franciscans», 43 (1931), 53-75; Jaume Massó i Torrents, o. c., 364-366; OPP, 51; BOOCT (194) cnum 186. Jaume Massó i Torrents, o, c., 366-370; Th. Batiouchkof, Le débat de l'âme et du corps, dins «Romania», XX (1891), 1-55, 513-578; L. Katona, A propos du débat du corps et de l'âme, dins «Romania»,
XXVIII (1899), 269; R. Aramon i Serra, Un debat de l'ànima i el cos en versos catalans, dins «Recueil de travaux offerts à M. Clovis Brunel», vol. I, Génève, Droz 1955, 38-52, amb la bibliografia complementària que hi és citada; Juan F. Alcina, Un fragmento de la Visio Philiberti y la tradición hispana del «Diálogo del alma y el cuerpo», dins «Nueva Revista de Filología Hispánica», 40 (1992),
513-522; BOOCT (1984) cnum 341.
3. Anònim, Epístola caiguda del cel [versió en vers], Traductor: Anònim – 88v-95v
4. Anònim, «Barons, escoltats un petit», Traductor: Anònim – 73v-88v