Sciència.cat DB

Benvinguts a Sciència.cat DB, la base de dades de la ciència i la tècnica en català a l'Edat Mitjana i el Renaixement.

Què és Sciència.cat DB | Catàleg d'obres | Sigles | Com citar
Id Sciència.cat DB 

Obres | Manuscrits | Impresos | Documents | Persones | Bibliografia | Vocabulari

Sciència.cat DB ms97 (22 / octubre / 2019)

Barcelona - Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona - Procures: Llegats de llibres «extravagants» - Comptes de particulars: Llibre comú primer del mercader Pere Tripó (1316-1322)

Publicació de la fitxa: 2012-03-20
Darrera modificació: 2012-07-15
Bases de dades:Sciència.cat
Descripció
Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:inspecció personal
Estat:completa

Descripció externa

Identificació

Estat:conservat
Ciutat:Barcelona
Institució:Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona
Fons:Procures: Llegats de llibres «extravagants»
Signatura:Comptes de particulars: Llibre comú primer del mercader Pere Tripó (1316-1322)
Signatura alternativa:La signatura correspon a: Capítol de la Catedral, III (Procures), 3 (Llegats de llibres extravangants), C (Comptes de particulars, oficis, comerciants, industrials, companyies, etc.).

Relligadura

Original:
Datació:1316 - 1322
Estat:Contracoberta molt malmesa per la humitat, els rosegadors i els insectes (no afecta, però, a la part de dalt del pergamí més interior).
Llom
Matèria:pergamí
Coberta
Matèria:cartró folrat de pergamí doble
Títols:«Libre comú primer» (part sup. cob. inicial)
Altres elements:Restes de tancadors de pell.

Història

Intervencions d'interès històric:Comptes per a l'adquisició de tota mena de productes, correspondència amb els proveïdors, etc. Destaquen pagaments al fuster Bartomeu de Castre, que al palau de Barcelona va construir unes bótes per al vi que es rebia de Xipre i «un lit de taules a ops de la casa [=cambra] del bany de la senyora regina» (ff. 49r i 117r).
Estat de conservació:Galeries d'insectes que també travessen els papers interfoliats. Els darrers plecs estan malmesos per la humitat.
Procedència:Llibre de comptes del mercader Pere Tripó, comprador i més tard tresorer de la reina Maria de Xipre. L'ACB en conserva cinc llibres més.
Entrà a l'ACB amb els béns del mercader, que testà a favor de la Pia Almoina de la Catedral de Barcelona, i els quals quedaren adscrits a la seva marmessoria, administrada pels canonges.
Persones relacionades:Pere Tripó (m. 1339)
Maria de Xipre (c. 1279 – 1322)

Bibliografia

Descripcions:Fàbrega i Grau - Baucells i Reig (1985-2005), Catàleg-inventari general de ..., vol. 2, p. 425
Martínez Ferrando (1948), Jaime II de Aragón: su vida ..., vol. 1, pp. 251-252, nota
Reproduccions fotogràfiques:Arxiu de Sciència.cat (reprod. digital en color parcial)

Unitats de composició

Quantes unitats de composició:1
Notes:Conté papers solts interfoliats (albarans, cartes, receptes, etc.)

Unitat de composició A

Datació i origen

Datació:1316 - 1322 - expressa
Origen:Barcelona
Notes:Dates extremes dels comptes que conté el ms.

Qüestions materials

Matèria escriptòria
Material:Paper
Foliació
Notes:Foliació antiga en romans (I-CXLIX).
Dimensions
Alçada x base:300 x 205 mm

Impaginació

Disposició del text:columnes
Notes:Dues i tres columnes.
Escriptura
Escriptura 1
Tipologia:Gòtica cursiva
Localització:catalana

Descripció interna

1. Pere Tripó, Llibre comú primer (1316-1322)
Observacions:Llibre de comptes («deu» i «deig») de Pere Tripó, corresponent als anys 1316-1322.
2. Anònim, Recepta per a les dents i la boca (ACB Ext. Tripó) – entre ff. 110-111
Íncipit:«Primum, sal jema, .III. onzes...»
Èxplicit:«... Sie'n fregades les dens»
Text:«Prenetz sal jema, <.III. onzes>. Sia picada e sia [canc.: confita] <mesclada> ab mell, <quart d'onza>, e sia ligat en drap de li blanch e sia posat en brases petites. Sia lexat sobre les brases tant que sia tornat en color [sic] de brasa. Aprés sia lavat del foch e sia apagat ab una goma qui à nom alquitrà, <.Iª. culerada>, e sia posat en bon vi [canc.: vermeyll] blanch, e sia jaquit tro que sia refredat, e sia mòlt, e sia pres[a] .Iª. partida <.Iª. onza> d'aquesta co[sa] e atrestant d'espunsa, <.Iª. onza>, canella, <miga onza>, e mirra, <miga onza>; e·n farem? dos tant con de la espunsa: ligèloe [sic], <miga onza> (la meytat de la espunsa), sucre <cafatí>, <onzes .III.> (a l'espunza), cànfora, <la .Xª. de onza> (la de[e]na part de la spunsa). E sia feta pólvora e sarnura. Sie'n fregades les [canc.: dens cap] dens».
Observacions:Recepta copiada en el recto d'un tros de paper solt, afectat per la humitat i estripat del costat dret, i desat, juntament amb altres papers que contenen comptes i cartes del mercader Pere Tripó, entre els folis esmentats. Al verso només hi ha una quantitat. És pràcticament idèntica a la copiada a l'interior de la contracoberta sobre el mateix tema (text 3, núm. 1).
Fragments interliniats, en particular les quantitats, copiats per la mateixa mà, que hem marcat entre < >.
3. Anònim, Receptes per a les dents i la boca i per fer piment – int. cob. post.
Rúbriques:(1) «Pólvora bona a les dens e a la bocha»; i (2) «A un quarter de vin, qui voll fer piment».
Text:(1) «Pólvora bona a les dens e a la bocha. — Primum, sal jema, .III. onzes, mell, quart de onza. Sia mesclat e ligat en un drap blanch e posat sobre brases tant que sia tornat en callor [sic?] de brases, e aprés sia apagat a[b] una cullarada de una goma qui ha nom alquitrà. Aprés sia posat en bon vin blanch tant tro sia refredat. Aprés sia mòlt e sie'n presa aprés .Iª. onza e .Iª. onza d'espunza, canela, miga onza, mirra, miga onza e ligàloe, miga onza, sucre cafatí, .Iª. onza, càmfora, la .Xª. part d'una onza. E sia feta pólvora».
(2) «A un quarter de vin, qui voll fer piment. — Primum, mell, .IX. onzes. Axí matex, al dit? piment: gingebre, .Iª. onza; canella, .Iª. onza; giroffle, .III. dracmes pesans; pebre lonch, .III. dracmes pesans; nou d'exarch, .III. dracmes pesans; galengall, .III. dracmes pesans; espich, .III. males pesans».
Observacions:Dues receptes copiades una al costat de l'altra a la part superior dreta de l'interior del que resta de la contracoberta de pergamí del volum. La núm. 1 és pràcticament idèntica a la copiada en un paper solt entre els folis 110-111 (text 2).