Sciència.cat DB

Benvinguts a Sciència.cat DB, la base de dades de la ciència i la tècnica en català a l'Edat Mitjana i el Renaixement.

Què és Sciència.cat DB | Catàleg d'obres | Sigles | Com citar
Id Sciència.cat DB 

Obres | Manuscrits | Impresos | Documents | Persones | Bibliografia | Vocabulari

CAT - ESP - ENG

Sciència.cat DB nom1214 (16 / gener / 2021)

Bofill de Peralada, Salomó (fl. Mallorca, 1333 – 1361)

Creació de la fitxa: 2010-10-11
Darrera modificació: 2020-05-27
Categoria social i professional
familiar/domèstic - jueu - mestre - metge - traductor
Comentaris
Metge (físic) jueu de l'aljama de la ciutat de Mallorca. El 1339 consta (“mestre Salamó d'Apiera”) en un llista de deutors de l'impost del cabeçatge que havia estat reclamat als jueus mallorquins el 1333 (Riera-Rosselló 1988-1989: 93). Exercí de metge a les localitats de la part forana de Mallorca (Muro, Alcúdia, Sóller), gratuitament als pobres i a canvi de la voluntat als rics, alguns dels quals tot i així n'abusaven i el 1345 aconseguí, després d'apel·lar al nou rei Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387), que li retribuïssin els serveis (Pons 1958: I, 63). A l'abril de 1348 el rei l'incorporà al seu servei (López de Meneses 1959: 332) i li lliurà un salconduit per poder marxar de Mallorca (Pons 1958: I, 63), però no sembla que ho fes. El 1349 aconseguí que es forcés el batlle de Bunyola a pagar-li un deute (Rosselló 1995: 24). El 1350 formava part de l'aljama de Mallorca (Ixent), i ell i el seu fill estaven eximits de l'impost del morabetí per privilegi reial (Miralles 1997: 301 i 357). El 1356 reclamava el que li corresponia com a metge reial. Dos anys més tard participà en l'adquisició dels drets de collita d'una vinya a Inca. El 1360 tornava a tenir pacients (cristians) que no el pagaven (Pons 1958: I, 63-64 i 69). Ell devia ser el 'mestre Salomó, físic', per al qual la seva vídua Bonadona, tutora dels seus fills, construí el 1361 una sepultura al cementiri jueu de la ciutat de Mallorca (Llompart 1973: doc. 28). Tingué un fill metge, Jucef Salomó Bofill (fl. 1343-1362), que també obtingué el favor del monarca i que el 1361 reclamà el compliment del testament patern (totes les notícies anteriors han estat recollides per Contreras 1997: 131 i 134-136; suplements proporcionats per l'autor). Al tractar-se de l'únic ‘mestre Salomó' amb vinculació documentada amb el monarca en la Mallorca d'aquells anys, és molt probable que ell fos el “mestre Salamó” que en la dècada de 1340 traduí, a l'illa, de l'àrab al català, una obra per al rei (proposta a Contreras 1997: 44), que devia ser d'astrologia. Havia iniciat la traducció abans de 1349, a partir de l'exemplar àrab que en posseïa Francesc Roís (fl. 1349), ciutadà de Mallorca. Tot sembla indicar que era la mateixa traducció que, precisament en aquells anys, havia gestionat, a Mallorca, el tresorer del rei Jaume Roig (fl. 1344 – 1348), la qual es ‘perdé' després de la mort de Roig (19/06/1348) i més tard fou retrobada (1352). Potser arran del trasbals de la pesta de 1348 (i de la mort de Roig), Roís li retirà l'accés al llibre i el 3/02/1349 el rei demanà a Roís que l'hi tornés a facilitar i manà a Salomó que acabés la traducció (Rubió 1908-1921: doc. 137-138 i 162-163). En efecte, són els anys en què Salomó Bofill ingressà al servei del rei i aquest li concedí retribucions i favors. Els individus proposats per Rubió (1909: 397) com a possibles identificacions d'aquest traductor eren clarament altres persones (un metge de Tudela, Navarra, i un cirurgià de Perpinyà, que erròniament considerà metge de la reina), com evidencià encertadament J. Rubió i Balaguer (Rubió 1909: 496). Formes antigues del nom: mestre Salamó Bofill, mestre Salamó Bofill de Peralada, mestre Salamó d'Apiera, mestre Salamó. -- Agraïments: Antoni Contreras Mas (Mallorca).
Bibliografia
Rubió i Lluch (1908-1921), Documents per l'historia de la ..., vol. 1, p. xxxi i doc. 137-138 i 162-163 (traducció)
Rubió i Lluch - Rubió i Balaguer (1909), "Notes sobre la ciència oriental ...", pp. 397 (traducció, identificació de S. errònia), 495 (Jucef S. Bofill) i 496 (altres homònims)
Rubió i Lluch (1914), "La cultura catalana en el regnat ...", p. 237 (traducció entre "Literatura religioso-moral")
Pons i Pastor (1957-1960), Los judíos del reino de Mallorca ..., vol. 1, pp. 62-65 i 68-69 (S. Bofill de Peralada i Jucef S. Bofill), i vol. 2, p. 128 (traducció)
López de Meneses (1959), "La peste negra en las islas ...", p. 332 (S. Bofill de Peralada)
Llompart (1973), "Miscelánea de arquitectura y ...", pp. 113-114, doc. 28 (mestre S., difunt)
Riera i Sans - Rosselló Vaquer (1988-1989), "Deutes fiscals dels jueus de ...", p. 93 (mestre S. Dapiera)
Rosselló Vaquer (nov. 1995), "Bunyola en el segle XIV", p. 24 (S. Bofill)
Contreras Mas (1997), Los médicos judíos en la ..., p. 44 (traducció, S. Bofill), 131 (Jucef S. Bofill, Jucef S. Rapapa), 134-135 (mestre S., S. Bofill de Peralada), 135-136 (S. Cohen Crespí, S. de Mallorca, S. Dapiera)
Miralles i Monserrat (1997), Corpus d'antropònims mallorquins ..., pp. 301 i 357 (S. de Peralada)
Enllaços
(Cronologia de la històra de Mallorca), Ixent , 17/03/1350 (S. de Perellada)
Variants del nom
Bofill, Salomó
Salamó [mestre]
Beneficiari als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1131, f. 177v – Sol·licitud; Reial – 3 febrer 1349
Destinatari als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1131, f. 177v – Manament; Reial – 3 febrer 1349

Lluís Cifuentes