Sciència.cat DB

Benvinguts a Sciència.cat DB, la base de dades de la ciència i la tècnica en català a l'Edat Mitjana i el Renaixement.

Què és Sciència.cat DB | Catàleg d'obres | Sigles | Com citar
Id Sciència.cat DB 

Obres | Manuscrits | Impresos | Documents | Persones | Bibliografia | Vocabulari

Sciència.cat DB nom199 (21 / octubre / 2019)

Plateari, Mateu (fl. Salern, s. XII tercer quart)

Creació de la fitxa: 2007-02-08
Darrera modificació: 2018-10-08
Categoria social i professional
físic; metge; professor
Comentaris
Metge (físic) de l'anomenada Escola salernitana. Mestre de Maur de Salern (c. 1130 – 1214) vers 1150-1160. Autor d'un repertori de simples intitulat Liber de simplici medicina (inc. «Circa instans...») i d'un comentari a l'obra de Nicolau de Salern, Antidotarium Nicolai escrit durant el tercer quart del s. XII (Liber iste). A partir de les dades que es coneixien en la seva època, S. de Renzi proposà una elaborada genealogia dels metges salernitans que als mss. porten el nom de Plateari (Platearius o de Platea), que per a ell haurien pertangut a una mateixa família. Segons aquesta hipòtesi, el Matthaeus Platearius que fou autor del Liber de simplici medicina i del comentari a l'Antidotarium de Nicolau de Salern (Liber iste), que situà vers 1140-1180, fou el segon d'aquest nom ('Mateu Plateari el Jove') dels dos que n'hi hauria hagut en aquesta suposada família. Hauria estat fill del Joan Plateari (fl. s. XII segon quart) que fou autor de la Practica brevis, nebot de Mateu (Archimatthaeus), autor de la Practica Archimatthaei, i nét de Trota de Salern (De Renzi 1852-1859 [1852] i 1857). Els estudis més recents, havent constatat la gran variació i les contradiccions que hi ha als mss. que actualment es coneixen, posen en dubte aquesta hipòtesi, si bé sovint mantenen convencionalment el nom de Mateu Plateari (Hunt 1994; Garrido 2005) o bé prefereixen parlar simplement de Plateari o de Pseudo-Mateu Plateari (Ventura 2010), i el situen més aviat al tercer quart del s. XII.
Bibliografia
De Renzi (1852-1859), Collectio Salernitana, ossia ..., vol. 1, pp. 180-183 i 228-235
Choulant (1841), Handbuch der Bücherkunde für ..., pp. 291-292
De Renzi (1857), Storia documentata della Scuola ..., pp. 240-244 i (A.W.E.Th. Henschel) xlvii-xlviii, doc. 68
Sarton (1927-1948), Introduction to the History of ..., vol. 2, pp. 241-242
Hunt (1994-1997), Anglo-Norman Medicine, vol. 1, pp. 149-150
Kristeller (1986), Studi sulla scuola medica ...
Barbaud (1996), "Platearius et l'Antidotaire ..."
Ausécache (2007), "Un Liber iste, des Liber iste ..."
Segre (2006), "La tradizione iconografica dei ..."
Garrido Anes (2005), De simplici medicina ..., pp. 49-53
Ps.-Bartholomaeus Mini de Senis (2009), Tractatus de herbis ...
Ventura (2010), "Il Circa instans dello ...", pp. 37-38
Autoritat citada a les obres

Valero, Joanot (fl. 1497 – 1515). Receptari de Joanot Valero

Lluís Cifuentes