Sciència.cat DB

Benvinguts a Sciència.cat DB, la base de dades de la ciència i la tècnica en català a l'Edat Mitjana i el Renaixement.

Què és Sciència.cat DB | Catàleg d'obres | Sigles | Com citar
Id Sciència.cat DB 

Obres | Manuscrits | Impresos | Documents | Persones | Bibliografia | Vocabulari

Sciència.cat DB nom2604 (03 / abril / 2020)

Sagarriga, Guillem (fl. Girona - Barcelona, 1370 – 1407)

Creació de la fitxa: 2015-06-07
Darrera modificació: 2016-06-14
Categoria social i professional
cirurgià; familiar/domèstic; mestre; metge
Comentaris
Cirurgià oriünd de Girona. Mestre en cirurgia. Cap a 1370 o poc abans s'instal·là a Barcelona, on desenvolupà una forta activitat econòmica en l'àmbit del crèdit, la compra de drets reials i altres possessions. Aquell any 1370 comprà els drets de la carceraria del veguer de Barcelona per 15.000 sous (la meitat dels quals poc després alienà). Comprà també una casa amb hort prop del Portal Nou de la ciutat, un barri menestral amb presència de cirurgians i barbers. Entrà al servei del rei Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387), que l'acollí com a cirurgià propi. El 1378 era a Montpeller, consultant amb diversos metges de la Universitat, entre els quals Joan Jacme (m. 1384), sobre una malaltia del monarca, i se li encarrega fer venir aquest metge a Barcelona per assistir el rei. El 1379 torna a ser enviat a Montpeller per parlar amb Joan Jacme. El 1380 va rebre del rei la molt considerable suma de 100 florins d'or, segurament com a retribució d'aquestes gestions. El 1384 posseïa una torre, dita de Bellver, amb camps, pastures i molins, al terme de Sant Iscle de les Feixes (actualment torre de Na Joana, a Montcada i Reixac), dins la vegueria de Barcelona, per la qual aquell any sostingué un plet i el 1386 aconseguí la protecció reial contra els ramats veïnals i els furtius. A primers de gener de 1387, tot just mort Pere, Joan I el Caçador (1350 – 1396), malalt, el cridà a Girona. El 1393 era a París, des d'on envià notícies sobre músics a Joan I, que el recomanà a Carles VI de França. Més tard també fou metge del rei Martí I l'Humà (1356 – 1410). Casat amb Sança, de qui tingué una filla, Agnès. Féu testament l'11-X-1407 i degué morir poc després. Ort. ant.: «Guillem ça Garriga» o «Çagarriga». En llatí: «Guillelmus de Garriga».
Bibliografia
Roca (1919), La medicina catalana en temps del ..., pp. 136-140, 147-148 i 170-171
Rubió i Lluch (1908-1921), Documents per l'historia de la ..., vol. 2 (1921), p. ix
Roca (1924), "Notes medicals històriques ..."
Roca (1928), "La reyna empordanesa", pp. 33, 36, 99, 142, 168-169, 177, 207
Roca (1928-1930), "Inventaris", 13/98-99 (1928), 315-316 (documents en nota)
Roca (1929), Johan I d'Aragó, p. 377
Carreras Valls (1936), "Introducció a la història de la ...", p. 45
Cardoner i Planas (1973), Història de la medicina a la ..., p. 96
Sánchez González (2000), "Toponímia de la parròquia de ...", p. 156 (torre de Bellver)
Ferragud Domingo (2005), Medicina i promoció social a la ..., pp. 218, 324, 365, 373, 380, 398, 459, 463, 484 i 541
Destinatari als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1586, f. 4v – Lletra; Reial – 21 gener 1378
Esmentat als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1586, f. 82v – Notificació; Reial – 18 març 1379
Barcelona - BC - Arxiu històric – Hospital, Herències, llegats, vol. VIII, inv. 1, carpeta 25/1 – Inventari; Notarial – 1399

Lluís Cifuentes