Sciència.cat DB

Benvinguts a Sciència.cat DB, la base de dades de la ciència i la tècnica en català a l'Edat Mitjana i el Renaixement.

Què és Sciència.cat DB | Catàleg d'obres | Sigles | Com citar
Id Sciència.cat DB 

Obres | Manuscrits | Impresos | Documents | Persones | Bibliografia | Vocabulari

CAT - ESP - ENG

Sciència.cat DB nom2624 (26 / octubre / 2020)

Bartomeu (fl. València?, s. XV últim quart)

Creació de la fitxa: 2015-08-13
Darrera modificació: 2016-10-16
Categoria social i professional
barber-cirurgià - copista
Comentaris
El ms. aparentment valencià BNE 10162, copiat a les últimes dècades del s. XV, acaba (f. 118v) amb el colofó «Deo gracias. βαρτολομευς» (f. 118v). S'ha proposat (Albi 1988: 93-95) identificar aquest 'Bartolomeus' amb Bartomeu Martí (c. 1382 – 1462): 1) per la coincidència onomàstica i cronològica; 2) pel fet que aquest metge tenia alguns llibres copiats per ell a la seva biblioteca (els exemplars de la Chirurgia magna de Chaulhac [ítem 8] i el comentari al llib. IX del Liber Almansoris de Rasís de Jean de Tournemire [ítem 9] eren «scrits de mà del dit mestre Berthomeu Martí»); 3) per la suposició que la majoria dels seus llibres estaven escrits en català (seguint García Ballester 1966-1967, que va pensar erròniament, a partir dels títols, que la majoria ho eren; però, malgrat aquest error, sí que n'hi havia algun en català: vegeu València - ASCCV - Protocols notarials – vol. 811 – Inventari; Notarial – 16 juliol 1462); i 4) per la suposada identificació del «Compendi de cirurgia magistri Lanfrancii Mediolanensis cum compendio» que apareix en aquest inventari sense indicació de llengua (ítem 29) amb aquest manuscrit.

Tot i aquestes coincidències, a les quals es podria afegir la possibilitat que el ms. pugui provenir del fons familiar dels Borja, heretat pels Osuna (vegeu descripció del ms.), aquesta interpretació ha estat posada en dubte (Cifuentes 2000: 13, sense esmentar el nom), atès que el ms. és una miscel·lània d'un barber-cirurgià que exercia com a metge a les galeres, conté errors de còpia incomprensibles en un metge format acadèmicament i, afegim ara, la paleografia el situa cap a les dècades finals del s. XV. Sembla més probable que el nom del colofó correspongui al copista del ms. o més aviat, pel caire que tenen algunes de les seves addicions marginals, que es tracti del nom del metge (barber-cirurgià) que es va elaborar la còpia per al seu propi ús. En qualsevol cas, era algú que se sentia atret per la cultura grega, malgrat no dominar el grec (tot i que grafiat en grec, escriu el nom en llatí), per simple moda humanística o potser perquè havia recorregut l'Orient mediterrani, com els metges que es documenten a Duran 2015.
Bibliografia
Garcia Ballester (1966-1967), "Tres bibliotecas médicas en la ...", pp. 385-392 (biblioteca de Bartomeu Martí)
Albi Romero (1988), Lanfranco de Milán en España ..., pp. 93-95
Cifuentes i Comamala (2000), "La medicina en las galeras de la ...", p. 13 ("el ms. 10162... es una copia de encargo... realizada por un profesional de la escritura")
Duran Duelt (2015, en premsa), "Médecins, chirurgiens et ..."

Lluís Cifuentes