Sciència.cat DB

Benvinguts a Sciència.cat DB, la base de dades de la ciència i la tècnica en català a l'Edat Mitjana i el Renaixement.

Què és Sciència.cat DB | Catàleg d'obres | Sigles | Com citar
Id Sciència.cat DB 

Obres | Manuscrits | Impresos | Documents | Persones | Bibliografia | Vocabulari

CAT - ESP - ENG

Sciència.cat DB nom3424 (24 / juny / 2021)

Vesac, Joan de (fl. València, 1432 – Barcelona, 1462)

Creació de la fitxa: 2020-05-18
Darrera modificació: 2020-09-15
Categoria social i professional
examinador - familiar/domèstic - físic - mestre - protometge
Activitat professional
Patró: Rei Joan II el Sense Fe - Patró: Reina Joana Enríquez
Tipus de formació
Universitària
Graus universitaris
Mestre en arts i medicina
Àrea d'activitat
Territoris: Catalunya (principat) - Foix (comtat) - França (regne)
Localitats: Barcelona
Comentaris
Metge (físic) valencià d'origen occità. Mestre en arts i en medicina. Procedent del regne de França (probablement del comtat de Foix), es traslladà a València, on el 1432 comprà una casa per obrir una escola amb l'aval del físic Ramon Porter i el cirurgià Gabriel Garcia (Cruselles 1997). Encara posseïa aquesta casa el 1448 (Campos 2015). En una data desconeguda entrà al servei de Joan II el Sense Fe (1398 – 1479) i de la reina Joana Enríquez. En els anys 1459-1461 exercia de protometge (protofísic) en nom del rei. Examinà, entre d'altres, el cèlebre metge jueu de Lleida Cresques Abnarrabí (que operaria les cataractes del rei) o la metgessa de Barcelona Antònia (esposa de Joan Espicer) (fl. 1460 – 1467). El 1461 Joan II li encomana que vigili i denunciï els casos d'intrusisme a València (Gallent 1985). Aquell mateix any tenia un bon exemplar de la traducció francesa de les Dècades (Ab Urbe condita) de Titus Livi, que el rei li requisà per regalar-lo al duc de Borgonya (Escartí 2011). El 1462, a l'inici de la guerra civil catalana, fou enviat per la reina Joana a tractar amb el cabdill remença Francesc Verntallat i li portà credencials reials (Coll 1953; Freixa 2008). El mateix any fou acusat d'haver enverinat Carles de Viana (1421 – 1461) per ordre de la reina, i tot seguit detingut per les autoritats catalanes al Pallars. Escapà i fugí a França per Andorra (Sobrequés 2006; Mahiques 2014; Simón Tor et al. 2016). Casat amb Caterina, tingué una filla anomenada Magdalena, esposa del pintor valencià Jaume Baçó, àlies Jacomart, mort el 1461, del qual fou hereva (Company 2018). El 1482 n'era vídua Isabel, que cobrava una pensió de la tresoreria del rei, i més endavant en cobrà una la seva filla Joana (Chenu-Bustelo 2019). Tenia un germà anomenat Felip (Escartí 2011; Rubio Vela 1985-1998). Formes antigues: «Johan de Vesach» i «Johan de Vasach».
Bibliografia
Sobrequés i Vidal (2006), Joan Margarit i Pau: la tràgica ... [1951], pp. 175-176 (enverinador)
Coll Julià (1953), Doña Juana Enríquez ..., vol. 1, pp. 39-41, 212 (enverinador) i 333-334 (enviat de la reina)
Simon de Guilleuma (1958), "Crescas Abnarrabi, médico ...", p. 90 (llicència Cresques)
Cardoner i Planas (1971), "L'exercici professional de la ...", p. ***
Cardoner i Planas (1973), Història de la medicina a la ..., pp. 77, 104, 114, 170 i 276 (llicència Antònia)
Calbet i Camarasa - Corbella i Corbella (1981-1983), Diccionari biogràfic de metges ..., s.v. 'Vesach, Joan de'
Gallent Marco (1985), "Sobre intrusismo médico en ...", p. 169 (intrusisme)
Rubio Vela (1985-1998), Epistolari de la València ..., vol. 2, doc. 124 (Felip de Vesac)
Cruselles Gómez (1997), Escuela y sociedad en la Valencia ..., p. 89 (escola a València)
Dangler (2001), Mediating Fictions: Literature ..., p. 21 (llicència Antònia, de Cardoner)
Martorell (2004), Tirant lo Blanch, vol. 1, pp. xv-xvi (exemplar Livi en francès)
Freixa (2008), Francesc de Verntallat, Senyor de ..., pp. 225, 244 i 246 (enviat de la reina, recull bibliografia)
Ferrer Santanach (2010), La traducció catalana medieval ..., p. 72 (de Martorell, Tirant, ed. 2004)
Escartí (2010), "Tirant lo Blanch, Cervantes i ...", pp. 249-250 (exemplar Livi en francès, ed.)
Escartí (2011), "Conexiones e interferencias en la ...", ap. 2, pp. 14-15 i 20-21 (exemplar Livi en francès, ed.)
Mahiques Climent (2014), "Envenenamiento y apariciones de ...", p. 26-28 i 33 (enverinador, recull fonts i bibliografia)
Campos Perales (2015), "Algunas consideraciones sobre el ...", pp. 128-129 (casa a València)
Simón Tor - Simón Castellví - Simón Castellví - Simón Castellví - Simón Castellví - Pertejo Fernández (2016), "Les cataractes de Joan II ...", p. 24 (llicència Cresques, de Simón)
Company (2018), "Valencia and late gothic painting", p. 232 (primera família valenciana)
Chenu-Bustelo (2019), Les métiers de santé à la cour ..., p. 38 (pensions)

Lluís Cifuentes