Pertegàs, Bernat de (fl. Sant Celoni - Barcelona, 1309 – 1339)
Creació de la fitxa: 2020-10-02
Darrera modificació: 2025-01-14
- Categoria social i professional
- cirurgià - familiar/domèstic - físic-cirurgià
- Activitat professional
- Patró: Infant Alfons d'Aragó (Alfons III) - Patró: Rei Alfons III el Benigne
- Tipus de formació
- Universitària - Oberta
- Graus universitaris
- Mestre en medicina i cirurgia
- Àrea d'activitat
- Territoris: Catalunya (Principat) - Sardenya (regne/illa)
Localitats: Barcelona - Càller [Cagliari] - Sant Celoni (Vallès Oriental)
- Comentaris
- Metge (cirurgià i, més endavant, físic-cirurgià), de Sant Celoni (Vallès Oriental), on hi ha la riera de Pertegàs i la primera parròquia de la vila fou Sant Martí de Pertegàs. Anà a la campanya d'Almeria de Jaume II el Just (1267 – 1327), dels anys 1309-1310, però no sembla que fos metge del monarca. Més endavant, ingressà al servei de l'infant Alfons, al qual acompanyà a la conquesta de Sardenya (1323-1324), i aquest, en remuneració, li féu donació d'uns feus a l'illa (1325). Poc després, hi retornà amb altres forces militars (1325-1326). Quan l'infant esdevingué el rei Alfons III el Benigne (1299 – 1336), l'any 1327, exercí de cirurgià major de la seva cort fins a la seva mort (1339). El document que en dona la data de defunció (Galoppini 1989) l'anomena «magister in medicina et cirurgia», evidenciant que havia adquirit formació en medicina (físic-cirurgià). A la seva mort, la seva esposa Marquesa vengué els feus que tenia a Sardenya (les viles de Nuxis, Margallo i Petralonga, a la curadoria de Sulcis, en el Callerità) a Francesc Estaper, mercader de Barcelona establert a Castell de Càller i oriünd, com Bernat, de Sant Celoni. Arribas (1952) el tingué erròniament per anglès. — Formes antigues del nom: «Bernardus de Pertegacio», «Bernardus de Pertagacio», «Bernardus de Partegacio», «Bernardus Partegacii», «Bernardus de Partagacii», «Bernardus de Partagacio», «Bernardus de Partagaçio», «Bernardus de Partegas» (llatí), «Bernat de Pertegaç», «Bernat Partegàs», «Bernat Partagàs» (català).
- Bibliografia
- Arribas Palau (1952), La conquista de Cerdeña por ..., pp. 160n i 458, doc. 61
Galoppini (1989), Ricchezza e potere nella Sassari ..., pp. 57-59 ("Berenguer")
Cifuentes i Comamala (1993), Medicina i guerra a l'Europa baix ..., pp. 9-10, 16, 19, 37-38, 40, 49, 100, 106-107, 109, 126-128, 139, 142, 155-156, 320n, 610, doc. 11, 613-614, doc. 18, 637, doc. 51, 666-667, doc. 85, i 688-689, doc. 113
McVaugh (1994), "Royal surgeons and the value of ...", p. 216n
Vilanova (1998), Regimen Almarie ..., pp. 21, 26, 31, 35-37, 76, doc. 3, 79, doc. 10, 97, doc. 40, 116-118, doc. 63, 149, 154, 159 i 163-165
Lluís Cifuentes |