Sciència.cat DB

Benvinguts a Sciència.cat DB, la base de dades de la ciència i la tècnica en català a l'Edat Mitjana i el Renaixement.

Què és Sciència.cat DB | Catàleg d'obres | Sigles | Com citar
Id Sciència.cat DB 

Obres | Manuscrits | Impresos | Documents | Persones | Bibliografia | Vocabulari

CAT - ESP - ENG

Sciència.cat DB nom3762 (26 / juliol / 2021)

Umer Tauell (fl. València - Barcelona, 1362 – 1393)

Creació de la fitxa: 2020-11-22
Darrera modificació: 2021-04-08
Categoria social i professional
examinador - físic - jueu
Activitat professional
Privada
Tipus de formació
Oberta
Àrea d'activitat
Territoris: Catalunya (principat) - València (regne)
Localitats: Barcelona - València
Comentaris
Metge (físic), jueu, de València. Membre d'una família de metges jueus de la ciutat, molt notable i envejada a l'aljama, documentada des del regnat de Jaume II el Just (1267 – 1327) (Hinojosa 2006). Practicà el prestamisme en múltiples ocasions a València i al seu entorn, almenys des de 1362 (Hinojosa 2006: 424). Els 3.000 ss que li foren taxats per pagar la contribució extraordinària exigida pel rei a l'aljama el 1363, durant la guerra de Castella, en demostren la potència econòmica (Baer p. 378). Fou un dels adelantats de l'aljama que el 1371 foren denunciats, processats i bandejats per haver escollit un rabí sota influència d'un delegat del bisbe (Rubió & Rubió 1909: 493; Baer doc. 307). La inquina d'una part dels jueus de l'aljama continuà (acusació d'heretgia el 1381, falsificació de documents acusatoris el 1389, a Hinojosa 2006). Tanmateix, formà part de missatgeries que l'aljama trameté a la seva senyora, la reina Sibil·la de Fortià (c. 1350 – 1406), a Barcelona, el 1383 i el 1386. Durant aquesta última estada, aconseguí que la reina fes investigar la crema de la casa del seu fill, perpetrada per altres jueus (Hinojosa 2006: 423-424), i participà en el tribunal que examinà Bendit Caravida (fl. 1383 – 1395), metge jueu de Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387) i de l'infant Joan, després Joan I el Caçador (1350 – 1396) (Rubió & Rubió 1909: 491-492; Baer doc. 380; Cardoner 1943; Torre & Rubió 1971). El mateix any efectuà més préstecs a València i rodalia (Hinojosa 1993: 188-189). Durant el pogrom de 1391, tot i haver-se acollit a casa de Pere d' Artés (I) (fl. 1387 – 1407), fou obligat a convertir-se (amb el nom de Pere d'Artés) ell, els seus fills i les esposes i fills d'aquests (Chabás 1891; Hinojosa 1993: 35). — Formes antigues del nom: «Humer Tauell», «Humer Tahuell», «Umer Tahuel», «Humer Cauell» (llatí). S'ha editat "Cavell" (Rubió & Rubió 1909), "Tauell" (Baer 1929-1936; Torre & Rubió 1971; etc.) i "Cauell" (Cardoner 1943). Les formes "Tahuel" o "Tahuell" confirmen la "u". La forma "Cauell", emprada per algun copista cristià, és errònia i provocada per la semblança dels traços de la "c" i la "t" en l'escriptura gòtica cursiva. El cognom טויל (TWYL, i.e. "Tauell" o "Tavell") als responsa d'Iṣḥaq ben Šéšet (Barcelona, 1326-Alger, 1408) (Baer 1929-1936). És comú entre els jueus de València, i prové de l'àrab Tawil, “l'alt” (agraïments: Meritxell Blasco; José Ramón Magdalena).
Bibliografia
Chabàs Llorens (1891), "Los judíos valencianos: el robo ...", p. 191 ("Mestre Numer Tahuel" [i.e. "N'Umer")
Rubió i Lluch - Rubió i Balaguer (1909), "Notes sobre la ciència oriental ...", pp. 491-492 ("Humer Cavell") i 493 ("Humer Tahuell")
Baer (1929-1936), Die Juden im christlichen Spanien ..., vol. 1, pp. 378 ("Homer, lo metge"), 447-448, doc. 307 ("Humer Tahuell, phisicum"), 578-580, doc. 380 ("Humer Tauell")
Cardoner i Planas (1943), "El médico judío Selomó ...", pp. 391-392 ("Humer Cauell")
Voltes i Bou (1955), "Notas sobre médicos barceloneses ...", p. 128, núm. 35 ("Humer Tavell")
Torre y del Cerro - Rubió i Balaguer (1971), Documentos para la historia de la ..., pp. 73-76, doc. 46 ("Humer Tauell")
Vidal Beltran (1974), Valencia en la época de Juan I, p. 69 ("Numer Tahuel")
García Ballester - McVaugh - Rubio Vela (1989 [=1990]), Medical Licensing and Learning in ..., p. 29 (de Torre & Rubió) ("1368")
Hinojosa Montalvo (1993), The Jews of the Kingdom of ..., pp. 35, 188-189 i 353, doc. 56 ("Umer Tahuel", "Numer Tahuel" [i.e. "N'Umer"])
Jordi i González (1997), Aportació a la història de la ..., p. 114 (de Rubió & Rubió)
Hinojosa Montalvo (2006), "Médicos judíos en la ciudad de ...", pp. 417, 423-425, 427-428, 430-432, 434 i 436 ("Humer Tahuell")
Hinojosa Montalvo (2007), En el nombre de Yahveh: la ..., pp. ***, 572
Hinojosa Montalvo (2014), "Los judíos valencianos y el ...", p. 23 ("Humer Tahuell")
Jáuregui Álvarez (2017), «Físic e cirurgià juheu»: la ..., p. 129 (de Torre & Rubió)
Variants del nom
Humer Cauell
Humer Cavell
Artés, Pere d'

Lluís Cifuentes