Germà, Pere (fl. Barcelona, 1372 – 1400)
Creació de la fitxa: 2021-03-19
Darrera modificació: 2022-08-12
- Categoria social i professional
- físic - mestre - metge
- Activitat professional
- Privada
- Tipus de formació
- Universitària
- Graus universitaris
- Batxiller en medicina, 1386
Mestre en medicina, 1400
- Àrea d'activitat
- Territoris: Catalunya (principat)
Localitats: Barcelona
- Comentaris
- Metge (físic), ciutadà de Barcelona. El 1386 afirmà ser batxiller en medicina per la Universitat de Montpeller, i en un document de 1400 se l'anomena mestre en medicina. Hereu (potser fill) del metge de Barcelona Arnau Germà (fl. 1362 – 1386/1398). El 1386 fou acusat pel veguer de Barcelona d'exercir la medicina sense haver-la estudiat en una universitat durant tres anys, haver-ne estat examinat i tenir-ne els llibres ordinaris (constitució de Montsó de 1363), però apel·là al rei i aquest, a la vista de bons informes dels experts, li concedí la llicència (Torre & Rubió 1971). Durant els anys 1390-1395 fou un dels comissionats per Joan I el Caçador (1350 – 1396) per reclamar els deutes dels jueus i els conversos de Barcelona (fons D. Nirenberg). Devia ser amic de l'apotecari Bartomeu Querol, perquè feu de testimoni al seu testament de 1384 —al costat dels metges Francesc de Granollacs (fl. 1384 – 1422) i del convers Lluís de Jonqueres— (Ferragud 2005), i també de l'apotecari Pere Terrassa (fl. 1367 – 1402), amb el qual decidí compartir sepultura al claustre de la catedral de Barcelona, amb el senyals heràldics d'un i altre, com consta al testament de l'apotecari, de 1398. El 1396 fou un dels marmessors testamentaris de Francesca, muller d'aquest últim apotecari. Tingué una filla, Constança, afavorida, com el seu pare, al testament de l'esmentada Francesca (Vela 2007). El 1400 tenia embargats els 110 sous que Arnau Germà havia llegat a alguns estudiants del monestir de Santa Maria del Carmel (Barcelona) en el seu testament (Torre & Rubió 1971). Ell o Arnau Germà és el «mestre Germà» esmentat a Bernat Metge, De vostra salut he desig (Medecina) [Medecina apropiada a tot mal, 1396] (Olivar 1920-1922). — Formes antigues del nom: «Petrus Germani» (llatí).
- Bibliografia
- Olivar i Daydí (1920-1922 [=1925]), "Un nou manuscrit d'obres de ...", p. 370 (Medecina) (només considera A. Germà)
Torre y del Cerro - Rubió i Balaguer (1971), Documentos para la historia de la ..., pp. 40 (Arnau o Pere Germà a la Medecina), 47 i 99, doc. 65 (llegat)
Ferragud Domingo (2005), Medicina i promoció social a la ..., pp. 91, 195 i 225
Vela i Aulesa (2007), Especiers i candelers a Barcelona ..., vol. 1, pp. 351 i 403; vol. 2, pp. 529 (doc. 34), 532 (doc. 37), 668 i 670
Lluís Cifuentes; Gemma Escribà Bonastre |