Sciència.cat DB

Benvinguts a Sciència.cat DB, la base de dades de la ciència i la tècnica en català a l'Edat Mitjana i el Renaixement.

Què és Sciència.cat DB | Catàleg d'obres | Sigles | Com citar
Id Sciència.cat DB 

Obres | Manuscrits | Impresos | Documents | Persones | Bibliografia | Vocabulari

CAT - ESP - ENG

Sciència.cat DB nom44 (14 / juny / 2021)

Chaulhac, Guiu de (Chaulhac, Gavaldà, c. 1298 – Avinyó, 1368)

Creació de la fitxa: 2007-02-08
Darrera modificació: 2021-03-29
Categoria social i professional
canonge - físic - mestre - prevere
Activitat professional
Patró: Eclesiàstic
Tipus de formació
Universitària
Graus universitaris
Mestre en arts i medicina
Àrea d'activitat
Territoris: Estats Pontificis - França (regne) - Itàlia (península)
Localitats: Avinyó [Avignon] - Bolonya [Bologna] - Montpeller [Montpellier] - París - Tolosa de Llenguadoc [Toulouse]
Comentaris
Metge (físic). Nascut a Chaulhac (Gavaldà, act. departament de Lozère, al Llenguadoc oriental). Format a les universitats de Tolosa, Montpeller, París i Bolonya. Obtingué els graus de mestre en arts i en medicina a Montpeller (c. 1325). També fou clergue (prevere) i, des de 1344, canonge de la basílica de Saint-Just de Lió, comunitat de la qual fou metge. Durant la pesta de 1348 era a Avinyó, on participà en autòpsies autoritzades pel papa, va contreure la malaltia i la superà, i aquell mateix any entrà al servei del papa Climent VI, i més tard al dels seus successors Innocent VI i Urbà V. Els papes li van atorgar altres canongies. La rivalitat amb Petrarca a la seu papal sembla que hauria originat la Invective contra medicum d'aquest darrer. La seva obra principal és l'Inventarium seu collectorium in parte cyrurgicali medicine (Montpeller, 1363), una summa escolàstica de la cirurgia que la situa sòlidament en el marc de la medicina hipocraticogalènica. L'obra (coneguda com a "Guidon" a França, cat. "Guidó") va tenir un gran èxit entre els metges i sobretot entre els cirurgians i els barbers, en llatí i en traducció a moltes llengües vernacles i a l'hebreu. S'imprimí (amb el títol de Chirurgia magna) a finals del segle XV i va mantenir la vigència fins entrada l'època moderna. Morí el 23/07/1368, anant d'Avinyó a Lió, i fou soterrat a la basílica de Saint-Just d'aquesta darrera ciutat (destruïda durant les Guerres de Religió). — Formes antigues del nom: «Guido de Cauliaco» (llatí), «Gui/Guy de Chaulhac» (francès/occità), «Gui/Guy de Chauliac» (francès/occità), «Giy deh Šwliyʾaq» (hebreu), «Guido de Cauliach» (català).
Bibliografia
Wickersheimer (1936), Dictionnaire biographique des ...
Aimes (1962), "Un illustre maître ..."
Enselme (1967), "Biographie de Guy de Chauliac"
Bullough (1971), "Guy de Chauliac"
Jacquart (1979), Dictionnaire biographique des ...
Keil (1981-2004), "Guy de Chauliac"
Bazin-Tacchella (1995), "Un chirurgien-clerc: Guy de ..."
Dumas (2005), "Guy de Chauliac"
McVaugh (2006), The Rational Surgery of the ...
Enllaços
data.bnf.fr
Wikipedia ENG
Variants del nom
Caulhiac, Gui de
Chauliac, Guy de
Guidó [mestre]
Cauliaco, Guido de
Cauliac, Guidó de

Lluís Cifuentes