Cruïlles, Bernat de (fl. 1360 – post 1436)
Creació de la fitxa: 2021-04-29
Darrera modificació: 2025-10-20
- Categoria social i professional
- camarlenc reial - cavaller - conseller reial - majordom reial - noble - procurador
- Comentaris
- Noble (cavaller). Fill i hereu de Berenguer (II) de Cruïlles (m. 1402), de la línia dels senyors de Calonge i Bestracà. El 1391 lluità a Sicília amb el seu pare i els seus germans, on anà en l'expedició de l'infant Martí, després Martí I l'Humà (1356 – 1410). Havent tornat a Catalunya, comandà la companyia que conduí a Barcelona el rebel comte d'Empúries (1396). Molt estimat pel rei Martí, del qual fou conseller i camarlenc, i que el 1406 recomanà el seu fill Joan a la Universitat de Bolonya, on anava a estudiar, amb una carta signada pel secretari reial Bernat Metge (c. 1348 – 1413). A les corts del 1408 defensà el braç dels cavallers i els donzells i actuà com a procurador de la reina Violant de Bar (c. 1365 – 1431). Durant l'interregne (1410-1412) regí les baronies de Bernat (IV) de Cabrera (1391 – 1423), comte de Mòdica, que defensà amb èxit de la seva actuació a Sicília, i actuà com a urgellista. El 1413 fou un dels notables citats a consell per Ferran I el d'Antequera (1380 – 1416) per decidir la repressió armada de la revolta de Jaume (II) d'Urgell (1380 – 1433). El 1419 era conseller i majordom de la reina Maria de Castella (1406 – 1458) i recaptador del tribut demanat a Catalunya per al seu casament.
- Bibliografia
- Albertí (1966-1970), Diccionari biogràfic, s. v. Cruïlles, Bernat de
- Enllaços
- GEC
Gemma Escribà Bonastre |