Sciència.cat DB

Benvinguts a Sciència.cat DB, la base de dades de la ciència i la tècnica en català a l'Edat Mitjana i el Renaixement.

Què és Sciència.cat DB | Catàleg d'obres | Sigles | Com citar
Id Sciència.cat DB 

Obres | Manuscrits | Impresos | Documents | Persones | Bibliografia | Vocabulari

CAT - ESP - ENG

Sciència.cat DB nom741 (14 / juny / 2021)

Jacme, Joan (m. Montpeller?, 1384)

Creació de la fitxa: 2008-07-21
Darrera modificació: 2020-09-16
Categoria social i professional
canceller (ensenyament) - físic - mestre - professor
Activitat professional
Ensenyament - Privada i rei
Tipus de formació
Universitària
Graus universitaris
Mestre en arts i medicina
Àrea d'activitat
Territoris: Catalunya (principat) - França (regne)
Localitats: Avinyó [Avignon] - Barcelona - Montpeller [Montpellier] - París
Comentaris
Metge (físic). Mestre en arts i en medicina, que exercí com a professor a la Universitat de Montpeller. Això féu creure que era occità (Grand 1918, Wickersheimer 1936), però el descobriment d'una traducció catalana del Kitāb al-ʿuyūn d'al-Qūṭī (Alcoatí) al seu nom obligà a pensar en un origen català, del qual, però, no hi ha proves concretes, tot i que se l'ha suposat fill d'un «maestre Jacme», metge de Lleida, que serví Jaume II el Just (1267 – 1327) el 1304 (Simon de Guilleuma 1933). Potser estudià a Lleida, atès que no figura a les nòmines d'estudiants de Montpeller i París. El 1364, essent metge del papa Urbà V, fou nomenat canceller de la Facultat de Medicina de la Universitat de Montpeller (Cartulaire, doc. 123). El 1369 era metge de Lluís, duc d'Anjou i lloctinent al Llenguadoc de Carles V de França (1338 – 1380), que el mateix any l'ennoblí. Assistí Gregori XI, a Avinyó, el 1372, el rei de França, a París, el 1378 (comitent, en aquest any, del Secretarium practice medicine, la seva obra principal, i qualificant-lo de «physicus regius»), i el febrer-març aquest mateix any 1378, Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387), a Barcelona (Roca 1928), que li encomanà la traducció esmentada. També assistí Climent VII, que li atorgà una indulgència plenària (Cartulaire, doc. 166, 1378) i el cridà per darrera vegada, a Lunèl, el 23-VI-1384. Morí potser en el camí d'anada o de tornada («extra romanam curiam») a Montpeller, on tenia casa i muller (Maria), abans de l'11-VIII-1384, data en què Joan de Tornamira, amb qui havia mantingut una forta rivalitat, el substituí com a canceller de la Universitat (Cartulaire, doc. 174). A banda de les obres esmentades, li són atribuïdes les següents: De calculo in vesica, De pestilentia (1376), De sterilitate, Ad anathomicam compositionem oculorum intelligendam (dubtós), De naturis paroxismorum, Receptae super quarto Canonis Avicennae de febribus, una disputatio sobre la lepra amb Joan de Tornamira (1363) i la traducció catalana d'unes Lletres de Galè a Corís sobre les malalties dels ulls (Simon de Guilleuma 1933, Wickersheimer 1936, Jacquart 1979, Bosc 2015). Formes antigues del nom: en documents reials francesos és anomenat com a «Joannes Jame» (1369) i «Jehan Jacme» (1378) i als documents reials catalans «Johan Jacme» (1378-1379). «Jacme» és la forma medieval del nom 'Jaume' tant en català com en occità, que en aquest cas actua com a cognom i, per tant, és procedent regularitzar-ne l'ortografia ('Joan Jacme'), però no actualizar-lo ('Joan Jaume'), com s'ha fet en alguna ocasió. A partir de la coincidència del nom, Klebs 1935 suggerí, inaceptablement, que podia haver estat fill de Jaume d' Agramont (m. 1348). En llatí: «Johannes Jacobi».
Bibliografia
Germain - Calmette (1890 - 1912), Cartulaire de l'Université de ..., vol. 1, doc. 123, pp. 460-463, 166, pp. 602-606, i 174, pp. 634-635
Steinschneider (1893), Die hebraeischen Übersetzungen ..., pp. 804-805, núm. 501
Pansier (1904-1905), "Les maîtres de la Faculté de ..."
Grand (1918), "Un jurisconsulte du XIVe siècle ...", pp. 80 i 82
Fournier (1927), "Pierre Jame (Petrus Jacobi) ...", p. 487
Roca (1928), "La reyna empordanesa", pp. 33, 97 i (ed. dels documents) 168-169
Simon de Guilleuma (1933), "Notícia històrica dels ...", pp. 33-38
Klebs (1935), "Jacme d'Agramont, Johan Jacme ..."
Wickersheimer (1936), Dictionnaire biographique des ..., pp. 422-424
Cardoner i Planas (1973), Història de la medicina a la ..., pp, 51, 59 i 175
Jacquart (1979), Supplément à Ernest ..., p. 162
Bacardí - Godayol (2011), Diccionari de la traducció ..., s.v.
Bosc (2016), Montpellier et la médecine ..., pp. 53-55
Enllaços
data.bnf.fr
Variants del nom
Jaume, Joan
Jacobi, Johannes
Jame, Joannes

Lluís Cifuentes