Rocabertí, Alamanda de (m. 1373)
Creació de la fitxa: 2023-08-04
Darrera modificació: 2026-08-07
- Categoria social i professional
- noble
- Comentaris
- Noble, senyora (usufructuària) de la baronia de Queralt, de la vila de Santa Coloma i d'altres llocs (1348-1364). Filla del vescomte Dalmau (VII) de Rocabertí i de Beatriu de Serrallonga, senyora de la baronia de Cabrenys. El 1331 es casà amb Pere (V) de Queralt (m. 1348). A causa de la minoria el seu fill i hereu Dalmau (I) de Queralt (1335 – 1387), pel testament del seu espòs, mort prematurament en 1348, esdevingué senyora usufructuària de la baronia. Des de 1356 compartí la senyoria amb el fill, però, després de desavinences, hi renuncià (1364) a canvi de la senyoria de Vespella. Durant el seu govern, les primeres mesures que prengué estigueren marcades per les conseqüències de la Pesta Negra. Seguint la línia dels seus predecessors en la baronia, confià en la comunitat jueva per dinamitzar l'economia colomina, la reorganitzà i en confirmà els privilegis (1358). Com a cosenyora de la baronia, vers 1356 fou comitent, juntament amb el seu fill i la seva nora, del retaule dels Sants Joans de la capella del castell de Santa Coloma, avui al MNAC. Decidí enterrar-se a la catedral de Tarragona i no al sepulcre de Santa Maria de Bell-lloc que el seu fill hi havia fet construir per als seus pares.
- Bibliografia
- Costa (1967-1969), "La família de Queralt i Santes ...", pp. 107-108
Coll i Rossell (1988), "El retaule dels Sants Joans de ..."
Carreras Tarragó (1996), "Els senyors de Santa Coloma [de ...", p. 41
Soldevila (2014), Les quatre grans cròniques, IV ..., p. 339 (nota de Maria Teresa Ferrer i Mallol)
- Enllaços
- Wikipedia CAT
Gemma Escribà; Lluís Cifuentes |