Sciència.cat DB

Benvinguts a Sciència.cat DB, la base de dades de la ciència i la tècnica en català a l'Edat Mitjana i el Renaixement.

Què és Sciència.cat DB | Catàleg d'obres | Sigles | Com citar
Id Sciència.cat DB 

Obres | Manuscrits | Impresos | Documents | Persones | Bibliografia | Vocabulari

Sciència.cat DB op122 (21 / octubre / 2019)

Rocabertí, Jofre (VII) de (c. 1420 – 1479). Llibre de cetreria

Publicació de la fitxa: 2015-01-09
Darrera modificació: 2015-02-10
Bases de dades:Sciència.cat

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Estat:completa

Identificació

Autor:Rocabertí, Jofre (VII) de (c. 1420 – 1479)
Títol regularitzat:Llibre de cetreria
Altres títols:«Libre de cetreria»
Llengua:Català
Data:estimada - c. 1465-1473
Lloc:València?
Notes sobre la datació:Vegeu Observacions.
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa
Gènere:Compendi de falconeria
Matèries:Veterinària - Falconeria i caça
Cinegètica

Contingut

Consistència:completa
Especificacions:El ms. únic conservat té el text complet però li manquen les rúbriques.

Íncipit

Rúbrica inicial:«Libre de cetreria compost per lo bescompte de Roquallbertim [sic] per lo reverendíssimo senyor, lo senyor ca<r>denal de València».
Íncipit del pròleg:«En nom de Déu et de la sua beneyta mare, la Verge Marya, comens lo present tractat, fet per mi, bescompte de Roquallbertim, a prechs de don Pedro Dessa. La present ordinatió <és> per l'art de la casa e de tota natura o agres <de falcons>, ni qual qualitat tenen, ni com los deu hom tractar ni donar a mengar, ni quals són pus avantagats ni més valentes, quada falcó, segons sa natura requer e qualitat».
Íncipit text:«Primo, comensaré en los falquons pelegrins, com aquels que són <més> merexedors, et de la gentill qualitat e condició que tenen en totas cosas. — Primierament, ans que ell se pesca...»

Èxplicit

Èxplicit del text:«... Per falqó o estor que té pantaix. — Pren granotas e fer-les uetes [sic per netes], e apré<s> sequa-les e fes-ne pólvora, e dóna<'n> al falcó o astor a mengar .VIII. o nove [sic] dies e guarrà sens duptes».

Materials complementaris

Pròleg de l'autor,
traductor o adaptador:
Autor

Altres persones relacionades

Comitent:Eça, Pedro d' (1415 – 1492) {don}
Dedicatari:Alexandre VI (1431 – 1503) {cardenal de València}

Sinopsi

Sinopsi:Breu compendi medicopràctic sobre les aus de cacera. El text s'estructura en dues parts ben definides: la primera està dedicada als tipus o agres de falcons i la segona a la patologia i la terapèutica d'aquests ocells.
Públic/intenció:Falconers i nobles (laics i eclesiàstics).
Públic/intenció:Falconers
Nobles

Transmissió

Manuscrits:Barcelona - Col·l. Par - s/n - ff. 1r-12r

Difusió

Interpolació en altres textos:1) Bartomeu de Verí, Receptari de Bartomeu de Verí (Mallorca, c. 1469-1502) recollí una recepta d'un Rocabertí («Pulvis laxativus contra reuma (Rocabertí)», núm. 24) que podria ser una al·lusió a aquesta obra (comprovar).
2) Un receptari castellà afegit a una còpia (ms. Madrid, BR, II-1366, s. XV) del Libro de la caza de las aves de Pedro López de Ayala (1385-1386) conté una «Reçepta del conde de Rocamartín para filandras» (f. 86r) (Gutiérrez a Juan Manuel - López de Ayala 1879, citat per Fradejas 1991).
Per altra banda, l'obra de López de Ayala (cap. 21, «Del halcón que tiene filandras o filomeras», ed. Gutiérrez a Juan Manuel - López de Ayala 1879, etc.) cita com a font un altre noble català («oí decir al Vizconde de Illa, que es un gran señor en el reino de Aragón, y es muy cazador y sabedor de los cuidados y dolencias de las aves»), que deu ser Andreu de Fenollet, vescomte d'Illa i de Canet (m. 1386/1387). Gutiérrez 1971 el confon amb el vescomte de Rocabertí.

Bibliografia

Edicions:Rocabertí (1951), Llibre de cetreria compost per lo ... - Facsímil del ms.
Querol San Abdon (2004), El Llibre de cetreria del ...
Catàlegs i repertoris:Fradejas Rueda (1991), Bibliotheca cinegetica hispanica ..., p. 79, § *ALa1 ("Remon Dalmalle, vesconte de Rocabertí")
Bibliografia:Juan Manuel de Castilla - López de Ayala (1879), Libros de cetrería de el ..., pp. *** [345-353] (recepta per a filandres del vescomte de Rocabertí)
Schwerdt (1928-1937), Hawking, Hunting, Shooting ..., vol. 2, p. 353
Gutiérrez Arrese (1971), La caza en la literatura ..., p. ***
Fradejas Rueda (1993), "¿Una versión catalana del ..."
Trias de Bes (1993-1994), "El Llibre de cetreria del ..." (proposa una altra identificació de l'autor i una altra datació)
Trias de Bes (1994), "Espagne: la fauconnerie et sa ...", p. 180
Querol San Abdon (2000), "Proyecto de tesis doctoral: el ..."
Bover - Rosselló (2003), La falconeria a les Balears ..., p. 18 (en citen una transcripció inèdita de Maria Rosa Fort i Cañellas, de la Univ. de Saragossa)
Querol San Abdon (2003), Materials per a un diccionari ... (lèxic)
Cifuentes i Comamala (2006), La ciència en català a l'Edat ..., pp. 152-153 (proposa una altra identificació de l'autor i una altra datació)
Querol San Abdon - Pumarola Batlle (2007), "Introducció al Llibre de ..."
Catàleg online de la BR, ms. II/1366 (recepta per a filandres del vescomte de Rocabertí)

Sobre el viatge de Roderic de Borja:
Villanueva (1803-1852), Viage literario a las iglesias de ..., vol. 2 (1804), p. 212-216, doc. 10
Sanchis Sivera (1924), "El cardenal Rodrigo de Borja en ..."
González Baldoví (1992), "La visita de Roderic de Borja a ..."

Observacions

La identificació dels personatges implicats en aquesta obra (un vescomte de Rocabertí, un bisbe de València que fou cardenal i un cert «don Pedro Dessa») ha conduït a diverses propostes des dels temps del primer posseïdor modern. Schwedt 1928-1937, confonent autor i destinatari, proposà atribuir-la a Joan Tomàs de Rocabertí, arquebisbe de València (1627-1699), que mai no fou cardenal. Més recentment, Trias de Bes 1993-1994, empès per una datació que creia tardana del ms., que tenia per l'original de l'obra, l'atribuí al vescomte Martí Onofre I de Rocabertí (1512-1567) i la relacionà amb el cardenal Pedro de Deza (1520-1600), que mai no fou bisbe de València. A Cifuentes 2006 [2002] proposàrem atribuir-la al vescomte Felip Dalmau (I) de Rocabertí (m. 1392) per les relacions que tingué amb el cardenal Jaume de Prades i de Foix (1340 – 1396), bisbe de València, al voltant de l'atracció que compartien per la falconeria, i per estar documentat com a escriptor, però sense que llavors atinéssim a identificar Pedro d'Eça. Aquesta atribució és acceptada i argumentada a Querol 2003 i 2004, i recollida en algunes altres publicacions. Més tard, Jordi Querol (tesi doctoral inconclusa, proposada a Querol 2000) identificà Pedro d'Eça, un dels principals capitans de Pere IV el Conestable de Portugal (1429 – 1466), amb la qual cosa el vescomte de Rocabertí havia de ser necessàriament Jofre VII, un dels més destacats membres de l'alta noblesa partidaris del Consell del Principat durant la guerra civil catalana.

Jofre VII i Pedro d'Eça foren capturats a la batalla de Calaf i empresonats al castell de Xàtiva (1465). Pedro fou alliberat el 1468, però el vescomte, per la seva rellevància política, no ho fou fins a 1471/1472, i tot seguit hagué de recongraciar-se amb Joan II el Sense Fe (1398 – 1479) per a poder recuperar el seu patrimoni. Roderic de Borja, bisbe de València, cardenal i vicecanceller de l'Església, viatjà a València i a Castella el 1472-1473 com a legat papal per a promoure la croada contra els turcs i hi portà la butlla de dispensa que legalitzà el matrimoni del llavors príncep de Girona Ferran II el Catòlic (1452 – 1516) amb Isabel de Castella. És probable que l'obra, suggerida per Pedro d'Eça, fos concebuda per a facilitar el perdó del rei al vescomte, aprofitant el viatge i la influència de Roderic de Borja. El cardenal devia sentir-se tan atret per la falconeria com la noblesa laica del seu temps, i en particular per les possibilitats polítiques que n'oferia l'ostentació. Així, per exemple, l'agost de 1473 visità Xàtiva, la seva ciutat natal, acompanyat d'un seguici en el qual no mancava un falconer, i aquest portava per la brida un cavall «aparellat a la moresca, ab quatre gàbies grans de filferro daurat en forma de castell ab tota fantasia», on duia «quatre francolins caçats a la vall de Càrcer» destinats, com a present, als jurats de la ciutat (González 1992) [per al francolí com a menja exquisida documentada al Quijote de Cervantes, vegeu Badia - Cabré - Riquer - Santanach - Coll-Vinent (2014), Martí de Riquer i els valors ..., pp. 65-66 i foto en b/n a la p. 67]. De tornada a Roma, va sobreviure a un aparatós naufragi, però, fos com fos, el ms. original va arribar a Itàlia i, malgrat l'aparent senzillesa, va suscitar interès com per a ser copiat.

En efecte, el ms. únic que actualment conserva l'obra és una còpia feta a Itàlia (Nàpols?) a la fi del s. XV o inici del XVI, i conté també l'Anònim, Tractat per a l'art de la caça, atribuït al rei Artús, amb el qual sovint s'ha confòs el tractat del vescomte (ho fan Trias de Bes 1993-1994 i Fradejas 1993; aquest darrer n'indica unes fonts que, en realitat, corresponen a aquesta altra obra).

El terme 'cetreria' com a sinònim de 'falconeria' es documenta contemporàniament a l'Espill de Jaume Roig, Magnifich mossen Johan [Espill], v. 991.