Sciència.cat DB

Benvinguts a Sciència.cat DB, la base de dades de la ciència i la tècnica en català a l'Edat Mitjana i el Renaixement.

Què és Sciència.cat DB | Catàleg d'obres | Sigles | Com citar
Id Sciència.cat DB 

Obres | Manuscrits | Impresos | Documents | Persones | Bibliografia | Vocabulari

Sciència.cat DB op15 (12 / novembre / 2019)

Cremona, Gerard de (c. 1114 – 1187). Theorica planetarum

Aquesta obra té:

Traducció: Cremona, Gerard de (c. 1114 – 1187). Teòrica de les planetes [Català]. Traductor: Anònim

Publicació de la fitxa: 2013-07-14
Darrera modificació: 2014-12-15
Bases de dades:Sciència.cat

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Estat:parcial

Identificació

Autor:Cremona, Gerard de (c. 1114 – 1187)
Títol regularitzat:Theorica planetarum
Llengua:Llatí
Matèries:Astronomia i astrologia - Astronomia

Contingut

Íncipit

Íncipit text:«Circulus eccentricus...»

Altres persones relacionades

Altres:Sabbioneta, Gerard de (fl. s. XIII)
Posseïdor:Martí I l'Humà (1356 – 1410)

Transmissió

Manuscrits:Venècia [Venezia] - Marciana - Manoscritti - Fr. Z. 25 [=259] - 37-38
Atestacions documentals:Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 2326 – 13 setembre 1410 – ítem 207

Bibliografia

Edicions:Carmody (1942), Theorica planetarum Gerardi
Bibliografia:Boncompagni (1850-1851), "Della vita e delle opere di ..."
Massó i Torrents (1905), "Inventari dels béns mobles del ...", núm. 207 (ex. biblioteca reial)
Sarton (1927-1948), Introduction to the History of ..., vol. 2, p. 987
Nallino (1932), "Il Gherardo Cremonese autore ..."
Pedersen (1961), "Theorica: a study in language and ..."
Pedersen (1962), "The theorica ..."
Pedersen (1978), "The decline and fall of the ..."
Lemay (1985), "Gerard of Cremona"
Pedersen (1992), "The Theorica planetarum and its ..."
Chabás Bergón (1992), L'Astronomia de Jacob ben David ..., p. 36 (ex. biblioteca reial)
Abū Maʻšar al-Balḥī (Albumasar) (1995-1996), Kitāb al-madkhal al-kabīr ilá ..., vol. 4, pp. 84-94
Federici Vescovini (1998), "Autour de la Theorica planetarum ..."
Tredwell (2005), "Theorica planetarum"
Boudet (2006 [=2007]), Entre science et nigromance ..., pp. 50 i 75-76

Observacions

Aquesta theorica planetarum (sobre el gènere, vegeu Pedersen 1962, 1978 i 1992; i Tredwell 2005) circulà a nom de Gerard de Cremona (c. 1114 – 1187). El fet que aquest nom aparegui només en les edicions renaixentistes que se'n van fer (la primera a Ferrara el 1478) i que a la majoria dels mss. llavors coneguts sigui anònima o hi sigui atribuïda a Joan de Sevilla (fl. s. XII-1), Robert Grosseteste, Simon Bredon i Walter Brit, va portar Boncompagni 1851 a proposar d'atribuir-la a Gerard de Sabbioneta (fl. s. XIII), però és una hipòtesi que no s'ha pogut provar i que s'ha vist cada vegada amb més escepticisme. Darrerament se n'ha localitzat un ms. de l'any 1178, el més antic conegut fins ara, que porta l'atribució a Gerard de Cremona i en confirmaria l'autoria (Lemay 1985; Abū Maʻšar [Lemay] 1995-1996; Federici 1998). En qualsevol cas, fou escrita abans de 1236, perquè és reproduïda al Liber introductorius de Michael Scot (m. 1235/1236).

L'obra és un resum de l'astronomia ptolemaica fet a partir d'al-Farghānī i al-Battānī que va tenir un gran èxit als medis universitaris fins a mitjan s. XV (220 mss. conservats), sobretot pel caràcter de tractat pedagògic que completa el de Joan de Holywood, Tractatus de sphera oferint una definició purament geomètrica dels moviments planetaris.

La biblioteca de Martí I l'Humà (1356 – 1410), segons l'inventari de 1410, disposava d'un exemplar en llatí d'aquesta obra (Massó 1905, núm 207; Chabás 1992, p. 36).