Sciència.cat DB

Benvinguts a Sciència.cat DB, la base de dades de la ciència i la tècnica en català a l'Edat Mitjana i el Renaixement.

Què és Sciència.cat DB | Catàleg d'obres | Sigles | Com citar
Id Sciència.cat DB

Obres | Manuscrits | Impresos | Documents | Persones | Bibliografia | Vocabulari

Sciència.cat DB op1960 (15 / setembre / 2019)

Abū-l-Qāsim al-Zahrāwī (c. 936 – c. 1013). De cibariis infirmorum [Llatí]. Traductor: Eimeric, Berenguer (s. XIII – c. 1356)

Aquesta obra és:

Traducció de: Abū-l-Qāsim al-Zahrāwī (c. 936 – c. 1013). Dietes dels malalts [Català]. Traductor: Eimeric, Berenguer (s. XIII – c. 1356)

Traducció de: Abū-l-Qāsim al-Zahrāwī (c. 936 – c. 1013). Kitāb al-taṣrīf [Àrab]

Publicació de la fitxa: 2013-09-04
Darrera modificació: 2015-11-29
Bases de dades:Sciència.cat

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Estat:completa

Identificació

Autor:Abū-l-Qāsim al-Zahrāwī (c. 936 – c. 1013)
Títol regularitzat:De cibariis infirmorum
Altres títols:Dictio de cibariis infirmorum (Viena)
Traductor:Eimeric, Berenguer (s. XIII – c. 1356)
Llengua:Llatí
Data:estimada - ante 1318
Lloc:Montpeller
Notes sobre la datació:Bernat de Gordon es documenta com a professor a Montpeller fins 1308. Eimeric consta exercint la medicina a València l'any 1318.
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa
Gènere:Tractat pràctic
Matèries:Medicina - Dietètica i higiene

Contingut

Íncipit

Rúbrica inicial:«Incipit addicio Azarami de cibariis infirmorum translata de arabico in vulgare cathalenorum et a vulgari in latino a Berengario enutrito in Montepessulano» (ms. Torí, Giacosa 1901 i Wickersheimer 1936)
«Incipit .XXVI. [sic] ditis [sic] Albucasim Ahazam de cibariis infirmorum translata de arabico in vulgare cathalanarum [sic] et a vulgari in latinum a Berengario Eymerici de Valencia ad instanciam magistri Bernardi de Gordonio...» (ms. Viena, McVaugh 1993: 50n)
Íncipit text:«Inquit Albucasim in cibariis ex quibus...» (ms. Viena)
«Dieta sit mica panis ter loti...» (ms. Basilea)

Èxplicit

Colofó:«... Hic finiuntur .XXVIII. capitula huius libri Albucasim Azarani in cibariis egritudinum, translatus de arabico in vulgari catalanorum, et de vulgari in latinum...» (mss. París i Torí).

Altres persones relacionades

Comitent:Gordon, Bernat de (c. 1258 – ante 1330)

Sinopsi

Públic/intenció:Estudiants de medicina

Transmissió

Observacions:Manuscrits: El Escorial, O.II.16, ff. 85-103; París, BnF, Nouv. acq. lat. 343 (s. XIV), ff. 129-***; Torí, Bibl. Nazionale, H.IV.29 (s. XIV), destruït en l'incendi de 1904; Viena, Nationalbibliothek, 5434 (s. XV), ff. 283-321; Basilea, Universitätsbibliothek, D.I.11 (s. XIV), f. 89ra (extrets?).

Bibliografia

Catàlegs i repertoris:Giacosa (1901), Magistri salernitani nondum editi ..., p. 426 (ms. Torí)
Thorndike - Kibre (1963), A Catalogue of Incipits of ..., col. 746 (ms. Viena) i 428 (ms. Basilea)
Beaujouan (1972), "Manuscrits médicaux du Moyen ...", p. 173 (ms. El Escorial)
Bibliografia:Wickersheimer (1936), Dictionnaire biographique des ..., p. 69
Sarton (1927-1948), Introduction to the History of ..., vol. 3, p. 863
García Ballester (1976), Historia social de la medicina en ..., p. 25
Demaitre (1980), Doctor Bernard de Gordon ..., p. 31
García Ballester (1988), La medicina a la València ..., pp. 92-93 i 96
McVaugh (1993), Medicine before the Plague ..., pp. 50 i 150
Samsó (1999), "Traducciones científicas ...", p. 217
Cifuentes i Comamala (2006), La ciència en català a l'Edat ..., pp. 63, 94 i 102

Observacions

Traducció de les parts (maqāla) 26 i 27 del Taṣrīf, feta a partir de l'àrab i del català com a llengua intermediària, a instància de Bernat de Gordon (ms. Viena) a Montpeller (ms. Torí). Es dedueix que ho va fer durant el seu període estudiantil, que cal situar abans de vers 1308 (data de la darrera documentació de Bernat de Gordon com a docent a Montpeller: Demaitre 1980: 31) i, amb més seguretat, abans de 1318, en què ja exercia la medicina a la ciutat de València (McVaugh 1993: 50n).

Aquesta part de l'obra d'al-Zahrāwī se centra en l'aplicació terapèutica de la dieta en un ampli ventall de malalties sistèmiques (febres quartanes i quotidianes, lepra, hidropesia, etc.) i d'afeccions de l'estómac, el fetge i altres òrgans (McVaugh 1993: 150).