Sciència.cat DB

Benvinguts a Sciència.cat DB, la base de dades de la ciència i la tècnica en català a l'Edat Mitjana i el Renaixement.

Què és Sciència.cat DB | Catàleg d'obres | Sigles | Com citar
Id Sciència.cat DB 

Obres | Manuscrits | Impresos | Documents | Persones | Bibliografia | Vocabulari

Sciència.cat DB op2017 (06 / desembre / 2019)

Corella, Joan Roís de (1435 – 1497). Història de la gloriosa santa Magdalena

Aquesta obra és:

Adaptació de: Voràgine, Jaume de. Flos sanctorum

Publicació de la fitxa: 2010-01-14
Darrera modificació: 2015-03-22
Bases de dades:Cançoners
Translat

Descripció

Estat:bàsica

Identificació

Autor:Corella, Joan Roís de (1435 – 1497)
Títol regularitzat:Història de la gloriosa santa Magdalena
Llengua:Català
Data:estimada - post 1482
Notes sobre la datació:Corella dedica l'obra a la “senyora viuda Flors de Vallterra”, Elionor de Flors. El seu marit, Francesc de Vallterra, encara vivia el 1482; ja era difunt el 1492 (Riquer - Comas - Molas (1980-1988), Història de la literatura ..., vol. IV, 126-128), però l'obra podria ésser anterior o posterior a aquesta segona data.
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa
vers

Contingut

Consistència:completa
Especificacions:Aquesta obra inclou al final una poesia d'endreça:
Joan Roís de Corella, Fflor d'onestat, senyora devota

Materials complementaris

Pròleg de l'autor,
traductor o adaptador:
Autor

Transmissió

Manuscrits:València - BHUV - Manuscrits - 728

Bibliografia

Edicions:Miquel i Planas (1913), Obres de J. Roiç de Corella ..., pp. 309-348
Bibliografia:Riquer - Comas - Molas (1980-1988), Història de la literatura ..., vol. IV, 123-129

Observacions

El relat no solament abasta els episodis evangèlics protagonitzats per Maria Magdalena fins a la resurrecció de Crist (II-XXII), sinó també la llegenda de l'evangelització de Provença i dels seus trenta anys de vida ermitana (XXIII-XXX). Tret de la mort i glorificació de la santa als peus de Crist (XXXI), tot és adaptació del capítol 96 de Jaume de Voràgine, Flos sanctorum. La part provençal n'és una versió estilitzada però fidel i amb no gaires afegitons, com ara la devoció de la corona d'espines o la nuesa de l'ermitana coberta amb els seus cabells. En canvi, la part evangèlica es desplega extraordinàriament, com una glossa novel·lada de quatre o cinc passatges, potser consultant Ludolf de Saxònia, Vita Christi, I, 60-61; II, 17 i 69-72.