Sciència.cat DB

Benvinguts a Sciència.cat DB, la base de dades de la ciència i la tècnica en català a l'Edat Mitjana i el Renaixement.

Què és Sciència.cat DB | Catàleg d'obres | Sigles | Com citar
Id Sciència.cat DB 

Obres | Manuscrits | Impresos | Documents | Persones | Bibliografia | Vocabulari

Sciència.cat DB op2054 (06 / abril / 2020)

Díez, Manuel (1381/1382 – 1443). Llibre de la menescalia. Adaptador: Vila, Salvador (fl. s. XV m.)

Aquesta obra és:

Adaptació de: Díez, Manuel (1381/1382 – 1443). Llibre de la menescalia

Publicació de la fitxa: 2012-05-16
Darrera modificació: 2012-12-28
Bases de dades:Sciència.cat

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Estat:completa

Identificació

Autor:Díez, Manuel (1381/1382 – 1443)
Títol regularitzat:Llibre de la menescalia
Adaptador:Vila, Salvador (fl. s. XV m.)
Llengua:Català
Data:estimada - s. XV m.
Lloc:Barcelona?
Notes sobre la datació:Es dedueix de la datació estimada del ms. L'obra de Díez és datable entre 1424-1436.
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa
Matèries:Veterinària - Menescalia

Contingut

Consistència:fragmentària
Especificacions:Acèfala (manquen els 17 folis inicials del ms.)

Íncipit

Íncipit text:«[... vega]da lo jorn e en aquesta manera lo deveu tenir trenta jo<r>ns sens dar-li sivada ni traure'l de l'estabble, e gordau que fret no li entre en l'estable car seria perillós de destemprar; e lexa-lo bé ensutzar e solar en lo fanch que farà e a cap de un mes meteu-li lo fre e traeu-lo defora en lo arrechuador e aquí estrigolau-lo bé de la sutzetat que tentrà e del fanch, e romandrà ab lo novell pèl, e puys feu venir lo fer<r>er e fer<r>au-lo...»

Èxplicit

Èxplicit del text:«... per so com és prinsipal e noble menbre del cos. Dels botons direm que no deuen éser d<i>ts prinsipals: per so no són dits prinsipals. Per conseg<ü>ent, <és> feta conclosió que los menbres prinsipals no són sinó dos»

Transmissió

Manuscrits:Fragmentària - Barcelona - BC - Manuscrits - 423 - ff. 4ra-60rb [XVIII-LXX, 58-60]

Bibliografia

Edicions:Cifuentes - Ferragud (1999), "El Libre de la menescalia de ...", 121-124, Apèndix VII (qüestionari d'examen dels menescals recollit per S. Vila)
Catàlegs i repertoris:Poulle-Drieux (1966), "L'hippiatrie dans l'Occident ...", p. 39
Escudero Mendo (1993), Manuscritos de la Biblioteca de ..., pp. 25-26, § 15-16 (hi distingeix dues obres diferents, sobre cavalls i sobre mules, respectivament)
Duran (1998), Repertori de manuscrits catalans ..., pp. 189-190 (hi distingeix tres obres diferents, sobre cavalls, sobre mules i sobre «anatomia animal»; atribueix les dues primeres a Manuel Díez i nega l'autoria de Salvador Vila)
Bibliografia:Cifuentes i Comamala (2006), La ciència en català a l'Edat ..., pp. 149-150
Cifuentes - Ferragud (1999), "El Libre de la menescalia de ...", pp. 110-111 (qüestionaris d'examen)
Faraudo de Saint-Germain (1949), "El texto primitivo inédito del ...", pp. 29 i 52-53
Poulle-Drieux (1966), "L'hippiatrie dans l'Occident ...", p. 117 (qüestionaris d'examen)

Text digital

Fragments:Cifuentes - Ferragud (1999), "El Libre de la menescalia de ...", pp. 121-124, Apèndix VII (edició del qüestionari d'examen dels menescals)

Observacions

Tractat de menescalia escrit cap a mitjan s. XV, que constitueix una adaptació declarada del Llibre de la menescalia de Manuel Díez (1381/1382 – 1443) (escrit c. 1424-1436). Inclou materials del Llibre de cavalls (als ff. 4ra-38ra del ms. únic conservat) i del Tractat de les mules (ff. 38rb-50rb) d'aquell, més una miscel·lània d'extrets del primer i de fragments pretesament originals, que sembla àpode al ms. (ff. 50rb-57va). Es complementa amb un qüestionari pràctic per a la preparació de l'examen dels menescals (ff. 57va-60rb).

Entenem que tot el conjunt té voluntat unitària, i per tant no hi distingim més que una sola obra. L'autoria de Salvador Vila és clara en les tres primeres seccions (cavalls i mules) i pensem que, tot i que no hi figuri el nom, és extensible a la quarta (qüestonari). La primera part de l'obra està molt àmpliament basada en el primer tractat (Llibre de cavalls) del Llibre de la menescalia de Manuel Díez (1381/1382 – 1443) (ff. 4ra-38ra), del qual reproduiex ―amb alguna petita alteració de l'ordre dels capítols, alguna minsa addició de l'autor i també alguna supressió, bé de capítols bé de fragments (com ara alguns eixarms)―, els apartats sobre l'alimentació, la doma i el manteniment dels cavalls, les qualitats de l'animal i la descripció de les seves malalties i de les cures respectives; és probable que el tractat comencés reproduint també els apartats sobre l'engendrament dels cavalls, però els folis corresponents del ms. s'han perdut. Quant a la part patologicoterapèutica, reprodueix aproximadament un terç del contingut de la seva font.

A continuació (ff. 38rb-50rb), l'autor inclou un extracte del segon tractat (Tractat de les mules) de l'obra de Manuel Díez (1381/1382 – 1443); així ho reconeix al principi: «Nesseçària cosa és que parlem de les mulles, e assò per tal com los cavalléss vells qui en son jovent han seg<u>it lo mester de les armes, lurs persones ne romanan cascades, axí com per les nafres que rebudes auran, e quant se lexen de portar armes per lur vallesa cové que per hanar mills repossats cavalcen [sic] ab mulles, e per so jo, Salvador, menescall, é pres un petit trachtat de aquel cavaler que·s diu mosèn Manuell Dies, senyor d'Endilla e cavalerix del potentísimo senyor Don Anfonso, rey d'Aragó et cetera, e per mi exeminats en lo tems que he viscut, lo qual ordonaré per capítols axí com se seg<u>ex...» (f. 38ra). La versió que ens dóna Salvador Vila d'aquest tractat té les mateixes característiques que la de l'anterior, i hi és reproduït molt desordenadament.

A continuació (ff. 50rb-57va), afegeix alguns capítols del Llibre de cavalls de Manuel Díez (1381/1382 – 1443) que no havia copiat abans, i tot seguit encara altres extractes del mateix Llibre de cavalls i també fragments pretesament originals: «Ara direm de les demostracihons que fa lo cavall com té algun achsident en les parts de fora» (f. 50rb), «Ara direm dels cavalls com tenen algun mal dins lo cos» (f. 50vb), «Ara parlem de les nafres, axí de les poces [sic] com de les grans» (f. 51ra), «Ara parlem de la mane<ra> com se deu engrexar un cavall ho mula» (f. 52rb), «Ara tornem alles malalties, axí de les mules com de cavalls» (f. 55ra). Destaca, en particular, la pretensió d'originalitat del capítol sobre la manera d'engreixar les bèsties (f. 52rb-54vb): «... e per tant, jo, Salvador Vila, é posat a la fi de mon libre vint-e-sinch maneres de potatges; pendreu d'aquels que volreu e que millor volran menyar, que tots són provats, los quals seran per capítols [sic] axí com se seg<u>ex...» Tanmateix, Manuel Díez ja anuncia un capítol sobre el particular en el seu Llibre de cavalls, que és possible que aparegui en algun dels mss. de l'obra (a verificar).

L'obra acaba amb un pretès breviari d'anatomia que és, en realitat, un qüestionari pràctic per a la preparació de l'examen dels menescals joves («Perquè és nessesitat, perlem un poch de notomia axí com se seg<u>ex», ff. 57va-60rb). Inclou 25 preguntes, que no se centren únicament en l'anatomia. La vinculació amb la resta de l'obra és clarament manifestada en el seu íncipit: «Per donar alguna manera de dochtrina per als menescals, los quals per pocha edat no <en> saben, és de nessesitat fer un petit trachtat de notomia per son recort e avisament a la fi del libre, lo qual sera pertit per capítols axí com se seg<u>ès». En català, tan sols es conserva un altre qüestionari pràctic d'aquest tipus (en una versió diferent) en les edicions impreses de l'obra de Manuel Díez (1381/1382 – 1443). En castellà, en canvi, es conserven qüestionaris similars en mss. dels ss. XV i XVI de l'Anònim, Libro de los caballos i de l'obra de fra Bernardo Portugués (fl. s. XV), i en les edicions impreses de la traducció castellana de Díez a partir de la de Valladolid de 1500.