Sciència.cat DB

Benvinguts a Sciència.cat DB, la base de dades de la ciència i la tècnica en català a l'Edat Mitjana i el Renaixement.

Què és Sciència.cat DB | Catàleg d'obres | Sigles | Com citar
Id Sciència.cat DB

Obres | Manuscrits | Impresos | Documents | Persones | Bibliografia | Vocabulari

Sciència.cat DB op2144 (15 / setembre / 2019)

Anònim. Epistola Presbiteri Johannis

Aquesta obra té:

Traducció: Anònim. Lettre du Prêtre Jean [Francès]. Traductor: Anònim

Traducció: Anònim. Lletra del Preste Joan al Papa i al rei de França [Català]. Traductor: Anònim

Traducció: Anònim. [Epístola del Preste Joan] [Hebreu]. Traductor: Anònim

Traducció: Anònim. Lletras que trames pestre Johan a Frederich enperador de Roma [Occità]. Traductor: Anònim

Traducció: Anònim. Lletra del Preste Joan a l'emperador de Roma [Català]. Traductor: Anònim

Publicació de la fitxa: 2012-03-22
Darrera modificació: 2016-02-28
Bases de dades:Sciència.cat
Translat

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Estat:parcial

Identificació

Autor:Anònim
Títol regularitzat:Epistola Presbiteri Johannis
Identificació de l'obra:Codi de Translat: TCM 0.16
Llengua:Llatí
Data:c. 1165
Notes sobre la datació:Altres datacions: entre 1155-1180.
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa
Matèries:Geografia i viatges - Viatges
Història natural - Humans

Observacions

Epístola apòcrifa, suposadament enviada pel Preste Joan a l'emperador bizantí Manuel I Comnè cap a 1165 (o 1155-1180), en la qual, a instància del destinatari, descriu el seu país, ric en or i argent, on impera sobre desenes de reis i on habita una gran quantitat de criatures meravelloses (homes amb banyes i tres ulls, dones que combaten a cavall, homes que viuen 200 anys, unicorns, gegants, etc.). N'existexien diverses redaccions. A més de l'adreçada a l'Emperador, en destaca una altra adreçada al Papa. Va tenir una gran difusió tant en llatí com en llengua vulgar i en hebreu.

Amb aquesta carta es va difondre per l'Europa llatina medieval la llegenda del Preste Joan i el seu regne. Aquesta llegenda relativa a un suposat monarca-sacerdot cristià d'un mític imperi d'Àsia envoltat d'enemics infidels, va tenir una gran difusió entre les elits de l'Europa cristiana medieval i hi va constituir un fort estímul per a l'exploració geogràfica fins a les acaballes del segle XV i principis del XVI. El país del Preste Joan ja és citat als relats dels europeus que van viatjar per Àsia durant el segle XIII, inclòs Marco Polo, i es pensa que pot estar en relació amb cert reialme nestorià mal conegut situat a l'Àsia central. Durant els segles XIV i XV, però, la llegenda va experimentar un canvi d'escenari geogràfic, i el país del Preste Joan va passar a situar-se a Abissínia (Etiòpia), llavors sovint inclosa en el que els europeus de l'època anomenaven «Índia» o «Índies». El destinatari també varia: l'emperador de Bizanci Manuel I Comnè, el papa Alexandre III o altres, el rei de França, l'emperador Frederic I Barbaroja, etc. La llegenda i les seves mutacions s'han relacionat amb la recerca per part de la Cristiandat occidental d'un aliat poderós contra els musulmans.