Sciència.cat DB

Benvinguts a Sciència.cat DB, la base de dades de la ciència i la tècnica en català a l'Edat Mitjana i el Renaixement.

Què és Sciència.cat DB | Catàleg d'obres | Sigles | Com citar
Id Sciència.cat DB

Obres | Manuscrits | Impresos | Documents | Persones | Bibliografia | Vocabulari

Sciència.cat DB op2172 (15 / setembre / 2019)

Anònim. Cant de la Sibil·la [Català]. Traductor: Anònim

Aquesta obra és:

Traducció de: Anònim. Iudicii signum [Llatí]

Publicació de la fitxa: 2010-11-30
Darrera modificació: 2019-09-13
Bases de dades:Translat

Descripció

Estat:bàsica

Identificació

Autor:Anònim
Títol regularitzat:Cant de la Sibil·la
Altres títols:«Al jorn del judici»
Identificació de l'obra:Codi de Translat: TCM 0.28.1
Traductor:Anònim
Llengua:Català
Data:s. XIII

Contingut

Conservació:completa

Transmissió

Manuscrits:Alguer, l' [Alghero] - ADAB - s/n - 2-3v
Barcelona - ACB - Biblioteca: Còdexs - 184b - 2v-5
Barcelona - ACB - Biblioteca: Còdexs - s/n - 75r
Barcelona - BC - Manuscrits - 1494 - 21v-26
Barcelona - BC - Manuscrits - Música, M. 1967 - 151v 159v
Barcelona - BRUB - Manuscrits - 101 - 1r
Barcelona - CEDOC - Manuscrits - 7
Girona - ACG - Còdexs - 127 - 183v
Girona - ACG - Còdexs - 69 - 267r
Madrid - BNE - Manuscritos - Ii-14 - 218v
Marsella [Marseille] - Alcazar - 1095 - 23
Marsella [Marseille] - Alcazar - 1095 - 241-242
Palma - ACM - Capbreus, còdexs i repertoris - CC-01 - 84v-86v
París - BnF - Manuscrits: Fr. - 14973 - 26-27
Sant Ferriol - Parr. Torn - 289 - [1]
Vic - ABEV - Manuscrits - 208 - 7v-9v
Impresos:Barcelona, Duran Salvanyach, 4 setembre 1527 – Anònim, Cant de la Sibil·la, Traductor: Anònim
València, Francesc Díaz Romano, 4 abril 1533 – Anònim, Cant de la Sibil·la, Traductor: Anònim
[s.l., s.n.], 1536 – Anònim, Cant de la Sibil·la, Traductor: Anònim
[s.l., s.n.], 1547 – Anònim, Cant de la Sibil·la, Traductor: Anònim
Lió [Lyon], Cornelius de Septemgrangiis, 1548 – Anònim, Cant de la Sibil·la, Traductor: Anònim
[s.l., s.n.], 1550 – Anònim, Cant de la Sibil·la, Traductor: Anònim
[s.l., s.n.], 1551 – Anònim, Cant de la Sibil·la, Traductor: Anònim
París, Cornelius de Septemgrangiis, 1551? – Anònim, Cant de la Sibil·la, Traductor: Anònim
[s.l., s.n.], 1568 – Anònim, Cant de la Sibil·la, Traductor: Anònim
[s.l., s.n.], 1568 – Anònim, Cant de la Sibil·la, Traductor: Anònim
Barcelona, Claudi Bornat, 1569 – Anònim, Cant de la Sibil·la, Traductor: Anònim

Bibliografia

Edicions:Bofarull i de Sartorio (1875), "Poesías religiosas catalanas ...", 61-64 102-108
Lieutaud (1879-1880), "Estudi literari d'un manuscrit ..."
Aguiló i Aguiló (1901-1902), "Un' altre versió de la Sibilla"
Constans (agost 1948), "Un Dies irae en romance ..."
Sanchis Guarner (1956), El cant de la Sibil·la, antiga ...
Donovan (1958), The Liturgical Drama in Spain, vol. pp. 197-199
Massot i Muntaner (1962-1967), "Notes sobre la supervivència del ...", 57 80-87
Baucells i Reig (1981), "El Cant de la Sibil·la a la ..."
Gómez Muntané (1997), El Canto de la Sibila: Cataluña ...
Bibliografia:Quirante (1995), "Notas sobre Lo fet de la ..."
Bohigas (1982), "Notes sobre l'antic teatre ..."
Martí (2017), "El viaje textual de la Sibila ..."

Observacions

Vegeu ara Martí (2017), "El viaje textual de la Sibila ...": hi ha dues recensions del text: α, la més antiga (transmesa per B1, B2, G1, G3, M1, M2, V i P), i β, la més moderna, que és una reescriptura del text de final del XV o principi del XVI (transmesa per A, G2, b, g, u, v). Pel que fa a les relacions textuals entre els testimonis, a α destaca la relació entre M1, G3, V i P; a β es relacionen b i v per una banda, i g i u per l'altra. En α s'observa una relació més oberta que en β perquè abraça dos segles de transmissió i un espai de circulació més ampli. Cal tenir en compte també que es tracta d'una recensió textualment molt compacta, malgrat l'afectació de la tradició oral; que la circulació catalana del text es remunta almenys a principi del s. XIV; que l'original de la tradició catalana és afí a G3, M1 i P (i també V, però és un testimoni que ha aplegat tradicions molt diverses), i la resta són variacions o seleccions; i que la relació entre la versió catalana i l'occitana és segura, però que la derivació de l'una respecte de l'altra no és fàcil de provar.

No s'ha estudiat sistemàticament tota la tradició del Cant de la Sibil·la en català. Alguns textos es poden agrupar amb les versions A i B o amb la versió C editades per Baucells i Reig (1981), "El Cant de la Sibil·la a la ...". És possible que es puguin determinar altres versions; molt sovint es barregen les cobles de diverses versions.

El Cant adapta el Iudicii signum en les estrofes 1-9 de la versió A (Barcelona - ACB - Biblioteca: Còdexs - s/n) editada per Baucells i Reig (1981), "El Cant de la Sibil·la a la ..."; la resta de cobles depèn d'altres fonts. És possible que hi hagi una versió occitana intermèdia. La versió més antiga en català sembla ser del segle XIII (Sant Ferriol - Parr. Torn - 289, ed. Constans (agost 1948), "Un Dies irae en romance ..." i Donovan (1958), The Liturgical Drama in Spain); s'agrupa amb les versions A i B editades per Baucells i Reig (1981), "El Cant de la Sibil·la a la ...". El manuscrit Barcelona - BC - Manuscrits - 1494 transmet la mateixa versió, integrada dins la representació Lo fet de la Sibil·la e de l'emperador Cèsar, del qual existeix un fragment del segle XV amb un text diferent (Barcelona - BRUB - Manuscrits - 101, ed. Massot i Muntaner (1962-1967), "Notes sobre la supervivència del ...", p. 87). El còdex de Girona (Girona - ACG - Còdexs - 127, ed. Bofarull i de Sartorio (1875), "Poesías religiosas catalanas ...") transmet una versió diferent, més pròxima als textos impresos del segle XV, corresponents a la versió C editada per Baucells i Reig (1981), "El Cant de la Sibil·la a la ..."). Potser correspon a una altra versió el fragment publicat per Massot i Muntaner (1962-1967), "Notes sobre la supervivència del ...", pp. 85-86), copiat pel seu avi d'un llibre antic del convent de la Concepció de Palma.

Per a la glossa al Cant de la Sibil·la atribuïda a Antoni Canals (c. 1352 – 1415/1419), vegeu Requesens i Piquer (2002), "La glossa al Cant de la Sibil·la ...".