Sciència.cat DB

Benvinguts a Sciència.cat DB, la base de dades de la ciència i la tècnica en català a l'Edat Mitjana i el Renaixement.

Què és Sciència.cat DB | Catàleg d'obres | Sigles | Com citar
Id Sciència.cat DB 

Obres | Manuscrits | Impresos | Documents | Persones | Bibliografia | Vocabulari

Sciència.cat DB op2276 (17 / novembre / 2019)

Bernat de Claravall [sant] (pseudo); Anònim. De cura et modo rei familiaris utilius gubernandae

Aquesta obra té:

Traducció: Bernat de Claravall [sant] (pseudo). Epístola de Sant Bernat del regiment e cura de la casa (versió 1) [Català]. Traductor: Anònim

Traducció: Bernat de Claravall [sant] (pseudo). Epístola de Sant Bernat del regiment e cura de la casa (versió 2) [Català]. Traductor: Anònim

Traducció: Bernat de Claravall [sant] (pseudo). Epístola de sant Bernat del regiment e cura de la casa (versió 3) [Català]. Traductor: Anònim

Traducció: Bernat de Claravall [sant] (pseudo). Lletra tramesa per sant Bernat a un cavaller sobre la cura e manera de governar profitosament la cosa familiar ço és la casa [Català]. Traductor: Anònim

Publicació de la fitxa: 2010-11-30
Darrera modificació: 2016-02-28
Bases de dades:Translat

Descripció

Autor:Lluís Cabré, Montserrat Ferrer
Estat:bàsica

Identificació

Autor:Bernat de Claravall [sant] (pseudo)
Anònim
Títol regularitzat:De cura et modo rei familiaris utilius gubernandae
Altres títols:Epistola ad quemdam militem de cura et modo rei familiaris utilius gubernandae
Identificació de l'obra:Codi de Translat: TCM 22.1
Llengua:Llatí
Data:s. XII

Transmissió

Manuscrits:Morella - APABSM - Còdexs - s. n. (I) - 2 ff.

Observacions

Obra atribuïda a sant Bernat. També s'ha considerat obra de Bernat Silvestre.

Se n'han conservat una versió aragonesa (Riera i Sans (1981), "Una versión aragonesa de la ...") i almenys quatre de castellanes (Solà-Solé (1986), "Las versiones castellanas y ...", Miguel Franco (2009), "La Epistola de cura rei ..."; no tenen en compte Pagès (1933), "Deux versions catalanes inédites ..."). Segons Riera i Sans (1981), "Una versión aragonesa de la ...", p. 123), l'aragonesa és independent i posterior a les catalanes. Les castellanes encara demanen estudi; creiem que la versió castellana del manuscrit 9428 de la Biblioteca Nacional de Madrid procedeix de la versió aragonesa; s'hi emparenta la versió del Cancionero de Íxar, que redueix el text a sentències.

Se'n conserven tres versions catalanes manuscrites íntegres i una de fragmentària. Segons comunicació de Jaume Riera, n'havia existit un altre manuscrit a Morella, que va desaparèixer el 1936, i un incunable imprès a València, que també ha desaparegut (vegeu Riera i Sans (1981), "Una versión aragonesa de la ...", p. 122, n. 2). Solà-Solé (1986), "Las versiones castellanas y ...", p. 273, parla d'un exemplar d'una edició tardana sense data conservat a la University of Wisconsin Library, Porter 1618: en realitat, és un exemplar de l'edició de Bulbena Tusell (1904), Epístola de Sant Bernat feta al ... (versió 3).