Sciència.cat DB

Benvinguts a Sciència.cat DB, la base de dades de la ciència i la tècnica en català a l'Edat Mitjana i el Renaixement.

Què és Sciència.cat DB | Catàleg d'obres | Sigles | Com citar
Id Sciència.cat DB 

Obres | Manuscrits | Impresos | Documents | Persones | Bibliografia | Vocabulari

Sciència.cat DB op2359 (13 / novembre / 2019)

Saint-Cher, Hug de. Espill de la Santa Església sobre la missa [Català]. Traductor: Anònim

Aquesta obra és:

Traducció de: Saint-Cher, Hug de. Speculum Ecclesiae [Llatí]

Publicació de la fitxa: 2010-03-21
Darrera modificació: 2015-02-17
Bases de dades:Translat

Descripció

Autor:Montserrat Ferrer
Estat:bàsica

Identificació

Autor:Saint-Cher, Hug de
Títol regularitzat:Espill de la Santa Església sobre la missa
Identificació de l'obra:Codi de Translat: TCM 60.1.1
Traductor:Anònim
Llengua:Català
Data:estimada - s. XIV - XV
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa
Matèries:Religió - Litúrgia

Contingut

Conservació:completa

Transmissió

Manuscrits:Barcelona - BC - Manuscrits - 309 - E - 123r-148v
Impresos:Càller [Cagliari], Salvador de Bolonya, 1 octubre 1493 – Hug de Saint-Cher, Espill de la Santa Església sobre la missa, Traductor: Anònim

Bibliografia

Edicions:Gümpel (2001), "Neues Quellenmaterial zur ..." - fragmentària - Edita els fragments del manuscrit BC, 309.
Bibliografia:Rubió i Balaguer (1984-1986), Història de la literatura ... vol. 1, p. 381
Wittlin (1998), "La traducción catalana del ..."

Observacions

L'incunable, fet a requesta de «mestre Nicolau d'Àgreda, aragonès», atribueix l'obra a Hug de Sant Víctor. Abans del Speculum hi ha les oracions llatines que diu el sacerdot quan es vesteix (ff. 1-3); després del Speculum hi ha cinc obretes en general de caràcter litúrgic, potser traduïdes del llatí: unes Qüestions del sacrifici [de la missa] (ff. 27-28), Dotze articles de la santa fe cathòlica (f. 29), Del testament que féu Jesucrist penjat a la creu (f. 29), Preguntes sobre la litúrgia, sobretot de Pasqua (f. 29-36), i finalment De les VII ordes eclesiàstiques (f. 36). Wittlin (1998), "La traducción catalana del ..." considera que Nicolau d'Àgreda podria ser el traductor, però formula aquesta i altres hipòtesis sense saber que existeix un manuscrit anterior.

El manuscrit BC , 309 és factici. Una de les seves unitats copia dos fragments litúrgics i l'Art de cant pla de Guillem Despuig (ff. 149-150v). El primer fragment (ff. 123-136v) conté un tros del Speculum Ecclesiae i l'inici de les Qüestions del sacrifici. Després d'una llacuna, el segon fragment (ff. 143-145v) segueix amb altres textos identificables amb els que es troben a l'incunable. Gümpel (2001), "Neues Quellenmaterial zur ..." edita aquests fragments, procedents de la Diòcesi de Barcelona, sense saber que existeix l'incunable.

També existeix una versió castellana de l'obra (Madrid, RAH, 54, BETA Manid 3532) que no s'ha comparat amb la catalana.

Un manuscrit factici del segle XVI conté una versió catalana del Speculum (Florència [Firenze] - Laurenziana - Manoscritti: Ashburnham - 864, ff. 20-85); segurament, aquesta traducció depèn de la versió italiana impresa a Venècia el 1524 (segons el catàleg d'una exposició citat a Gotor (1990), "A propósito del ms. Ashb 864 de ...", pp. 153-154. Aquesta versió atribueix l'obra a Hug de Sant Víctor, i presenta un fragment del text en italià (ff. 84r-v).