Sciència.cat DB

Benvinguts a Sciència.cat DB, la base de dades de la ciència i la tècnica en català a l'Edat Mitjana i el Renaixement.

Què és Sciència.cat DB | Catàleg d'obres | Sigles | Com citar
Id Sciència.cat DB

Obres | Manuscrits | Impresos | Documents | Persones | Bibliografia | Vocabulari

Sciència.cat DB op2387 (16 / setembre / 2019)

Mandevila, Joan de. Voyage d'Outremer

Aquesta obra té:

Traducció: Mandevila, Joan de. Viatge d'Ultramar [Català]. Traductor: Anònim

Traducció: Mandevila, Joan de. Libro de las maravillas del mundo [Castellà]. Traductor: Anònim

Publicació de la fitxa: 2012-04-26
Darrera modificació: 2016-02-28
Bases de dades:Sciència.cat
Translat

Descripció

Autor:Translat, Lluís Cifuentes
Estat:parcial

Identificació

Autor:Mandevila, Joan de
Títol regularitzat:Voyage d'Outremer
Altres títols:Roman sur les merveilles du monde
La Geste de sire Jean Mandeville
Le Livre de Mandeville
Identificació de l'obra:Codi de Translat: TCM 77.1
Llengua:Francès
Data:expressa - 1356
Lloc:Anglaterra
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa
Matèries:Geografia i viatges - Viatges

Contingut

Consistència:completa

Bibliografia

Edicions:Mandeville (2000 [=2001]), Le livre des merveilles du monde (text anglonormand)
Bibliografia:Bennet (1954), The Rediscovery of Sir John ...
Jacquart (1979), Dictionnaire biographique des ..., pp. 147-148
Deluz (1989), "Le livre de Jean de Mandeville ..."
Deluz (1988), Le Livre de Jehan de Mandeville ...
Tzanaki (2003), Mandeville's Medieval Audiences ...
Mandeville (1993), Voyage autour de la terre (versió al francès actual)
Mandeville (2001), Los viajes de Sir John Mandeville (versió al castellà actual)
Entwistle (1922), "The Spanish Mandevilles", pp. 252-253 (Tirant lo Blanc)
Riquer (1949), "Nuevas contribuciones a las ...", pp. *126-*130 (Tirant lo Blanc)
Riquer (1988), "El Voyage de Sir John ...", pp. 161-162 (Tirant lo Blanc)
Riquer (1990), Aproximació al Tirant lo Blanc, pp. 302-306 (Tirant lo Blanc)

Observacions

John Mandeville, suposat cavaller anglès, fou autor d'un llibre de viatges per Àsia, que pretén iniciats amb una pelegrinació a Palestina l'any 1322, conegut com Voyage d'Outremer. El relat, escrit en francès anglonormand, hauria estat acabat l'any 1356, al seu retorn a Anglaterra.

La complexa transmissió d'aquest text i la fosca identitat del seu autor han donat lloc a llargues polèmiques, arran de les quals s'ha hagut de descartar una redacció original en anglès —que n'hauria fet un monument important de la història d'aquesta llengua i al seu autor el ‘pare de la prosa anglesa'—, l'autenticitat del viatge que hi és descrit i, per a alguns, l'existència real de cap John Mandeville. Fos qui fos l'autor, aconseguí ‘el frau literari més reeixit de la història en un dels llibres més deliciosos que mai no s'hagin escrit', tal com hom reconeix en una de les darreres edicions de la definitivament traducció anglesa.

Aquesta obra gaudí d'una enorme popularitat —major, fins i tot, que la de Marco Polo— fins ben entrada l'època moderna. Abans d'acabar el segle XIV ja fou traduït al llatí i a un gran nombre de vulgars, entre els quals destaquen, pel nombre de manuscrits i edicions que s'han conservat, el francès continental, l'anglès i l'alemany.

Tot i que algun dels traductors i copistes aprofità l'ocasió per manipular profundament el text, el contingut que es pot considerar original inclou: un pròleg de l'autor; una primera part, en la qual, a tall de guia de viatge per a pelegrins, s'analitzen les possibles rutes per arribar a Palestina des d'Anglaterra; i una segona part, en què s'exposa el suposat viatge de l'autor des de Terra Santa cap a l'Índia, la Xina i les illes de l'Orient llunyà.

Avui sabem que el viatge que és descrit en aquesta obra és totalment imaginari, i l'exposició sencera és extreta de molt diverses fonts a l'abast del seu autor, des de textos enciclopèdics, com els de Vincent de Beauvais, fins a obres d'història, com les de Guillem de Trípoli o Haitó de Gorigos (c. 1235 – c. 1314), i fins i tot d'altres llibres de viatges, com els de Marco Polo o Odorico da Pordenone (c. 1286 – 1331), entre d'altres. Així i tot, exercí un paper important en la transmissió d'un gran nombre de coneixements acumulats des de l'Antiguitat, amb valuoses informacions sobre la història natural, la història, els costums, les religions i les llegendes de les regions que hi són descrites. Tingué una considerable influència, tant en els descobriments geogràfics (Cristòfol Colom) com en la inventiva del Renaixement (Leonardo da Vinci) i també en la literatura (Joanot Martorell, Tirant lo Blanc, § 410, etc.)