Sciència.cat DB

Benvinguts a Sciència.cat DB, la base de dades de la ciència i la tècnica en català a l'Edat Mitjana i el Renaixement.

Què és Sciència.cat DB | Catàleg d'obres | Sigles | Com citar
Id Sciència.cat DB

Obres | Manuscrits | Impresos | Documents | Persones | Bibliografia | Vocabulari

Sciència.cat DB op2388 (16 / setembre / 2019)

Mandevila, Joan de. Viatge d'Ultramar [Català]. Traductor: Anònim

Aquesta obra és:

Traducció de: Mandevila, Joan de. Voyage d'Outremer [Francès]

Aquesta obra té:

Traducció: Mandevila, Joan de. Libro de las maravillas del mundo [Castellà]. Traductor: Anònim

Publicació de la fitxa: 2012-04-20
Darrera modificació: 2015-02-17
Bases de dades:Sciència.cat
Translat

Descripció

Autor:Lluís Cabré, Montserrat Ferrer
Estat:parcial

Identificació

Autor:Mandevila, Joan de
Títol regularitzat:Viatge d'Ultramar
Altres títols:Llibre de Joan de Mandevila
Identificació de l'obra:Codi de Translat: TCM 77.1.1
Traductor:Anònim
Llengua:Català
Data:estimada - c. 1380-1410
Bibliografia sobre la datació:Riquer (1988), "El Voyage de Sir John ...", pp. 152 i 162.
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa
Matèries:Geografia i viatges - Viatges

Contingut

Conservació:fragmentària

Materials complementaris

Pròleg de l'autor,
traductor o adaptador:
No

Transmissió

Impresos:París, N. Buon, 1605 – Joan de Mandevila, Viatge d'Ultramar, Traductor: Anònim
Cologny, M. Berjon, 1613 – Joan de Mandevila, Viatge d'Ultramar, Traductor: Anònim
Observacions:Rubió i Lluch (1908-1921), Documents per l'historia de la ..., vol. 2, § CCXXXIII i CCXXXVIII (1380)
Madurell i Marimon (1974), Manuscrits en català anteriors a ..., § 47, núm. 7 (1410)
Batlle i Prats (1969), "Noticias de libros antiguos de ...", § 19, núm. 37 i 50 (1427-1428)
Madurell i Marimon - Rubió i Balaguer (1955), Documentos para la historia de la ..., § 21, núm. 21 (1484)
Hillgarth (1991), Readers and Books in Majorca ..., vol. 2, § 570, núm. 14 (1515)

Bibliografia

Edicions:Riquer (1988), "El Voyage de Sir John ..."
Edicions:Duret (1605), Histoire admirable des plantes et ..., pp. 122, 305 i 329, 525, 590, 608-609
Duret (1613), Thresor de l'histoire des langues ..., pp. 93, 162, 181 i 313, 249
Secret (1961), "Une version oubliée des Voyages ...", pp. 480-483
Rossebastiano Bart (1984), "La «langue romanesque» del ..."
Riquer (1988), "El Voyage de Sir John ..." (per a la datació, pp. 152 i 162)
Bibliografia:Entwistle (1922), "The Spanish Mandevilles"
Riquer (1988), "El Voyage de Sir John ..."
Beer (1894), Handschriftenschätze Spaniens ..., p. 92
Bofarull i Sans (1890), "Apuntes bibliográficos y noticia ..."
Mandevilla (1979), Libro de las maravillas del mundo (aragonesa)
Mandevilla (2005), Libro de las maravillas del mundo ... (aragonesa)
Mandeville (2001), Los viajes de Sir John Mandeville
Rossebastiano Bart (1997), La tradizione ibero-romanza del ...
Rodríguez Temperley (2001), "Narrar, informar, conquistar: los ..."
Cifuentes i Comamala (2006), La ciència en català a l'Edat ..., pp. 260 (1515, sense identificar) i 265-268

Observacions

Es conserven nou fragments d'una traducció catalana citats en dues obres de Claude Duret editades el s. XVII: Duret (1605), Histoire admirable des plantes et ... i Duret (1613), Thresor de l'histoire des langues ... (vegeu Transmissió). Duret els considera en «langue romanesque». Del text català íntegre, perdut, se'n va fer una traducció al castellà, impresa a València per Jorge Costilla el 1521 i per altres impressors en anys successius (vegeu Joan de Mandevila, Libro de las maravillas del mundo, Traductor: Anònim).

L'infant Joan, duc de Girona (futur Joan I), s'havia interessat per l'original francès el 1380, al cap de poc d'arribar Violant de Bar a la cort catalanoaragonesa (l'infant va demanar «tres libres escrits en lenguatge francès» al seu nou oncle, el rei Carles V de França, entre els quals un d'intitulat «Mendievila»; la mort del monarca francès no desanimà Joan, que dos mesos més tard va reiterar la petició de «lo libre de Johan de Mendrevile» a la seva sogra, la duquessa de Bar, germana del difunt rei; veg. Rubió i Lluch (1908-1921), Documents per l'historia de la ..., II, 221 i 225). La traducció catalana apareix en un inventari de béns barceloní de 1410 («Com ell sie axí apellat Mandevila...», Madurell i Marimon (1974), Manuscrits en català anteriors a ..., p. 47), i també es pot reconèixer en català en altres inventaris de Girona i Barcelona del segle XV i de principis del XVI («Ací comense lo Libre de Joan de Manda<vila>...», «Com si<a> axí que la terra de Ultramar, ço és <a> saber, la Terra Sancta...», respectivament), però no és possible assegurar si cap d'aquests testimonis fa referència a la versió catalana conservada fragmentàriament o a una altra (el suposat document del rei Joan de 1395 que faria referència al Purgatori de Sant Patrici i al Mandeville no existeix; l'error té origen en Beer (1894), Handschriftenschätze Spaniens ..., p. 92 i Entwistle (1922), "The Spanish Mandevilles", p. 251, cf. Bofarull i Sans (1890), "Apuntes bibliográficos y noticia ...").

També existeix una traducció aragonesa, conservada en un bell manuscrit en pergamí (El Escorial, M.III.7, s. XV, acèfal; BETA manid 1523), de la qual s'ha dit que podria haver estat elaborada a instàncies de Joan I (Riquer (1988), "El Voyage de Sir John ...", p. 152; Mandevilla (1979), Libro de las maravillas del mundo, p. 20, citant erròniament Entwistle (1922), "The Spanish Mandevilles"). Aquesta traducció aragonesa és diferent de la catalana conservada i deriva, segons Rossebastiano, de la francesa dita continental. La traducció catalana conservada ha de dependre d'un manuscrit que contaminava la versió francesa continental i l'anglonormanda (Riquer (1988), "El Voyage de Sir John ..."; Rossebastiano Bart (1997), La tradizione ibero-romanza del ..., que no té present Riquer).

[Joan podria haver estat el possessor del ms. francès del s. XIV de la BN de Madrid (veg. Mandeville (2001), Los viajes de Sir John Mandeville, p. 32, que desconeix l'existència de la traducció catalana). L.Cifuentes]