Sciència.cat DB

Benvinguts a Sciència.cat DB, la base de dades de la ciència i la tècnica en català a l'Edat Mitjana i el Renaixement.

Què és Sciència.cat DB | Catàleg d'obres | Sigles | Com citar
Id Sciència.cat DB

Obres | Manuscrits | Impresos | Documents | Persones | Bibliografia | Vocabulari

Sciència.cat DB op2408 (16 / setembre / 2019)

Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387). Crònica general de Pere III el Cerimoniós

Aquesta obra té:

Traducció: Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387). Crònica dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona [Català]. Traductor: Anònim

Traducció: Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387). Gesta comitum Barcinonensium et regum Aragonum [Llatí]. Traductor: Nicolau, Guillem (c. 1345 – 1392)

Traducció: Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387). Crònica dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona [Català]. Traductor: Talamanca, Gaspar de (fl. s. XV m.)

Publicació de la fitxa: 2010-11-30
Darrera modificació: 2016-02-28
Bases de dades:Translat

Descripció

Autor:Stefano M. Cingolani
Estat:bàsica

Identificació

Autor:Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387)
Títol regularitzat:Crònica general de Pere III el Cerimoniós
Altres títols:Crònica dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona
Crònica de Sant Joan de la Penya
Identificació de l'obra:Codi de Translat: TCM 97.1
Llengua:Aragonès
Català
Llatí
Data:c. 1348-1366

Contingut

Conservació:completa

Observacions

El procés de composició de la Crònica general encara no es pot determinar ambseguretat (de la mateixa manera que no està definida la intervenció directa del rei): caldria una edició conjunta de totes les versions. Sembla que, almenys en un primer moment, es va treballar amb tres llengües per separat: les parts corresponents a la història navarroaragonesa eren en aragonès, les que corresponen a les Gestes dels comtes de Barcelona eren en català, i eren en llatí les que depenen de la redacció definitiva dels Gesta Comitum Barchinonensium. Una primera fase d'elaboració del texthauria de remuntar als anys 1348-1350 i una segona se situaria cap a 1355. Abans de 1359 ja s'havia completat una versió en llatí, en la qual treballava el secretari Tomàs de Canyelles, que no s'ha conservat. Abans de 1366 ja hi havia una versió catalana acabada i revisada (Pere III el Cerimoniós, Crònica dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona, Traductor: Anònim). El manuscrit encarregat el 1368 per a l'Arxiu Reial hauria de ser l'actual Madrid, BNE, ms. 1811; el manuscrit enviat l'any següent a Ripoll hauria de ser l'actual Salamanca, BGHUSal, ms. 2664. Abans de 1372 es completà la versió aragonesa, traduint les parts originàriament en català i en llatí ((1985), Crónica de San Juan de la Peña ...). Abans de 1372, Guillem Nicolau havia acabat la versió llatina conservada (Ubieto Arteta (1961), Crónica de San Juan de la Peña ...), ja que el 15 de juliol el rei havia enviat un «libre de les Cròniques» a la catedral de València (Rubió i Lluch (1908-1921), Documents per l'historia de la ..., vol. I, p. 242), que deu correspondre a l'actual València, Catedral, ms. 198 (Guillem Nicolau, amb certesa, havia acabat la traducció el 1375: Rubió i Balaguer (1987), Història i historiografia, p. 329 i Ubieto Arteta (1950), "Notas sobre la &Crónica de San ...", p. 9). Vegeu en general Cingolani (2007), La memòria dels reis: les quatre ... i, per a una reconstrucció diferent, Catalan (2005), Rodericus Romanzado, pp. 151-277). S'ha d'advertir que la Crònica és un text obert, que presenta diferències entre les tres versions i entre els manuscrits en una mateixa llengua.