Sciència.cat DB

Benvinguts a Sciència.cat DB, la base de dades de la ciència i la tècnica en català a l'Edat Mitjana i el Renaixement.

Què és Sciència.cat DB | Catàleg d'obres | Sigles | Com citar
Id Sciència.cat DB 

Obres | Manuscrits | Impresos | Documents | Persones | Bibliografia | Vocabulari

CAT - ESP - ENG

Sciència.cat DB op2461 (27 / febrer / 2021)

Anònim. Flors del Tresor de beutat

Publicació de la fitxa: 2020-10-28
Darrera modificació: 2020-11-17
Bases de dades:Sciència.cat

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Estat:completa

Identificació

Autor:Anònim
Títol regularitzat:Flors del Tresor de beutat
Altres títols:«Flos de Tresor de beutat»
Llengua:Català
Data:estimada - s. XIV-2
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa
Gènere:Compendi de medicina femenina
Matèries:Medicina - Ginecologia, obstetrícia i cosmètica

Contingut

Consistència:completa
Conservació:completa

Íncipit

Íncipit del pròleg:«Esmaginau [i.e. Esmaginant] que a vosaltres, molt honorables senyores, yo fassa algun servissi del present libre, vos he conpost aquel de diverses reseptes que é tretes del Tresor de beutat, segons aquelles é trobades pus nobles e pus aprovades per esperiència d'algunes notables persones...»
Íncipit text:«Capítol primer, per fer bany per lunyar del cors tota flayror de suor, e lexe'n aquelles [partides] ben fresques e ben olent. — [P]renets fulla de murta e de lor e de romaní, e espígol e roses...»

Èxplicit

Èxplicit del pròleg:«... e d'elguna singular manera de peledor, e puys de la[s] balessas de la cara e d'altres pertides del cors, segons que trobarets per les reseptes presents».
Èxplicit del text:«... Capítol .LXXXIII., per fer un perffum molt meravellós. — [...] E quant ne volràs perffumar, pendràs dels panets he fer-n'as trosets, e axí lansar-n'as sobre lo bresquet e perffumeràs so que·t volràs. E si pauets [i.e. panets] ne volràs fer, en lo pestar metràs lo terç de carbó de sàlfer e fer-n'as los dits pauhets [i.e. panets]».

Continguts

Índex de continguts
(rúbriques o epígrafs):
[I. ACÍ COMENCEN ELS BANYS]: (1) «Per fer bany per lunyar del cors tota flayror de suor, e lexe'n aquelles [partides] ben fresques e ben olent»; (2) «Per fer bayn per estrènyer la flor soptament»; (3) «Per fer lavaments per estrènyer les carns moles he fer-les ben olens e ben delitables, e qui adoba sobiranament lo sacret»; (4) «Perfum a descecar umors e a fer ben olent e restret lo sacret»; (5) «Pólvora per fer la boca de plesent odor aver, segons que diu atràs en lo capítol de la estuba»; (6) «Com farets peledor per levar pèls»; (7) «Altre manera de peledor qui·s fa ab l'aygua apellada aygua de pleser»; (8) «Per guardar que pèls no tornen en loch d'on seran moguts ab palador o ab pinses que n'isquen la reell»; (9) «Per fer altre manera la dita hobre»; (10) «Per fer cabels rossos e semblant d'or»; (11) «Per fer que los cabels no us caen, on [n']avets pochs»; (12) «Si en los cabels à tor o alguna trencadura o trencament»; (13) «Si vols fer axir en algun loch on no n'aurà»; (14) «Pintura bona per fer negres cabels on que sien»; (15) «Si vols conservar cabels negres que, per velessa, no·s pusquen enblanquir». — [II]. ASÍ COMENCEN LES MEDESINES DE LA CARA, E PRIMERAMENT DELS PELEDORS: — (16) «A levar pèls de la cara»; (17) «Peledor qui leva de la cara panys e pigues, velles e no velles, e barbs»; (18) «Peledor pus simple, a remoure de la cara panys e pigues [e] barbs, e fer clara la cara e lo cuyr»; (19) «Peledor per bé renovellar lo cuyr de la cara e per levar-ne panys e barbs e pigues e totes cosses mal estant»; (20) «Com devets ussar a tolre de la cara les ardures o bues, que·s fan algunes veguades, per los dits paledors». — [III]. ASÍ COMENSEN LOS ESCLERIDORS, OBS DE LA CARA, MANS E PITS E DELS ALTRES MENBRES QUE·S VOLRÀ OM ESCLARIR: — (21) «Esclaridor de pólvora qui fa la cara bella e clara e semblant de calor natural, e tol panys e barbs»; (22) «Escleridor de gran preu, lo qual aprima lo cuyr e fa-lo de bella color»; (23) «Com farets una bona e maravellossa levadura a la cara»; (24) «Per fer un·altre levadura molt bona e rica»; (25) «Pólvora molt maravellossa qui fa estar lonch temps la cara bella e blanqua e fresca, e no trenca la cara ne l'arugua, e fa-la de molt bella color»; (26) «Com farets los blanchs, e primer aquel de la dregontina»; (27) «Com farets blanc de forment»; (28) «Com farets blanch de marbre»; (29) «Com farets lo blanch de les reels»; (30) «Com davets escurar la cara ans dels esclaridors que·y volrets metre»; (31) «Com farets una mel per escurar la cara, lo qual leva panys e pigues e barbs, tant que no parexen guayre, e fan la cara de molt bella color»; (32) «Altre manera per fer la dita hobre»; (33) «Com farets de gran color tornar poca»; (34) «Com porets fer que ab los sclaridors aureu prou color»; (35) «Com porets fer col·lor vermella»; (36) «Com lavarets, de la cara o d'altra part, blavura que·s fa per colp o sanch mesclada»; (37) «Altra manera per asò matex, e leva de la cara taq[u]es e torna aquell[e]s en color fort neta e fresca; (38) «Com porets embalir la boca e les genives»; (39) «Com podets emblanquir les dens e encarnar les genives e refermar e sanar aquelles de tot mal que hi sia»; (40) «Altra bona pólvora per enblanquir les dents»; (41) «Altra pólvora molt bona a dolor de dents qui ve per fredor»; (42) «Qui parla de altre lavament qui és fort bo»; (43) «Qui parla de altre levament qui és fort bo a les dens»; (44) «Pólvora per alcoffollar los ulls»; (45) «Com podets levar vermellor dels uls e tolre d'éls tota grocea e tolra la sanch e porgar q[u]alques plagues e postemes»; (46) «Com podets levar del ventre ralles o taq[u]es que·s fan algunes vegades per prenyats e per altres cosses»; (47) «Com podets fer engüent a lavar de les mans tota esprura e retre aquelles blanes e lisses»; (48) «Per fembre qui vol estrènyer sa natura»; (49) «Per fer petites e dures e redones les mamelles»; (50) «Per fer la boca ben olent»; (51) «Si alè vos put»; (52) «Per fer les dens blanques»; (53) «A dona qui sovent se affolla»; (54) «Qui parla més avant de dona qui sovén se affolla»; (55) «A fembra qui no aya de son temps»; (56) «A dona qui à la criatura morta dins lo cors»; (57) «Per fer cobrar let a fembre»; (58) «A fembre qui à mal en les mamelles»; (59) «A dona qui no pot aver la criatura, escriu aquest breu e posa-lo-y al coll, e delliurerà»; (60) «De dolor de cap, axó d'òmens com de dones»; (61) «A dolor d'ulls e als empediments d'equells»; (62) «Si los ulls són lagrimosos»; (63) «A tot cataracte de ulls»; (64) «Als qui no·s veen»; (65) «A dolor d'orelles e als empediments de aquelles»; (66) «A millorar l'oyr»; (67) «A l'hom sort»; (68) «Per hom sort [e] per a dolor d'orelles»; (69) «A bonidura d'orelles»; (70) «Si alguna cosa vos cau dins les orelles»; (71) «Si entra alguna cucha en les orelles»; (72) «Del nas e dels empediments de aquell, e primerament a estancar sanch qui n'hisque»; (73) «A les busanyes qui·s fan dins lo nas»; (74) «A pudor de nas»; (75) «A fístola que sia dins lo nas»; (76) «Per estencar sanch qui hix pel nas»; (77) «A cadarn»; (78) «A menjadura de nas o de qualsevol altre loch»; (79) «A menjadura de la boca e dels empediments d'equella»; (80) «A cremadura de boca e de les ginives»; (81) «A pudor de la boca»; (82) «Si les dents vos caen per podridura de genives»; (83) «A dolor o infladura de genives»; (84) «A mal dels labis e de la lengua»; (85) «Racepta molt bona a tots los empediments de la boca»; (86) «A dolor de dents e als empediments de aquelles»; (87) «A cranc de les dents»; (88) «A les dens guastades»; (89) «A calsar les dens»; (90) «A fer les dens blanques»; (91) «Com fareu una aygua molt presiosa e fina»; (92) «Com fareu un presiós engüent molt apropiat a mal de cama hi a moltes altres cosses»; (93) «Per fer un perffum molt meravellós».

Materials complementaris

Text del pròleg:«Esmaginau [i.e. Esmaginant] que a vosaltres, molt honorables senyores, yo fassa algun servissi del present libre, vos he conpost aquel de diverses reseptes que é tretes del Tresor de beutat, segons aquelles é trobades pus nobles e pus aprovades per esperiència d'algunes notables persones. E per so, en lo present libre intitulat Flos de les dites raseptes, lo qual libre, senyores, no us é presomit fer creer que aquel ayats al present nessesari per esmenar en res la beutatat, gentilessa o poritat de vostres persones, com d'aquelles vos aya Déu prou bestantment dotades entre les altres dones qui de semblants gràcies se poden alegrar, mas aquel vos é fet e compost per tal que, per alguns achcidents qui s'esdevenen, disminuins les dites gràcies, vos poguésets d'aquell servir e ajudar a sosteniment e secors de vostres persones e gentilesses, soplicants las vostres benignitats, senyores, que prengau mon servisi en grat, no segons que la sua valor marex mas segons la bona afecció e volentat ab què lo dit servisi vos és per mi fet. E per tal com lo dit Tresor, d'on és la present conposició treta, és feta mensió de banys e estubes he peledors [e] d'altres cosses per mundificar les inmundícies del cors, e vossaltres ayats e sapiats ya la manera de les cosses, no he curat trachtar sinó d'alcuns banys o estubes qui són medecinals per algunes cosses que són nessesàries de saber e ésser fet, e d'elguna singular manera de peledor, e puys de la[s] balessas de la cara e d'altres pertides del cors, segons que trobarets per les reseptes presents».

Altres persones relacionades

Autor apòcrif:Díez, Manuel (1381/1382 – 1443)

Sinopsi

Sinopsi:Compendi de cosmètica i de medicina femenina.
Públic/intenció:Dones

Transmissió

Manuscrits:Barcelona - BRUB - Manuscrits - 68 - ff. 151r-170r [=CLXr-CLXXVIIIIr]
Fragmentària - Barcelona - BC - Manuscrits - 864 - ff. 56va-57va

Bibliografia

Edicions:Miquel i Planas (1917), Flos del Tresor de Beutat, sign. l4r - o3r - Ed. de bibliòfil, en tipus gòtics, del ms. BRUB 68
Roca (1925), "Notes medicals històriques ..." - fragmentària - El fragment de BC 864
Dies de Calatayud (1981), Flor del tesoro de la belleza ... - Text de Miquel i Planas 1917, en caràcters gòtics
Minervini (1991), "Una raccolta di ‘Flos' di ..." - fragmentària - Ms. BRUB 68
Avenoza i Vera (1992), "Una còpia desconeguda del ..." - fragmentària - Ms. BC 864
Cabré Pairet (1994), La cura del cos femení i la ..., pp. 359-400 - Ed. crítica
Bibliografia:Morel-Fatio (1897), "Katalanische Litteratur", p. 113
Corachan (1936), Diccionari de medicina, amb la ... (font de lèxic)
Jordi González (1970), "Flors del Tresor de beutat"
Beaujouan (1972), "Manuscrits médicaux du Moyen ...", p. 206 (BRUB 68 i BC 864, als «ff. 58-59»)
Dies de Calatayud (1981), Flor del tesoro de la belleza ...
Minervini (1991), "Una raccolta di ‘Flos' di ..."
Cabré Pairet (1994), La cura del cos femení i la ...
Avenoza i Vera (1992), "Una còpia desconeguda del ..." (BC 864)
Puig Rodríguez-Escalona (1998), "La bellesa femenina a l'Edat ..."
Cifuentes i Comamala (2006), La ciència en català a l'Edat ..., pp. 111-112
Betlloch Más - Llorca Ibi - Martín Pascual (2018), "El Tresor de Beutat ..."

Observacions

L'obra es presenta com una col·lecció d'extractes (Flors) d'un tractat més ampli (Tresor de beutat) sobre la matèria, que encara no ha estat identificat, deixant de banda els consells que ja són coneguts per les «honorables senyores» (dones nobles) a les quals s'adreça. Conté un gran nombre de receptes de banys, estubes i altres tractaments per a la cura del cos de les dones, tant des d'un punt de vista cosmètic com mèdic (que a l'època no es distingien).

Aquest text té molts punts de contacte amb l'obra de Joan de Fulgines, Tròtula, degut al caràcter parcialment comú de les seves fonts (Cabré 1994): ordre i disposició temàtica dels capítols molt semblant, similituds entre les receptes que contenen, però també referències a productes del país («sal de Cardona»). No s'ha pogut determinar si aquesta col·lecció d'extractes és una obra escrita originalment en català (com indicarien detalls com ara els productes esmentats, el contingut del prefaci i, potser, una anàlisi del text) o si és traducció d'alguna obra que ja circulava així en llatí o en altres llengües. La redacció original (o traducció) es devia fer en una data pròxima a la de l'esmentada Tròtula catalana (segona meitat del s. XIV).

El ms. que conté el text complet de l'obra (BRUB 68) és un volum d'intenció didàctica elaborat per a la formació de fills i filles d'una casa nobiliària. El conjunt com a tal (probablement previ a la còpia conservada) va ser produït per un recopilador anònim, que hi va afegir una presentació general i uns breus prefacis o pròlegs a l'inici de cada obra, dels quals reproduïm el corresponent a aquesta obra (que sembla indicar que va ser elaborada per aquest anònim recopilador). D'altra banda, una mà d'època moderna, que no es pot identificar, com s'ha fet, amb Pere Miquel Carbonell (1434 – 1517), va afegir, a l'inici, una taula del contingut del volum, en la qual va malinterpretar aquells prefacis i va atribuir la recopilació a Manuel Díez, que només és l'autor de l'obra de menescalia. Aquesta atribució errònia ja va ser descartada, amb bon criteri, per Minervini (1993: 134), però s'ha repetit en diversos estudis i edicions, en particular els de les Flors del Tresor de beutat (més informació a la fitxa del ms.).

Obra emprada als diccionaris DCVB, VFaraudo i Corachan 1936.