Sciència.cat DB

Benvinguts a Sciència.cat DB, la base de dades de la ciència i la tècnica en català a l'Edat Mitjana i el Renaixement.

Què és Sciència.cat DB | Catàleg d'obres | Sigles | Com citar
Id Sciència.cat DB 

Obres | Manuscrits | Impresos | Documents | Persones | Bibliografia | Vocabulari

Sciència.cat DB op2494 (20 / novembre / 2019)

Melitó de Sardes (pseudo) (fl. s. V m.). El Traspassament de la Verge Maria

Aquesta obra és:

Adaptació de: Melitó de Sardes (pseudo) (fl. s. V m.). Liber de Transitu Virginis Mariae

Publicació de la fitxa: 2015-11-14
Darrera modificació: 2015-12-01
Bases de dades:Sciència.cat

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Estat:completa

Identificació

Autor:Melitó de Sardes (pseudo) (fl. s. V m.)
Títol regularitzat:El Traspassament de la Verge Maria
Altres títols:Lo Trepassament de la Verge Maria
Lo Trepasament de la Verge Maria e lo reculliment de aquella
Lo Passament de la Verge Maria
La Asunció de la Verge Maria
Llengua:Català
Data:estimada - s. XV-2
Notes sobre la datació:Datació del testimoni conservat (veg. manuscrit).
Collell 1900 proposà datar la traducció en el segle XIV (veg. Observacions).
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa
Matèries:Religió - Espiritualitat
Màgia - Màgia mèdica i protectora
Medicina - Ginecologia, obstetrícia i cosmètica

Contingut

Consistència:completa
Conservació:completa

Íncipit

Rúbrica inicial:«Lo Trepassament de la Verge Maria».
Íncipit del pròleg:«Así comensa Lo Trepasament de la Verge Maria e lo reculliment de aquella. E diu que tota persona qui·l dirà ho·l farà dir...».
Íncipit text:«En aquell temps que nostra dona Sancta Maria era en Jerusalem e preguave en lo templa de Jesucrist (lo seu car fill de Jesucrist), que lli fes a saber quont axiria d'equest segla...».
Font:A partir de Vila - Sierra 2012: 48.

Èxplicit

Èxplicit del pròleg:«... tan prest se n'yrà espeventablement, que may no·y tornarà. E comensa axí».
Èxplicit del text:«... e tornaren-se'n per los lochs e preÿcar la fe catòlica de Jesucrist per convertir totes les gens que coneguessen Jesucrist e les sues hobres».
Colofó:«Así es complide La Asunció de la Verge Maria. Plàsia-li que·m do guoig e alagria en equest món e an l'altro paradís. Amén. Finita».
Font:A partir de Vila - Sierra 2012: 51.

Materials complementaris

Pròleg de l'autor,
traductor o adaptador:
Adaptador
Text del pròleg:«Así comensa lo trepasament de la Verge Maria e lo reculliment de aquella. E diu que tota persona qui·l dirà ho·l farà dir, ho ab si ho·l portarà ab bona devoció ni remembrança, no li cal haver pahor del diabbla, ni de neguna cosa qui mala sia o no li cal tembre de sos enemichs, que no li poran fer mal ni dan, ni de yra de senyor. E qui·l dirà tot jorn una veguà, lo jorn abans que moyrà veurà la Verge Maria, e li dirà quont se axirà d'equest mont, e de tres dies abans li darà e li manifestarà la sua mort. E tota dona qui vage de parts e·l tindrà sobre si, no li cal aver pahor que moyra del part, ni haurà l'infant mort [... s'a]foll dentra [...] porà pendra mal. E si neguna persona avia lo mal esperit dins lo seu cos, que, prestament que lli auran dita la present, prestament tan prest se n'yrà espeventablement, que may no·y tornarà. E comensa axí».
Observacions sobre el pròleg:A partir de Vila - Sierra 2012: 48. Els claudàtors indiquen un passatge de difícil lectura.

Altres persones relacionades

Posseïdor:Isern, Bernat (fl. 1397 – 1437)
Isern, Rafael (c. 1427 – 1444)
Espígol, Joan (1406 – 1450)
Angelina (fl. s. XV-2)
Rovirola, Jaume (m. 1469)
Burguès, Gregori (m. 1505)

Sinopsi

Sinopsi:Relat de l'Assumpció de la Mare de Déu, amb virtuts protectores contra el diable, els enemics, la ira dels senyors feudals i altres mals; per no ser nafrat a la batalla ni morir de mala mort; per obtenir un pronòstic de la mort; per no morir en el part ni tenir un avortament o l'infant discapacitat o endimoniat; i per treure els mals esperits del cos.
Públic/intenció:Dones
Extrauniversitaris
Pagesos

Transmissió

Manuscrits:Sant Hilari Sacalm - Col·l. Serradesanferm - Ms. el Borrell 2 - ff. 1r-11r
Atestacions documentals:
  1. Barcelona - AHPB - Protocols notarials – 113/106 – 31 gener 1437 – ítem 6.2
  2. Barcelona - AHPB - Protocols notarials – 113/106 – 9 agost 1444 – ítem 2.2
  3. Catí (Castelló) - APCatí - Protocols notarials – inv. anònim (plec solt) – 30 setembre 1450 – ítem 3.1
  4. Vic - ABEV - Arxiu de la Cúria Fumada – ACF-3783 (inventaris J. Sellers 1466-1469) – 1469 – ítem Junyent § 155.2
  5. Palma - ARM - Protocols notarials – M-612, ff. 171r-199r – 13 novembre 1505 – ítem 7

Bibliografia

Edicions:Carreras i Candi (1921-1922), "Lo Passament de la Verge María ...", pp. 215-220
Vila i Medinyà - Sierra Valentí (2012), "Textos populars catalans dels s ...", pp. 48-51
Bibliografia:Caldentey (1947), "La Asunción de la Virgen María ...", p. 431
Vicens i Soler (1994), El cicle de la mort i ..., pp. 208-213
Romeu i Figueras (1994), "El teatre assumpcionista de ...", p. [65]
Cifuentes i Comamala (2006), La ciència en català a l'Edat ..., p. 122
Vila i Medinyà - Sierra Valentí (2012), "Textos populars catalans dels s ...", pp. 36-38

Observacions

Adaptació de la versió B (Transitus B) de l'obra del Pseudo-Melitó de Sardes que omet el pròleg a nom d'aquest autor, conté algunes variants que provenen dels evangelis apòcrifs i ha estat conformada a una funció talismànica. Segons Romeu 1994: [65] deriva de la versió del Pseudo-Melitó que s'incorporà a la Legenda aurea (Flos sanctorum) de Jaume de Varazze (Voragine), versió que en traducció catalana tingué circulació independent (Romeu en cita mss. i atestacions documentals) i una llarga tradició oral (veg. més avall). Vicens 1994, en canvi, conclou que aquesta adaptació és independent de l'obra de Varazze.

En el títol i l'íncipit, Carreras 1921-1922: 215 llegí «Passament» i «Espasament»; Vila - Sierra 2012: 48 esmenen a «Trepassament» i «Trepasament». La funció talismànica s'expressa, de forma extensa, tant al pròleg com al text del relat («E dix Déu de la sua preciosa boca: “Qui aquest pasament de la mia Mare gloriosa tinrà ab si, no porà morir a mala mort, ni en batalla no serà nafrat, ni lli cal aver pahor del diable, e tota dona qui vage de parts e la tingua ab bona devoció, no li cal aver pahor que moyra del part, ni aurà l'infant mort, ni contret, ni mut, ni sort, ni endemoniat, ni lunàtich, ans vindrà a salvament”», ff. 7v-8r del ms., ed. Carreras 1921-1922: 218 i Vila - Sierra 2012: 50).

Collell (1900), Catalunya a Palestina, pp. 30-36, en publicà una altra versió catalana, del s. XIV, que copià "d'un còdex del sigle XV adquirit per lo Sr. bisbe de Vich" que no s'ha aconseguit localitzar (Vicens 1994: 208-213 assimila aquest text al de Sant Hilari publicat per Carreras i Vila - Sierra i en comenta les fonts), en la qual la funció talismànica és molt general («Nostre Senyor dix de la sua bocha que qui aquesta Assumpció de la Verge Maria tindrà ab si no haurà pahor de nanguna cosa que mala sia», Collell 1900: 34). Per a la tradició oral d'aquest relat, vegeu el text recollit al Pirineu de Lleida a la fi del s. XIX que publicà Collell 1900: 37-41 i els altres testimonis citats per Romeu 1994: [65].