Sciència.cat DB

Benvinguts a Sciència.cat DB, la base de dades de la ciència i la tècnica en català a l'Edat Mitjana i el Renaixement.

Què és Sciència.cat DB | Catàleg d'obres | Sigles | Com citar
Id Sciència.cat DB 

Obres | Manuscrits | Impresos | Documents | Persones | Bibliografia | Vocabulari

Sciència.cat DB op2516 (07 / desembre / 2019)

Serradell, Pal·ladi (fl. 1405 – 1411). Regiment de pestilència

Publicació de la fitxa: 2013-01-26
Darrera modificació: 2013-01-26
Bases de dades:Sciència.cat

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Estat:parcial

Identificació

Autor:Serradell, Pal·ladi (fl. 1405 – 1411)
Títol regularitzat:Regiment de pestilència
Altres títols:«De pestilentia»
Llengua:Català
Data:estimada - ante 1406
Lloc:Girona
Estat de l'obra:perduda
Forma:prosa
Matèries:Medicina - Pesta i altres malalties

Contingut

Altres persones relacionades

Posseïdor:Anglesola, Berenguer d' (m. 1408)

Transmissió

Atestacions documentals:Girona - ADG - Fons episcopal: Processos (sèrie gen.) – C-*** – 15 març 1406 – ítem 38

Bibliografia

Bibliografia:Batlle i Prats (1932), "Inventari dels llibres de ...", núm. 38
Cardoner i Planas (1973), Història de la medicina a la ..., pp. 53 i 60
Batlle i Prats (1981), "Notícia sobre Pal·ladi ..."
Cifuentes i Comamala (2006), La ciència en català a l'Edat ..., p. 107

Observacions

El cardenal Berenguer d'Anglesola posseïa, el 1406, un quadern autògraf de mestre Pal·ladi Serradell escrit en lletra cursiva, que tractava sobre la pesta i altres matèries (Batlle 1932, núm. 38).

D'aquesta notícia s'ha deduït que havia de ser tractat de pesta desconegut i perdut, escrit en llatí o en català. Del fet que el núm. 11 del mateix inventari d'Anglesola (Compendi historial) fos l'únic cas en què el notari explicità que estava escrit «in romancio», Batlle en deduí que tots els altres havien d'estar escrits forçosament en llatí (cosa que no sol ser necessàriament certa). En el cas d'aquest suposat regiment de pestilència, Cardoner el seguí acríticament. Tanmateix, el fet que aquest gènere circulés sovint en vulgar i que s'hagi pogut documentar l'autor entre els dirigents del municipi de Girona (institucions que sovint encomanaren textos d'aquest gènere), permet, almenys, posar en dubte la deducció inicial de Batlle.

Per altra banda, però, l'escassa consistència de la peça (un quadern, en lletra cursiva), el seu contingut miscel·lani (sobre pesta i altres matèries) i el fet que figuri a la biblioteca d'Anglesola podria suggerir que, més que un "tractat de pesta", podria haver estat una prescripció del metge adreçada personalment al cardenal.