Sciència.cat DB

Benvinguts a Sciència.cat DB, la base de dades de la ciència i la tècnica en català a l'Edat Mitjana i el Renaixement.

Què és Sciència.cat DB | Catàleg d'obres | Sigles | Com citar
Id Sciència.cat DB 

Obres | Manuscrits | Impresos | Documents | Persones | Bibliografia | Vocabulari

Sciència.cat DB op2555 (13 / novembre / 2019)

Maur de Salern (c. 1130 – 1214). Liber de flebotomia

Aquesta obra té:

Traducció: Maur de Salern (c. 1130 – 1214). Regles de la sagnia [Català]. Traductor: Anònim

Publicació de la fitxa: 2015-08-09
Darrera modificació: 2018-12-03
Bases de dades:Sciència.cat

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Estat:completa

Identificació

Autor:Maur de Salern (c. 1130 – 1214)
Títol regularitzat:Liber de flebotomia
Llengua:Llatí
Data:estimada - c. 1200
Lloc:Salern
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa
Gènere:Tractat de flebotomia
Matèries:Medicina - Cirurgia i anatomia

Contingut

Íncipit

Íncipit text:«Presentis negotii propositum est breviter tractare...»
Font:TK col. 1086
Voigts - McVaugh 1984: 10

Continguts

Text complet
(receptes o fragments):
«Incipit liber secundi Galieni salernitani de flebotomia. Presentis negocii propositum est breviter tractare in quibus egritudinibus competat flebotomia et de quibus venis. Ad quod nota quod .XIIIIor. sunt vene de quibus sustrahitur sanguis. Flebotomia dicitur circa vene incisio et sanguinis moderata effusio. Flebotomamus igitur hominem de venis et arteriis. Due inciduntur retro aures et due supra aures et due erga oculos. Una in fronte, due in occipiton propter querelam capitis usque ad mensuram ossis quatuor digitorum ab auribus. De ambibus temporibus duas propter effusionem occulorum. Sub lingua due propter reuma gingivarum et vicia oris et dencium. In medio frontis istam propter capitis dolorem et alienationem et frenesim. De naribus unam propter gravitatem capitis. De collo duas propter habundanciam humorum capitis vel oculorum vel gingivarum. De manu duas secundus pollicem, unam propter inflacionem pulmonis, aliam juxta minorem digitum propter inflacionem splenis. De coxa et tibia et pede incidimus venas propter renum et vesice et arteticorum et sciaticorum et podagricorum et nervorum contractionem et tumorem qui in tibiis et pedibus fieri solet vel propter substractionem menstruorum vel quare femine nisi concipiunt. In primis de subgenibus duas, de tibiis .II. de talo pedis extrinsecus .IIIIor. de super pollicem pedis .II. circa scarpellis inter duos digitos duas propter dolorem vesice de interiori parte tali et fiunt omnes .XXIIIIor. Omnes vero pedis vene cum inciduntur in aqua calida debent esse pedes donec sanguis egrediatur. In toto nostro corpore instanciam habemus incidendi .XL. venas, exceptis duabus que dicuntur salsotes quas qui incideritur cum risu moritur et subito. Hee vero cavende sunt .IIIIor. digitis super geniculos. Sub talo incidimus duas propter indignationem testiculi vel quando sunt inflati; vel in brachio incidimus tres, id est, cephalicam, meson, epaticam, antipasim, et ambas facimus [blanc] inforis flebotomamus pro epate meson catatesim hic est flebotomum rectum in visu primere et in sensu levare» [BnF Lat. 8654B, ff. 26ra-28va].

Altres persones relacionades

Autor apòcrif:Ricard l'Anglès (fl. s. XII-2)
Henry de Winchester (fl. s. XIII-1)

Sinopsi

Públic/intenció:Metges pràctics

Transmissió

Manuscrits:Madrid - BNE - Manuscritos - 3066 - A - ff. 5va-8rb
Observacions:Voigts - McVaugh 1984: 10 recullen 37 mss. de quatre versions de l'obra (vegeu Observacions generals).

Bibliografia

Edicions:Buerschaper (1919), Ein bisher unbekannter ...
Voigts - McVaugh (1984), A Latin Technical Phlebotomy and ..., pp. 36-52
Catàlegs i repertoris:Thorndike - Kibre (1963), A Catalogue of Incipits of ..., col. 1086
Bibliografia:Talbot (1961), "A medieval physician's vade mecum", pp. 223-224
Voigts - McVaugh (1984), A Latin Technical Phlebotomy and ..., pp. 7-11
Gil Sotres (1986), «Scripta minora de flebotomia» ..., p. ***

Observacions

Voigts - McVaugh 1984: 10 classifiquen fins 37 mss. d'un tractat de flebotomia pràctica que, tot i portar-ne versions diferents, pensen que corresponen a la mateixa obra. Malgrat que l'objectiu del seu estudi és l'edició d'una traducció anglesa de c. 1400 —en la qual l'obra és atribuïda al mestre de Montpeller Henry de Winchester (Henricus Wintoniensis), com al testimoni llatí del s. XIV BNE 3066, ff. 5v-7v, que també editen—, ofereixen un primer mapa de la tradició llatina que estudis posteriors haurien de completar. Hi distingeixen una versió extensa, que comença «Propositum est presentis negotii...» (TK 1141-1142; almenys 13 mss. entre els quals l'esmentat, ed. per ells); un altra versió més breu, que comença «Presentis negotii propositum est...» (TK 1086; almenys 14 mss. entre els quals el que transcrivim aquí; ed. Buerschaper 1919 a partir d'altres mss.); un abreujament anònim d'aquestes versions , que comença «Minutio alia fit per metathesim alia per...» (TK 875; almenys 9 mss.; ed. Talbot 1961: 223-224; i, amb interpolacions, a Johannes Ketham, Fasciculus medicinae, Venècia 1491); i una quarta versió que comença «Requirendum est nobis breviter in quibus egritudinibus flebotomia...» (TK 1349; almenys 1 ms.). En la seva opinió (p. 7), malgrat l'atribució a un mestre de Montpeller que porten els mss. de la versió extensa que editen, la versió breu té continguts que la situen a l'ambient salernità i l'autor més plausible n'és Maur de Salern, al qual és atribuida en mss. d'aquesta versió breu, entre els quals els editats per Buerschaper 1919; seria datable c. 1200 (p. 9).

En efecte, tota aquesta tradició manuscrita no és unànime respecte a l'autor de l'obra. A part de Henry de Winchester (versió extensa) i de Maur de Salerrn (versió breu), que en el ms. que transcrivim de la mateixa versió és anomenat el 'segon Galè salernità' (Galienus secundus salernitanus), també és atribuïda a Ricardus [Anglicus] (Ricard l'Anglès), Gualterus (Walter Agilon?), Roger, o bé transmesa com a anònima. L'atribució a ‘Ricard', que també porta la traducció catalana que descrivim en la fitxa corresponent, feta a partir de la versió breu, és present tant en mss. de la versió breu (BL, Royal 12.E.XV, ff. 3r-5r, s. XIII) com en mss. de la versió extensa (BL, Sloane 4, ff. 31r-34r, s. XV; Univ. Erfurt, Amplon. F.288, ff. 25r-26r, s. XIII-XIV) i en la quarta versió (Cambridge, Peterhouse 178, ff. 40r-42v, s. XIII). Al ms. llatí de la versió breu que transcrivim (BnF Lat. 8654B, ff. 26r-28v, s. XIV) l'obra està copiada tot seguit del De phlebotomia de Ricard l'Anglès (fl. s. XII-2) (Flebotomia Richardi, inc. «Medelam morborum duplicem...»). Una organització d'aquest tipus podria explicar la confusió.

L'obra es distingeix d'altres tractats de flebotomia del seu temps (pp. 8-9) perquè fa la impressió d'haver estat elaborada pensant en les necessitats d'un metge pràctic, atès que, adoptant una orientació anatòmica que fa un recorregut pel cos des del cap fins als peus, està organitzada a partir de l'enumeració de les venes en les quals pot practicar-se la flebotomia segons les malalties existents. D'aquesta manera, el metge pràctic sabia quina vena havia de sagnar per a cada malaltia, assumint que la resta de circumstàncies fossin favorables. Aquesta subordinació de la patologia a l'anatomia encara és més marcada en l'obra atribuïda a Ricard l'Anglès (fl. s. XII-2) (inc. «Medelam morborum duplicem...»). No obstant això, la versió extensa, en l'estat que editen Voigts - McVaugh 1984 (Tractatus Magistri Enrici de egritudinibus fleubotomandis, inc. «Propositum est presentis negotii breviter tractare...»), ofereix un text molt més elaborat que el de la versió breu i, a diferència d'aquesta, insisteix especialment en les febres. Per tot això, malgrat el valuós mapa presentat a Voigts - McVaugh 1984, és possible que almenys la versió breu i la versió extensa representin obres diferents: una de salernitana, plausiblement escrita per Maur de Salern, i una de montpellerina, per Henry of Winchester, coneixedor de l'anterior.