Sciència.cat DB

Benvinguts a Sciència.cat DB, la base de dades de la ciència i la tècnica en català a l'Edat Mitjana i el Renaixement.

Què és Sciència.cat DB | Catàleg d'obres | Sigles | Com citar
Id Sciència.cat DB

Obres | Manuscrits | Impresos | Documents | Persones | Bibliografia | Vocabulari

Sciència.cat DB op2561 (18 / setembre / 2019)

Saflor, Pere (fl. 1354 – 1383). Receptari de Pere Saflor

Publicació de la fitxa: 2013-02-15
Darrera modificació: 2016-07-17
Bases de dades:Sciència.cat

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Estat:completa

Identificació

Autor:Saflor, Pere (fl. 1354 – 1383)
Títol regularitzat:Receptari de Pere Saflor
Llengua:Català
Data:estimada - c. 1354-1383
Lloc:Mallorca
Estat de l'obra:perduda
Forma:prosa
Gènere:Receptari mèdic professional
Matèries:Medicina - Cirurgia i anatomia
Medicina - Farmacologia

Contingut

Altres persones relacionades

Posseïdor:Perelló, Joan (fl. s. XVII – s. XVIII)

Sinopsi

Sinopsi:Receptari mèdic, elaborat pel mateix cirurgià per al seu exercici professional.
Públic/intenció:El mateix autor, físic-cirurgià.
Públic/intenció:Metges pràctics

Transmissió

Manuscrits:Muro - Col·l. Perelló - s/n

Bibliografia

Bibliografia:Alemany i Moragues (s. XVIII-1), Misceláneas históricas, vol. 2, p. 73
Bover de Rosselló (1868), Biblioteca de escritores baleares, vol. 2, p. 565, § 1384, s. v. "Zaflor, Pedro"
Font i Sagué (1908), Historia de les ciencies naturals ..., p. 49
Cardoner i Planas (1973), Història de la medicina a la ..., p. 53
Contreras Mas (1996), "Pere Çaflor, un médico de ...", p. 97
Cifuentes i Comamala (2006), La ciència en català a l'Edat ..., p. 139
Cifuentes i Comamala (2016), "El receptari mèdic baixmedieval ..."

Observacions

A la primeria del segle XVIII el manuscrit d'aquesta obra, actualment perdut, es trobava en mans d'un metge mallorquí (un Dr. Perelló, de Muro). Contenia «observaciones de varias enfermedades, métodos que había adoptado para su curación y remedios para la de plagues cançeroses, etc.» (Bover, 1868).

Aquesta descripció permet reconèixer-hi un receptari mèdic elaborat pel mateix autor, un cirurgià, com a eina de suport per al seu exercici professional. Els receptaris d'aquest tipus eren compilacions pràctiques de patologia i terapèutica elaborades per barbers i cirurgians, en les quals la llengua vulgar ocupava un lloc si no exclusiu sí al menys predominant. Solien ser compilacions fetes a partir d'obres d'altres autors, però podien incloure experiències pròpies de l'autor compilador.