Sciència.cat DB

Benvinguts a Sciència.cat DB, la base de dades de la ciència i la tècnica en català a l'Edat Mitjana i el Renaixement.

Què és Sciència.cat DB | Catàleg d'obres | Sigles | Com citar
Id Sciència.cat DB 

Obres | Manuscrits | Impresos | Documents | Persones | Bibliografia | Vocabulari

Sciència.cat DB op2672 (23 / octubre / 2019)

Conches, Guillem de (c. 1080/1090 – post 1154). Dragmaticon philosophie

Aquesta obra té:

Traducció: Conches, Guillem de (c. 1080/1090 – post 1154). Summa de filosofia [Català]

Publicació de la fitxa: 2010-06-12
Darrera modificació: 2016-02-28
Bases de dades:Sciència.cat
Translat

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes, Josep Pujol
Estat:completa

Identificació

Autor:Conches, Guillem de (c. 1080/1090 – post 1154)
Títol regularitzat:Dragmaticon philosophie
Altres títols:Summa philosophie
Philosophia
Secunda Philosophia
Identificació de l'obra:Codi de Translat: TCM 52.1
Llengua:Llatí
Data:estimada - c. 1144-1149
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa
Gènere:Compendi de filosofia natural
Matèries:Enciclopedisme
Filosofia natural

Contingut

Íncipit

Íncipit del pròleg:«Quaeris, venerande dux Normannorum et comes Andegauensium, cur magistris nostri temporis minus creditur quam antiquis crederetur...» [I.1 de l'ed. d'I. Ronca a Conchis 1997]
Íncipit text:«Quid sit substantia. - Dux: Quoniam officium interrogandi michi est iniunctum, quaero, cum de substantia te tractaturum promittas...» [I.2 de l'ed. d'I. Ronca a Conchis 1997]

Èxplicit

Èxplicit del text:«... unde in illa aetate madida fit memoria, et delirant homines. Extincto uero naturali calore desinit homo uiuere» [VI.26, èxplicit de la majoria dels mss.]
«... quarto in astronomia; deinde in diuina pagina: quippe cum per cognitionem creaturae ad cognitionem creatoris perueniamus» [VI.27, èxplicit d'alguns mss., entre ells els més antics]

Materials complementaris

Pròleg de l'autor,
traductor o adaptador:
Autor

Altres persones relacionades

Dedicatari:Jofré V d'Anjou (1113 – 1151)
Enric II d'Anglaterra (1133 – 1189)

Sinopsi

Sinopsi:Vegeu Observacions.
Públic/intenció:Nobles

Bibliografia

Edicions:Conchis (1997), Dragmaticon Philosophiæ / Summa ..., pp. 1-273 - Ed. text llatí d'I. Ronca
Bibliografia:Speer (1995), Die entdeckte Natur ...
Ronca (1994), "The influence of the Pantegni ..."
Cadden (1995), "Science and rethoric in the ..."
Obrist (2009), "William of Conches ..."
Obrist - Caiazzo (2011), Guillaume de Conches: philosophie ...

Observacions

Summa de filosofia natural que adopta la forma de diàleg ("dragmaticon") entre un duc de Normandia i comte d'Anjou, al qual va adreçada l'obra, que va preguntant, i un filòsof, que respon a les demandes del primer. Consta d'un pròleg, en el qual dedica i justifica l'obra com a reelaboració d'un text de joventut, la Philosophia (1125-1130), que rebutja, i de sis llibres, que tracten sobre la creació (1), els elements (2), els cels (3), els planetes (4), la meteorologia (5), la terra i l'ésser humà (6).

El duc de Normandia i comte d'Anjou, que és lloat per formar els seus fills amb l'estudi i no amb els jocs cortesans (pròleg), és Jofré V d'Anjou (1113 – 1151), a la cort del qual Guillem de Conches es va acollir i dels fills del qual va ser tutor des de vers 1145. Jofré va ser duc de Normandia des de 1144 i fins a 1149, data en què va cedir el ducat al seu fill i hereu Enric quan va fer els 17 anys. Cal datar l'obra, doncs, en aquest interval, i possiblement entre 1147 i 1149, durant l'estada d'Enric a Normandia (I. Ronca, a Conchis 1997: xix).

L'obra correspon a un moment en què a l'Occident europeu encara es desconeixia la Física d'Aristòtil i la filosofia natural es fonamentava en un platonisme procedent del Timeu i d'intenses lectures dels clàssics llatins (Ciceró, Sèneca, Virgili, Ovidi). Els continguts mèdics (presents, en particular, als llibres 4 i 6) es fonamenten en les traduccions de Constantí l'Africà (1017 – a. 1098/1099).

La finalitat didàctica del text, que determina la poca complexitat del contingut i l'ús de la forma dialogada, li va assegurar una notable difusió fins molt més enllà de la seva època, que inclou un gran nombre de manuscrits, una edició impresa (Estrasburg 1567) i una traducció catalana.