Sciència.cat DB

Benvinguts a Sciència.cat DB, la base de dades de la ciència i la tècnica en català a l'Edat Mitjana i el Renaixement.

Què és Sciència.cat DB | Catàleg d'obres | Sigles | Com citar
Id Sciència.cat DB

Obres | Manuscrits | Impresos | Documents | Persones | Bibliografia | Vocabulari

Sciència.cat DB op2909 (16 / setembre / 2019)

Jacob ben Mahir ibn Ṭibbōn (c. 1236 – 1304). Llibre dels eclipsis del sol i de la lluna [Català]. Traductor: Anònim

Aquesta obra és:

Traducció de: Jacob ben Mahir ibn Ṭibbōn (c. 1236 – 1304). Liber de eclipsi solis et lune [Llatí]. Traductor: Anònim

Traducció de: Jacob ben Mahir ibn Ṭibbōn (c. 1236 – 1304). [Llibre dels eclipsis del sol i de la lluna] [Hebreu]

Publicació de la fitxa: 2016-07-21
Darrera modificació: 2016-07-23
Bases de dades:Sciència.cat

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Estat:completa

Identificació

Autor:Jacob ben Mahir ibn Ṭibbōn (c. 1236 – 1304)
Títol regularitzat:Llibre dels eclipsis del sol i de la lluna
Altres títols:«Libre dels eclipsis del sol e de la luna»
Traductor:Anònim
Llengua:Català
Data:expressa - 1328
Lloc:Barcelona?
Estat de l'obra:perduda
Forma:prosa
Gènere:Calendari d'eclipsis
Matèries:Astronomia i astrologia - Astronomia

Contingut

Consistència:completa
Conservació:fragmentària
Especificacions:Vidal 1888-1889 en donà a conèixer i publicà un fragment (aparentment, un bifoli d'un ms.), actualment il·localitzat, que contenia passatges pertanyents als anys 1393 i 1402.

Íncipit

Íncipit text:[...] «En l'ayn de l'Encarnació de nostre Senyor .M.CCC.XCIII. serà la luna en eclipssi dimecres .XXVI. jorns de mars...»
Font:Fragment de Perpinyà (f. Ar).

Èxplicit

Èxplicit del text:«... E serà en eràbich en .DCCC.VI. ayns»
Colofó:Fragment de Perpinyà (f. Br, verso en blanc).

Continguts

Text complet
(receptes o fragments):
[f. Ar] [...] «En l'ayn de l'Encarnació de nostre Senyor .M.CCC.XCIII. serà la luna en eclipssi dimecres .XXVI. jorns de mars de nit a .IX. hores e mige e seguir-s'à .V. sisena, ço és, .X. dits segons esta figura: [figura de la lluna, pintada en negre i blanc]. E serà en eràbich en .DCC.XCV. ayns. En aquest ayn mateix serà eclipsi en lo sol divenres .V. dies de setembre e comensarà en la primera hora del dia e tendrà .IIII. dits e mig».

[f. Av] «En l'ayn de l'Encarnació de nostre Senyor .M.CCC.XCIII. serà lo sol en eclipssi dimarts .XXV. jorns d'agost de dia .VIII. hores e seguir-s'à la quarta part segons esta figura: [figura del sol, pintada en vermell i blanc]. E serà en eràbich en .DCC.XCVI. ayns» [...]

[f. Br] [...] «En l'ayn de l'Encarnació de nostre Senyor .M.CCCC.II. serà la luna en eclipssi dijous .XXX. jorns d'agost de nit. [Figura de la lluna, pintada en negre]. E serà en eràbich en .DCCC.VI. ayns» [Verso en blanc].

Altres persones relacionades

Comitent:Alfons III el Benigne (1299 – 1336)
Intermediari:Salaverd, Climent de (fl. s. XIV-1)

Sinopsi

Sinopsi:Llibre que consigna les dates dels eclipsis de sol i de lluna que s'han d'esdevenir.
Públic/intenció:El rei Alfons III el Benigne.
Públic/intenció:Reialesa

Transmissió

Manuscrits:Fragmentària - Perpinyà - ADPO - Manuscrits: Fragments - s/n - 2 folis
Atestacions documentals:Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Vària – vol. 496, ff. 57r, 58r i 61r – 14 abril 1328

Bibliografia

Edicions:Vidal (1888-1889), "Mélanges d'histoire, de ...", 32 (1888), 358-359, doc. 13 - fragmentària - «Fragments d'un almanach de la fin du XIVe siècle»
Bibliografia:Rubió i Lluch (1908-1921), Documents per l'historia de la ..., vol. 1, doc. 74
Gascón Urís (1997-1998), "L'astrònom Pere Gilbert en les ...", pp. 393-394
Cifuentes i Comamala (2006), La ciència en català a l'Edat ..., pp. 198 i 435

Observacions

Alfons el Benigne va fer traduir al català a partir del llatí («dominus rex mandavit translatari de latino in romansio») un llibre d'aquesta matèria que havia posseït Jaume II el Just (1267 – 1327) («quodam Libro de eclipsi solis et lune... qui fuit illustrissimi domini regis Jacobi»). La còpia de la traducció destinada a Alfons era escrita sobre pergamí, amb caplletres, il·lustrada amb imatges del sol i de la lluna i relligada amb tancadors d'argent.

L'any 1888 Pere Vidal, en un treball sobre documents catalans a l'Arxiu Departamental de Perpinyà (ADPO), va donar notícia, sense proposar cap identificació i assimilant l'obra a un almanac, del que sembla ser un bifoli d'un ms. il·lustrat precisament d'aquesta temàtica, en pergamí, amb imatges del sol i de la lluna i en el qual es proporcionaven les dates (1393 i 1402 al bifoli) segons l'estil de l'Encarnació (suprimit, a la Corona d'Aragó, el 1350) i segons l'Hègira. La il·lustració i l'estil de l'Encarnació són coherents amb els exemplars de Jaume II i d'Alfons el Benigne, mentre que la datació per l'Hègira aporta una pista per a la identificació de l'obra (vegeu fitxa de la traducció llatina). Gascón 1997-1998 el relaciona amb l'opuscle de Dalmau Sesplanes, Llibre de l'eclipsi del sol i de la lluna i de les fases de la lluna escrit per a l'infant Joan —Joan I el Caçador (1350 – 1396)— el 1379.

L'obra posseïda per Jaume II i Alfons el Benigne no tindria cap relació, doncs, amb el De motibus (De orbe, o De scientia motus orbis) de Māšāʾallāh ibn Aṯarī (c. 740 – c. 815), un tractat astrològic molt més elaborat sobre la repetició cíclica dels grans fets de la història de la humanitat en el moment en què es produeix el retorn dels planetes a les posicions que ocupaven al començament del cicle, tal com es va proposar a Cifuentes 2006: 199. Aquesta obra va ser traduïda a l'hebreu i d'aquest al llatí durant el segle XII, és al·ludida al pròleg de Pere Engilbert, Dalmau Sesplanes, Jacob ben Abraham Isḥaq al-Qorsuno, Taules del rei en Pere i és una de les fonts de l'Anònim, Astrologia d'Andorra (vegeu Vela Palomares (1996), Tencar: una miscel·lània ..., pp. 152-154).