Sciència.cat DB

Benvinguts a Sciència.cat DB, la base de dades de la ciència i la tècnica en català a l'Edat Mitjana i el Renaixement.

Què és Sciència.cat DB | Catàleg d'obres | Sigles | Com citar
Id Sciència.cat DB

Obres | Manuscrits | Impresos | Documents | Persones | Bibliografia | Vocabulari

Sciència.cat DB op3030 (16 / setembre / 2019)

Hermes Trismegist {atribuït}. Llibre d'Hermes en judicis [Català]

Aquesta obra és:

Traducció de: Hermes Trismegist {atribuït}. Liber de judiciis astrorum [Llatí]

Publicació de la fitxa: 2014-12-15
Darrera modificació: 2014-12-15
Bases de dades:Sciència.cat

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Estat:parcial

Identificació

Autor:Hermes Trismegist {atribuït}
Títol regularitzat:Llibre d'Hermes en judicis
Altres títols:«Ermes en juhís»
Llengua:Català
Data:estimada - s. XIV-2
Lloc:Barcelona?
Notes sobre la datació:Atestacions documentals a Barcelona, el 1410, a la biblioteca reial, i a Peníscola, el 1423. Aquest darrer exemplar podria provenir de Barcelona i, fins i tot, ser el mateix que el primer (vegeu Observacions). La primera atestació documentada fa sospitar que la traducció es faria a l'entorn de Pere el Cerimoniós o, més probablement, de Joan I.
Estat de l'obra:perduda
Forma:prosa
Gènere:Tractat d'astrologia judiciària
Matèries:Astronomia i astrologia - Astrologia

Contingut

Íncipit

Invocació:[En vermell:] «En nom de Déu sia...» (inv. 1410 i 1423)
Íncipit text:«Per tal que vejats en lo girament...» (inv. 1410) «... e com sabràs...» (inv. 1423, final f. 1r)

Èxplicit

Èxplicit del text:«...beneÿt sia Déu e loat» (inv. 1410)

Altres persones relacionades

Posseïdor:Martí I l'Humà (1356 – 1410)
Benet XIII (c. 1328 – 1423)
Comitent:Joan I el Caçador (1350 – 1396) {hipotètic}

Sinopsi

Sinopsi:Tractat que exposa la manera d'emetre pronòstics ('judicis') dels esdeveniments futurs a partir de la posició i la influència dels cossos celestes, cadascun dels quals governa diferents aspectes de la vida en la terra i del cos humà. Judica les persones, les classifica i en determina el futur. L'atribució al mític Hermes estaria relacionada amb els orígens d'aquests sabers en la Mesopotàmia de l'Antiguitat (caldeus), d'on passaren a Egipte i a l'àmbit grecoromà.
Públic/intenció:Astròlegs, metges i altres individus no relacionats amb la pràctica de l'astrologia que s'hi interessaven, especialment de l'elit social.
Públic/intenció:Astròlegs
Profans

Transmissió

Atestacions documentals:
  1. Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 2326 – 13 setembre 1410 – ítem 18
  2. Barcelona - BC - Manuscrits – 235, ff. 1r-23r – 30 juny 1423 – ítem P 454

Bibliografia

Bibliografia:Massó i Torrents (1905), "Inventari dels béns mobles del ...", § 18 ("libre appellat Ermes en juhís, en català... comença en vermelló: «En nom de Déu sia», e en lo negre: «Per tal que vejats en lo girament»; e faneix: «beneyt sia Déu e loat»", inv. del rei Martí l'Humà, 1410)
Perarnau i Espelt - Serrano i Calderó (1987), "Els inventaris de la biblioteca ...", pp. 217, núm P 454, i 247 ("liber in vulgari de astrologia et quedam prophetie. Incipit <in prima plana> «En nom de Déu», et finit in eadem <plana> «e com sabràs»", inv. bibl. privada Benet XIII, 1423)
Jullien de Pommerol - Monfrin (1991), La bibliothèque pontificale à ..., vol. 2, pp. 687, núm. Pc 420, i 930 ("liber in vulgari de astrologia et quedam prophetie. Incipit <in prima plana> «En nom de Déu»,et finit in eadem <plana> «e com sabràs»", inv. bibl. privada Benet XIII, 1423)
Cifuentes i Comamala (2006), La ciència en català a l'Edat ..., pp. 216-217
Riera i Sans (2005), "La bibliothèque du roi Martin"

Observacions

La primera atestació d'aquesta obra perduda, que no hem identificat, apareix a l'inventari de la biblioteca reial, efectuat a la mort de Martí l'Humà, l'any 1410 (Massó 1905). En aquest inventari, l'atribució de l'obra és clara i la llengua en què era escrita també ("libre appellat Ermes en juhís, en català"), se'n proporciona el començament de la rúbrica inicial, l'íncipit del text i l'èxplicit del volum, que probablement era miscel·lani i, per tant, aquest darrer no corresponia a la mateixa obra del principi. D'altra banda, a la biblioteca privada de Benet XIII, inventariada a la seva mort, a Peníscola, l'any 1423 (Perarnau-Serrano 1987), apareix un volum miscel·lani que conté una obra d'astrologia i unes pofecies ("liber in vulgari de astrologia et quedam prophetie"), del qual també se'n proporciona el començament, idèntic al de la rúbrica inicial indicada per al volum del rei Martí, i el final de la primera pàgina, que permeten veure que el text era en català (vegeu fitxa del document).

Proposem identificar aquestes dues obres inventariades, amb totes les prevencions, atès que, per ara, no en coneixem cap altra d'astrologia en català que tingui aquest íncipit. D'altra banda, la proximitat temporal de les dues atestacions, i el fet que el volum del papa Luna sigui en català (quelcom força extraordinari en la seva biblioteca), fa sospitar que aquest l'aconseguiria, o el faria copiar, durant la seva estada a Barcelona, en els anys 1409-1415. L'inventari de la biblioteca reial de 1410 publicat per Massó 1905, farcit d'obres d'astrologia i altres matèries afins que havien atret molt Pere el Cerimoniós i, en particular, Joan I, inclou només una part de la biblioteca reial, destinada a ser alienada en la persona de la reina vídua, Margarida de Prades (Riera 2005: 114 i 117). En conseqüència, la coincidència cronològica de les dues atestacions, que hem proposat afinar al període 1410-1415, podria indicar que Benet XIII es féu amb el volum de la biblioteca del rei (l'acabament del qual no desdiuria de les profecies que tenia al final el volum papal), volum que malauradament forma part dels llibres del papa que no s'han conservat i dels quals no es coneix el destí que van tenir.