Sciència.cat DB

Benvinguts a Sciència.cat DB, la base de dades de la ciència i la tècnica en català a l'Edat Mitjana i el Renaixement.

Què és Sciència.cat DB | Catàleg d'obres | Sigles | Com citar
Id Sciència.cat DB 

Obres | Manuscrits | Impresos | Documents | Persones | Bibliografia | Vocabulari

Sciència.cat DB op3169 (24 / febrer / 2020)

Rocatalhada, Joan de (c. 1310 – c. 1366). Liber de consideratione quintæ essentiæ omnium rerum

Aquesta obra té:

Traducció: Rocatalhada, Joan de (c. 1310 – c. 1366). Llibre secret en filosofia [Català]. Traductor: Anònim

Publicació de la fitxa: 2017-08-29
Darrera modificació: 2017-08-29
Bases de dades:Sciència.cat

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Estat:completa

Identificació

Autor:Rocatalhada, Joan de (c. 1310 – c. 1366)
Títol regularitzat:Liber de consideratione quintæ essentiæ omnium rerum
Altres títols:Liber de famulatu philosophiæ
Llengua:Llatí
Data:estimada - c. 1351-1352
Lloc:Avinyó
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa
Gènere:Compendi d'alquímia
Matèries:Alquímia

Contingut

Consistència:completa

Íncipit

Rúbrica inicial:«Liber primus De consideratione quintae essentiae omnium rerum, traditus pauperibus et evangelicis viris, servis domini nostri Iesuchristi, compositus a magistro Ioanne de Rupescissa, sacrae theologiae professore ac philosopho egregio».
Íncipit del pròleg:«Prooemium. — Dixit Solomon Sapientiae cap. 7: Deus dedit mihi horum scientiam veram, quae sunt, ut sciam dispositionem orbis terrarum et virtutes elementorum, initium, consummationem et medietatem temproum...»
Íncipit text:<Llibre I> «Canon primus. — Secretum primum est quod, per virtutem quam Deus contulit naturae conditae et humano magisterio subiectae, potest homo incommoda senectutis, quibus nimis in antiquis viris evangelicis impediuntur opera evangelicae vitae, curare...»
Font:Eds. Basilea 1561 i 1597

Èxplicit

Èxplicit del pròleg:«... Ego autem, quantum in me est, propter solos sanctos librum constituo, et ipsum custodire Iesuchristo commendo sine aliis verbis ad secretorum revelationem accedens, iuxta ordinem titulorum inferius scribendorum».
Èxplicit del text:<Llibre II. Capítol 20> «... Et quia spasmus, secundum sapientes, provenit ex laesione et debilitate nervorum, sicut patet aliquando in medicinis ex helleboro sumptis, nihil efficacius spasmum sedat quam nobilissima quinta essentia vel, in eius absentia, aqua ardens».
Colofó:«Explicit Liber de consideratione quintae essentiae omnium rerum pauperibus et evangelicis viris erogatus, necnon De famulatu philosophie. Evangelio Iesuchisti, omnipotenti Deo, Patri et Filio et Spiritui Sancto, sit laus per infinita seculorum secula, amen».
Font:Eds. Basilea 1561 i 1597

Materials complementaris

Pròleg de l'autor,
traductor o adaptador:
Autor

Sinopsi

Sinopsi:Compendi d'alquímia orientat a l'extracció, la conservació i les aplicacions mèdiques de la quinta essència del vi i d'altres producte. Consta d'un pròleg de l'autor i dos llibres, dedicats respectivament a: (1) la descripció dels procediments d'extracció i conservació de la quinta essència, no tan sols obtinguda del vi sinó també de qualsevol altra cosa (herbes, minerals, sang, etc.), amb 44 capítols o 'cànons' a les edicions impreses; i (2) les aplicacions pràctiques d'aquesta destil·lació a la salut humana, segons cadascun dels membres del cos, amb 20 capítols.
Públic/intenció:Alquimistes

Transmissió

Observacions:Es conserva en més de 130 mss. llatins anteriors al s. XVII. Vegeu-ne una llista abreujada a Llull DB Rocatahlada E1 [cal afegir-hi (TK 1416M): Oxford, All Saints College, ms. 81 (s. XV), ff. 100r-132v, i Bolonya, BU, ms. 977 (s. XV), ff. 56r-72r, inc. «Secretum primum est quod per virtutem quam...» (cànon I)]

Bibliografia

Edicions:Johannes de Rupescissa (2003), De consideratione quintae ... - Facsímil de l'ed. Basilea, Conradum Waldkirch, 1597
Bibliografia:Furnivall (1889), The Book of Quinte Essence, or ... (ed. adaptació angl.)
Thorndike (1923-1958), A History of Magic and ..., vol. 3, pp. 357-365 i 725-734
Halleux (1981), "Les ouvrages alchimiques de Jean ..."
Pereira (1989), The Alchemical Corpus Attributed ...
Benzenhöfer (1989), Johannes' de Rupescissa Liber de ... (ed. trad. alemanya)
Jacquart (1993), "Médecine et alchimie chez Michel ..."
Obrist (1996), "Art et nature dans l'alchimie ..."
Crisciani - Pereira (1996), L'arte del sole e della luna ..., pp. 219-225 (trad. it. actual del pròleg i dels dos primers cànons del llibre I, a partir de l'ed. Basilea 1561, pp. 10-21)
Pereira (1999), "Alchemy and the use of vernacular ...", pp. 345-346
Bachmann - Hofmeier (1999), Geheimnisse der Alchemie, pp. 140-151
Rodríguez Guerrero (2002-2007), "Desarrollo y madurez del concepto ..."
Cifuentes i Comamala (2006), La ciència en català a l'Edat ..., pp. 248-249
Pereira (2006), Alchimia: i testi della ..., pp. 641-673 (presentació i antologia de l'obra en trad. it. actual a partir de l'ed. Basilea 1561)
Stabile (2006), "Segreto del libro e segreto delle ..."
Kahn, Didier (s. d.), Sources de l'alchimie

Text digital

Text complet:Basilea, s. i., 1561? (Dioscórides)
Basilea, Conrad Waldkirch, 1597 (Medic@)
Obras antiguas de química y alquimia en bibliotecas españolas (CSIC) (eds. Basilea 1561 i 1597, i altres que contenen el Liber lucis)

Observacions

A diferència del tractat del Pseudo-Ramon Llull, Liber de secretis naturæ seu de quinta essentia, que deriva del de Rocatalhada i amb el qual sovint és confòs als manuscrits conservats, el franciscà identifica la quinta essència amb un medicament i, així, l'exposició de les virtuts mèdiques d'aquesta destil·lació constitueix l'objectiu últim del seu llibre principal. Aquesta exposició, tot i el to místic característic de l'autor, denota que el franciscà tenia un gran coneixement de la pràctica mèdica i alquímica, i sens dubte el converteix en una obra important per a la història de la terapèutica química. És per aquest motiu que va interessar tant als metges com als alquimistes. No obstant això, la gran difusió del tractat homòleg atribuït a Ramon Llull va fer que el paper del de Rocatalhada en l'alquímia i la medicina medievals, tot i ser important, fos inferior al del Pseudo-Ramon Llull. Altres autors del s. XVI, com Hieronymus Brunschwig (Liber de arte distillandi de compositis, 1512), Philipp Ulstad (Coelum philosophorum, 1525) o Paracels, en van difondre les idees i els continguts.

Se'n coneixen traduccions medievals a l'italià, a l'anglès (adaptació), a l'alemany (totes aparentment datables en el segle XV) i al català (conservada en un ms. del primer quart del s. XVI, però possiblement efectuada abans). Al segle XVI es va traduir i imprimir en francès (Antoine Du Moulin, Lió 1549) i també es va imprimir en llatí en les dues úniques edicions impreses que va conèixer l'obra (Basilea 1561 i 1597).